Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

darreres més bonics somnis que realitats. Però no podem formular-li cap	retret	i no li discutim la seva bona fe. Themis era també una mica endevina o
. —Tino, fill meu: benvingut! L'acollí així, com sempre, amb ànima neta de	retret	, incansable en l'espera com en el perdó; amb una vibració de joia
que se li esvaeixi la ira? Només amb això seríeu feliços. Quan et faci un	retret	no contestis. Si és injust, per ell sol se n'adonarà. Ell és bo, t'ho
s'havien estimat com germans. Per ell Quim Bisa havia suportat els	retrets	dels seus pares —vells cristians de sans costums, escandalitzats de la
Costa, recordant-la després, li semblà descobrir en tota ella un llarg	retret	dissimulat a la seva conducta. Quim Bisa li parlà, en efecte, de la seva
ja que amb els seus esforços tractava únicament d'ofegar aquella veu de	retret	que començava a formular-se en la pròpia ànima. Acabà per desistir del
i la seva descendència intel·lectual, han gosat formular objeccions o	retrets	al "progrés" en termes d'absoluta rigidesa: no és d'aquests que vull
ha imposat el civilitzat: el colonialisme. Per tant, fóra obscè de fer-li	retret	d'un dèficit del qual ell no és responsable: uns dèficits de què som
sexuals han merescut tothora el més dràstic confinament a les penombres	retretes	. Sobre el sexe pesen prevencions molt específiques, és clar: però, en el
en aquest extrem és recalcitrant. Certament, les meves paraules no són un	retret	. No tinc cap interès en la "invenció" de nous pecats. Més aviat opino
en què foren comesos "abusos de poder" amb llur connivència? Un dels	retrets	més insistents que fa a l'URSS és la despersonalització, l'uniformisme
ignorant les del seu fill. Pot estar tranquil perquè ningú no farà	retret	al seu fill d'aquesta pública immoralitat. Mossèn Paulí, per exemple,
tasca de salvar Jeroni. Salvar-lo ja no per a ella, car ni una paraula de	retret	o d'amor podia sortir de la seva boca premuda, ni tan sols salvar-lo de
ella l'havia estimat ja en els dies llunyans del prometatge; silenciós i	retret	però decidit, que imposava respecte a tots els busca-raons del poble.
I ella, entre les llàgrimes —llàgrimes d'alegria—, li llançava el	retret	: "Josep, fill meu, per què has tardat tant?". Però la figura s'esvaïa
punt de tornar-hi. La vella l'animava: "Vine". L'agafava i, entre	retrets	a la mare, li netejava els mocs; després li aixecava el vestit i li
amb el cos que s'ha triat. Que no llampegui en el seu ull el	retret	que no confiàvem que fos tan llesta. Una rialla li
Ernestina! Ernestina. És mala cosa, per a fer-me riure, aqueix	retret	a les meves petites ales! Estic ben eixalada, Merceneta!
Tots Diguem-nos, bons amics, adéu-siau. Jovita Sense	retret	i sense melangia tornem als bons afers. Rosaura Al bell palau.
allò que s'ha confós més freqüentment amb el seny: el sentit comú. El	retret	que tan sovint es fa a la vida catalana —el d'estar excessivament
Però el que fa del sentit comú una facultat que pot ésser motiu de	retret	, és molt menys el rebaixament fins a la vulgaritat de les coses que el
a la finalitat ací perseguida. Perquè, sense cap mena de dubte, el mateix	retret	que s'ha fet en diverses ocasions a l'existència mediterrània, es fa, amb
la mena de sadisme a ensenyar contínuament els pedaços, i fer-ne	retret	al seu home —mai però amb violència, sempre amb un esllenegament de gata
de vint anys. La manera de pensar-hi no era precisament per fer-se cap	retret	a ell mateix, ni per presentar-se despullat davant de la seva
genis, n'entren pocs en el pressupost de cada segle. La segona part del	retret	es refereix a la lletgesa. Contrasta l'art actual, llevat de la rama
mesos? A estones, Laura diria que, endins de la consciència, sent com un	retret	molt lleu: la veu del pare, aquella veu que cantà tota la vida amb un
és la filla d'un "mal cap", encara que ningú no li'n faci mai gens de	retret	declarat. A Laura, li fa l'efecte com si veiés una persona abandonada al
la senzillesa del pentinat de la cunyada són com una revenja, un	retret	a la gràcia i a la bellesa de les altres dones, blanques i tendres de
era com un vi que l'encoratjava a no desdir-se en la pugna, lliure de cap	retret	interior dels seus actes. Mossèn Joan Serra somreia; el seu confessor,
vora els fogons amb el cove de la bugada. És la provocació. Ell li fa	retret	de tants anys de regir aquella casa amb el seu mètode abnegat, de mesura;
a punt la cadira al costat de Laura, duta per Teresa. Parla una mica	retret	per la presència insòlita d'aquelles persones. No gosa mirar la
els arbres i esmalta els marges de flors anònimes. I Pere tornà, confús,	retret	com un delinqüent. Ja només el va veure Teresa: el rebé al menjador:
alguna cosa comentable a baix, al carrer. L'aire d'ella era una mica	retret	, i no se li veia gaire l'alegria de la joventut, tot i que l'aparença del
de debò. La conversa de presentació va ésser molt agradable, però bastant	retreta	per la banda d'ell: la dona parlava amb més llibertat. Després vaig poder
Després vaig poder comprendre que ell, molt afectuós amb els amics, era	retret	per naturalesa fins dintre l'afecte, i que només s'obria en moments molt
en Miquel Castellfort, aquell jove reposat, reflecsiu, meláncolich,	retret	del món y entregat en cos y ánima al treball, s' havía enamorat d' una
entre ells dos. Però a mi el farmacèutic no em feia cap acusació ni cap	retret	, sens dubte per evitar la humiliació de confessar els seus sofriments. Un
pupil·les i aquella enyorança del plaer consumit. Ningú no li feia cap	retret	, ni ell no se n'avergonyia. Era una cosa acceptada per tothom. El dilluns
"Oh, és que no et defenses pas més!", exclamà ell com qui em fa un	retret	. Em preguntava coses d'Espanya, de la meva família, de mi. A instigacions
Josep, una petita vida esquerpa, indolent, vulgar, esquiu. El pare, home	retret	, taciturn, d'una sorprenent semblança amb la "seva" fàbrica i la
per veure i comprendre la dona que he estat després... No te'n faig cap	retret	, però me'n planyo; me'n planyo en la meva ànima. No he sabut oferir-te
Tens bon aspecte i estàs gras. Ara bé: no et pensis que te'n faig cap	retret	. Es tracta d'un bon greix reial, d'un greix groc com el sèu d'una candela.
abstrusos; Eva se n'adonà, i, del lloc on seia	retreta	de la vista, va aixecar-se amb majestàtica modèstia, alhora
ser festejat, no es guanya sense súpliques, i més	retret	es fa més desitjable—, per dir-ho tot a l'últim, la Natura
anaven compartint, i li era lícit de parlar sens	retret	. En notes tràgiques caldrà que mudi el to: recels perversos,
prova ja incorre en el començ de la fallida." I, pel to de	retret	, Eva, commosa: "¿Quins mots, Adam, sortien dels teus llavis?
fruir, i la mort, amb tu, triava en canvi? ¿I ets tu qui em fa	retret	de ser la causa del teu desobeir? Vaig ser poc rígid
tot seguit per la dèbil indulgència." Malversaven llur temps en	retrets	mutus; mai, però, no acusant-se a si mateixos,
jo hauria d'amagar, i amb mots planyívols no exposar-la a	retret	. Però em subjuguen una tràgica força i una estricta
dolcíssim, ens oí graciós i va jutjar-nos sens ira ni	retret	. Ens esperàvem la dissolució ja immediata, car tots

Pàgina 1 (de 27)

50 següents