Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fixos, amenaçant. —No tingui por! Un moviment de la vedelleta havia fet	retrocedir	Mila esglaiada, cercant l'empara del seu promès i del seu padrí. El vell
l'havien, per fi, col·locat. Tino Costa sentí tan viva la humiliació, que	retrocedí	perquè no el veiés, i un malestar punyent el perseguí amb la seva visió
aixecant la pedra, estreta convulsivament a la mà, i en aixecar els ulls	retrocedí	ple d'esverament. Maria Àgueda era allí, dreta, cobrint l'entrada amb la
els espadats, els precipicis, els indrets en què, en lloc d'avançar, es	retrocedeix	i hom sent flaquejar els genolls i el cor i, angoixat, mira el cim
crema en el cor inextingiblement, la convicció que és ja impossible de	retrocedir	, mena sempre endavant. Mila del Santo, com més abatuda es sentia de cos,
el seu interrompre's constantment i tornar al treball, el seu avançar i	retrocedir	, revelaven tota la íntima torbació que l'agitava. El seu nerviosisme
seva ànima. Ell sent com els braços s'afluixen entorn del seu cos; ella	retrocedeix	un pas, i un altre pas, i un altre... I així, com si l'arrenquessin pas
, i un altre... I així, com si l'arrenquessin pas a pas de la terra, va	retrocedint	, retrocedint, s'enfonsa. Ell s'oprimeix contra ella i la crida, la
I així, com si l'arrenquessin pas a pas de la terra, va retrocedint,	retrocedint	, s'enfonsa. Ell s'oprimeix contra ella i la crida, la sacseja enfollit:
en un violent combat amb ell mateix, íntim i espantós. Avança i torna a	retrocedir	; s'asseu i s'aixeca. Sí, podria cridar-la. No la coneix, per ventura
a la dreta dorm la seva mare. Tino Costa en sent la respiració i torna a	retrocedir	, esglaiat, com si de sobte s'hagués sentit una mà amorosa sobre el pit,
noia. Insinua un gest per tornar-se'n. (En el fons sap ja que no pot	retrocedir	, que una força superior a ella l'empeny endavant com en tantes ocasions
ésser, clamen per ella, l'empenyen cap a ella amb una força desfermada.	Retrocedeix	; després avança i truca a la porta. Ho fa, de primer, molt suaument, amb
pogut trobar res, tots semblen tristos i abatuts i després s'esforcen per	retrocedir	una mica quan el cirurgià els empeny contra la muralla clavada a llur
els braços per darrera quan anava a aixecar-los contra el cirurgià que	retrocedeix	. Són els dos homes que s'han perdut la citació, més forts que ell, més
excrement i, tot seguit, com pot, arrossegant-se sobre genolls i colzes,	retrocedeix	cap als rajols eixuts. —Què, us ha provat? —pregunta el guàrdia. No
mans de l'individu de la veu humida que corden dos botons, les cames que	retrocedeixen	i s'escapen del seu camp de visió. —Sort —sent que diu, però no pot ser
que parlin com nosaltres. —Totes hi parlen. Si no, no els servirien. Ell	retrocedeix	cap a la dutxa, es frega més el tors, encara humit, l'esquena on s'arriba
amoïnat, la seva expressió és burleta, despectiva. —Què penseu fer? —	Retrocediu	—ordena ella. —No oblideu que no estic sol —li recorda ell—. He vingut amb
pis d'aquest replà —panteixa. La noia aferma l'arma, l'avança una mica. —	Retrocediu	—ordena al policia. —Que... —Retrocediu! Cap a la galeria. El segueixen
aferma l'arma, l'avança una mica. —Retrocediu —ordena al policia. —Que... —	Retrocediu	! Cap a la galeria. El segueixen tots, llevat del noi que no es mou de la
al corredor de fora, amb l'arma a la mà i la dona, que ha sortit primer,	retrocedeix	precipitadament. No tant, però, que l'home no l'hagi vista, perquè crida:
hi tornem? —fa. Tornen a travessar per davant dels ascensors i tot seguit	retrocedeixen	una mica com si s'encaminessin a l'exterior, però abans d'arribar-hi
en esquerdes per on filtren mirades receloses i atentes. Les dones	retrocedeixen	, esfereïdes. L'oficial espera un moment i aleshores ordena als soldats
temps de fer dos passos que el soldat el torna a cridar: —Un moment!	Retrocedeix	mentre veu que allarga de nou la mà cap al telèfon, d'on ara prem un botó
que es resigna a fer-li un segon obsequi. —Sí —diu aleshores, començant a	retrocedir	—. Sí. Em pensava haver vist... —No heu de pensar res —el repta l'altre
cop. —No! —li crida ell, amb els ulls tancats—. Peseu massa. Va	retrocedint	graons avall, els papers en una mà, equilibrats contra el pit, l'altra mà
l'entorn del coll amb una pressió buida i inexhaurible alhora. Intenta de	retrocedir	tot dient: —Ja has... No el deixa acabar, perquè el cos s'ha projectat
anys enrera, havia estat una dama opulenta, plantosíssima. ¿Vol el lector	retrocedir	un moment a l'any 1890? Encara Espanya no ha perdut les colònies
de sobre algun moble. En arribar a la porta butxaqueja, es repensa i	retrocedeix	.)] M'has dit que no tenies cap diner, Víctor? Víctor.
una niciesa d'Ernestina... una ridiculesa en conjunt. [(Ernestina va	retrocedint	amb les mans a la gorja com per amagar la marca de l'ultratge. Júlia
la ciutat? Veia naus a la dreta, a l'esquerra i al meu davant. Em calia	retrocedir	. Em perdia entre senderons, enmig de les estibes del moll. Les dones
Ell ve unes quantes passes més enrera, com si no anés amb mi. De sobte,	retrocedeix	, i ara sóc jo qui el segueix. Però, que lentament i de lluny! Em fa signes
m'ho hauria pensat, de tu. En veure que jo no gosava tornar-li resposta,	retrocedí	fins a la porta de la cambra on jo era. —Au, dorm tranquil, em repetí;
glaço jo. Que no sóc de carn com tu? Després de pensar-ho una estona vam	retrocedir	, desesmadament, carretera avall. Segons Josep, totes les solucions eren
marges, enfonsant-nos en aiguamolls, que un moment ens van fer pensar a	retrocedir	i desistir. Havíem sortit finalment en una terra plana, travessada per un
meu. Vaig sentir el seu cop entre l'orella i el coll. Josep i jo vam	retrocedir	i des de l'altra banda del foc vam intentar donar-li tota mena d'excuses
—I els polls! —Sí, els polls, també! No rebutjava cap sensació. No podia	retrocedir	. Quan estàs malalt, quan el pessimisme i la depressió t'abaten, tens la
Algú havia obert la porta del jardí; avançava damunt la sorra. Mònica va	retrocedir	esglaiada. Devia ser ell. Tanmateix es va donar uns entretocs als
amb tanta intensitat? Ho seria més tard, potser, no avui! Ara era jove i	retrocedia	per recuperar una frustrada adolescència que per miracle es renovava. Ni
una energia poderosa, perquè ella, a despit de tot, no tenia valor per a	retrocedir	. Quan arribà a la porta del cafè s'aferrà al braç del seu cosí. Sola no
transformació radical, i no es planyia. El corrent dels rius no pot	retrocedir	; l'afront que li havien infligit no es podria esborrar ni que visqués mil
fills: el passat la reabsorbeix amb tanta força que parla com si hagués	retrocedit	en el temps i es trobés en presència d'algú que l'escolta en
traït... Es tombava mentalment, i en la seva imaginació tot s'empetitia,	retrocedia	, com si estigués a punt de desaparèixer. Més enllà dels suburbis on
mica de fum... El primer impuls em va trair: afortunadament vaig saber	retrocedir	a temps i esquitllar-me per la porta del despatx. Em vaig fer precedir
paraules incomprensibles. La realitat s'imposava de nou: l'home feble	retrocedia	avergonyit i considerava ridícul haver-se deixat enlluernar com un
de plenitud. I ells ignoraven la seva història, no els estava permès de	retrocedir	en el temps i veure-la, frenètica i apassionada, córrer a les cites
era dona casada, tenia fills, tres néts... Però Mònica avançava... No,	retrocedia	per desprendre's del temps; avançava a contracorrent del temps; era això,
repetir, i cada vegada recular en el temps, repetir-ho amb insistència i	retrocedir	, fins a arribar en aquell dia que davant de Déu et vaig prometre ser
la llibertat es va precipitar al meu damunt, em va traspassar, la natura	retrocedí	, em vaig convertir en una criatura sense edat i em vaig sentir tot sol en

Pàgina 1 (de 19)

50 següents