×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb retreure |
Freqüència total: 1981 |
CTILC1 |
al·lusions ofensives a la duresa i la brutalitat —així l'anomenava ella, | retraient | -li de passada el seu origen camperol— del seu marit. Joan del Santo, en | que havia sempre experimentat davant tota escena sentimental el | retragué | de fer-ho, sobretot perquè es tractava únicament de proporcionar-li una | descans. Pensava el pitjor; pensava que potser no la veuria més, i es | retreia | ja no haver-se oposat amb més fermesa al desig del seu germà, quan decidí | homes de lletres —els que inspiren aquesta reflexió— s'ofenen si se'ls | retreu | la seva filiació burgesa; fins i tot quan no gosen renegar-la, s'afanyen | part dels cristians, de les dificultats de la mansuetud evangèlica. Jo | retrec | allò de Max Scheler: que els cristians han de lluitar sense odi. Torno | per la lentitud de la guerra, que implica tants sofriments: algú em | retreia | l'angúnia i el fred dels pobres minyons a les trinxeres. El diari d'avui | No saben què fer amb els infants. —I vosaltres el teniu abandonat... —li | retreu | tot menjant. —És ell —es defensa la dona—. Vol viure sol. Ara venia a | política, passava del màxim risc a l'embriagadora victòria, com podem | retreure | -li que no parés massa esment en els pecats del desvagat poeta? Sabem, no | la vostra semblança. Tal volta és tot el que de mi t'interessa... No t'ho | retrec | ... Totes les dones que he estimat, i et confés que no són tantes com | una mica d'espatlles. Era un defecte que de petita li havien | retret | sense que mai fes res per corregir-lo. De vegades es posava ulleres, | forces. Vet ací un mecanisme força interessant i que no sé si ha estat | retret | per alguns comentaristes de la nostra història. Certament, l'emigració | una altra veu em diu que aquest gran tort me'l | retrec | només jo. Si ella el sap, no li costarà gens de perdonar-me. | les calumniades, perquè espero que el seu orgull m'ho | retrauria | com a insult. Qui as dames honor ne porte, la soe honor doit estre | d'enyorar el clos on no perillen les malignes que s'han | retret | . Que no trigui a descobrir bones raons per la seva esma, | bateig! Rosa. [(Amb urc i gallejant.)] Val més que no el | retreguis | el bateig. Ja sé que varen doldre't les despeses. El meu fill! No hi ha | acabar i perfeccionar la seva obra. L'utilitarisme que amb freqüència es | retreu | als catalans i que seria impossible negar rodonament, és molt menys | negadors al més agre ascetisme i a la més trista renúncia. Els romàntics | retreuran | a aquesta manera de viure i de pensar el que constitueix cabalment la | de sang —perquè ha de saber i entendre que el seu germà sempre | retreu | la sang blava— són una mica tranquils o una mica distrets... o vaja, ja | s'entretinguessin a explicar-ne les misèries. Aquesta feblesa li era | retreta | per Hortènsia, que volia ésser una republicana pura, i Isabel es | va dir ni sí ni no. Bobby era una persona bastant decent: ningú no podia | retreure | una baixesa o una misèria, en la trajectòria de la seva vida, d'aquelles | visions, però quan va veure que no es tractava de cap broma pesada, li va | retreure | entre altres coses que la seva vocació no era tal vocació i que més que | de lletgesa, que cal apreciar per separat. Sembla que, en primer lloc, es | retrau | a l'art viu, que s'havia aixecat contra un escolasticisme oficial, el fet | pena. —Prou que vaig provar-ho: però no va voler escoltar-me quan jo li | retreia | que ella era una forastera, vinguda Déu sap d'on. En Tomàs em va jurar | que en tens tants, i m'avergonyeixo de ser una pobra. —Ja han començat a | retreure | -t'ho? —interroga ell, amb despit. —Així, vols dir que m'ho retrauran | retreure-t'ho? —interroga ell, amb despit. —Així, vols dir que m'ho | retrauran | ? —No pas davant teu ni meu —prorromp amb una batzegada d'ira. —Encara que | a estalviar, tal com ha fet ella sempre, només perquè ara el germà li ho | retregui | amb aire de befa. La intervenció de Tomàs ha trencat el vel. Ara Teresa | lectures no absorbiren la seva atenció; sols eren un pretext per a | retraure | 's de la sol·licitud familiar; per a sentir més de prop la fluència de | amb el tren de la nit. Avui a Teresa, ja no li serveix el pretext de | retreure | -li escenes de vint anys enrera, de quan ella, jove i alterosa, com escau | facis que s'hagi d'avergonyir davant Déu, com aquelles majordones que em | retreies | , que es senyen amb les mans blanques i amb els braços bruts. Pere se'n | atendre, però que és l'autèntic, el que lliga la seva voluntat, que li | retreu | el segon voluptuós de l'altra tarda, quan cantava reclinada a l'harmònium | les mans calentes. —Ells hauran fet córrer això que tot Comarquinal ens | retreu | —reprèn el marit, enardint-se més.— Que fem morir de gana la Laura i que | la necessitat de dir això per començar a defensar-se ans que Laura pugui | retreure | -li la imprudent confessió d'abans. És el moment culminant de la lluita i | voltada d'arcs: boques obertes a punt de riure; a punt de malparlar; de | retreure | -li que és la forastera indesitjable; la barcelonina sarnosa; una pobra, | pes que ja hem considerat (§ 45). Joan d'Íxer (1434) | retreia | al seu arcaïtzant adversari Joan de Luna que volgués combatre amb | que diu simplement "sens targes". Joan d'Íxer (1434) | retreu | a l'arcaïtzant Joan de Luna que vulgui lluitar "segons costuma | e gentils hòmens de Aragó e de Spanya", cosa que suposaria, com li | retreu | el seu adversari Joan d'Íxer, portar el cap armat "de capellina". La | llança (de 4,520 m) i espasa i daga. Joan Marrades li | retreu | haver triat armes "massa civils e impròpies a tal acte... flaques e | llança i punyals; i el seu adversari, Miquel Francesc del Miracle, li | retreu | que són armes "tals que molta seguretat de perill vos porten" | vellesa, i hauria estat indiscret de parlar-ne, i una gran incorrecció de | retreure | -ho a ningú. Igualment, les dones "no es pintaven", i això no vol dir | de burgesos, s'entén, o també de creients que acceptaven d'ésser-ne—, el | retreien | de sobrepassar la lletra impresa i d'arribar al so de la veu viva. Potser | porta s'obri; a esperar-ho amb esperança, vull dir. Confio que Déu no em | retraurà | que ho esperi ara, ni que ho enyori, ni que senti un punt de tristesa per | gols que ha marcat —o que ha fet marcar— i si n'ha marcat prou no li seran | retrets | els que ha fallat i no ha sabut marcar. Un crític, per tant, no pot ésser | la meva fredor incapás de servirte en un moment d' apuro! No ho dich pera | retraure | lo servey que crech haverte fet, sinó perque vejis que 'l mellor dels | pintura, que volia ésser psicològica, de tots i cadascun de nosaltres. | Retreia | els nostres defectes morals i físics, ens posava en caricatura, feia | d'espatlles. La idea no m'acabava de fer goig. Aleshores ell em | retreia | l'exemple de Martí Genís i Aguilar, apotecari a Vic, amb el qual havien | allunyat del seu costat. L'actitud de l'apotecari era curiosa. No em | retreia | per a res la criada; no feia al·lusions al passat. Només em tractava molt | no em parlava de coses d'amor, ni del sexe ni de dones. Si alguna vegada | retreia | les dones era en un sentit pejoratiu i considerant-les com un enemic. | a encarar fou com una abraçada que el temps no fa sinó estrènyer. He | retret | la figura de Carner per situar netament la meva posició. Jo tornava a | en mi, estranyats. En general, jo em sentia tot incivil prop d'ells, i em | retreia | . De vegades, després de dies i dies insignificants en què jo feia un | i vaig sostenir diàlegs intensos amb interlocutors imaginaris. Ells em | retreien | les meves febleses, i jo els rebatia amb l'exposició de les meves |
|