Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

brutal i delicat, el tímid amorós de la nimfa Galatea. Posseïm un	retrat	exacte de Cronos, pintat, des del somni de la raó, per don Francisco de
gerro, tal com ella les deixà, però marcides ja i sense perfum; amb el	retrat	d'ella a un costat, i el de la mare difunta a l'altre, fets tots dos per
un vas; entre el vas i el gerro, una mica més endinsat, hi havia un petit	retrat	, fet a la ploma, i amb un art exquisit; representava una nena que devia
exquisit; representava una nena que devia tenir de vuit a deu anys; el	retrat	era, per cert, admirable i traduïa tota la gràcia ingènua d'un infant
tornar-te un cínic?" I sentí tristesa. Tornà a fixar-se en la nena del	retrat	, que sobre la calaixera, des del seu marc d'un color verd fosc,
seu somriure era límpid, suau, ple d'una gràcia candorosa. —Mires aquest	retrat	, oi? És ma filla. És bufona, veritat? Va fer-me'l un minyó que
i començà a treure's les mitges. Tino Costa tornà a posar els ulls en el	retrat	. —Doncs sí; és ma filla. La tinc en un poble de la vora, que me
la voldria morta que a les seves mans. —Callà; contemplà un moment el	retrat	, i somrigué: —Què bufona que és, oi? Tornà al centre de l'habitació. —
pronuncià com una alenada: —És ell! —I amb un gest ràpid s'amagà al pit el	retrat	de la nena. Tino Costa s'alçà sense presses, es dirigí a la porta i donà
feien "comèdies", vol dir-se, caricatures: això no obstant, els seus	retrats	de l'avariciós no són inexactes. Però, més que no pas la usura i la
maduresa moral de psicologia de les criatures dostoievskianes —o del seu	retrat	— se'ns imposa tan brutalment accentuada, que si la comparem amb la de la
a la Rambla i al carrer de Pelayo, amb innúmers mocadors "CNT-FAI",	retrats	de Marx, Lenin, Ferrer i Guàrdia, cinyells per a pistola; i altres
parades de llibres pornogràfics i marxistes (en bona companyonia amb el	retrat	d'Ossorio y Gallardo). Segons l'amic F., ja es destaca clarament la nova
els coloms, alguns infants amb mainadera, obrers, milicians. Dos enormes	retrats	—vermell i negre— de Lenin i Stalin presideixen la plaça, penjats a la
Senyal del temps: enormes roures tallats per terra. Dins el Noguer,	retrats	solemnes, olor d'humitat. Uns caçadors de vint-i-cinc anys enrera al peu
Escolàstica Jansana, aquella dona que a penes havia existit, que ni un	retrat	no havia deixat, a no ser que Cinta l'hagués fet fonedís, cosa no gens
prudentment no es mouen de casa; la gran foguera on crepita l'enorme	retrat	de Godoy, on crema tota la iniquitat, tota la injustícia, tota la
de la caiguda d'Augereau, quan Esteve Gasch i Ferrer pintava el seu	retrat	i el de Carolina, quan s'instal·lava, almenys així ho creien tots, en la
Precisament aquell dia la promesa havia rebut carta del germà, amb un	retrat	d'ell, de soldat. Vaig veure el meu cosí agafar el retrat; vaig veure
germà, amb un retrat d'ell, de soldat. Vaig veure el meu cosí agafar el	retrat	; vaig veure atònit com se li deformava el rostre, amb aquella lletjor que
rostre, amb aquella lletjor que assumia en les emocions, i com, mirant el	retrat	, se li omplien els ulls de llàgrimes i li rodolaven grosses galtes avall.
jo, mentre ell escoltava en silenci—, demanà que la hi donessin, amb el	retrat	—que ja ho tornaria—, i es disposà a marxar. Nosaltres vàrem instar-lo
ansiós, sens dubte per fer contenta sa mare, per mostrar-li la carta i el	retrat	, va agafar-los amb cura, com si es tractés d'un tresor; va ficar-s'
en ella, a través de les llàgrimes que l'encegaven. El "tonto" Un	retrat	El poble tenia, aquell temps, cinc mil habitants, si els tenia; una
no fan preguntes, ses nines són bones al·lotes. Va fer-se gran amb el	retrat	de sa mare sobre la tauleta de nit, vora la pica d'aigua beneïda —"aigua
que més valia desfer-me'n. No era res de bo, res de valor almenys: es	retrat	de noces, on mai no em vaig agradar, tanmateix, amb aquell vestit negre,
amb què es miren aquestes coses. Era la seva filla, i, a judicar pel	retrat	, un somni. Uns grans llavis, uns ulls desfermats, un serrell negre i
una escarola poc rentada i amargant i estrenyent contra el cor el	retrat	d'aquesta mestissa de catorze anys, indolent com les criatures del
aquell temps dels cors travessats per una fletxa, i els sospirs i els	retrats	amb el promès a dintre un núvol, com si vingués del cel. Ara tu et penses
que s'han desenrotllat durant la nostra infància. Capítol I Un	retrat	amb quatre dades genealògiques Aquell dia, Dona Obdúlia Montcada, viuda
del meu pare es pot dir que no la vaig veure mai més. Em vaig endur un	retrat	del meu pare que la meva mare havia dut tota la vida en un medalló i el
a un dormitori immediat al menjador; era el dormitori de Dorotea.	Retrats	familiars, una oleografia de la Mare de Déu dels Dolors, un llit de caoba
als quadrets, a les estampes, als documents amb signatura règia o als	retrats	familiars, i encara patint perquè pogués respirar el bust d'un papa o
estirat en el llit de mort, i encara que hi va fer tot el que va poder, el	retrat	li va sortir amb el dies irae esgarrapant-li els llavis. Sort que
que es va casar i el dia que varen portar-lo al cementiri. Sota d'aquell	retrat	, descansava en un sitial de frare el nét del Marquès de Sitjar, don Tomàs
ha el rei Felip II; quina pinta, eh? ¿No ho trobes que el papà, en aquells	retrats	de quan era més jove, s'assembla a Felip II? Té aquesta mateixa boca amb
llibres amb gravats impressionants, diaris de navegació, cartes i	retrats	de família; a la platja es deixava torrar la carn amb una paciència
del gust burgès d'aleshores; pintava pierrots, pobres, odalisques, i	retrats	d'encàrrec, en els quals dissolia les carns amb caramel i les redingotes
la tarda del dimecres de cendra. De la Pilar d'aleshores se'n conserva un	retrat	del pintor Ripoll a casa del col·leccionista D.. Destriant de la pintura
a les vitrines. De l'època del modernisme, Hortènsia en conservava un	retrat	d'ella i del seu marit prenent xocolata en un jardí, asseguts en unes
que les tendres balladores de "black-bottom", i va fer retirar un	retrat	de la negressa, que havien exhibit en una tenda de discos, per
de tot en l'home" —per indicar-ho amb una expressió paulina. Imatges i	retrats	Hi ha una manera no cristiana de pintar la Mare de Déu. O n'hi ha moltes
del món dels somnis tant com la del món sensible. No pretenen pintar	retrats	—ni saben pintar imatges: en el fons, són pintors sense
Corea com en La dona asseguda al balancí, en un	retrat	del senyor Sabarté com en l'escena del gat que devora un ocell. El
aclarits per dues llàgrimes mal reprimides, s'aturen a contemplar el	retrat	de qui fou mestressa de Muntanyola. Després mira Laura com qui compara, i
els guants de pell grisa, el vel una mica fluix perquè fa més noia i el	retrat	de la mare, en esmalt, penjat al coll. Camina amb tota la pressa que li
de vellut; a l'escaparata un Sant Llibori, patró de Comarquinal. El	retrat	, fet al llapis, de la difunta esposa de l'amo, mira la gent amb esguard
una contundent maça; i és molt bella la d'Alfons el Magnànim al seu	retrat	de l'escola de Piero della Francesca (fig. 230). 76.
d'Álava (fig. 235) i el que porta Alfons el Magnànim al	retrat	de l'escola de Piero della Francesca (fig. 230). Es pot advertir
els d'abans d'anar a París. Parla també d'en Carles. Diu que el famós	retrat	de la seva dona va ésser un encàrrec que després, simplement, no li va

Pàgina 1 (de 65)

50 següents