DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
reveure M 14 oc.
reveure V 537 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb reveure Freqüència total:  551 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

entristit. Però, ara, en veure't, [(Agafant el seu gran to)] en reveure't sa i intacte, oh noble i coratjós Caín, m'he sentit manyagament
els ulls verticalment fins al blau, altes d'un vol més alt (reveus, Amor?) que ajuntava llurs dos fronts lleonins com un mateix
més complert! Vindrà tot seguit; diu que sent una impaciència gran de reveure a Ernestina. On és l'Ernestina? [(Es desembarassa del mocador d'abric
Ella va cloure els ulls de l'Adolfet, i jo no puc pas ser desagraïda. A reveure, Pepe; tornaré a acomiadar-me. [(Va a la cuina, on enraonarà
que quan tornaran de la passejada per les propietats dels Muntanyola, es reveuran per parlar; per fer música; començaran les exploracions dels rodals,
quins canvis en la vida de poble, temuda fins aleshores. Es commogué en reveure els indrets on havia jugat d'infant; abraçà els vagues amics d'escola;
enyorats, es posaven pels indrets de la cambra on el seu enteniment reveia l'altra dona, única presència efectiva, visible fins per a Teresa
per certs detalls d'egoisme imperceptibles, que li va sorprendre en reveure'l; la insistència de l'esguard d'ell, fix en el límit del seu escot, el
lluny o de prop, Pere l'esperava embriagat de desig; que tard o d'hora es reveurien, es rescabalarien de les estones d'allunyament? I aquella nit del
Però ha mort pel seu país i pel que ell creia i jo crec. Henri Cornu, a reveure! 1946 16 de febrer Ara torno de la lectura de Carles Riba
van circular va arribar el meu pare, molt tranquil i serè —però alegre de reveure'ns—, i que ens va contar moltes coses. Segurament, moltes de terribles,
al Palau de la Generalitat. Potser només passàvem i ell em va voler fer reveure l'edifici; ja he dit que les malalties i la vida que feia a Sarrià em van
ciutat a la vora, tot el país, eren al volt de la tomba. Amic Carrasco, a reveure!... Després, en el taxi, em tornaven a venir les preocupacions de cada
vos consagrará un recort entusiasta y que sentirá glatir lo cor pera revéureus tan gran com ara y ab més sòrt. Adeu." L' endemá torná á llegir
semblavan nascuts l' un per l' altre, 's convertí en desitj tormentós de reveure al estudiant, lo desitj en necessitat, la necessitat en amor incipient,
afany d' en Lluís. Llavors los estudiants comensaren á desfilar pera revéures á taula, y patrona y estudiant s' embarcaren en una conversa llarga,
per la lectura de Goethe. Un barquer enamorat d'un amor ideal i perdut reveia la imatge adorada a través de l'aigua, una nit, entre la lluïssor dels
Anàvem junts al cafè-concert. Jo no hi portava altre daler que reveure el lloc on havia parlat per primera vegada amb la meva amiga. Ell s'hi
la fresca i l'ombriu que s'hi fa a l'entorn. També fa molta alegria de reveure el mar, que, tot i ésser el mateix de la teva terra, és molt distint. El
ens ha permès burlar el taverner. Li ho conec a la cara. Jo durant la nit reveig l'ancià amb la mà estesa, la sang, la barba, el cos allargat a terra, el
autor famós a Catalunya i qui sap si conegut a l'estranger, tornaré per reveure els llocs que he recorregut a peu. Refaré aquest viatge amb unes altres
'n vaig —li havia dit—. Diverteix-te força, Zorbàs; i coratge! —A reveure, patró —va fer Zorbàs—. Deixa'ns fer la nostra feina. Era evident que
li obrien solcs als pólvors. —T'he donat la meva paraula, patró! A reveure! I va desaparèixer sota les oliveres. Madam Hortènsia plorava i mirava
" "Estic una mica fatigat, però no hi fa res. Hem vençut, mestre meu, a reveure!" Em vaig amagar la carta, vaig apressar el pas; també jo era feliç.
plena. No asseguren (Déu és gran!) que qui la tasta torna a la ciutat? A reveure, doncs! Calcigant les ruïnes de Cartago A Francesc Masferrer
besà la terra, e puis anà-se'n a l'església de Sant Jordi" feliç de reveure els llocs (que enyorava creient-los perduts per sempre) on havia passat
imitació dels catalans. No deixaríem pas el Museu sense tornar enrera per reveure un dels més bells marbres d'Itàlia: el bust de la princesa Elionor, filla
hi duu el seu nét, infant de pocs mesos— i ens acomiadem. "Bona sort! A reveure!" S'allunya, camí del Pertús. Tanmateix, la ciutat estimada el crida amb
s'adona de tota la seva amor, recerca Eufrosina pel sol plaer de reveure Ctesifó; però el jove marit és encara l'enamorat de la seva muller, i
majestat de Juno; i la set, el desig d'ella l'abrusaren. En canvi, al reveure materialment l'obrera, quelcom de desencant, d'esfullament íntim, se
homenatge que tots hem vingut a rendir-vos. I ara, adéu-siau, i a reveure. He dit. /Ciutat de Mallorca, 7 octubre 1917\ Folklore religiós
lo Canigó el veuràs al mateix lloc; mes lo pobre Po te pot pas dir a reveure!, que hi serà pas pus. Records de noi De bon matí sentíem a la porta
de les galtes. I a poc a poc, l'aprehensió li era vinguda de morir sense reveure el seu fill. La sobtada del retorn, en un moment en què no hi pensava,
fetes a mida. L'enterniment que li féu llagrimejar els ullets clars, en reveure en Joan el dia de la seva arribada, es fongué de pressa amb un tel de
Mare de Déu de la Mercè, els forasters del lloc han convingut de dir-se a reveure amb una festa nocturna. Van a ballar damunt una era, no lluny al retir de
de les infinites estrelles. Aleshores us doneu compte que aquest desig de reveure l'Àfrica, i d'anar pels seus boscos amb el fusell als dits, no us deixarà
que se sentia extenuat, amb l'íntima il·lusió que potser a la fi un dia reveuria aquell rostre i sentiria aquella veu cristal·lina de nou: —I doncs,
Senyor! No era de justícia el que ell demanava? Oh, camp! Quan el reveuria? Mossèn Gaspar barrejava el clam pagà del Venusí amb l'austeritat del
d'origen, l'assenyalada de sempre! Ara la contemplaven com estranyats de reveure-la, acostumats a donar-la per morta. Per morta, ella que no havia
amb un anhel insòlit, mateix que un enamorat al que li manca temps de reveure la promesa. Al mig de l'era, eixamplava el pit i absorvia amb força, amb
l'havien abandonat, que tota la colla era ja molt lluny i trigaria anys a reveure'ls, l'oprimia absurdament. El sol restava encara embolcallat dels vapors
de la naturalesa pogués existir l'angoixa i la dolor, ara també, en reveure tota la contrada dels seus amors i dels seus encisos, plena de flaires i
nit molt abans d'arribar a l'Empalme. Li dolia de tot cor de no reveure per última vegada els masos, però si hi anava hauria de trobar-se amb els
i del gran agraïment que per ell sentia. —El meu gran desig de reveure la Marianneta farà el meu retorn tan proper com sia possible —li digué
un llagut, per quadruplicar els guanys i poder tornar aviat a Cim-major a reveure la seva Marianneta. Però no sempre els plans i les ambicions dels homes
—Si no puc tornar a veure-la a Cim-major, com li vaig prometre, al cel ens reveurem —murmurà en Boi. —És el mateix que jo estava dient-me, tot pensant en la
més. Aquesta trista idea l'anà penetrant de tal manera que l'esperança de reveure en Boi Delit començà d'abandonar el seu cor. El temps va anar passant i
de Vallalbera. Tenia, doncs, l'esperança que, anant pel món, podria reveure el seu Boi Delit en cas que el marxant l'hagués enganyada i no fos certa
havia parat de pensar en ella, ni havia tingut més fort afany que el de reveure-la. Marciana, amb molt de bon sentit, li respongué que ella no havia
, ja no vull res més... ¿Tu no m'acompanyaràs, Bau? ¿No tens desig de reveure Vallalbera, tu? En Bau va moure el cap a dreta i esquerra, una mica

  Pàgina 1 (de 12) 50 següents »