DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
reverberar V 56 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb reverberar Freqüència total:  56 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

dues noies l'atreien. Era l'una bruna de sol d'hivern reverberat pels pendissos de neu esgarrinxada. No parlava mai
Entraren a Coamantla a mitja tarda, quan el sol encara feia reverberar les pedres. El clapoteig del vi francès, el soroll de les poques ampolles
la campana. A les acaballes, mentre la campana encara no havia cessat de reverberar, vaig trobar Sara Pocket, que ja semblava haver-se tornat definitivament
i realíssima del vell renaixement sense aquelles seves derivacions que reverberaren el llarg estrèpit del luteranisme i l'aspecte tràgic del revolucionarisme
comentaris i anotacions a Homer i a Píndar, i on amb més galania i lluc reverberaren les harmonies de l'art bizantí, segons ho palesen les meravelloses
saben, i res diuen; ulls sense vida, vidriosos i malalts, impropis per a reverberar la vida, que és dintre; ulls que no ploren ni riuen, que no amen ni odien;
seu—, una gran pinzellada pagesívola en la pròpia manera de produir-se. Reverberava la seva pell una llum de costellada entre pins i en el recó més amable
talla l'horitzó —la duna alterosa com una muntanya, de sorra blanca que reverbera criminalment, sota el sol, fins a la incandescència. La cresta de la duna
fins als déus mateixos, els esplendors dels quals (segons aquell ideal) reverberaren en escultures d'eternal fama. I va ésser en tal ambient que es formà
equilibrat maridatge i harmonia entre la realitat litúrgica, la faisó de reverberar-la i el tarannà imprescindible de les coses humanes. Per tal de
com un mascle forçut de cor novell; en ta teula vermella hi reverbera la llum del poble que és hereu de Tell. La vaca de
plomalls suaus de púrpura voleien en la posta i els vidres reverberen un resplandor de sang. Però la boira rossa, és com la dona
mes ningú a la finestra no em pot veure: que hi reverbera un poc de llum morent. Si jo trobés l'aguda martingala que em
el fons, la riera. La conca del cel, benígna, immòbil s'hi reverbera com un estany subterrani. Un núvol hi fa de cigne.
que li cenyeix el pit, un clap de cel, amb núvols qui jauen, reverbera, i l'espadat on buida son llit la torrentera, i les
que es veia tota "des de la porta". Era a mitjan matí; el carreret reverberava de sol, de llum encegadora pertot arreu; les humils casetes, de cara a
damunt un vidre cec. Ulls de pols, faccions de pols, reverberant en una claredat que dissol la mirada d'aquesta cara
no m'erro dic els dos crits i miro lluny si arriben reverberats per cledes de muntanyes a mi que dormo quan despertar només és
cendra ha de ferlo, dalt d'un mont ventada, com pols roja del foch que reverbera del Infern, hont nasquè la flamarada. Bru· ¡Oh! Mes tu no ho has
á la plassa, ab las parets plenas d'anuncis, y'ls ánguls de bruticias, reverberaban ab furia'l sol que las blahía de plé en plé, fins á desconxarne bossins
carrer d' una cinta lluenta, demunt de l'humitat brutenca, en la que reverberaba, ab tons fantástichs, rojos, com de fornal, la bola del apotecari del
fa entr'ovirar als ulls les neus del horitzó, reververant al sol per sobre la florida, per sobre la calor. La
—ja capbuçat el jovenil coratge— la llum del sol reverberà a la posta damunt dels vidres; i l'esposa atenta, amb
al romaní dels boscos perfum dona, que la blavor del cel se reverbera del regaró en la cinta joganera; y... en fi, que ja
d'ivori y d'eban ramejat, com un altar major de poble reverbera; guardant la palmatòria del combregar. Penjat un vell
Que ha donat vida als astres lluminosos, Y al sol reverberant son resplandor, Sols ell treballadors pot dar la llum La
de la vella barbería. L'aigua de les fonts, la pica, plena de molses, reverberen l'intensa llum del naixent astre... Tot apar tenir les quietuts
d'acord entre la música i el cant sorgia un tercer so, efecte d'orgue que reverberava contra el mur. Cantava a una dona desconeguda per a la qual realitzava la
i les tornassolava amb els seus raigs espessos. Els colors dels cristalls reverberaven i les figures de Crist, el Pare Totpoderós, la Verge Maria i d'altres
no havia gosat ni plantejar-se, va irradiar des d'uns ulls aliens i va reverberar en la terbolesa de la seva consciència. La seva presència, una presència
enmig d'un firmament avui sense màcula. viii Reverbera el so de l'aigua damunt la mar fosforescent. Assajo petites coses:
les muntanyes. I de nou un so estrident de gralla reverbera decidit a no perdre's. ¿Què deu dir-me? Trist
tota sencera, l'aire lleu, el sol que, als tolls, reverbera, l'alegria matinera, la verdor dels camps de Déu!
la ciutat vella... A casa s'obrien ja els balcons de bat a bat i la llum reverberava als vidres i donava al carrer Nou un aire irreal de llum polsosa, com si
història i de les meves obsessions. En aquest barri estrany, desert i reverberant de calma. Passat, present i futur inexistents. En un oblit total. De mi
el destí de l'home en el món, tributari de l'obscur i de la mort que reverbera com la llum de capvespre. Modest Urgell i el simbolisme Com
cada llengua hi ressonen segles d'història. I és que el llenguatge sempre reverbera, cada llengua té una reverberació pròpia, és a dir, té connotacions que
LG., 63). Maria, «vestida del Sol», segons la visió de Joan, reverbera la Llum infinita del seu Fill, i, alhora, personifica l'Església, tota
al no-res, les parets còncaves del qual reflecteixen les figures del cor, reverbera en la realitat concreta i transforma la intimitat de la casa en «un
de les emissions regularment televisades del cel. Els ecos de la trobada reverberen globalment i ofeguen tots els sons locals, encara reflectits per les
del vitalisme de Shakespeare, un eco de l'esperit inquiet de Hamlet, reverbera en aquest fragment d'Ulisses: «Com si alenar fos vida». Parla un senyor
Llegim aquests versos amb precisió. La metàfora del mar de dubtes encara reverbera en «el seu curs», i assimila la iniciativa de venjança amb la confusa
amb uns arcs que guaitaven dins un enorme pati, per tot el buit del qual reverberaven uns potents feixos de llum malva que penetraven dins la galeria i la
el pas i m'impedien la visió. Una llum imbuïda de pura blancor, que reverberava en onades de reflexos color de mel, de la seva qualitat líquida. Ignorava
Agde, Montpelier, Brussel·les... Eren noms que quan els pronunciava feien reverberar dins seu una història antiga, eren els records d'un vell: Voldria, a
amb la claror reïntellant i enlluernadora, és com una gran paraula que reverbera i tremola esfereïda de la pròpia fondària. I torna a
Hem de parlar gairebé a crits, ja que el soroll de l'aigua és fort i reverbera força. La mascareta tampoc hi ajuda. Fem la prova d'aixecar una mica la
just abans d'agafar el darrer revolt, una explosió ressona pels boscos i reverbera pel capdamunt de l'obaga. Un caçador, suposa la Maria, potser una
responsabilitat i els nervis acumulats al llarg de tot l'embaràs van reverberar tots a l'hora! En canvi jo havia plorat desconsoladament en el moment del
acerat se li esvaeix entre les cames. A les parets més altes del pati reverberen els xiscles de les orenetes, el xerroteig de les cotorres, el gorgoig

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »