Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

castigar-la, el deixessin sortir. Crèdula, la parella li va permetre de	revenir	a la llum. En aclarir-se la mentida, Sísif es va trobar ja sense remei al
ha de tornar-la a cridar i àdhuc a voltes tocar-la al braç suaument. Mila	revé	amb un lleuger sobresalt, i la mira. Li costa sempre un xic descendir del
no gosà interrompre-la i s'estava en un angle en silenci esperant. Mila	revingué	a poc a poc. Tornaren molt tard, totes dues soles per la sendera
dels infants i les orenetes volaven a dalt en el cel clar. Marina es	revenia	entresuada. La nit s'havia fet espessa sobre les altures. Els mals
àvids de vida, sols de viure sense cap saviesa. No	revénen	les aigües, ni a Meriba Un vell setembre duia aire
espinyi's! [(Es pica la barbeta amb els nusos dels dits. Ernestina	revé	de la seva cambra així que en Pepe es disposa a perseguir a la
palmell de la mà i encreua els peus, que belluga nerviosament. En Víctor	revé	amb un abrigall, posant-lo damunt les espatlles d'Ernestina. Aquesta
En Víctor resta profundament capficat. Després es passa la mà pel front i	revenint	-se es posa a escriure a màquina. L'Ernestina, acompanyada de la
després apaga el llum, tornant a la cuina. Al cap d'un moment l'Ernestina	revé	al menjador.)] Ernestina. [(Avançant amb les mans al pit,
i resta quieta com empedreïda, mirant amb desconfiança a l'entorn. Es	revé	tot seguit i obre d'una estirada, ferma i decidida. La Merceneta surt del
per la banda del mar, on ressona en forma de cops sords, abans de	revenir	per la direcció oposada a la que havia pres al llarg de les crestes,
o de llurs subdivisions en aldees. A les evocacions indígenes del passat	revénen	constantment, com un leitmotiv, aquestes fórmules aplicades a cada
de la nit, que em tingueren desvetllat fins a la matinada, la que em	revenia	amb més insistència era la del practicant a l'hora en què, havent entrat
i, en els assalts, llur senya més segura, de sobte els	revindran	coratge i vida, per bé que siguin, envilits i lànguids,
i en el més fosc ombratge refila un plany nocturn. Cada any	revénen	velles estacions; però no torna per a mi el dia, i el
un, oh Adam, l'Omnipotent, i en surten totes les coses, i a Ell	revénen	si no es corromp llur bé, totes creades amb tal
de la meva revenja, tu, que cerco primer que a cap,	revéns	de la fugida, àngel sediciós, per tal de rebre la
seran, però, execracions; i, ultra la que en mi habita, a mi	revindran	totes les brollades de mi, en reflux ferotge, a mi,
convenço que, favorable, m'escoltà; la calma de nou	revé	al meu pit i a la memòria la promesa que ens féu: que
si podia realitzar tot el que m'ordena el Zorbàs de dintre, el món no en	revindria	!" "Com que no tinc contracte a termini fix amb la vida, afluixo el fre
oficials trilingües, i això anirà augmentant; però és inestable, i hom	revindrà	amb el temps a la solució bilingüista, en perjudici, és clar, de la dolça
de l'harmonia remou les fonts més íntimes del plaer estètic. Beethoven	revenia	sovint als seus llavis. Després, la conversa fent-se més general sobre el
esgarips de la vaquera, que no para de tempestejar fins que la calma és	revinguda	. I altra vegada el món abrigat de xafogor i de silenci. Finida la fúria
la gran festa. I els cappares, satisfets, no es cansaven de dir, la calma	revinguda	: "—Ha estat un acte de prudència i de saviesa. El més savi i prudent de
!... Rabiosa!... ¡Mal gènit!... Verí!... —L'hauria morta. Sols va	revenir	al veure que la castigada perdia l'alè... i, aleshores, el cor se li
d'un guarda-pols. Esguardà lentament i va tornar-se'n. Però tot seguit	revingué	. I aquesta vegada, replegant la cortineta que velava la llanterna penjada
—pensava—, qualsevol diria que són tres botons". Aquesta comparança li	revenia	tan sovint, que arribà a fer-se-li anguniosa. Fins que esllavissant dos
semblarien donar raó a Spengler. Passem de llarg; un altre jorn caldrà	revenir	-hi, amb més temps i més calma, armats de contra-llanternes, que ens
Làmac s'arma pel combat, Diceòpoli prepara un festí pantagruèlic; Làmac	revé	ferit i plorós, Diceòpoli gai i rialler, del braç de dues cortisanes, es
al feixisme i a l'estudi dels règims dictatorials més característics,	revindrem	a aquesta qüestió. Consignem, però, aquí, que fóra difícil trobar avui a
trets, sis figues— i les més cansades se n'anaven del seu indret per a	revenir	-se esperant-lo. I ell se'ns emmenava lluny, ben lluny, cregut que
amb la gorja seca d'emoció i els turmells segats i el front suós, es	revenien	en el pedrís fora de l'església. Passaven de mà en mà una garrafeta
veí. Semblava morta. El que va arribar a fer, la bona gent, per fer-la	revenir	abans de dur-la a sa mare! La bona dona de poc que perd els sentits en
d'imatges que no es lliguen, un bellugadís afilerament de records que	revénen	després de molt de temps. És la cantonada del carrer a on cada matí
Si el tren hagués trigat cinc minuts a arrencar, en Joan hauria pogut	revenir	-se de l'emoció que li revela, de sobtada, un món desconegut. És talment
de càrrega, s'anava endarrerint, s'havia d'aturar de tant en tant per a	revenir	-se, i, quan ens avançàvem gaire, ens suplicava quasi plorant que no
a son encontre; emperò anegà Jahvè els egipcis al mig de la mar.	Revingueren	les aigües, i somorgollaren els carros i els cavalcants de tota la host
de Faraó, amb son carro i sos cavalcants, foren entrats dins la mar, féu	revenir	Jahvè damunt ells les aigües de la mar, i els fills d'Israel caminaren
inclement, abrusada i eixorca, solien escollir la ruta del molí per a	revenir	-se amb la frescor del rieral i reposar a l'ombra de la gran alzina de la
com va això del molí? —Què dieu? Ah! Allò del molí? —responia ell com	revenint	-se de profundes cogitacions, sense aturar la mula i mentre brandava el
Arribaren a un clot ombradís on la molinera pensava aturar-se i	revenir	-se. La set els estrangulava, però la rigor estival havia absorbit les
, i, obrint-li pas, fugí, esgarrifat, per la vorera més apartada; però va	revenir	-se tot seguit, i, comprenent que anava a perdre el fruit principal de la
aixugamans y algun llençol. Donava gust de véurela, ajustat son cos ben	revingut	ab un jipó de vellut negre de mánega curta, ab la filosa al costat y fent
y flors, y'ls camps de blat que s'han estat sis mesos com condormits, se	revenen	de sopte y sembla que'ls bufan, com diu el poble. Lo cel se
que hi havia prop del carrer de Gignàs. Jo era molt petit i és ara que em	revenen	les coses d'aquells dies. La meva mare devia estimar el seu home de la
gairebé un trenca coll, però un cop éreu a baix, el cos i l'esperit es	revenien	i s'amaraven de pau i de dolcesa. Hi havia marges amples, ombrejats,
a la riera i es dedicaven a pescar mentre les vaques s'abeuraven i es	revenien	de la xardor estival i del turment dels tàbecs, refregant-se pels verns.
Un núvol de posta projectava una rojor suau damunt el Campot quan es	revingué	i sortí de sota la figuera. Els falziots volaven ràpids a ran dels suros,
la follia. Innocenci, llavors, restava espaordit, sobretot quan ella, en	revenir	-se esclatava en un plor silenciós i convulsiu que no admetia consol. Es
com perseguit per un conjur venjador. Prop del Mas Aspriu, es	revingué	. En albirar la façana blanca, amarada de sol, ombrejada pel plàtan i

Pàgina 1 (de 10)

50 següents