Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

als setanta, li costava ja de dissimular les injúries del temps. No es	retia	, tanmateix; i si no freqüentava tant els balls del /Círculo\, no
de la neboda. Dona Maria Antònia era una veritable senyora. Tothom es	retia	davant els seus cabells grisos i el seu perfil aristocràtic, relíquies
reialesa, pagui amb la mort sos deslleials afanys! Hem vingut tots a	retre	-us homenatge i arribat al Castell amb nostre esforç. Ell no és digne tan
el 1266. Deu anys després, el 1276, Roger de Llúria	ret	comptes a Pere el Gran de "deu cuyraces, a raó de vint sous, munta
i sovint afeixugat sota el cavall, era ràpidament mort o obligat a	retre	's. Per aquesta raó alguns cavallers prefereixen, de vegades, lluitar a
tot seguit, li "levà la cara del bacinet" i el comminà que es	retés	. El rei, jutge de la batalla, ordenà aleshores que se suspengués, i tots
liguat" (cap. 59; pàg. 125), i li comminà que es	retés	. Però com que el cavaller de Muntalt respongué de forma irosa, Tirant
quadres de presència i d'absència, avaluant dosis i llindars, aconsegueix	retre	comptes de diferències i semblances entre qualitats que abans hauria
i la química aspiren ja a tornar a esdevenir qualitatives, és a dir, a	retre	compte també de les qualitats segones que, quan seran explicades,
de l'accident al servei de l'execució, és a dir, a l'ús, que cerquen de	retre	integral, de la dada bruta com a matèria empírica d'una significació. Cal
llur madu o tòtem social, al qual, per altra banda, no	reten	culte." (Elkin 2a, pàg. 180.) Elkin objecta,
en l'home més pervertit —i jo a setze anys només ho era en imaginació— jo	retia	homenatge a la puresa i a la delicadesa d'aquesta noia la passió de la
en una promesa espiritual que no m'esforçava a cercar. Així intentava de	retre	culte a l'amor pur, sense la idea del qual, almenys, sembla que l'home no
quan, ja avançada la matinada, em vaig ajeure en un recó de coberta	retut	per les emocions i la son. Tenia el cap damunt la maleta, que em feia de
em va fer conèixer un músic sudamericà que anava a Itàlia per tal de	retre	el tribut de la seva admiració als peus de Puccini i de Mascagni. Al
plaer i que la puixança social. Són les úniques puixances a les quals jo	retré	homenatge. Sóc un aprenent de poeta i vull prostrar-me davant un mestre
fet a Barcelona, on no tenim teatres. Aquí han aixecat un temple per a	retre	culte a un art, el més complet de tots, el més humà quan no és prostituït
del seu temple mateix, on fet a trossos avergonyí els qui li	retien	culte: Dagó era anomenat, monstre marítim, peix, de
Oh, quina eternitat més tediosa, esmerçada només a	retre	culte a qui s'odia! No vulgueu atènyer per camins
del nostre per al nostre, lliures, bé que dintre l'abís, no	retent	comptes a ningú del que fem, preferint sempre la dura
exempts de llibertat, tots dos inútils, vans i passius, haurien	retut	culte a la Necessitat, no a mi? Vaig fer-los tal com
teu pecat i al càrcer vil i ombrívol. Vine, però; que hauràs de	retre	comptes, no en dubtis ni un moment, al Qui ens envia
marxar amb les legions que comandava, i deixar d'obeir i de	retre	culte al Tron suprem, menyspreador i altívol, i,
qui té imperi: servitud és això: l'obediència que es	ret	al foll, o bé a qui es revoltava contra el més digne, com els
lliurats per Déu, i fets a imatge seva, perquè hi sojornin i li	retin	culte, i, en premi, dominar les seves obres, damunt
per la bondat i alhora la potència. Digueu, ¿com puc conèixer i	retre	culte a Aquell que m'ha atorgat que em mogui i visqui
llur mena; els duc per tal que rebin de tu llurs noms i et	retin	homenatges amb llur submissió. El mateix, entén-ho
dut, encara que inoportú potser, per tal de veure't i	retre	't culte, a tu que, per justícia, damunt les criatures sobirana
arribin a tornar-se tan estúpids que deixin Déu vivent i	retin	culte, tenint-los com a déus, a troncs i pedres
estaven proveïdes amb les formes alpines endèmiques; però aquestes s'han	retut	en gran mesura, i gairebé pertot, a les formes més dominants, generades a
se'n tornen pel carrer Major des Born: —Ara se'n van a l'hospital a	retre	visita als malalts —em diuen— i després aniran a l'ermita de Sant Joan, a
l'índex sobre la seva sina i donant les gràcies amb un somrís als qui li	retien	homenatge, l'acabaren d'encantar." D'encantar qui? Doncs Hans Castorp,
poderosa les millors energies civils del poble. L'entusiasme amb què,	retuda	l'illa a Felip V, negociaren els mallorquins la continuació del Tribunal
reforços tramesos per Frederic són derrotats. Fins el Castell perilla de	retre	's. Per aquell temps Ramon Muntaner deixa l'Imperi grec i la Companyia
l'objecte del Capital i que fins i tot lingüísticament és	retut	de manera bastant plàstica pel terme de "formació econòmico-social",
que cal destacar és la incapacitat de principi d'aquesta direcció de	retre	comptes del moment de l'acció i de la intervenció de l'home en la
torna a circular dins l'arbre aparentment corsecat de la Pàtria. Hem	retut	enguany tots plegats un homenatge a l'estol invicte dels poetes, erudits,
la pròpia acció, lluitant contra l'atzar i l'enigma. És impossible de no	retre	, aquí, gratitud a Nietzche que, en tants passatges de les seves obres,
dels morts. No pecarem pas nosaltres, per ingrats i oblidadissos. Cal	retre	als nostres il·lustres traspassats, a tots els nostres morts, aquella
estètic, que no persegueix cap finalitat concreta, vol, això sí, ésser; i	retre	-ho tot al seu ésser. I estimar-se prou —diu el seny— per a sacrificar
que el doctor Antoni Rubió i Lluch fundava l'any 1904— aniran a	retre	-li homenatge amb igual devoció, amb igual respecte que hem fet nosaltres.
de cloure la tomba, davant la gernació aplegada al seu entorn, vaig	retre	homenatge a la vida austera i a la mort estoica de Francesc Layret. Em
reclams. Recordeu que en el primer manifest, els facciosos, que encara	retien	acatament hipòcrita a la República, a la Constitució i a la bandera
dels crítics, seguien fidels als poetes anteriors a Maragall, a qui no	retien	el culte que aviat va fer-se general. Per això
va morir com a President de la Generalitat, just és que els catalans	retem	a la seva memòria un homenatge unànime. Just i àdhuc diria necessari. Sí,
seva, sinó producte de condicions externes; i així és com comença per	retre	un culte fervent al coneixement impersonal. Expliqui's hom o no per què
amb els zèfirs, un hauría pogut imaginar-los gegantins serpents de Siria	retent	homenatge al Sol, llur sobirà. La mà dins la mà, jo i Eleonora erràrem
dels encensers dels àngels. I amb aquestes paraules damunt dels llavis,	reté	la seva vida ignocent, posant un terme al primer període de la meva. Fins
clava i colpí damunt la testa del dragó, el qual caigué davant d'ell, i	reté	la seva halena pestosa amb un bramul tant hòrrid i aspre, i ensems tant
furiosament sobre'ls seus peus, i udolà les síl·labes, com si en l'esforç	retés	la seva ànima: —"Foll! Jo us dic que ara ella està darrera la

Pàgina 1 (de 24)

50 següents