Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tempesta s'anunciava ja, lluny, amb una sorda i profunda remor, i el tro	retrunyia	amb paorós espetegar entre l'incessant fulgurar dels llampecs. "Es fa
Es sentí l'espetec d'un tro que commogué la casa fins els fonaments i	retrunyí	amb ressons cada vegada més llunyans; a fora es sentí el soroll de la
tremolar; foren sacsejades per terratrèmols i llançaren uns crits que	retrunyien	dins la immensitat. Després volgueren allunyar-se de la terra cantant
consideració nacionalista. Moltes actituds adoptades en 1640	retrunyiren	cent cinquanta anys més tard com a clarins precursors d'una pugna
es cau, per fugir de la plana de terra i d'homes, el món que	retruny	de migdia, i apaga la lluor del fred metall d'aurora
llame\ Ateneo /ni\ Ateneu, /sinó\ Atenea. Els aplaudiments van fer	retrunyir	la sala. La unió semblava aconseguida. El president de
sord rosec de bèsties rumiants, i senten veus de alerta!, qui	retrunyen	perdent-se allà d'allà. A la cisterna arriben. Jauen
—invectiva Teresa, que és l'última d'entrar a dins. I el cop de porta	retruny	per sota la volta sonora. És un cop de porta tan encertat, que esborra
qui sap on, en el fons del meu ésser, una commoció profunda, que potser	retruny	sordament per la meva subconsciència i, en successives onades, per les
per esser lo somni daurat d' aquellas noyas. Per allá hont ell passava	retrunyía	l' alegría y esclatavan rialletas en tots los llabis, com fá descloure
jo meditaba sobre la historieta que acababa de sentir, lo canó seguia	retrunyint	y sembrant la desolació pe 'ls carrers de Barcelona. Fi de La
i expressen les ovelles amb bels llur alegria que	retruny	per les valls i les muntanyes. Vergonya per als homes! Gran
van aixecar-se, i el so de les trompetes matutines	retrunyí	i va cridar-los a la lluita. Es posen tot seguit sobre les
el Notus els somou des del migdia, i l'Àfer, amb uns núvols que	retrunyen	, des de Serralleona; tan ferotge, de Llevant i
entrà un mariner, rabassut, garrell, de bigotis caiguts. Unes veus	retrunyiren	, alegres: —Salut, capità Lemonis! Vaig arrupir-me al meu racó, provant de
front i els polsos. Em vaig sentir refrescat. Al fons del meu ésser, van	retrunyir	uns crits, amenaçadors, confusos, impacients: era el tigre, dintre meu,
el bastó, i el bastó tot seguit es va cobrir de fulles i de flors, mentre	retrunyia	la cançó del dia de cap d'any. Jo mirava, escoltava, no deia res. Vaig
buscava; no en vull pas d'altre." L'endemà, a punta de dia, les galeries	retrunyien	de cops de pics i dels crits de Zorbàs. Els obrers treballaven amb ràbia;
darrera una roca. Van deixar anar el quart tronc. Un terrorífic "crac!"	retrunyí	; un segon "crac!" i tots els pilars, l'un darrera l'altre, s'esfondraren
talment que el soroll de la fusta seca i sonant buit escampà l'alarma i	retrunyí	per tot el bosc." A la fí d'aquesta frase vaig extremir-me i fiu una
de la Mort. Endavant —sempre endavant gambadejava el sinistre Legs, fent	retrunyir	els ecos d'aquella desolada solemnitat amb crits com el terrorífic auc de
pels carrers igual a la d'una papallona embriagada de llum. El mercat	retrunyia	amb mil crits de dona. Per les escletxes del sostre el sol feia brillar
va ser llavors, sinó després, quan es despullava, que de sobte li havia	retrunyit	per dins aquell to de veu, aspre i calent. Era com aquestes cremades a la
els braços com si brandés una espassa, i tòrcer la boca amb frases que	retrunyien	i que no sabia ben bé el que volien dir. No feia quinze dies d'això, que
i rústegues craquejaven amb un castanyoleig, amb uns pims i pams, que	retrunyien	i es multiplicaven desesperadament per tota la peça. Vaig haver de
no se'n sentia res més que les aspres xerracades del contrabaix, que	retrunyien	dintre la caixa del pit amb una trepidació insofrible. Oidà!... i la
la pols i la fosca, sonaven els músics, encara els roncs del contrabaix	retrunyien	dolorosament dintre el pit, encara la balladora del colze punxegut no
relliscant sobre l'empedrat estrident. I sonava espetec de xurriaques, i,	retrunyint	cases amunt, s'alçava fins al cel la veu poderosa del carreter, una veu
aquelles arcades se reflectissin i evoquessin unes amb altres. El res hi	retrunyia	i s'hi propagava basardosament. /Miserere, miserere nobis\.
s'extingeix altre cop. I el crit antic, vestit de la parla nova, torna a	retrunyir	en la cambra estreta, en tota la caseta humil, perduda entre les arbredes
I tremolava tota la muntanya ferestament. I la veu de la trompeta anava	retrunyint	més fort: era que Moisès parlava, i Déu li responia amb veu de tro.
en lloc de cridar les intensitats de llurs colors primaris, o de	retrunyir	en mescles vigoroses... deuen apagar mansament la veu en la subtil
No anirem avui gaire lluny. I s'apartà per acabar de vestir-se. Baixà.	Retrunyiren	els seus passos per tota la quietud de la casa. Quelot encengué un petit
un enterrament prematur; tantes vegades al bell costat de casa ha	retrunyit	el terrabastall de l'esfondrament d'un edifici; tantes persones que el
amb caràcter ciclònic. Regnava una foscor impenetrable i paorosa. La cara	retrunyia	i brandava com si fos de cartó. Xiulava la ventada pels forats de la
El bruixot, al davant, caminava tan ferm, que les seves petjades feien	retrunyir	el sòl. Els aprenents el seguien en columna indiana. Regnava un silenci
A Terra baixa, Manelic, així que ha occit Sebastià, fa	retrúnyer	el crit de victòria: "He mort el llop, he mort el llop!" El
d'un gos. Més tard ja era un encalç abrivat. La cridòria dels homes	retrunyia	igualment que la de les canilles pels fondals. Sonaven trets. La sang de
!... Ja n'és, ja n'és!" El trot dels companys que venien apressats, féu	retrunyir	foscament la greda del camí. També arribaven els gossos. Damunt la peça
amb llurs alegrois. Uns passos ferms de sabates feixugues, de munició,	retrunyen	en l'entrada de cal Nassos. Un guàrdia civil apareix emborrassat amb la
en Bau en adonar-se que a baix, dins de la vall, brillaven els llamps i	retrunyien	els trons. —Que no ho veus, Boi, que som més amunt que el cel! En
escapar cada "Refoina!" que les voltes dels corredors del castell en	retrunyien	. Ple d'angoixa, contrariat, tornà a la porteria, i allí es deixà caure
l'escaler pel morro va arriar amb un aau! llarg i fort que va	retrunyir	per aquelles serres. El resultat fou immediat. Els matxos es van aplanar
senyora Berends, on és? Hi hagué una pausa llarga. Les meves paraules	retrunyien	al corredor d'una manera sorda i monstruosa. La senyora Berends estava
la cama, i la sabata, rascant a terra, descrivia un semicercle. La sabata	retrunyia	sobre l'asfaltat. El soroll feia una angúnia que oprimia el cor. Vaig
En aquesta nit els carrers eren solitaris. El vent fuetejava els arbres,	retrunyia	darrera les portes i, al mateix temps que feia rodar la lluna pel cel,
jo fusellaré la poetessa... Hi hagué un esclafit de rialles que en	retrunyí	la sala. Joan Antoni seguia d'esquena als companys. Ningú no podia veure
tot, en els rars, fugívols intervals del vagit, que ara es precipitava	retrunyent	escales avall, allà al fons del fons de la casa se'n sentia com un eco
surten del darrera dels penya-segats del Montsec i de tant en tant	retruny	el tro. El sol s'ha amagat i el vent de tramuntana aquissa les bromes amb
solemnes. Aleshores se'm va escapar un crit, que, sense ésser esquinçat,	retrunyí	amb ressò d'interrogant per tota la casa. —Pare, pare...! Abans no us

Pàgina 1 (de 10)

50 següents