Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a creure'l d'un bastard llinatge. I heus aquí que, quan en el meu record	reviuen	de sobte les llunyanes figures, ja no hi ha vinyes ni conreus a les
mai no podrà saber com l'ha estimat—, i junts tots dos podran tornar a	reviure	aquelles nits inoblidables de llur adolescència. A l'hivern anirà a
records van anar desenrotllant-se a la seva ànima, i ella els hagué de	reviure	de bell nou. La Badona era una dona ja decrèpita, grassa i mig baldada
primer vol. Barataria totes les hores que em resten de la meva vida per	reviure	aquella, per repetir-la gaudint amb fruïció, però, cada instant, tot i
ara han dit, del gènere. He pensat que el vivia i l'he volgut	reviure	, i el voldria reviure per tal de viure encara. Tinc
He pensat que el vivia i l'he volgut reviure, i el voldria	reviure	per tal de viure encara. Tinc l'amarga enyorança d'aquell temps
duplica la població, i la pagesia, que on ha pogut s'ha llançat a fer	reviure	els conreus i encara a donar naixement a les vinyes pel sistema de
versos eren retòrica de la més passada i, com el fènix, hauria volgut	reviure	de les pròpies cendres. Ella tenia alguna cosa a dir... Com tothom,
que un fènix pessimista, que en anar-se consumint tengués por de no poder	reviure	, així Aina Cohen s'agrejava en veure's obligada a rodolar constantment
d'una experiència que ni individualment ni col·lectivament no ha estat	reviscuda	. El sentit comú no és ni tan sols el sentit de tots, perquè no és el
de tots, perquè no és el sentit de ningú, perquè ningú no l'ha pogut	reviure	ni renovar. El que trobem, doncs, en el seny, quan l'ataquem de front és
contorn i com patrimoni de la col·lectivitat, poden ésser individualment	reviscudes	. Com que l'experiència és, de primer antuvi, un contacte immediat i no
de la guerra d'Àfrica. Pensant en el polisson de color de rosa, don Tomàs	revisqué	damunt les tovalles del seu menjadoret, aquella Leocàdia i aquella
Bernat ¿Quins ulls més clars que els ulls de Margarida faran	reviure	el cor, las de sofrir? Mes sembla que en la fosca de ma vida un alba més
la darrera flor, ella sorgeix com una flor divina. —Mon ànima	reviu	, amb ta mirada de llunyana i gentil enamorada, oh
d'una fabulosa genealogia. "L'art de la pintura", diu, "començà a	reviure	en un poblet proper a Florència, anomenat Vespignano". La localització,
ovella del natural, i l'art de la pintura, en conseqüència, "començà a	reviure	". ¿De quants segles ençà que no hi havia hagut ningú capaç de fer
Laura, reclinada amb èxtasi als coixins del /Bugatti\, sentia	reviure	totes les seves esperances de felicitat, només perquè a cada cop de peu
com si fos una persona no vista mai, o potser vista malament. Sent	reviure	l'amor condormit o distret en aquells quatre mesos trepidants de viatges,
que representa el campament reial davant Mallorca (làmina II)	reviu	un conegut episodi històric esdevingut l'hivern del 1229, i no
aquest any ho volem fer bé. Per donar-hi unitat, hem acordat fer	reviure	els Amics de la Poesia. 31 de maig Avui ha cantat missa
a Catalunya i que, per això, "enmig del dolor que aquest acte ens fa	reviure	, tenim la petita satisfacció de complir un desig d'ell...". Cada vegada
món, on el temps no existirà, aquesta dimensió temporal de la nostra vida	reviurà	en alguna forma, per restablir així la totalitat del propi "jo" de
què ens passa en un moment determinat, i en resulta la impossibilitat de	reviure	, escrivint al dia, la nostra vida interior, que és el que ens faria falta
—fora de les tan incompletes de la memòria— que em permeti d'evocar-la i	reviure	-la. I aleshores, pateixo. Fins a un cert límit, podria dir que em
la meva impotència literària. No sabria pas per quin cap posar-me a fer	reviure	amb paraules —a expressar— aquest paisatge quasi circular. La costa cap a
10 de juliol La idea que la finalitat de l'art és "	reviure	" —o, més ben dit, "viure plenament"— un moment present que ja
un fet real —paisatge, figura, fet històric, etc.— és, atenuadament, fer	reviure	, no pas el "present" d'aquella cosa o d'aquell fet, sinó aquella cosa o
d'abril En Lluís m'ha preguntat qui era en Farran i Mayoral. M'ha fet	reviure	el record de la figura física, que tinc ben present, precisa i retallada,
d'avui, pel que n'he entès, he vist que era fet amb la voluntat de no fer	reviure	les lluites passades; ha parlat dels germans cristians separats que
en la part més fonda del carrer, li reproduhí la passada escena y li feu	reviure	ab cert goig l' imatge d' en Lluís, que tan llastimosament havía confós.
xurma (Ella de molt petita havia perdut els seus pares). La veia, doncs,	revivint	el drama de Margarida. Per això l'estimava i l'adorava amb llàgrimes de
de la Bíblia, amb aquella plenitud que deixen al cor, i em semblava	reviure	, amb un calfred als ossos, les hores i els moments que un altre jovent
amb la meva mare; algun escrivent d'aleshores, algun advocat, ja vells,	revivien	, per obra de la meva presència, les frases d'aquell procés inoït. Les
la veritat i, per consegüent, l'art. Repeteixo que faig un esforç per	reviure	les sensacions d'aleshores i per reflectir les idees que aleshores tenia
El meu instint no ha fallit pas. La reaparició d'aquesta dona em va fer	reviure	l'escena amb la mateixa torbació d'aleshores. Era un diumenge, prop del
la meva voluntat. (En general faig tots els esforços possibles per	reviure	les sensacions d'aleshores, però reconec que, d'algunes, en dono una idea
total havia inspirat a un dels metges de la cort la idea de fer-lo	reviure	per un procediment inusitat, que era de tractar-lo com un nadó, de
de voluntat. Dalt a la muntanya, la impressió dolorosa es repetia.	Revivia	constantment una sensació d'infant que se m'havia fet inesborrable: jo no
em falli hi haurà llacunes que amb res no podré omplir. En general, però,	revisc	més les sensacions, les idees, els sentiments que em desvetllava el
en el meu passat. No és una cosa de memòria. Quan les evoco diria que les	revisc	. Sí, revisc aquelles sensacions. Sobretot si, en un dia d'estiu, em trobo
No és una cosa de memòria. Quan les evoco diria que les revisc. Sí,	revisc	aquelles sensacions. Sobretot si, en un dia d'estiu, em trobo al camp i
els palmells d'ambdues mans mirant al sostre, damunt la falda, semblava	reviure	el seu passat, establir-hi directes, indispensables contactes. Fou,
tan sols distingeixen rostres llunyans, esfumadissos. Li resulta fàcil	reviure	la seva existència sense tenir sorpreses. Reclosa durant tants anys en
que em modifica tan categòricament. Visc del meu passat o qui sap si	reviure	'l m'és imprescindible per a saber morir... Ara mateix tinc damunt la
¿Per què trobes que era innocent preguntar-me si m'agradaria	reviure	aquests trenta anys de matrimoni? —Perquè sospito... —Sospiteu el que us
aparentment perduda en les societats més civilitzades, pot ocasionalment	reviure	en qualsevol de nosaltres, podria justificar la conclusió que aquestes
triomfat la màquina rodonament, vindrà una època ulterior en la qual	reviurem	la revaluació de les arts i dels oficis. Creiem que es tracta d'una nova
estèrils. Per tant, insistim que fa angúnia la crisi del positivisme que	reviu	en totes les ciències experimentals. Des de la Física fins a la
a l'hora baixa llança encara els seus raigs, els camps	reviuen	i de nou canten els ocells i expressen les ovelles

Pàgina 1 (de 28)

50 següents