Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a Mila; estat que ella notava molt bé, i se n'inquietava —fins i tot el	retenia	d'anar-la a veure amb l'assiduïtat que hauria volgut, car ell, si hagués
d'un costat a l'altre com una ombra, lluitant entre l'orgull, que el	retenia	, i l'amor que el reclamava devers ella amb tots els impulsos de la seva
costés el que costés; l'ombra d'aquella noia abandonada a ciutat el	retingué	lligat. Tino Costa, mentrestant, havia ja reprès la seva confessió:
el convenciment que sols un lligam d'aquella naturalesa era capaç de	retenir	el seu fill allí i apartar-lo de les seves follies. Per altra banda, Mila
l'única cosa que li feia suportable l'existència, el sol lligam que el	retenia	. Per més que procuressin amagar-li la veritat, el vell, en les actituds,
por. Es desvià una mica per passar bo i separant-lo amb la mà. Ell la	retingué	pel braç. —Què has fet Mila? Que baix que has caigut, Mila! Mai més no
vingut a veure'l. No obstant, no sabia quina força estranya i poderosa el	retenia	allí, sense apartar els ulls del mort. Estava estès davant d'ell, rígid,
gest ràpid, i agafant-la pel braç la sacsejava brutalment. Tino Costa el	retingué	per la màniga. —Deixa-la! L'embriac el mirà un moment de dalt a baix,
però ell l'hi imposa el seu càstig, i el càstig que li sembla millor és	retenir	-la allí al seu costat. No: no la portarà a Santa Maria. Mila ho comprèn,
a l'esquerra", repeteix Mila mentalment, amb un dolorós esforç per	retenir	les paraules d'Anselma, però de seguida se'n distreu i roman mirant fix
mentre hi hagi la possibilitat que una persona, o unes poques persones,	retinguin	en les seves mans una quantitat de poder decisori excepcional, sempre hi
tant en la por a la dissipació o al dispendi superflu, com en l'ànsia de	retenir	les monedes per a gaudir-les a la seva manera i en tant que
i ponderada. Ja no sé, però, si l'Enchiridion sabria	retenir	la nostra atenció: la meva, almenys, no. Dels altres llibres erasmians
amb l'esperança única d'atenuar la fúria dels seus enemics i, de retop,	retenir	la complaença dels protectors pro-romans. Les condicions de
del cas, en conseqüència, no radica en el fet de voler mantenir i	retenir	costi el que costi uns privilegis socials, sinó en la circumstància de
i tot podríem dir que, en la societat actual, les úniques pràctiques que	retenen	el nom de perdó i s'acosten d'alguna manera a la vella idea solen
Sentia una mena de simpatia agraïda per aquells microbis obscurs que em	retenien	entre els llençols. "Poc es pensen —em deia— aquests micrococus
sigui, aquest home no pot sortir d'aquí. —Però ens exposem a no poder-lo	retenir	, o per poc temps. —Cal trobar una solució. Potser si invoquéssim la llei
la mà encara en la de la noia que s'estremeix. L'individu, però, el	reté	: —Un moment. El carnet. Ell improvisa desesperadament: —Des de quan? —Des
a comentar: —Ja es veu que sou nou. I un subaltern. —Un subaltern? —	reté	ell—. La veritat ha de ser per a tothom, oi? —Aquí és on us equivoqueu
—La tinc a casa —explica—. Per això considero un error haver-me	retingut	i empadronar-me fora del meu domicili. —El cens estadístic no té res a
es consulten amb l'esguard i a la fi el de l'orella partida decideix: —	Retindrem	el cas fins que hàgim enllestit amb tots els altres. —I si el notari no
tancats, estossegant per culpa del cigar que ben just si aconsegueix de	retenir	a la comissura dels llavis. La dona té el seu a la mà, deixa escapar
pàl·lida i altiva i deia: —Me'n vaig. Però la veu suplicant de Jeroni la	retenia	de nou. La retenia per sempre. —L'estimo, grandíssim gamarús, l'estimo!
i deia: —Me'n vaig. Però la veu suplicant de Jeroni la retenia de nou. La	retenia	per sempre. —L'estimo, grandíssim gamarús, l'estimo! —declamava Jeroni—.
a cap. Ocorria només que llavors, allà a la masia, tenia una cosa que el	retenia	, una cosa que el lligava a la vida, i aquesta cosa era la seva mare. Ara
viatge se n'ha anat a l'aigua, i era precisament aquesta volta la que em	retenia	tranquil a Punaauia i em nodria les hores pensant en una modesta
al compromís, amb perill de derivar cap al cofoisme conformista.	Retenim	avarament les nostres emocions, àdhuc les més fines, per no comprometre
La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es	reté	de caure a terra, no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
Bon dia, Júlia, l'esplendorosa Júlia. [(El mateix joc,	retenint	-li la mà.)] Oh, quina virtut que té vostè! Júlia.
d'anar-se'n.)] I ara, Júlia! Faci el favor... [(La	reté	interposant-se al seu pas.)] No és cap secret. [(Júlia va asseure's
Prou deu costar. Mai ens n'hem fet entre nosaltres. [(L'hi torna i la	reté	contra el seu pit.)] Que et faig molta llàstima? Digues.
en el moment que l'altra traspassa el marxapeu, abraçant-la i	retenint	-la amb tota la seva força.)] Què anaves a fer? Déu del cel! Traïdora
deixi d'oir-se clarament.)] Ernestina. [(Sempre	retenint	el cap de la Merceneta ben estret.)] Calla, calla... no vull... sols
Ernestina, jura'm que faràs bondat, o crido. [(Segueix	retenint	-la com si temés una nova temptativa. Ernestina esclata en plor, un plor
tampoc preferirà a cent ocells en mà l'únic que vola. El seu ideal serà	retenir	tots els ocells possibles, fins el darrer; un ideal aparentment egoista,
va percebre un contacte febrós, però la seva cosina no deia res, només	retenia	la mà d'Henriette, l'estirava cap a ella, li passava el braç per la
res. Per un moment —Maria Lluïsa era una criatura de dinou anys— va	retenir	la idea d'una maternitat sincera amb totes les conseqüències; però no
de festes majors i rialles grasses de mosses d'hostal. Però ara el	reté	, definitivament, aquell amor per la noia ciutadana, blava d'ulls, de veu
a la portella, feliç dins la roba perlada. Està segura del seu poder per	retenir	l'afecte de l'espòs. Tomàs li ha dit i repetit que, a Comarquinal, ella
, pensa, mirant-se com si parlés a una amiga. De què podria valer-se per	retenir	el marit a la vora? Per on començar la transformació, l'alliberament
seva vida de germana gran d'un hereu; de soltera sense bellesa que no ha	retingut	mai damunt la seva carn descolorida cap esguard de desig. De sobte
manera com ha fet sempre, d'esma, quan arriba el germà. Però Laura la	reté	, molt serena. —On vas, justament ara que tenim la sort d'estar tots tres
l'amistat que t'oferia. És clar que no comprens per què he insistit a	retenir	-te i a voler ser amiga teva; era perquè no et sentissis tan sola, tu que
molt pacífica; s'aixeca i vol acompanyar-la fins a la porta.— No vull	retenir	-te; podrien pensar que et faig estar aquí perquè m'expliquis coses que no
com sempre. La Muntanyola ha d'improvisar un tema de conversa, ínfim, que	retingui	aquell home per a ella sola, perquè la miri, li correspongui amb un
cases. Pere intenta de seguir amb les Muntanyola, però el seu oncle el	reté	a desgrat de les protestes del nebot. —Ja prou que parlarem després! —es
a ser tractat així? —M'has abandonat. —I tu, has tingut gaire interès a	retenir	-me? No tens motiu de sentir por de mi; sempre t'he tractat més bé que a
què creu de mi? —No sé res; només sé que aquell home horrible no té dret a	retenir	-la. —En Tomàs m'ha fet tot el bé que ha pogut. Em fa l'efecte
el seu despatx per seguir un curs de Dret Internacional a La Haia, que el	retindria	uns quants mesos. —Vols dir que està tan delicada, la Laura? —preguntà

Pàgina 1 (de 65)

50 següents