×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb reverdir |
Freqüència total: 95 |
CTILC1 |
| i del XVIII, molts intel·lectuals europeus sentiren | reverdir | en els seus tendríssims cors les més estupendes inquietuds misticoides. | | d'aquell noi de dotze anys. I en la seva vida de dona desaparellada | reverdí | una gran tendresa, que li desvetllà tots els elements de la seva | | passar l'aigua grisa de la riera; caminava vora els marges a punt de | reverdir | ; li plaïa de refugiar-se del gran vent de març en la tebior serena de la | | vertadera "revolució". En l'actualitat, i amb aparences distintes, | reverdeix | aquesta inquietud. Com és lògic, a ningú no se li acudiria, en els temps | | arbres, presumits, se'n fan flocs i garlandes. Les darreres pluges han | reverdit | els prats, envellutat els pendissos rocosos la barreja dels brucs encara | | contents d'haver ajudat al deixondiment d'un poble. I el Pireneu | reverdia | , ufanosos els pics enasprats de no ser fites, i les serres s'escampaven | | dignament tota l'ermita a fi que hi floreixi novament el culte, fent | reverdir | la devoció d'antany. D'uns Goigs del segle XVIII és aquesta | | altura, anaven apareixent paisatges, valls i cims allunyats, que ens | reverdien | de la nostra antiga coneixença i familiaritat. Per tots els camins havia | | el nitrat de sosa o el sulfat amònic es veu de seguida que la planta es | reverdeix | , que agafa molta ufana i que creix molt. Els pagesos quedaven | | d'Àngel Carmona) que suministrava """l'humus"" necessari per a fer | reverdir | la planta" (E. Valentí). També des de Mallorca Miquel dels S. Oliver | | gran abundància de càrritx (vegeu p. 56), que arriba a cobrir i | reverdir | grans extensions de les nostres muntanyes. També vinculat a ella és el | | de les combinacions dels sons, en tenia prou amb son instint per a fer | reverdir | de nou la dansa més pura i més bella, la dels moviments més dignes i | | —Ja ve lo Maig.— Respon la Cadernera: —Tot arbre | reverdeix | , tota planta floreix com si fos Primavera. | | quan li denunciaren que l'arquebisbe passava per les seves terres, li va | reverdir | l'escarn que li havia fet aquell dins la presó i va tremolar d'ira. | | etc.. La terra que antes trista causava espant, | reverdeix | , s'engalana muda'l semblant; broten entre les pedres | | Les interrogacions s'embolicaven dins el seu cervell. Potser sentia | reverdir | dins seu una vida revellida. Monsieur Charles Ferrier havia estat de jove | | noms sonors: Covadonga, Las Navas, Guadalete. Els facciosos havien de | reverdir | aquests emmusteïts llorers. La batalla del Guadalete pretenia tancar les | | /ad tractandum de communi utilitate ipsius terre\; fórmula que | reverdirà | en les convocatòries de Corts. L'any 1115, en el /liber | | desterri. Lo dia en que s' decidesca á fer renáixer sas antigas virtuts, | reverdirán | sas mes puras glorias; quan hagi desterrat de sas costums lo crit de | | cap document decisiu. Fa pocs anys la hipòtesi de l'Estelrich ha tornat | reverdir | . Mossèn Antoni Pons, en el seu llibre ja citat Los judíos del | | 'ls Hermili Olóriz y Arthur Campión, recordant que'ls navarresos feren | reverdir | a l'Orient les gestes llegendaries de Roger de Flor; que'ls dos pobles | | bull, en qual estat se treuhen deseguida y 's tiran en aygua fresca. Pera | reverdir | las, aixís com pera lo demés, s' opera com s' ha dit ab los albercochs. | | tot junt y á poch foch, se van removent los cogombrets á fi de que 's | reverdeixin | y quan estigan ja ben verts se posan en pots de creta ó vidre y s' omplan | | de ferlas bullir, ni de cambiárlashi lo vinagre perque no han de | reverdir | ; no obstant si se 'ls hi cambia 'l vinagre se conservan mes aromáticas. | | del arbre, y veus aquí realisat desde llavors lo mes admirable efecte, | reverdí | l' arbre ab prestesa, comensá á donar los mes abundants y sabrosos | | del ayre es la que 'ns dona frisansa á les cames, als brassos, qui fa | reverdir | els vells dolors, que 'ns posa 'l cap entabanat y 'ns agita quant trona; | | Lo rovell travessa fins á la sava de les plantes; y promptament | reverdeixen | y tornan á agafar força. Es ben clar que 'l ferro sol no podria nodrir ni | | d' un rusch, vessavan les cansons per elles mateixes, y cada mes de maig | reverdía | ab més ufana en son front la corona gentil de roses y englantines. Lo nin | | d'aquells temps en que, y pera ell, el tenor ho era aqui tot, va volguer | reverdir | antichs llaurers, y va aplaudir qui sab lo, fins que, efectivament, van | | d'ésser Drets supletoris els canònic i romà, i no abandonant i a més | reverdint | l'intent de donar-li sepultura, amb els propòsits unitaristes de les | | entretenir. entristirse. tulirse. entumirse. establir. envellir. | reverdir | se. envilirse. obscurir, tornarse fosch esposar. esténdrer. estráurer. | | com á present una cosa pasada. revéurer. sobreixir, bessar. rebrotar. | reverdir | . revellirse. sobrecrèixer. satisfer. sobreposar. soler, acostumar. | | la natura, que, com la terra al aproparse la tebior del sol de primavera, | reverdeix | de nou, al acostarse los temps actuals, la nostra terra també recobra | | el sec bardissar. Davall ta mirada tot fruit madurà, | reverdí | la prada i el sembrat goixà. Saltaren les cabres dins | | a la carrera, i amb l' embat de primavera sentireu | reverdî | el cor! II Esclatá la codonyera, ha florit | | la treva; tota semença, lleva; tomba la pluja i | reverdeix | el camp. Saludem l'avenir. Com al passat jo el sent amorosir. | | amable raja dins sa terrada, al damunt de Ceret, i al | reverdir | , la merla que s'ensaja, t'hauran lliurat el més íntim secret. | | de les escumes glorioses de la nostra Mediterrània; oh, tu que fas | reverdir | els dolços amors tardorals, salut!" Però no: res de tot això. El | | del meu cor lacerat, però, oh, dissort! en arrencar-la, | reverdeix | , s'espiga i s'arrapa com l'eura i molt més fort. Si no sabeu | | flors; després quatre, i després un nombre molt gran. Boscos i selves | reverdiren | . La noia començà a preocupar-se de la seva figura. El noi va descobrir | | lo espay de 2 horas poch mes ó menos, en qual intermedi haurán | reverdit | : haventlas despres passat per 2 ó 3 ayguadas fredas, y | | foradada molt negra, em sembla que no fa pas gaire, i d'haver vist | reverdir | no sé pas quina antiga esperança. Però potser fou un engany perquè | | gran destral d'ampla fulla, lluenta com un mirall, sentí com li | reverdia | amb novella gosadia l'antic coratge. I partia | | cabdellava una gran troca. El trigar de Margarida li tornava | reverdir | amb novella frenesia la passada melangia i | | veig l'antiga glòria del regne en flor sens memòria | reverdir | sobre les tombes dels herois del gran combat. No veig sang d'aquells | | Ai! Però tenia ets uis verds. Ara hi pens més que mai. Per mi m'ha | reverdit | s'il·lusió. Ilum· No siguis pura. A sa nostra edat no | | reverdit s'il·lusió. Ilum· No siguis pura. A sa nostra edat no | reverdeixen | ni ets uis de poll. Escena II [Entra Criat a cercar trastos.] | | altre ritme; les coses semblen totes repintades, els records esvaïts es | reverdeixen | i les idees totes es trasmuden; i em sembla que els objectes de la casa, | | Santa, sols hajam tret de aquellas regions aquest mal malehit que sempre | reverdeix | . —No es solament la peste la desgracia, mossen Borra! —Donchs qué? —La | | seguirli las petjadas. Se compren, donchs, que no era pas home pera fer | reverdir | los llorers de Napoleón, ni tan sóls los dels Marsals y dels Borges; peró |
|