DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
retrucar V 63 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb retrucar Freqüència total:  63 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

d'altres esclafeixen la rialla, una rialla nerviosa i seca que li retruca a l'orella com un espetec de sarments devorades pel foc. La dona de la
Sents? Uns passos. Uns passos prudents, somorts per la distància, que li retruquen al cap encara no prou sòlid. —Ens segueixen? Però els passos no s'aturen
i correcte. Després, la mesura, com a actitud individual que retruca sobre el seny, en fa viable les manifestacions i ensems determina la
se seba. Que si al am per fí s' a-traca li dirá mentres re-truca; vosté d' este plat no suca si ans no 's pòsa la
que ara mai; sinyô Mestre Domingo... Mire, mire; ahí va lo primer —retrucà lo xiquet traent de baix lo sedàs un primer teuladí, un parot xilloter ab
encara va tirar D. Higini la seua puntadeta, però lo fuster li va retrucar: —¿Què té que vore la cua per a córrer? En la processó del Corpus no n'
¡Lladre!, ¿con què plovia, eh? I el xiquet fent cara de por, li va retrucar ab lo cor en mà: —Tio, jo lo que volia és que vostè no quedare malament.
que maco va el sinyô Miquiel! ¡Reina, si pareix un atre! I Miquiel, gojós retrucava: —Ca, dona, ca; no m'ha deixat res, no, que tot ho porte
Dissimule, és que a Borriol tots lo coneixem per Romiguera, sinyor, —li retrucà, fent la caigudeta del parlar del seu poble. —¡Què Romiguera, ni
tard? Encara estarà la llana empapadeta ¡dorm tan a gust l'angelet! —retrucava Nasio tot melós fingint lo dir d'una femella, posant los ulls en blanc i
los enveja als borriolencs. —Xe... ¡mos quedem! —¡I demà ho pensarem! —retrucaven mil boques. —¡vítol! ¡Mos quedem! Anava passant la nit. Tot seguia essent
Dona, sí que mos quedem... ¡en unes ganetes de passar-mos tot l'estiu! —retrucava l'esquilador, mirant tot esparverat a les furioses peixcadores.
lo cap, i los ulls com a brases i tota ella més erta que un pesol, li retrucà flamerosa: —Tu, "majo", pos pâ que't cogue... sàpies que "no està
cridar un jovenallo descarat. ¡I, visca el sastre de la Barlassota! —va retrucar un altre més atrevit encara. Però és lo cert i segur que, bé o malament,
, només, una maneta. ¡Tu, escapça! ¡Vinga, trunfos, copes! —li retrucava la fornera, barallant les cartes i donant-se pressa, tota plena de
lo que importava lo ja juat. El mateix juador o parella de juadors no pòt retrucar si ha trucat, pero si al que ha trucat li retruquen, pòt fer jòc a
de juadors no pòt retrucar si ha trucat, pero si al que ha trucat li retruquen, pòt fer jòc a fòra. Cuan un juador aplega a tindre vintitrés
desfets que aquestes raons del jove ambaixador d'Aben Sad. Recobrats, li retrucaren asprament i verinosa. Fins li pregaren per la situació d'ells mateixos en
ocasió així no la tornarem a tindre", "marquès de San Benedicto, ha!", retrucava la mare, "me'n ric jo, dels marquesos dels sants, i ja saps que sóc ben
davant començà a cridar: —Granerer! Graneres a quinzet! I el de darrere retrucava. —Granerer! Graneres a tres aguiletes! El pregó es repetí varies vegades.
foren intimats a fer cessar la insurrecció dels milicians; ells, però, retrucaren exigint-li la retirada total de les tropes. Accedí Villalonga, el qual,
llàpis. Sis y sis, dotse. —Sí, dotse; li va retrucar l' alcalde. —De dotse, ¿no 'n pórta una?... —Sí,
La canal rebufa i el clavegueró de ras s'empatufa. Retruca i borbolla l'aigua, en la grogô del fang on xipolla i
Nadal esmolava els queixals. Un repicadís asclat de cliquetes retrucava ferm un rústec compàs i el saltironeig de les figaretes
marit; ell havia d'haver estat allà dalt i comprovar-ho tot. —I Roc? —retrucava el marit—. No hi ha allí Roc? Roc callava. —Roc —argüïa la dama—
. —Tu no em necessites a mi per a res —va comentar. —Que no? —retrucà content i germanívol Albert—. Sense la teua guàrdia, m'haurien agafat per
si fan mal, si ho fan de cara a cara o a la traïdoria. —Home —li retrucà un—, són pur instint: no tenen reflexió i els ho demana la seua
—; però no se les pensa, i quan s'enfada és un llop. —Jo —els retrucava Banyuls, que sempre solia sortir en la seua defensa, com quan eren
té apassionament... per altres motius. Per exemple, la política —va retrucar-li Toni Rabassa—. Però deixem-ho córrer. Ara: que trobe que havien de
—refermà Pere. —Jo crec que parlem per la justícia i per la humanitat —retrucà l'Estelric. Miquel Picó mastegava un furor visible. —I si ve una crisi?
parar-li aquella mola triturant, de reconvenir-la. Però ella es rebotava, retrucant amb més gosadia. ¿És que la genteta rica no en feia de porcades, i de
usura un premi a cobrar l' any just del venciment. —Engany! calúmnia! —va retrucar l' acusat. —Jo no diré si és veritat o no —proseguí l' alcalde— si és
la, creuria que dient això havia d' ofendre 't. —I tu dius que me vols? —retrucà Francesc— Si ton amor fora com el meu de ferm, voldries compartir amb mi
conversa dient-li al sô Jaume: —Pare, ha mort Batiste. —Quín Batiste? —retrucà l' alcalde. —Aquell que me pretenia; aquell que va dir que Francesc feu
la joia del bes de despedida, potser el darrer. Perdó, pare! —retrucà el jove. —Ja estàs perdonat, fill meu —digué el mosén—. Vine ara a l'
? —argüí el bon ancià. —Com ho ha oït, pare; vull casar-me —retrucà el jove. Vosté sap que Teresa i jo ens volem i ens hem xurat amor per
com la "Purissimeta", li respongué: —Sí, filla meua. —Diga, mare —retrucà Joana—. També tenen cel les oronetes? —Sí, Joana —respongué Marta.— El
canvien i enguany són els ballets el truc recaudatori de més èxit. —I —retrucava a tots el so Quenaro— la perdició de moltes xiques i la perdició
fins que em cansàs, tenir-li esment. Però un mai no sap, d'elles, com retrucaran. Dones, caparrins, animals de fosca. No serveixen més que per a dur-les
peus a la gent maleïda i afavorir els altres: fer que es topin de cara, retrucant-los-ho, amb el mal que ells han fet córrer. Fer córrer cap a ells el
entendre. Tal volta, si fossin dones... Tot quant fan, tot quant diuen, retruca contra ells mateixos, i ni se n'adonen. Ben aviat seré jo qui vegi, per
Però ell, en tota la malicia que cabia en un monyicot de dèu anys, retrucava en veu baixeta: —Són més dolces les de la teua boca, Viçanteta! I en
la perla més fina de l'orta. Cento, tombant el morro i fent el güenso, retrucava que també a ell li pareixia lo mateix ia fea temps. —Ja 'u crec que es
li: —Què coses diuen! D'ací a llavors... —Com d'ací a llavors? —retrucà la só Chima. —Déu pot dispondre de moatros el dia menos pensat. I què
que l'aigua anava ia per la raer taula. Sa filla 'u sabia i melosament li retrucà: —Però, sinyor pare, no s'enfade! Comprenga que, tenint-ho tot pensat i
pares, igual que...? Sonrigué Viçanteta, i, encarant-se en la Colassa, li retrucà: —Si tots forem iguals, tia, no auria qui portara als jagants i als
arrime una pedrá; mos ha vist... Vaoro Truque. Marcos Retruque, la falta y totes les pedres pa vosatros, y yo pague. Colau Pa
que era, aconseguia que fossin ben poques les gotiues de verí que li retrucaven per dedins per tants d'anys d'indiferència. Tot i que algunes d'aquelles
Un dia, un intent de tuteig que féu per temptejar el terreny, en ser retrucat de manera instantània, el va fer recular en una demostració de ser un
de néixer a partir de la contemplació d'aquell cos fet un enderrocall, retrucava cap a convertir-se en el que devia sentir aquella dona i, des d'ella,

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »