Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dues noies l'atreien. Era l'una bruna de sol d'hivern	reverberat	pels pendissos de neu esgarrinxada. No parlava mai
Entraren a Coamantla a mitja tarda, quan el sol encara feia	reverberar	les pedres. El clapoteig del vi francès, el soroll de les poques ampolles
la campana. A les acaballes, mentre la campana encara no havia cessat de	reverberar	, vaig trobar Sara Pocket, que ja semblava haver-se tornat definitivament
i realíssima del vell renaixement sense aquelles seves derivacions que	reverberaren	el llarg estrèpit del luteranisme i l'aspecte tràgic del revolucionarisme
comentaris i anotacions a Homer i a Píndar, i on amb més galania i lluc	reverberaren	les harmonies de l'art bizantí, segons ho palesen les meravelloses
saben, i res diuen; ulls sense vida, vidriosos i malalts, impropis per a	reverberar	la vida, que és dintre; ulls que no ploren ni riuen, que no amen ni odien;
seu—, una gran pinzellada pagesívola en la pròpia manera de produir-se.	Reverberava	la seva pell una llum de costellada entre pins i en el recó més amable
talla l'horitzó —la duna alterosa com una muntanya, de sorra blanca que	reverbera	criminalment, sota el sol, fins a la incandescència. La cresta de la duna
fins als déus mateixos, els esplendors dels quals (segons aquell ideal)	reverberaren	en escultures d'eternal fama. I va ésser en tal ambient que es formà
equilibrat maridatge i harmonia entre la realitat litúrgica, la faisó de	reverberar	-la i el tarannà imprescindible de les coses humanes. Per tal de
com un mascle forçut de cor novell; en ta teula vermella hi	reverbera	la llum del poble que és hereu de Tell. La vaca de
plomalls suaus de púrpura voleien en la posta i els vidres	reverberen	un resplandor de sang. Però la boira rossa, és com la dona
mes ningú a la finestra no em pot veure: que hi	reverbera	un poc de llum morent. Si jo trobés l'aguda martingala que em
el fons, la riera. La conca del cel, benígna, immòbil s'hi	reverbera	com un estany subterrani. Un núvol hi fa de cigne.
que li cenyeix el pit, un clap de cel, amb núvols qui jauen,	reverbera	, i l'espadat on buida son llit la torrentera, i les
que es veia tota "des de la porta". Era a mitjan matí; el carreret	reverberava	de sol, de llum encegadora pertot arreu; les humils casetes, de cara a
damunt un vidre cec. Ulls de pols, faccions de pols,	reverberant	en una claredat que dissol la mirada d'aquesta cara
no m'erro dic els dos crits i miro lluny si arriben	reverberats	per cledes de muntanyes a mi que dormo quan despertar només és
cendra ha de ferlo, dalt d'un mont ventada, com pols roja del foch que	reverbera	del Infern, hont nasquè la flamarada. Bru· ¡Oh! Mes tu no ho has
á la plassa, ab las parets plenas d'anuncis, y'ls ánguls de bruticias,	reverberaban	ab furia'l sol que las blahía de plé en plé, fins á desconxarne bossins
carrer d' una cinta lluenta, demunt de l'humitat brutenca, en la que	reverberaba	, ab tons fantástichs, rojos, com de fornal, la bola del apotecari del
fa entr'ovirar als ulls les neus del horitzó,	reververant	al sol per sobre la florida, per sobre la calor. La
—ja capbuçat el jovenil coratge— la llum del sol	reverberà	a la posta damunt dels vidres; i l'esposa atenta, amb
al romaní dels boscos perfum dona, que la blavor del cel se	reverbera	del regaró en la cinta joganera; y... en fi, que ja
d'ivori y d'eban ramejat, com un altar major de poble	reverbera	; guardant la palmatòria del combregar. Penjat un vell
Que ha donat vida als astres lluminosos, Y al sol	reverberant	son resplandor, Sols ell treballadors pot dar la llum La
de la vella barbería. L'aigua de les fonts, la pica, plena de molses,	reverberen	l'intensa llum del naixent astre... Tot apar tenir les quietuts
d'acord entre la música i el cant sorgia un tercer so, efecte d'orgue que	reverberava	contra el mur. Cantava a una dona desconeguda per a la qual realitzava la
i les tornassolava amb els seus raigs espessos. Els colors dels cristalls	reverberaven	i les figures de Crist, el Pare Totpoderós, la Verge Maria i d'altres
no havia gosat ni plantejar-se, va irradiar des d'uns ulls aliens i va	reverberar	en la terbolesa de la seva consciència. La seva presència, una presència
enmig d'un firmament avui sense màcula. viii	Reverbera	el so de l'aigua damunt la mar fosforescent. Assajo petites coses:
les muntanyes. I de nou un so estrident de gralla	reverbera	decidit a no perdre's. ¿Què deu dir-me? Trist
tota sencera, l'aire lleu, el sol que, als tolls,	reverbera	, l'alegria matinera, la verdor dels camps de Déu!
la ciutat vella... A casa s'obrien ja els balcons de bat a bat i la llum	reverberava	als vidres i donava al carrer Nou un aire irreal de llum polsosa, com si
història i de les meves obsessions. En aquest barri estrany, desert i	reverberant	de calma. Passat, present i futur inexistents. En un oblit total. De mi
el destí de l'home en el món, tributari de l'obscur i de la mort que	reverbera	com la llum de capvespre. Modest Urgell i el simbolisme Com
cada llengua hi ressonen segles d'història. I és que el llenguatge sempre	reverbera	, cada llengua té una reverberació pròpia, és a dir, té connotacions que
LG., 63). Maria, «vestida del Sol», segons la visió de Joan,	reverbera	la Llum infinita del seu Fill, i, alhora, personifica l'Església, tota
al no-res, les parets còncaves del qual reflecteixen les figures del cor,	reverbera	en la realitat concreta i transforma la intimitat de la casa en «un
de les emissions regularment televisades del cel. Els ecos de la trobada	reverberen	globalment i ofeguen tots els sons locals, encara reflectits per les
del vitalisme de Shakespeare, un eco de l'esperit inquiet de Hamlet,	reverbera	en aquest fragment d'Ulisses: «Com si alenar fos vida». Parla un senyor
Llegim aquests versos amb precisió. La metàfora del mar de dubtes encara	reverbera	en «el seu curs», i assimila la iniciativa de venjança amb la confusa
amb uns arcs que guaitaven dins un enorme pati, per tot el buit del qual	reverberaven	uns potents feixos de llum malva que penetraven dins la galeria i la
el pas i m'impedien la visió. Una llum imbuïda de pura blancor, que	reverberava	en onades de reflexos color de mel, de la seva qualitat líquida. Ignorava
Agde, Montpelier, Brussel·les... Eren noms que quan els pronunciava feien	reverberar	dins seu una història antiga, eren els records d'un vell: Voldria, a
amb la claror reïntellant i enlluernadora, és com una gran paraula que	reverbera	i tremola esfereïda de la pròpia fondària. I torna a
Hem de parlar gairebé a crits, ja que el soroll de l'aigua és fort i	reverbera	força. La mascareta tampoc hi ajuda. Fem la prova d'aixecar una mica la
just abans d'agafar el darrer revolt, una explosió ressona pels boscos i	reverbera	pel capdamunt de l'obaga. Un caçador, suposa la Maria, potser una
responsabilitat i els nervis acumulats al llarg de tot l'embaràs van	reverberar	tots a l'hora! En canvi jo havia plorat desconsoladament en el moment del
acerat se li esvaeix entre les cames. A les parets més altes del pati	reverberen	els xiscles de les orenetes, el xerroteig de les cotorres, el gorgoig

Pàgina 1 (de 2)

50 següents