Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ho admeto, i jo no violo cap llei, tranquil·litza't, perquè he de	reverir	un regal magnànim, i tanmateix, després d'englotir badalls a la
estava dempeus; una centúria més tard, a l'Occident d'Europa, era	reverit	; i una altra més enllà, l'Amo universal retornava a l'escenari brillant
Plantes de totes menes afegiu-vos-hi, com en senyal de	reverir	agiteu-les. Fonts i vosaltres, que amb suaus murmuris
car ¿com es pot provar que uns cors no lliures	revereixen	volent, si allò que volen, el Destí fa que ho vulguin, i no
i anirien venint per exaltar-hi llur gran Progenitor, i per	reverir	-lo. Però has perdut semblant preeminència, portat a
i la temença del judici passat serà en llurs ànims,	reverint	Déu conduiran llurs vides amb miraments per al que és just i
també la clemència, per bé que invocada pels mereixedors de càstig, és	reverida	també pels innocents. Segonament, també ella té lloc entre els justos,
i la seva oïda remors d'amistats acollidores. Li abellia el deler de	reverir	la pau de la llar que tant necessitaven ell i les dones afligides que es
aleshores, car en totes les aparicions angèliques eren els homes els qui	reverien	els àngels. I Ella mateixa, en el fons de la seva profunda humilitat, es
el pigot passaven per ésser consagrats a Mart, i els llatins honoraven i	reverien	singularment el pigot. El fet que Ròmul i Remus, personatges
Déu (/agnus dei\). Els catòlics, fins a l'any 680, van	reverir	Jesús exclusivament sota la figura d'un anyell, i el sisè sínode de
la seua fama volava per tots els indrets, essent requerit, i àdhuc	reverit	i admirat, per tothom que, en estols avalotadors, el cercava al convent.
que Déu volgués. Ja no tenia voluntat seua. I aleshores rebé el clau, que	reverí	amb llarga besada, amorosa i agraïda, com diuen alguns. I sentí com si se
monjo la benvolença de tots els companys, que per sant l'havien i el	reverien	, essent-los estímul per véncer tot defalliment a les vies sobrenaturals,
turpitud, abstenir-te de tot acte il·lícit, venerar la presència de Déu,	reverir	-te tu mateix en tot lloc i estimar aquella pulcritud nítida de tot fer,
perfecte, amb versos ben fets. Escriptors joves, com Ors i Carner,	revereixen	el guia. Senten el canvi, perquè ell els hi ha dut: "Allà on el
difícilment hi haurà atacs, mentre se sàpiga que és excel·lent i	reverit	pels seus. Perquè un príncep ha de tenir dos temors: l'un a dins, de la
de cafè— no eren del braç alt i el tenien com un oracle. Fins i tot li	reverien	el seu cognom castellà, Garcia, poc freqüent al país, que no és
al Cor.)] Però vosaltres, si no respecteu les proles dels humans,	reveriu	almenys la flama de nostre senyor el Sol, que nodreix aquest món, i no
jo una de las primeras Dignitats de aquest imperi, Voleu que tan mal	reveri	A ma reyna soberana Gastantly una broma vana? Permeteume emperatriu Que
quan l'herald s'acostà duent el digne cantaire, Demòdoc, tan	reverit	d'aquell poble; i va fer-lo asseure enmig dels convidats,
digué l'enginyós Ulisses: —A tu, Demòdoc, enllà de tots els mortals	revereixo	, car la Musa, filla de Zeus, t'ha ensenyat, o Apol·lo.
i entre ells un diví cantaire tocava, Demòdoc, per la gent	reverit	. Però Ulisses tot era, mentrestant, girà' el cap al sol, que
Temi el Senyor tota la terra, tot habitant del món el	revereixi	, car Ell parlà, i heus ací fet, Ell comandà, i existí
via per caminar en la teva veritat, mena el meu cor a	reverir	el teu nom. De tot cor, Senyor Déu, jo et lloaré i
condol un pare dels seus fills, Déu es condol d'aquells qui el	revereixen	, car Ell sap prou de què hem estat formats, Ell es
jo en els teus manaments meditaré. Girin-se cap a mi els qui et	revereixen	i aquells qui en tos preceptes tenen compte. Sigui en
Els prínceps sens motiu em persegueixen, mes tes paraules	revereix	mon cor. De la teva paraula m'engaudeixo, com aquell
la seva vida. Estàsim v Cor: Déu	reverit	sota mil invocacions, glòria d'una núvia de Cadmos i nissaga de Zeus que
Byron i d'Hugo i que, com la literatura, estimularà al seu torn noves	reveries	on poder sadollar totes les formes del desig. És el desig el que Flaubert
Els murs van caure en runes, els llocs on foren	reverits	no són enlloc, com si mai no haguessin existit. No
en el sector. Per això, dissenyadors i agències de models els han	reverit	amb una barreja d'admiració i temor. Ells aconsellen com apropiar-se dels
I, si vosaltres no teniu respecte pels fills dels homes,	reveriu	la flama almenys del Sol, i no goseu mostrar-li un