Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

al·lusions ofensives a la duresa i la brutalitat —així l'anomenava ella,	retraient	-li de passada el seu origen camperol— del seu marit. Joan del Santo, en
que havia sempre experimentat davant tota escena sentimental el	retragué	de fer-ho, sobretot perquè es tractava únicament de proporcionar-li una
descans. Pensava el pitjor; pensava que potser no la veuria més, i es	retreia	ja no haver-se oposat amb més fermesa al desig del seu germà, quan decidí
homes de lletres —els que inspiren aquesta reflexió— s'ofenen si se'ls	retreu	la seva filiació burgesa; fins i tot quan no gosen renegar-la, s'afanyen
part dels cristians, de les dificultats de la mansuetud evangèlica. Jo	retrec	allò de Max Scheler: que els cristians han de lluitar sense odi. Torno
per la lentitud de la guerra, que implica tants sofriments: algú em	retreia	l'angúnia i el fred dels pobres minyons a les trinxeres. El diari d'avui
No saben què fer amb els infants. —I vosaltres el teniu abandonat... —li	retreu	tot menjant. —És ell —es defensa la dona—. Vol viure sol. Ara venia a
política, passava del màxim risc a l'embriagadora victòria, com podem	retreure	-li que no parés massa esment en els pecats del desvagat poeta? Sabem, no
la vostra semblança. Tal volta és tot el que de mi t'interessa... No t'ho	retrec	... Totes les dones que he estimat, i et confés que no són tantes com
una mica d'espatlles. Era un defecte que de petita li havien	retret	sense que mai fes res per corregir-lo. De vegades es posava ulleres,
forces. Vet ací un mecanisme força interessant i que no sé si ha estat	retret	per alguns comentaristes de la nostra història. Certament, l'emigració
una altra veu em diu que aquest gran tort me'l	retrec	només jo. Si ella el sap, no li costarà gens de perdonar-me.
les calumniades, perquè espero que el seu orgull m'ho	retrauria	com a insult. Qui as dames honor ne porte, la soe honor doit estre
d'enyorar el clos on no perillen les malignes que s'han	retret	. Que no trigui a descobrir bones raons per la seva esma,
bateig! Rosa. [(Amb urc i gallejant.)] Val més que no el	retreguis	el bateig. Ja sé que varen doldre't les despeses. El meu fill! No hi ha
acabar i perfeccionar la seva obra. L'utilitarisme que amb freqüència es	retreu	als catalans i que seria impossible negar rodonament, és molt menys
negadors al més agre ascetisme i a la més trista renúncia. Els romàntics	retreuran	a aquesta manera de viure i de pensar el que constitueix cabalment la
de sang —perquè ha de saber i entendre que el seu germà sempre	retreu	la sang blava— són una mica tranquils o una mica distrets... o vaja, ja
s'entretinguessin a explicar-ne les misèries. Aquesta feblesa li era	retreta	per Hortènsia, que volia ésser una republicana pura, i Isabel es
va dir ni sí ni no. Bobby era una persona bastant decent: ningú no podia	retreure	una baixesa o una misèria, en la trajectòria de la seva vida, d'aquelles
visions, però quan va veure que no es tractava de cap broma pesada, li va	retreure	entre altres coses que la seva vocació no era tal vocació i que més que
de lletgesa, que cal apreciar per separat. Sembla que, en primer lloc, es	retrau	a l'art viu, que s'havia aixecat contra un escolasticisme oficial, el fet
pena. —Prou que vaig provar-ho: però no va voler escoltar-me quan jo li	retreia	que ella era una forastera, vinguda Déu sap d'on. En Tomàs em va jurar
que en tens tants, i m'avergonyeixo de ser una pobra. —Ja han començat a	retreure	-t'ho? —interroga ell, amb despit. —Així, vols dir que m'ho retrauran
retreure-t'ho? —interroga ell, amb despit. —Així, vols dir que m'ho	retrauran	? —No pas davant teu ni meu —prorromp amb una batzegada d'ira. —Encara que
a estalviar, tal com ha fet ella sempre, només perquè ara el germà li ho	retregui	amb aire de befa. La intervenció de Tomàs ha trencat el vel. Ara Teresa
lectures no absorbiren la seva atenció; sols eren un pretext per a	retraure	's de la sol·licitud familiar; per a sentir més de prop la fluència de
amb el tren de la nit. Avui a Teresa, ja no li serveix el pretext de	retreure	-li escenes de vint anys enrera, de quan ella, jove i alterosa, com escau
facis que s'hagi d'avergonyir davant Déu, com aquelles majordones que em	retreies	, que es senyen amb les mans blanques i amb els braços bruts. Pere se'n
atendre, però que és l'autèntic, el que lliga la seva voluntat, que li	retreu	el segon voluptuós de l'altra tarda, quan cantava reclinada a l'harmònium
les mans calentes. —Ells hauran fet córrer això que tot Comarquinal ens	retreu	—reprèn el marit, enardint-se més.— Que fem morir de gana la Laura i que
la necessitat de dir això per començar a defensar-se ans que Laura pugui	retreure	-li la imprudent confessió d'abans. És el moment culminant de la lluita i
voltada d'arcs: boques obertes a punt de riure; a punt de malparlar; de	retreure	-li que és la forastera indesitjable; la barcelonina sarnosa; una pobra,
pes que ja hem considerat (§ 45). Joan d'Íxer (1434)	retreia	al seu arcaïtzant adversari Joan de Luna que volgués combatre amb
que diu simplement "sens targes". Joan d'Íxer (1434)	retreu	a l'arcaïtzant Joan de Luna que vulgui lluitar "segons costuma
e gentils hòmens de Aragó e de Spanya", cosa que suposaria, com li	retreu	el seu adversari Joan d'Íxer, portar el cap armat "de capellina". La
llança (de 4,520 m) i espasa i daga. Joan Marrades li	retreu	haver triat armes "massa civils e impròpies a tal acte... flaques e
llança i punyals; i el seu adversari, Miquel Francesc del Miracle, li	retreu	que són armes "tals que molta seguretat de perill vos porten"
vellesa, i hauria estat indiscret de parlar-ne, i una gran incorrecció de	retreure	-ho a ningú. Igualment, les dones "no es pintaven", i això no vol dir
de burgesos, s'entén, o també de creients que acceptaven d'ésser-ne—, el	retreien	de sobrepassar la lletra impresa i d'arribar al so de la veu viva. Potser
porta s'obri; a esperar-ho amb esperança, vull dir. Confio que Déu no em	retraurà	que ho esperi ara, ni que ho enyori, ni que senti un punt de tristesa per
gols que ha marcat —o que ha fet marcar— i si n'ha marcat prou no li seran	retrets	els que ha fallat i no ha sabut marcar. Un crític, per tant, no pot ésser
la meva fredor incapás de servirte en un moment d' apuro! No ho dich pera	retraure	lo servey que crech haverte fet, sinó perque vejis que 'l mellor dels
pintura, que volia ésser psicològica, de tots i cadascun de nosaltres.	Retreia	els nostres defectes morals i físics, ens posava en caricatura, feia
d'espatlles. La idea no m'acabava de fer goig. Aleshores ell em	retreia	l'exemple de Martí Genís i Aguilar, apotecari a Vic, amb el qual havien
allunyat del seu costat. L'actitud de l'apotecari era curiosa. No em	retreia	per a res la criada; no feia al·lusions al passat. Només em tractava molt
no em parlava de coses d'amor, ni del sexe ni de dones. Si alguna vegada	retreia	les dones era en un sentit pejoratiu i considerant-les com un enemic.
a encarar fou com una abraçada que el temps no fa sinó estrènyer. He	retret	la figura de Carner per situar netament la meva posició. Jo tornava a
en mi, estranyats. En general, jo em sentia tot incivil prop d'ells, i em	retreia	. De vegades, després de dies i dies insignificants en què jo feia un
i vaig sostenir diàlegs intensos amb interlocutors imaginaris. Ells em	retreien	les meves febleses, i jo els rebatia amb l'exposició de les meves

Pàgina 1 (de 40)

50 següents