×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb revoltar |
Freqüència total: 723 |
CTILC1 |
en llibertat. I una part de l'opinió pública gal·la, com és lògic, es | revolta | contra la resolució oficial. Hem de reconèixer que fa de mal dir, aquest | indiscutible, provoca unes preguntes vibrants: "¿Com suportarem sense | revoltar | -nos, doncs, que un d'aquells condemnats sigui mai executat? ¿Com | pensà a deixar tota la plata al cotxer, però el seu sentit de classe es | revoltà | : un cotxer ha de menjar amb coberts de fusta. Dubtà entre el confessor i | un magnífic exemplar, i les seves faccions arrugades i pansides es | revoltaven | encara contra la senectud per demostrar les reminiscències d'una gran | en res del que explicaven les monges i el capellà. La cosa que més la | revoltava | era fer exercicis espirituals i haver de representar una comèdia que no | vol finar. Acaballes Volta més depressa, torna a | revoltar | , que si no t'estima ja t'estimarà. No t'acostis | dreta, volta a l'enrevés. Volta més depressa, torna a | revoltar | , que si no t'estima ja t'estimarà. L'estació | a fer-se visible. Fills de l'impressionisme, per bé que es | revolten | contra ell, el color els és essencial: però sense finalitat imitativa; no | sota l'ombra còmplice de la visera, no pot satisfer el seu impuls de | revoltar | -se. No hi ha escàndol, ni per a ell ni per a l'estudiant posat a l' | recent hereu Terra Negra. Laura es va desentendre d'aquella lluita que la | revoltava | , aconsellada pel seu amic mossèn Joan Ferro Vell i pel confessor, | honestes. És tot allò que l'home es proposa que sigui. Tu, abans et | revoltaves | contra les indignitats que es cometen en aquests recons provincians; i | que la relació del dia anterior. Com m'havia succeït altres vegades, em | revoltava | aquella pietat. —Vostè porta als ulls la bondat de la seva mare —em va | de parranda sol —em va dir—. On has dormit aquesta nit? Em vaig | revoltar | . El seu rostre tenia una expressió de felicitat immensa. Els ulls blaus i | seva falta que l'acusava. Jo no em dolia d'ésser un fill natural. Jo em | revoltava | contra el destí que em feia viure constantment lligat per la gratitud en | un empleat que l'amenaçà amb fer-lo detenir per la policia. Ell es | revoltà | , va dir pestes d'Espanya, dels seus funcionaris, del magisteri, de | que desapareix devers l'andana. La fam, el fred, el banc dur no m'han | revoltat | . Em revolta de no poder viatjar al costat d'aquesta dona. Ah, qui és | devers l'andana. La fam, el fred, el banc dur no m'han revoltat. Em | revolta | de no poder viatjar al costat d'aquesta dona. Ah, qui és aquest? Aquesta | de diumenge robada a l'esplai i donada al treball? ¿Com puc haver-me | revoltat | ? ¿Qui podria oferir-me un goig com el que ara ha nascut de mi mateix? Cap | parlar a la raó, a la intel·ligència. Aquestes poderoses mestresses es | revoltarien | contra meu, es mofarien de les meves absurdes pretensions, i, amb elles, | pensament de reincidir en companyia de Josep, lluny d'esgarrifar-me o de | revoltar | -me, més aviat diria que em temptava com un joc atrevit i una empresa | amor propi, el meu sentit estètic, la meva dignitat moral, tot em feia | revoltar | davant la perspectiva de passar una nit a l'asil. La imatge que jo | tot el seu cos damunt meu, amorosa, câline. Com més feia, més em | revoltava | . —Seu, seu, com el teu amic, beguem junts, fem-los enveja... Perquè | que es retallen contra la claror violenta de la foguera, volten i | revolten | i regiren el brancam i escampen l'espurneig —miriades d'estrelletes entre | el vestit, indiferent del tot a la seva presència. Per uns moments es | revolta | contra la seva dona. —No trobo que sigui el moment oportú de fer aquests | L'havien enganyat miserablement, i allò que no es podia confessar sense | revoltar | -se era que seguia enamorat de Mònica igual que el primer dia en què | denunciant-me quan jo tractava d'esmunyir-me clandestinament, però | revoltant | -me quan eres tu la que volia esquivar-se. És bo i exorbitant sentir-se sol | de l'anèmona, però en lloc d'escurçar els tentacles, els allarga, | revolta | serpentejant la presa, i retrocedeix. Ara l'anèmona s'allunya, però no | Gregori". Darwin. —¿I què va fer aquest ciutadà que pogués | revoltar | la ciència? Morgan. —Investigar, comprovar. I després escriure | estadístic l'esperit i la fam? Hausser. —Perquè tot s'ha | revoltat | . Del vostre temps ençà s'han trencat els motlles de la moral i n'ha | Des del carrer i també des d'algun lloc preeminent d'Amèrica hom es | revolta | de sentir-se traslladat a altre temps. Nosaltres volem la màquina, | caiguda —el Serpent, o més aviat Satan en el Serpent, que, | revoltant | -se contra Déu i arrossegant al seu bàndol moltes legions | és això: l'obediència que es ret al foll, o bé a qui es | revoltava | contra el més digne, com els teus sotmesos servint-te | dir-li: "Autor del Mal, que ací ni es coneixia fins que et vas | revoltar | , copiós ara, ja prou que ho veus, en l'odiosa lluita | nissaga aragonesa —Sogorb i Xèrica, verbigràcia, en temps de Joan II— es | revolten | contra llurs senyors i aspiren a viure sota el Dret de la capital. | rebel·lar-se contra aquesta violació "legal" de llurs creences, i es | revoltaren | : la serra d'Espadà fou, durant els anys 1525 i 1526, | de gabelles, era un animal obscur i de mans lligades, capaç només de | revoltar | -se quan les circumstàncies se li feien intolerables. Els senyors, passada | regne de València el corresponent tribut de quintes. La gent del país va | revoltar | -se —contra el decret i, de passada, contra certs "personajes de | " (fins i tot l'anarquisme)— fa pensar en una "autonomia". De fet, | revoltar | -se ja era, en si, una manifestació d'"autonomia". Era la discrepància | en el motiu, del Narizotas espanyol. Palerm, però, no s'ajup, es | revolta | en 1837, i foragita en 1848 l'exèrcit reial: vuit mesos | és l'extracció de l'universal dels fenòmens homogenis, es | revolta | totalment contra el mateix autor: nosaltres podem tenir com a | de la víctima. Crueltat pitjor que les dels crims passionals que avui | revolten | la consciència honrada, perquè ni l'atenuant de la passió no tenen; | no li n'enterbolís mai la transparència de les aigües. Per això es | revoltava | si li era suggerit un mot insòlit o un tomb encarcarat de frase. Entre el | L'art, fill de la contemplació, és engendrat en l'oci fecund, i ens | revolta | que la creació estètica pugui ésser mesurada amb un taxímetre i exigida | pobres en contacte amb africans resignats. El nostre crit se'n | revolta | . L'examen del moment espiritual dicta la sinceritat de tot el que hem | quan l'home creu en Déu li passa el mateix: el rebutja o l'accepta, se li | revolta | o se li sotmet, però sempre se li relaciona. Vista així la cosa, potser | els ossos la massa fatiga, ni com la vanitosa ostentació humilia, ofèn i | revolta | . Però, si ets home i has tastat la vida, una hora o altra t'ha afalconat | els mateixos que la podrien veure la veuen a la platja. L'incest ens | revolta | ; un matrimoni entre germans cosanguinis ens sembla contra natura, cap | i recerquen l'harmonia. Altres que podríem dir-ne austers, es | revolten | contra la musicalitat del vers i de l'estrofa, creguts que tota concessió | la diferència. Borís Gudònov o, més exactament, el Gregori que es | revolta | contra Borís Gudònov, és un impostor, un frare escàpol que es fa passar | companyies de comprendre les condicions d'existència d'un "coolie"— es | revolten | contra l'opressió i aspiren, no menys demagògicament, els il·lusos, a |
|