×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb revifar |
Freqüència total: 626 |
CTILC1 |
pàgines. De sobte, deixà la lectura, s'aixecà i, amb el llibre a la mà, | revifà | el foc mig extingit i llençà el llibre a les flames sense vacil·lació. La | [(Amb les parpelles mig closes.)] No me'n parlis. [( | Revifant | -se.)] Vols fer-me el favor d'anar-me-les donant aqueixes peces | en episodis. El llom dels llibres anà fent-se exigu i calgué | revifar | la llum nocturna perquè no tot aparegués ambigu i fos | s'arrecerava al cutis de fruita hivernal de Leocàdia, com si intentés | revifar | -hi l'alegria dels seus nervis xuclats. Quan s'ensopegaven tots dos sols a | d'altres: Rubió i Ors aquest any, i Prat de la Riba l'any que ve. Cal | revifar | l'esperit, i aquestes reunions poden ésser un mitjà. N'he de parlar amb | Quan hi van arribar els americans encara era viu, però no el van poder | revifar | i va morir al cap de poques hores. Almenys, va poder saber la victòria! | com aquesta: que el consideri un subaltern del seu germà. Es | revifa | , segons el seu costum, adopta una actitud severa. —Precisament a en Pep i | d'ell equivaldria a acusar-se quan es trobés sola. L'adolescent es | revifava | . Amb quin fervor recitava la seva història!, una història de despit i | de la seva orella fa estona que algú l'anomena i que el toca del braç. Es | revifa | amb orgull. De pietat, no en vol. És Humbert. Li col·loca la mà damunt | La idea de fugir va rejovenir-me; se'm transformà en un deure. Es | revifaven | sensacions de la meva adolescència, de quan corria sense alè camps a | no hi has tornat?"", em preguntava jo mateix amb insistència. Tot es | revifà | de sobte, entens, Mònica? La teva imatge s'apoderà de mi amb una força | de tants mesos arribés amb la intenció de restablir el seu règim. Intentà | revifar | la seva confiança; fou inútil. El tornava a veure com abans: intolerant, | taula. Mònica entrà i es va asseure al seu lloc. Elvira serví els plats, | revifà | el foc. Mentre sopaven no es van dir cap paraula. "Entre tots han tramat | una saba jove i generosa i que, en trobar-se novament reclosa, no se li | revifés | l'incontenible desig experimentat un matí, en llevar-se... Com si l'aire | als teus dos aliats. Ara, a distància, em veig com una criatura que es | revifa | . A vegades us veia conversar animadament, somriure o riure, i em quedava | perquè el consolés i tornà a baix presa d'una inexplicable melangia. | Revifà | el foc. Tenia fred. Estava sol. Els "seus" eren a Missa del Gall... Tot | detalls insignificants, subtils insinuacions, què sé jo!, situacions que | revifaven | la meva gelosia, m'obligaren a creure que érem com l'oli i l'aigua: | preservés secretament per fer-la reaparèixer tan sols quan creia oportú | revifar | el desig d'ell. Contra els seus ulls enlluernats que concebien | uns quants mesos; al poble la coneixen d'anys. Josep estava previngut; es | revifà | . "Contra les insídies t'has de posar en guàrdia!", li havia dit Ramona, | pot ser-hi". Digué; i amb aquests mots llur alegria va | revifar | , i llurs esperances lànguides la invenció, que admiren tots, | de l'amfiteatre, de la palestra i d'altres monuments, Siracusa sembla | revifar | -se a l'escalf de la paraula ardent de Sant Pau. Dels primers segles | i multiplicació de les experiències. Tal és el goig del diletant: | revifar | el gaudi i guardar-se ensems de la il·lusió, assajant-ho tot, gustant-ho | seguit de quadres impressionistes, ben exactes, no pogueren, malgrat tot, | revifar | el caliu monàrquic i botifler. II. Batxillerat. Lectures Enmig | un vas, que portí als llavis de la meva dòna defallent. Ara s'havía | revifat | una mica, no obstant, i prengué el vas ella mateixa, mentre jo em deixava | La dama vivía; i amb una ardor redoblada em doní a la tasca de | revifar | -la. Vaig fregar i banyar les temples i les mans, vaig usar de tots els | de Marràqueix era completament mort (des de llavors ençà el turisme l'ha | revifat | abusivament); en la calor, al llarg de les grans avingudes amb magatzems | no en queda sinó l'esqueixat. La virtut del sol de primavera ja no pot | revifar | -lo i la seva agonia escampa una ombra d'angúnia i de tristesa, damunt | calor a son cos d'ocellet. I després, quan ja se sent que la sang es | revifa | , també és agradós recolzar-se una estona entre coixins i enraonar fins | i tot a l'hora el cos de la donzella remarca que altra volta torna a | revifar | -se en sos llavis el caliu del bes xuclat a la boca del nuvi. La dolça | i contrariat ensems, del pare, que no perdia d'ull al malalt, el | revifà | a la fi. —Ja veig que et sap greu... —murmurà el vell amb recança. — | que imaginava medieval i trobadoresc— i l'exemple matiner de la Provença, | revifant | el caliu mai apagat de l'amor del català a la seva llengua, dugueren | veu rompuda: —Ah! No és pas la mort el que temo, sinó la mutilació. Vaig | revifar | -lo un altre cop, i amb tant d'èxit, que no trigà a dir: —Que | dur-lo a Barcelona i pagar-li l'estada en una clínica. La possibilitat de | revifar | -lo amb la trepanació era evident i no s'hi escassejaria el menester. Però | dels botxins i dels metges; en l'insuperable horror dels que es | revifen | en ple abandó, al caire de la fossa col·lectiva, en el llòbrec vaitot | fa veure. S'ha engreixat molt, i té tres criatures. La mort de Paulina va | revifar | -me una sèrie de records, divertits per a mi, còmics i sentimentals. Jo | Mowgli ajudà Messua per saltar la finestra i l'aire fresc de la nit la | revifà | ; però la Jungla, a la llum dels estels, apareixia molt fosca i terrible. | com una branca vella que un abril més assoleiat que els altres | revifa | amb un fil de saba més densa. En calmar-se, l'esclat primer de joia, li | així que va entresbaltir-se una mica, la idea de la seva desgràcia se li | revifà | sobtadament i va desvetllar-lo amb un baticor d'espant; i vinga pensar i | sopars són l'hora alegre de la jornada. La fresca relativa del vespre, | revifa | l'esperit dels viatgers, aclaparats tot el dia pel sol i la calor. | havía parlat, i veu ell els carros que Josep enviava per portar-lo, i es | revifà | l'esperit de Jacob llur pare. —Oh, prou! exclamà llavors Israel. Mon fill | les campanes per la migdiada. A l'altar, els sants s'han desvetllat, | revifats | pel so agradós que s'enlaira i es perd en l'airecel. En la nau | avall, una mitja. Va alçar vers Arnau uns ulls on l'enuig semblava | revifar | -se. —I està bé això que fas tu amb la Trianera? Arnau va deixar caure la | que no li calia: la terrible morena jeia amb el cap ben esclafat; no es | revifaria | mai més; no hi havia necessitat de rematar-la. Encara panteixava de | inclinant-se endavant. El monstre s'estremia a voltes com si anés a | revifar | -se, i corria de llarg a llarg del seu cos una ondulació que es perdia al | tot auxiliant-nos de tants coneixements laterals com poguéssim, a fi de | revifar | el contingut mitogramàtic de tota aquesta branca de la iconografia. En | multitudinaris, com a actes centrals d'un ritu que tenia per objecte | revifar | el sol, tornar-li les forces perdudes, tot fent possible així la | l'escamot d'escopeters tornava a desenrotllar-se com una serp que es | revifa | . Però anava deixant homes, espaiant-los estratègicament. —Vostè, senyor | fes el que estava fent i l'havien deixat allí perquè era el seu lloc, li | revifaven | el coratge. Ensems, comprenia que, per bé que allunyats d'ell, tothom | mostrant-los els penjolls de raïms dels ceps ja granats com balinets, | revifa | els avis i els treu l'arrupiment i els fa entendre que el març marçot ja | serveu-les encara per cent generacions, desperteu les que dormen, | revifeu | les esmortuïdes, ressusciteu les mortes, feu-ne sorgir de noves i siau |
|