DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
retreure M 2 oc.
retreure V 1805 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb retreure Freqüència total:  1807 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

al·lusions ofensives a la duresa i la brutalitat —així l'anomenava ella, retraient-li de passada el seu origen camperol— del seu marit. Joan del Santo, en
que havia sempre experimentat davant tota escena sentimental el retragué de fer-ho, sobretot perquè es tractava únicament de proporcionar-li una
descans. Pensava el pitjor; pensava que potser no la veuria més, i es retreia ja no haver-se oposat amb més fermesa al desig del seu germà, quan decidí
homes de lletres —els que inspiren aquesta reflexió— s'ofenen si se'ls retreu la seva filiació burgesa; fins i tot quan no gosen renegar-la, s'afanyen
part dels cristians, de les dificultats de la mansuetud evangèlica. Jo retrec allò de Max Scheler: que els cristians han de lluitar sense odi. Torno
per la lentitud de la guerra, que implica tants sofriments: algú em retreia l'angúnia i el fred dels pobres minyons a les trinxeres. El diari d'avui
No saben què fer amb els infants. —I vosaltres el teniu abandonat... —li retreu tot menjant. —És ell —es defensa la dona—. Vol viure sol. Ara venia a
política, passava del màxim risc a l'embriagadora victòria, com podem retreure-li que no parés massa esment en els pecats del desvagat poeta? Sabem, no
la vostra semblança. Tal volta és tot el que de mi t'interessa... No t'ho retrec... Totes les dones que he estimat, i et confés que no són tantes com
una mica d'espatlles. Era un defecte que de petita li havien retret sense que mai fes res per corregir-lo. De vegades es posava ulleres,
forces. Vet ací un mecanisme força interessant i que no sé si ha estat retret per alguns comentaristes de la nostra història. Certament, l'emigració
una altra veu em diu que aquest gran tort me'l retrec només jo. Si ella el sap, no li costarà gens de perdonar-me.
les calumniades, perquè espero que el seu orgull m'ho retrauria com a insult. /Qui as dames honor ne porte, la soe honor doit estre
d'enyorar el clos on no perillen les malignes que s'han retret. Que no trigui a descobrir bones raons per la seva esma,
bateig! Rosa. [(Amb urc i gallejant.)] Val més que no el retreguis el bateig. Ja sé que varen doldre't les despeses. El meu fill! No hi ha
acabar i perfeccionar la seva obra. L'utilitarisme que amb freqüència es retreu als catalans i que seria impossible negar rodonament, és molt menys
negadors al més agre ascetisme i a la més trista renúncia. Els romàntics retreuran a aquesta manera de viure i de pensar el que constitueix cabalment la
de sang —perquè ha de saber i entendre que el seu germà sempre retreu la sang blava— són una mica tranquils o una mica distrets... o vaja, ja
s'entretinguessin a explicar-ne les misèries. Aquesta feblesa li era retreta per Hortènsia, que volia ésser una republicana pura, i Isabel es
va dir ni sí ni no. Bobby era una persona bastant decent: ningú no podia retreure una baixesa o una misèria, en la trajectòria de la seva vida, d'aquelles
visions, però quan va veure que no es tractava de cap broma pesada, li va retreure entre altres coses que la seva vocació no era tal vocació i que més que
de lletgesa, que cal apreciar per separat. Sembla que, en primer lloc, es retrau a l'art viu, que s'havia aixecat contra un escolasticisme oficial, el fet
pena. —Prou que vaig provar-ho: però no va voler escoltar-me quan jo li retreia que ella era una forastera, vinguda Déu sap d'on. En Tomàs em va jurar
que en tens tants, i m'avergonyeixo de ser una pobra. —Ja han començat a retreure-t'ho? —interroga ell, amb despit. —Així, vols dir que m'ho retrauran
retreure-t'ho? —interroga ell, amb despit. —Així, vols dir que m'ho retrauran? —No pas davant teu ni meu —prorromp amb una batzegada d'ira. —Encara que
a estalviar, tal com ha fet ella sempre, només perquè ara el germà li ho retregui amb aire de befa. La intervenció de Tomàs ha trencat el vel. Ara Teresa
lectures no absorbiren la seva atenció; sols eren un pretext per a retraure's de la sol·licitud familiar; per a sentir més de prop la fluència de
amb el tren de la nit. Avui a Teresa, ja no li serveix el pretext de retreure-li escenes de vint anys enrera, de quan ella, jove i alterosa, com escau
facis que s'hagi d'avergonyir davant Déu, com aquelles majordones que em retreies, que es senyen amb les mans blanques i amb els braços bruts. Pere se'n
atendre, però que és l'autèntic, el que lliga la seva voluntat, que li retreu el segon voluptuós de l'altra tarda, quan cantava reclinada a l'harmònium
les mans calentes. —Ells hauran fet córrer això que tot Comarquinal ens retreu —reprèn el marit, enardint-se més.— Que fem morir de gana la Laura i que
la necessitat de dir això per començar a defensar-se ans que Laura pugui retreure-li la imprudent confessió d'abans. És el moment culminant de la lluita i
voltada d'arcs: boques obertes a punt de riure; a punt de malparlar; de retreure-li que és la forastera indesitjable; la barcelonina sarnosa; una pobra,
pes que ja hem considerat (§ 45). Joan d'Íxer (1434) retreia al seu arcaïtzant adversari Joan de Luna que volgués combatre amb
que diu simplement "sens targes". Joan d'Íxer (1434) retreu a l'arcaïtzant Joan de Luna que vulgui lluitar "segons costuma
e gentils hòmens de Aragó e de Spanya", cosa que suposaria, com li retreu el seu adversari Joan d'Íxer, portar el cap armat "de capellina". La
llança (de 4,520 m) i espasa i daga. Joan Marrades li retreu haver triat armes "massa civils e impròpies a tal acte... flaques e
llança i punyals; i el seu adversari, Miquel Francesc del Miracle, li retreu que són armes "tals que molta seguretat de perill vos porten"
vellesa, i hauria estat indiscret de parlar-ne, i una gran incorrecció de retreure-ho a ningú. Igualment, les dones "no es pintaven", i això no vol dir
de burgesos, s'entén, o també de creients que acceptaven d'ésser-ne—, el retreien de sobrepassar la lletra impresa i d'arribar al so de la veu viva. Potser
porta s'obri; a esperar-ho amb esperança, vull dir. Confio que Déu no em retraurà que ho esperi ara, ni que ho enyori, ni que senti un punt de tristesa per
gols que ha marcat —o que ha fet marcar— i si n'ha marcat prou no li seran retrets els que ha fallat i no ha sabut marcar. Un crític, per tant, no pot ésser
la meva fredor incapás de servirte en un moment d' apuro! No ho dich pera retraure lo servey que crech haverte fet, sinó perque vejis que 'l mellor dels
pintura, que volia ésser psicològica, de tots i cadascun de nosaltres. Retreia els nostres defectes morals i físics, ens posava en caricatura, feia
d'espatlles. La idea no m'acabava de fer goig. Aleshores ell em retreia l'exemple de Martí Genís i Aguilar, apotecari a Vic, amb el qual havien
allunyat del seu costat. L'actitud de l'apotecari era curiosa. No em retreia per a res la criada; no feia al·lusions al passat. Només em tractava molt
no em parlava de coses d'amor, ni del sexe ni de dones. Si alguna vegada retreia les dones era en un sentit pejoratiu i considerant-les com un enemic.
a encarar fou com una abraçada que el temps no fa sinó estrènyer. He retret la figura de Carner per situar netament la meva posició. Jo tornava a
en mi, estranyats. En general, jo em sentia tot incivil prop d'ells, i em retreia. De vegades, després de dies i dies insignificants en què jo feia un
i vaig sostenir diàlegs intensos amb interlocutors imaginaris. Ells em retreien les meves febleses, i jo els rebatia amb l'exposició de les meves

  Pàgina 1 (de 37) 50 següents »