×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb retornar |
Freqüència total: 6101 |
CTILC1 |
| lluitar amb Cronos, el va guanyar, el va encadenar i va obligar-lo a | retornar | , plens de vida, tots els petits déus englotits. O Cronos els conservava | | part de l'any o, si convenia, sis mesos. Al llarg del temps, però, quan | retornes | , cada cop m'ets més llunyana i estranya, gairebé una inconeguda. La teva | | gloriós i l'hiperbori, el qui se'n va a les misterioses terres del nord i | retorna | d'allí als seus santuaris de l'illa i la muntanya. El veiem amb la | | consciència professional li remordiria, quan, en lloc d'esforçar-se a | retornar | al bastiment amb grossos esvorancs, va nedar —tal vegada ho maliciem | | amb la seva imatge, fins que el vespre davalli dels cims, i l'adolescent | retornarà | aleshores al recer de la frescor del seu jaç. Demà serà com avui, i així | | en la pròpia delícia d'una cançó meravellosa, que la teva companya et fos | retornada | , sota la condició de no mirar-la fins a arribar a la llum. Si no complies | | crits, somniava, contradictòria o confusa, com li havia d'arribar o de | retornar | un destí més perillós i vell. Després algú la trobarà en el regne de les | | fins que els ulls li fan mal, fins que la rendeix la fatiga. Després | retornen | lentament, i quan la nit es tanca sobre els turons, a Mila li apar que es | | que guarda el seu ramat; un carro que creua per un camí; un camperol que | retorna | del poble a cavall. Pels encontorns només s'estenen els tossals: tossals | | ... No! No!... Però, i si ella?... Tino Costa a poc a poc es sent | retornar | a si mateix; percep de bell nou el soroll de la pluja que es va acostant; | | com una criatura, somreia d'una manera que feia pena. ""Això em | retorna | !"", exclamava de vegades amb una mena de beatitud." I aquesta beatitud | | arribaria a interrompre aquesta embranzida portentosa. El trauma ens | retornaria | a les cavernes. "Ciència" i "tècnica", avui, desplacen o devoren tot | | la poesia lírica—, hi són computables. Potser la "metafísica" sempre | retorna | . "Sempre hi haurà metafísica entre vosaltres..." Els fets | | sexe té tot l'aire de ser deliberada. L'home, quan fornica, fa l'animal, | retorna | a l'animal, perquè vol. És a gratcient que l'home es posa en | | de l'Albert i la Roser i pujo l'escala amb quatre salts. L'amoníac l'ha | retornada | , però hem passat un moment d'angoixa terrible. 7 gener. | | he d'abandonar el cotxe? —No heu d'abandonar res. Potser no serà possible | retornar | -vos-el aquí, però el trobareu a l'aparcament de l'hospital. I, si ho | | indiferència condescendent. —Excel·lent, excel·lent! —fa el vell mentre | retorna | la criatura a un individu que la passa a una dona més humilment vestida i | | la mà. Lluny, fora de l'abast dels seus ulls, la remor minva un moment, | retorna | i s'acreix en tot de vibracions que s'escampen pel paviment i despleguen | | noia, li abaixa les faldilles arregussades i li agafa la mà. Els dits li | retornen | la pressió, i la veu d'ella diu: —Estic marejada. —Em pensava que t'havies | | ja prou punxegut i que, indiferent, diu: —Deixeu-los aquí. Us seran | retornats | en sortir, com de costum. —L'altra vegada no me'ls van tornar —explica | | la memòria vigilant, vetllant dia i nit el seu record. I el record me la | retorna | palpable, real: apareix davant meu adolescent, bella com aleshores i puc | | , a més a més, un nom. T'he de confessar que m'agradares de seguida: em | retornares | a ella, a les tardes límpides dels records i més enllà, a les nostres | | apropat tant... Després, un grapat de mots dits en la nostra llengua ens | retornà | plens de recança a la ciutat on havíem nascut i on un dia també, n'estava | | morir en l'exili de tot l'enyor i tota la ràbia dels vençuts. Helena | retornava | , al costat de Vallhonrat, a una militància política de què, durant els | | i evanescent. Un instant només, perquè les tisores implacables et | retornaren | a tu. Sense cap vacil·lació tallaren els cabells fins a deixar-los curts, | | qu'ieu·s tengues en luoc del marit. Beatriu de Dia. "Tot | retorna | , agrupant-se, i és una sola història, un amor, un destí: | | o una alegria invicta, una delícia efímera que ara | retorna | intacta... Tot retorna, agrupant-se; és ja una sola història, | | invicta, una delícia efímera que ara retorna intacta... Tot | retorna | , agrupant-se; és ja una sola història, un amor, un destí. | | paraules amables que ja no diu ningú, que no sé qui va dir, que | retornen | , anònimes, i em donen un sentit. Tot ho recorde, ho pense. | | si Déu vol, aquell dia serà un dia feliç. "Com els amors | retornen | , i són l'amor, i fan l'amor únic, la vida, se'n tornen novament, | | en un silenci dens i poblat de records. Allò que fou un dia | retorna | , inesperat, omplint-te el cor de joia, omplint-te el cor de | | allí, l'esclava de cinc mesos, amb el fill bord creixent-li; | retornàrem | després a Gandia; tu duies les flors en una mà. En | | una depuració? No ho he sabut. No ho sé. Igual que el mar | retorna | els ofegats, la guerra retornava aquells cossos grossos en la | | sé. Igual que el mar retorna els ofegats, la guerra | retornava | aquells cossos grossos en la foscor. Si no recorde mal, per | | dorms llargament, mentre et pense, t'invente, et recorde, et | retorne | , omplis els meus papers com m'has omplit la vida, amb | | de les malures que poden corcar i malmetre els pobles. S'enfonsa, es | retorna | , cau, es redreça, en un ininterromput procés de minva i recobrament, del | | l'art, l'esperit. Als qui, no prou contents amb aquesta deducció, | retornessin | a la vella discussió sobre la bel·licositat catalana, els contestarem, | | una ungla de l'antiga concepció colonial romana. De nou semblava que hom | retornava | a la consideració del pagès com a pur instrument de producció agrària, | | ens tornava a somriure. Mentrestant, i encara que sembli mentida, la pau | retornava | a les nostres llars: botiflers i austracistes s'havien reconciliat en la | | industrials importants i gent de tota mena, com els mateixos obrers que | retornaven | eventualment a la llar d'on eixiren cap a Catalunya. Però que se'm | | l'Occident d'Europa, era reverit; i una altra més enllà, l'Amo universal | retornava | a l'escenari brillant de les corts europees. Des de llavors, cada | | la història no perdona ni un instant de retard, i quan hom se n'oblida, | retorna | amb força. I a Catalunya ho féu sota la forma de l'Estat de Felip V i la | | Catalunya, que ha fet una veritable sortida política Castella endins, | retorna | pregonament desenganyada. El moment és capital. Els seus homes | | amb invisible figura; i una entre moltes vegades he | retornat | a tu, dona, pel súbit esglai de tocar com un fruit la divina | | els tendres camps encara són caminats pel sol? Si | retornés | als ulls l'or enyorat dels dies, si m'allunyés endins del gran | | ric de passos de perdut vianant. Encara no Perquè | retorna | , quan sóc perdut en l'ombra, un debilíssim | | al desert el desesper del teu dolor de cec. Car no | retorna | al naixement del dia el qui se'n va per una nit ardent. Ho | | ha contat així Mentre la llum encara és als camps i | retornen | de la lenta llaurada els bous a l'establia, | | dissolts en la vergonya. Oh terra sense cel! Però mireu-me: He | retornat | encara. Tot sol, gairebé cec de tanta lepra. Demà me'n vaig | | per trobar-se amb mi que sóc jove, potser l'hauré de | retornar | fins a la porta de la llar i miraré com se li tanca, |
|