Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cap a un fi concret; les ha dispersades follament, i dubto que pugui ja	retrobar	-se. Un dels seus pitjors enemics és el seu temperament. Crec que a
la remor de les baldes amb què tothom tanca els finestrals. També ells es	retroben	dins, al volt de la taula on continua assegut el noi. Ell mormola:
palpissos que se li gronxen fins i tot quan s'atura i que només lentament	retroben	l'equilibri que els immobilitza. —Bé —fa l'home—, ara serà qüestió
caminava de cara sol ponent fruint només de moure's, de reconèixer-se, de	retrobar	el seu propi cos adormit fins ara. Jeia sota els pins del bosquet, del
estimada, meravellosa carta, perquè jo no enyoro mai res d'allò que puc	retrobar	fàcilment, com tu enyores, home perfecte: la teva dona, els teus fills,
i si hi insistim és perquè ell mateix hi insistia, tossudament, per	retrobar	el principi de la seva pròpia vida, perquè en aquells anys de silenci
perfecció que de cap manera havia pogut tenir, i que ell intentaria en va	retrobar	, que voldria aconseguir i tot el que aconseguiria fóra convertir-se en el
La trobo sempre sobre una immensa plana de verd onejant i tendre. I	retrobo	també, en mirar-la, la mateixa impressió de pèrdua irremissible. Què he
l'alegria de la llibertat, però hi veuria, sobretot, l'alegria de	retrobar	la mare. Llavors Marina, per entre les rengleres d'àlbers jovenets que
Era com si, cada vegada, haguessin sortit d'un petit naufragi i es	retrobessin	tots tres en una illa de repòs, de pau, de seguretats. II Borra
tots en el silenci d'aquella hora i, després, ja ningú no s'hagués de	retrobar	. Sentia al pit una opressió angoixosa; respirava amb dificultat, i
Vallhonrat fou traslladat en un hospital francès. Helena se'n va anar per	retrobar	-lo. No es cregué digna de la felicitat que nosaltres dos havíem bastit,
passejades de sempre amb la mateixa idea fixa, amb el mateix objectiu:	Retrobar	una mà petita, com la seva d'abans entre les mans de la seva mare, una
mans imprecises. Les mans, aquelles mans, les mans que no et	retroben	i en va intenten, a voltes, reconstruir, a penes,
les característiques fonamentals de la seva procedència geològica, sempre	retrobarem	en els homes de la Marca els signes de llur nissaga històrica; en aquest
segles XVI i XVII. I, encara que menys generalitzat, el	retrobem	ací i allà en altres centúries. Però, essencialment, els catalans hem
Els juristes i els historiadors del dret no ens han ajudat en la tasca de	retrobar	l'esperit del poble en aquestes claríssimes petjades del seu tarannà. Els
s'ha gastat. Ens aixequem, i amb por de no saber	retrobar	a temps qui som i què volem, anem tornant ben poc a poc. La
perquè s'allunyen. Aquest moviment sense record, ens porta a	retrobar	-nos, i som feliços de ser aquí, tots dos, i és igual
cos amorós. Us meravelleu, però sense esbalair-vos. És sols un	retrobar	: de més lluny que de vosaltres mateixos i que de la Faula.
i arrenca de tots els exilis cap al seu crit, i els batuts van	retrobant	-se soldats. /Per a Pompeu Fabra\. X Era en la
on es mesura el temps pel que s'espera tan sols, pujo per	retrobar	el qui és jo mateix, i madura, únic, de mi mateix i del meu déu
és el somriure. Però les mans, ja cendra o llum, on	retrobar	-les? Aquest Nadal prop del mar Veig encara el bou i la mula
enyoro foscament, sense remei, tot el que he	retrobat	, la presència envilida de l'amor. Sóc el cretí del poble
perds el temps i et poses la cultura al dia: que et	retrobaré	nou-vestida. I avui (dimarts tres) he rebut carta teva. Com que
de sols que es fingeixen ocults, i radien quan un llavi	retroba	la sal insolent d'una pell. Costa de desvetllar matins, i les
que és tu mateix, sempre fa camí amb tu. No	retrobaràs	la teva ombra espessa, el dúctil propòsit
ni li compliquessin la vida per a res. En aquestes aventures, Frederic es	retrobà	a ell mateix, retrobà el gust perdut de l'amor tal com ell l'entenia; i
vida per a res. En aquestes aventures, Frederic es retrobà a ell mateix,	retrobà	el gust perdut de l'amor tal com ell l'entenia; i aquestes petites
cerimònies, convençuda que aquella era la millor forma perquè Frederic	retrobés	tot "el gust d'ella". Però a Frederic, "la propietat" d'aquell pis l'
eren coses que Bobby es pensava que ja no existien en aquest món, i en	retrobar	-les, en la pell de Maria Lluïsa, començava a témer que ell s'havia
i tots els àngels han perdut les ales. Tots els neguits han	retrobat	estada en el meu cor abandonat pels somnis. Joia
es posava el casc, és una primitiva mostra de capmall, element que	retrobarem	sovint i que no figura en els guerrers de la Bíblia de Roda. El Goliat de
Entre aquestes dues dates, als testaments de Ramir I d'Aragó,	retrobem	aquest rar mot: "spatas de argento et sporas de argento, et
guasarma". Evidentment ens trobem davant la "visarma", que	retrobarem	en textos posteriors (§ 76), i que sembla que fou de primer una
de Jaume el Conqueridor la cota de malles no rep el nom d'ausberg (que	retrobarem	a Desclot), ans el de gonió, sobre el qual el cavaller porta el
Sota el perpunt porta, doncs, un camisol, protecció que	retrobarem	en Muntaner i que indiscutiblement era una peça de malles, com revela un
dels castells del Temple fets a finals del segle XIII i el	retrobarem	al XIV (§ 21). Bernat Desclot descriu de vegades
molt freqüent al segle XIII en representacions gràfiques i que	retrobarem	sovint en textos i documents posteriors, fins al segle XV.
on la creença en la màgia es barreja sovint amb la superstició, encara la	retrobarem	en algun aspecte de l'armament del segle XV. 18. El
i capell, que es podien cobrir amb el caperó de la gramalla. Hi	retrobem	només dos dels noms emprats per Desclot: la gramalla i el caperó, o sia
les parts del cos no prou protegides (aixelles, colzes, etc.) i que	retrobarem	molt sovint a les lletres de batalla del segle XV. Val la pena
la peça mòbil que protegeix la vista, dita modernament "visera" i que	retrobarem	designada per "cara" i per "careta". També a l'inventari del maig del
batalla de Pere Montagut (1403) i de Pere Maça (1418),	retrobarem	"cavalls armats de lorigues e perpuntes" (§ 65),
i va folrada amb roba o cuiro i ornada amb rosetes. Aquesta gorgera, la	retrobem	a la tomba de Ramon Folc IV de Cardona, el Prohom Vinculador, que fou
de muntar a cavall. El nom ausberg va desapareixent, i amb prou feines el	retrobarem	en la ploma d'algun arcaïtzant. A la crònica del Cerimoniós la cota
que abans ha citat en la forma "brila" (vers 78), que	retrobarem	en textos del XV, i esmenta "los daurats esperós"
meitat del segle XV era designat amb el nom de llagosta, que	retrobem	, en relació amb les plates, de les quals tracto tot seguit, en una
palmo y dos dedos de ferruça, con punta de diamant", cosa que	retrobarem	en les llances (§ 79). El Sant Jordi de Bernat Martorell, de
per la premsa alemanya i després, sempre seguint les dades, la	retroba	a la premsa francesa, començant en general per "Je suis

Pàgina 1 (de 59)

50 següents