×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb retopar |
Freqüència total: 41 |
CTILC1 |
mig quilòmetre més, per un bosc cremat, d'arbres mitjans i finalment vaig | retopar | el gran antílop, amb les potes més obertes —per mor de tenir-se | un tal marit. Es captenia amb ell humilment, mai no obria la boca per a | retopar | -lo ni per a queixar-se de les cridòries violentes clafertes de mals mots, | I no hi havia pas al món home ni dona ni rei ni papa que pogués | retopar | -lo, al senyor de ca l'Aspriu. Innocenci pensà en adoptar resolucions | àvia, de resistir les explosions atroces dels nervis d'un marit sense | retopar | -lo, sense enfadar-s'hi mai, i de recollir de terra els fragments d'un | aquestes preguntes sense enuig, sense afany d'investigar res, ni ganes de | retopar | -lo per haver dit una mentida. Li parlava amb la trista convicció d'haver | d'altres... —declarà, agudament, la mestressa. —...o que l'ha robada... — | retopà | , sibil·lí, el conseller—. Hi ha gitanes que roben criatures i després les | volgut que el pare fos un home així, però el pare, a taula, si ella el | retopava | , en comptes de dir res, s'omplia la boca d'una cullerada d'escudella i | el contraban, com hem de judicar-ho? Com un crim contra la comunitat, que | retopa | en perjudici dels ciutadans mateixos, mancant no sols a la justícia | l'experiència? Entossudint-nos en el prejudici tradicional, a això cal | retopar | com segueix: —Això no demostra pas que les coses es feren com vós dieu i | y allà, partint d'aplechs allunyats, dos esguarts llànguits topavan y | retopavan | sense parar, y més amunt encara, rera l'altell amagador, un coll pres de | lassa y embeneytida, rodava per la casa o pels erms, topant y | retopant | la mirada tèrbola de sos ulls sanguinosos tantost per les parets | quasi bé la tirà d'esquena, li obrí el balcó de bat a bat. Els batents | retoparen | en el llum de la paret, y de tres o quatre ventallades tots els vidres | de fet, sóm estretament solidats pera'l bé y pera'l mal. El bé del un | retopa | infaliblement en els altres. El mal d'altri, a la llarga, es nòstre mal. | que deuen influir en el ben obrar dels altres; que'l bé y'l mal del vehí | retopa | per carambola en bé y mal pròpis, començant a educarse en una integral | reunió ab un cavaller vell y distingit qui's permeté una frase verda lo | retopá | com se merexía. Sa estada ó son pas per espay de dos anys per aquelles | —Apa, no perdis temps. Torna amb el teu pare. —No és el meu pare — | retopà | en Roc, aturant-se al mig del passadís. —És igual. Adéu, nen. " | A més a més, se'l necessiten ells, el Quelet. —Però jo el podria educar — | retopà | la Clara—. Jo el tindria tot el dia, i el vespre el podries venir a | dir en Roig. —Roig! —semblà que l'encarregat el renyava. —Deixa'm fer — | retopà | l'amo del magatzem. Tu, menut, vés-te'n. I guarda bé els ferros, | , Pep, que una ha anat a ca les monges i aquestes coses no es diuen!" li | retopa | l'Eulàlia. Però per si un cas, ja me la tens conilla, també, amb el filet | May l'havía sentit aquell bulliment de recels coratjosos que topaven y | retopaven | en son sí com onades calentes, fentla adonar per primera volta d'ella | recullen, s'aixamplen, volen, s'aterren, s'esmortueixen, brunzen, topen y | retopen | destriantse, perseguintse, esfumantse y morint sorollosament en la | eixian de mos llabis, ferian dretament mon amor propi, lo meteix que si | retopessen | en sas maliciosas orellassas. Per apurar ma situació élla las havia | giravoltant y donantse cops pel costat y pel devant, per sobre 'l cap, ó | retopant | se ab singular destresa per sota las camas, entretenint ab aquesta | són cigrons, hi diu mongetes—. Bé, però els cigrons són més bons —que ell | retopa | . Aquesta escena intranscendent, té per protagonistes a dos alumnes del | propòsit de la política. El Pep, adretament, es considerava a casa seva i | retopava | moderant-se tant com podia els improperis del padrí sobre les esquerres | que era un avió dels nostres. Bruscament, la dona, amb els ulls irritats, | retopà | : —Què vols dir, «dels nostres»? Què vols dir, eh? La canalla s' | les escorrialles del pare, una ratxada de vent va fer que les cendres | retopessin | amb el seu rostre, amb la pitrera de la camisa blanca, amb la corbata | seu contrincant Dídac Cisteller, de qui també tindré ocasió de parlar, el | retopava | dient que «a los valencianos no se les hará de mal el predicar en | De la mateixa manera que un taló bancari és només un taló bancari», va | retopar | Canonici amb rapidesa i amb un to d'humor cínic. «Però per aquest camí | us mostre, bé que em podeu creure i, tanmateix, el record de la mort em | retopa | tenaç contra les parets del pit obrint-hi finíssimes escletxes per les | és capaç d'escindir de la pedra, li arriba l'eco de les ones que | retopen | suaument, l'aroma salabrós que deixen, d'ací a una estona eixirà una | exemplars i dels fets luctuosos que se'n derivaren, de dues morts que em | retopen | tenaces contra les parets del pit, ja veurem les de qui quan siga temps, | un munt de peces metàl·liques, d'índole ben variada, grinyolen topen i | retopen | sense cap ordre ni concert, tot augmentant el desassossec general. Quan | —especialment per l'augment de l'IVA—, no tan sols no han estat | retopades | pel general de la societat, ans el contrari, han arribat a generar un | va insistir: —No sé com podeu esser tan travats. En Salamanca el va | retopar | : —I això què t'importa? D'aquí a una estona seràs mort, infeliç. Penjat | Quan sortíem hi vaig adreçar una mirada de complicitat, però Rico em | retopà | : «No se crea; tampoco lo valoro tanto»... Ja al carrer, | i sense sensibilitat és el mateix! Ell. No em | retopis | ! Això li ensenyaràs a la teva filla? Que la pots deixar d'estimar quan et | no he obert el bec i tu ja et penses que et vull demanar menjar —va | retopar | el colom. —Què vols, doncs, si no és tiberi? —Potser et semblarà estrany, | no he obert el bec i tu ja et penses que et vull demanar menjar —va | retopar | el colom. —Què vols, doncs, si no és tiberi? —Potser et semblarà estrany, | ve un drapaire, inclinant el cap a esquerra i dreta, | retopant | amb els murs, com si fos un poeta, i, sense preocupar-se pels | en Tomàs ja era al camp ajudant el pare. Se sentien els cops de pala que | retopaven | per les parets. A la taula hi havia engrunes i amb la mà les vaig |
|