Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

llindar de la porta: —Senyora... Hi ha dos senyors. La dona s'alça d'una	revolada	, fa un pas cap a la porta. —I perquè no els dieu que entrin? —És
un clima d'intranquil·litat i d'impremeditació que pot malversar, d'una	revolada	, les més nobles i sentides actituds espirituals del país. En resum, els
incapaç de suportar per més temps aquesta conversa, s'aixeca d'una	revolada	i es dirigeix vers la porta del passadís.)] Júlia. On vas,
... deixi'm. Déu nos en guard... [(Mira a l'entorn i es desfà d'una	revolada	, anant a trucar a la porta d'Ernestina.)] Ernestina, Ernestina! En
plors i drama. I el més calent a l'aigüera. I va agafar els nens d'una	revolada	i els va aixecar enlaire agafats només per dalt d'un braç i els va
quan va veure que estàvem tan encantats, va agafar trampa i rata d'una	revolada	i va sortir al carrer i ho va llençar tot plegat al forat de la
No, Frederic, aquí no... —Per què? —Perquè no... Rosa s'aixecà d'una	revolada	, convençuda que tot s'anava produint d'una manera perfecta, s'empaquetà
amb el puny. De sobte, Tomàs i Llibori de l'Om obren la porta d'una	revolada	i entren a l'alcova amb aire de terror fingit. —Oncle; surti, que ve el
de franch tan divertits no se 'n presentan cada dia. Vaig vestirme d' una	revolada	y sortí, esperant que s' abrahonarían y arrancarían las rucas. Peró, oh
irritat: "No embruteu l'aigua dels cavalls, sacré nom!" D'una	revolada	m'havia llançat a terra. Després s'apiadà: "Sí, sí, renteu-vos en aquesta
no coneix i que no pot ésser tractat com una cosa inservible... D'una	revolada	Josep engrapà aquella ruïna, i, fent-la giravoltar oberta a l'aire com
A tot aixó vingué 'l manco, y trayentme d' aprop del nen ab una	revolada	, va portarme á la portería ahont me va tancar, mentres tota la
Cosme acompanyà Lluís fins al vestíbul. Tancà la porta del cancell d'una	revolada	i es va ficar la clau a la butxaca. Les paraules resultaven inútils. Va
En un rampell d'ofuscació es va separar del llit, obrí la porta d'una	revolada	i es llançà escales avall. Volia anar a trobar Lluís Alsina. Allò era
sentir els passos d'Elvira que pujava les escales. Agafà la carta d'una	revolada	i se la va ocultar dins l'escot. Elvira entrà per endreçar a l'armari tot
que ell no vacil·laria a aixecar-se de nou, obrir la porta d'una	revolada	i repetir-li que podia sortir amb el seu fill... "Si aquell dia hagués
va anar escales amunt sense titubejar. Obrí la cambra de Mònica d'una	revolada	. Encengué el llum. Es precipità a la consola i començà a obrir calaixos,
proferí un insult. La va empènyer casa endins i va tancar la porta d'una	revolada	. En creuar el rec prop de la fàbrica hi va rebotre l'anell. Va sentir el
canviaren l'esclavatge en llibertat. Vaig sentir riure darrera meu. D'una	revolada	vaig davallar dels cims del Dant, em giro i veig Zorbàs, dret al meu
vaig sentir clarament una veu: —Buda! Buda! —vaig cridar, alçant-me d'una	revolada	. Vaig posar-me a caminar a bon pas, frec a frec de l'aigua, com si
, que no et tiri per terra. Ohé! Ohé! Va pegar un salt, sortí d'una	revolada	de la barraca, llençà les sabates, el gec, l'armilla, s'arremangà els
rebenten per tota l'eternitat. Mai més! Mai més! Zorbàs s'alçà d'una	revolada	. De sobte va comprendre que perdia el temps. Es recolzà a la paret, va
dormia, gran ets, Senyor!, sento cridar la Mare de Déu. M'alço d'una	revolada	, corro cap a la icona, poso la mà al seu coll i què veig? Els meus dits
dominar. —Continua —grunyí amb veu ofegada. Però tot seguit s'alçà d'una	revolada	, tot dret. —Calla! Calla! —cridà—. ¿Per què em dius això,
—cridà de nou. Es van sentir passos que s'allunyaven ràpidament. D'una	revolada	Zorbàs es llançà cap a la porta i la va obrir: —Farsants! —digué, i escopí
pres una decisió. La seva cara brillava. Picà de mans i s'alçà d'una	revolada	. —Sortim! —cridà—. Anem sota les estrelles, que Déu ens vegi! Patró,
les amarava, però la velleta restà silenciosa, seguint amb els ulls una	revolada	d'infants. Mentre, el faetó donava voltes i voltes pel passeig florit. El
pas que hi hagi porta ni que t portin a tu al damunt: a dintre van, d'una	revolada	, i, si no prens precaucions, vas de cap a la menjadora. Montat en aquet
quedà erta, com ullpresa, però de seguit reaccionà, i, aixecant-se d'una	revolada	—a risc de tombar al clot el primer llibre, que balancejà, si cau
Així que arrancava el tren, la porta del passadís va obrir-se d'una	revolada	, i aparegué, com una fantasma en l'ombra, un home baix, cobert d'un
el desig d'amagar-les, ni l'impuls menyspreador de llençar-les d'una	revolada	al riu. Veient que a la mà li feien nosa, va limitar-se a ficar-se
trobà un nou restaurant i, xop com anava, es ficà a dintre d'una	revolada	. Sis cambrers i un groom negre li sortiren al pas. II Mai
damunt amb un raspall de pèl moixí suau com una seda. Un altre, amb una	revolada	escaient, li va copsar el capell sense despentinar-li ni un fil de la
delicada; no podem ajudarte...— L'aludit va despendres de l'Adela d'una	revolada	, y respallantse'l barret ab el colze y axecant alt el cap, saltà: —Donchs,
un punt d'intensitat que gayrebé'ns enlluhernava! L'amiga s'axecà d'una	revolada	y va ajustar els finestrons. Era com voler tancar els ulls a la realitat:
mostra la gent de be en casos consemblants. Els balcons se tancaven d'una	revolada	, les portes batíen com canonada seca al pàs d'aquella corrua infernal. Y
consideració, o bé dues, sobre la tempesta i el temps àrtic; tancà d'una	revolada	les portes escàpoles, i els passà la balda; clogué la seva finestreta ben
una hora més tardana. Vaig córrer escales avall, vaig obrir d'una	revolada	la porta de la façana, i gairebé vaig llançar-me als braços del padrí del
preguntar si tenien un tern desgraciat que els haguessin retornat d'una	revolada	. El minyó al qual vaig parlar, decantà son cap envers un altre minyó,
de la escala, la va empènyer fins a la porta del pis, que amb furienta	revolada	tancà darrera d'ella... Encara que a les darreríes de maig el dia és prou
les hores del dia, fins que ja a ben entrada de fosc, la Carme, amb una	revolada	, s'aixecava de la cadira, i, donant una puntada de peu als munts de roba
ara ja tan llunyana. Quan ell s'havia apaivagat, ens vestíem d'una	revolada	. En sent a baix, ja trobàvem preparat l'esmorzar, o bé ens el posaven en
recollir estretament en els braços el seu Valentí, i se'l va endur d'una	revolada	a casa seva per retornar-lo al caliu de sa llar, preparant-se a cuidar-lo
dir gosaria: —M'he equivocat!..., insisteix la veu femenina tancant d'una	revolada	: —Un altre que tampoc se li deu fer tard de tornar a casa!... I, en
que li toqui els polsos en l'esgarrifera d'un instant. En Joan, d'una	revolada	, estira els llençols i traient-se el pijama esfonsa la cremor de
de temps. En tocar les set, el seu pit s'omplia en un llarg respir, d'una	revolada	prenia el barret i sortia amb un "fins a demà" que feia somriure els
seu costat li parlava a cau d'orella. Fou com un volt en la fosca. D'una	revolada	se deseixí d'ella que li recolzava les dues mans al braç i fugí d'aquell
damunt la testa, les mans crispades: hom reconstitueix l'escena de la	revolada	amb què ha tancat la porta del pis per aquest senzill detall: s'ha
i us penseu que intenten sorprendre-us en la vostra bona fe. El bot i la	revolada	d'un antílop que fuig, demostra a l'aprenent que li cal encara molta
un bes als llavis, furient, sense aturar-s'hi, i prenent En Sànchez d'una	revolada	se l'endugué cap a fora. Fora la taverna el port tenia fred de les

Pàgina 1 (de 12)

50 següents