Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

del seu marit. Un d'ells tenia els cabells com la tinta, formant un	ris	espès i fort que li queia pel front. Era un bell animal, però tan neci
a part dels desigs carnals. Dona Obdúlia enfonyava els dits entre els	rissos	del criat: —Just es senyor —murmurava somniosa— no en té cap. N'hi
es girava; ¿s'havia detingut la seva mirada en un criat jove amb un	ris	negre que li queia davant el front? —¿Recorda aquella horabaixa a Ses
meva. De quatre a sis ell sempre és a la fàbrica. Pina s'estufava els	rissos	al mirall. —/Voilà qui est parler raison\ —féu la Lisette.
la cambra, la va veure tan bellament escabellada, els blens i els	rissos	entremaliats i en desordre per damunt dels polsos, del front i de les
amagats en un recó de memòria, talment com, dintre un reliquiari, el	ris	de cabell d'un fill mort. Això, altrament, la redimiria de la seva
a la butxaca. Era un paper escrit, doblat curosament i contenia un	ris	de cabell castany, lligat amb una cinta roja. A la llum de l'alba,
lligat amb una cinta roja. A la llum de l'alba, després d'haver besat el	ris	, llegí el paper. Deia: "Sobretot parla de seguida als teus pares. Jo
de quillat? Ja has perdut els trucs! —Fes vela i calla!... Has de fer	rissos	a la teva llengua, que parla massa! Fes el tercerol. Au! Afanya't... Avui
No et fa cap tomb el cor, no! —Hola, hola! No et desboquis! Fes	rissos	, que agafaràs una seca i esberlaràs l'embarcació!... Fes el teu fet i
del marit. Un d'ells tenia els cabells com la tinta, formant un	ris	espés i fort que li queia pel front. Era un bell animal, pero tan brute
apart dels desitjos carnals. Da. Obdúlia enfonyava els dits entre els	rissos	del criat. —Just es senyor, murmurava, somniosa. Sí, n'hi podries regalar
bus, safir, tapís, tros, dansa, escaramussa, esquerra, pissarra, surra,	ris	, tossut, Suïssa, Ignasi, etc.. 128. Ús de L, L·L
dels quals són: nas nassos, pas passos, gras grassos, bres bressos,	ris	rissos, cos cossos, cós cossos, os ossos, mos mossos, tros trossos, gos
quals són: nas nassos, pas passos, gras grassos, bres bressos, ris	rissos	, cos cossos, cós cossos, os ossos, mos mossos, tros trossos, gos gossos,
dona que s'ha passat la vida calfant al foc les estenalles per a fer-se	risos	i altres monades en lo monyo; arreplegant mal-cuinats, i, romancejant per
d'una careta correctíssima, emmarcada d'una abundosa cabellera	rissa	—. Vaig comprar-me la màquina per a caçar-la, en un moment que estigués
per jent espèrta y jóve, estengué part de la vèla, pues portava els	risos	fets, y com un colom acaçat per el falcó, ixqué de la Olla posant
vullga o no vullga el convidat, lo mateix si es defén que si no,	ris	, ris, les dos orelles tallades. Quína llástima!, tan bòna persona com
vullga o no vullga el convidat, lo mateix si es defén que si no, ris,	ris	, les dos orelles tallades. Quína llástima!, tan bòna persona com es,
recordantse 'n de la navaixeta ja sentía còm en les seues orelles fea	ris	, ris, per lo que, instintivament, tapántseles ab les dos mans, sens
'n de la navaixeta ja sentía còm en les seues orelles fea ris,	ris	, per lo que, instintivament, tapántseles ab les dos mans, sens ni
que es va presentar de sopte; amainaren vèles fins a mig abre, posant	riços	, a pesar de lo que les galeòtes bolaven, pero ab el grandíssim perill de
tiretes de paper brillant de colors; n'hi havia també d'entorxades i amb	rissos	, però les més riques i ostentoses, unes mans expertes les guarnien amb
llarga condimentació, millor amanits amb abundància de vinagre. Els	risos	(timus) es consideren com un aliment comparable al cervell, d'excel·lent
que la moda consistia a lluir el cap amb els cabells dintre de rets o amb	rissos	al front, imitant les estàtues antigues. El capell, llavors, s'enxiqueix,
els únics ornaments admesos eren les tires, les canals, els bollats i els	rissos	en la pitrera, la qual havia d'ésser ben emmidonada i llustrosa, el
ben trabada es posa dintre d'una xeringa amb disc arrissat (tres petits	rissos	), i es marquen línies al llarg d'una llauna que primerament estigui
que dius, tendries banyetes en es front y verdes per pitjor; y tu tens un	rissos	de cabeys que parexen d'or. Tonina! Tonina! escolta lo que diu aquex
quadra. Mentre que a les mars del nord ja havien inventat la faixa de	rissos	per tal de reduir o ampliar la superfície de la vela al vent, a la
empalmades per mitjà de gases (abans de la introducció de les faixes de	rissos	). Duia cofa (gàbia) i, al damunt, una vela petita, quadra, de govern
cos. Després del bany 11 Eixugueu-vos amb una bona tovallola de	ris	bast. 12 Traieu-vos la màscara facial o la crema nutritiva.
coll. El "Victoria de Samotracia" solcava la mar índica, provocava dos	rissos	escumosos i àgils. Era aquell el tercer viatge d'en Tomeu Miserol i del
ha dels dos pelatges. N'hi havia també que tenien els cabells reülls, de	rissos	molt petits i espessos. En Gabriel Maura, en el seu llibre
y rich, per exemple, hajan de pronunciarse rès y	ris	, acabant ab /s\ suau, còm hi hauria hagut llòch a pensar
les apoyen en la paret. N' hi han algunes que tenen lo coll cobert de	riços	simulant la melena dels lleons, en la torre del rellotge de nostra Seu;
ab la particularitat de que 'l cabell está cuidadosament pentinat ab dos	rissos	per cada banda, desfentse ademés del cap, cobert ab abundant cabellera,
S' escriuhen enviantse estampas y élla 's compra monya ab	rissos	: 'ssent postissos, está clar: venen las
la de embalsamats paraisos, tú que t' arregles els	risos	prenint el sol per espill; ya que el gran sabio
es moreno De cara sèria; Amb cabayera De	rissos	llarchs. Aquest dú esències, Perfums y aromes, Encéns
la cultureta nostrada esdevenen cireres agres per a molts integrats, o en	ris	d'integració com ara jo mateix, i vostès perdonin. "No havent-hi res
se'ns endugui. [(Els remitgers, obeint les ordres del Patró, donen tres	rissos	a la vela i pugen la verga.)] L'hereu Escampa El car queda ben
Que ja ho ha vist, que és riçat? Martinet No estic pas per	riços	, jo, senyor Esteve. No entren al meu mostruari. Ja el veuré en tornant.
que el cotxe surt a les quatre. Senyora Felicia Ditxosos	riços	! Vé els retreus! Esteve És que això, que sia riçat, francament,
nas, a mi; del front a l'avi. Tot ell fet de peces nostres; però els	riços	no sé d'on se'ls treu. És un luxe de senyorío, que fins és massa, per
d'anar-hi, perquè jo ho mano. Ho manem tots. I per a que llueixis aquests	riços	, i perquè convé per "La Puntual". Senyora Felicia I qui l'hi
del menut, rodolà fins als peus del llit gran. La Lena jeya... lo cabell	riç	tot afluixat, los llavis encesos, lo coll blanch y gras y l'ample pit
los ulls mústichs, la boca closa ab un gest dolorit y'l cabell fosch y	riç	nimbantla d'ombra, semblava una dolorosa malincònica y resignada. De sos
gust. Al entrar en la cambra que tenia presa per éll, se 'l trobá ab un	risso	de cabells rossos á l' una ma y una pistola á l' altra. No se sab que es
a dintre del vidre: un Sant Josep fet de molsa, un naixement de cromo, un	riç	de criatura a dintre d'un reliquiari, i una Verge de Lourdes tancada allí

Pàgina 1 (de 3)

50 següents