DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
risible AI 66 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb risible Freqüència total:  66 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

l'atzar de ser Cleopatra, i de tenir un nas seductor, ja no és tan risible. La relliscada d'un braman mai no alterarà el procés dels esdeveniments:
La seva intenció, hedonística, suposava una superació de l'aspecte risible del sexe. Ovidi, supervivent, ens decepciona una mica, perquè, en el seu
rialleta. Els pornògrafs se'n beneficien. l'Aretí és més fastigós i més risible que els seus congèneres pagans, justament perquè ell té, a sota, una
i que tant tu com jo els devem a la Roser, que la risible posta de sol de l'altre dia no convé que caigui en
mera fatalitat, la biologia idiota i contradictòria que crea conflictes risibles, i que segons per a quins ulls arriben a semblar inabordables muntanyes.
esperem la sorpresa. —Un cobert cadascun. El maître riu. Què té de risible la nostra resposta? Devíem haver de respondre cobert, sense afegir
amb els convidats, un cop ha començat pel senyor. Com més menyspreat i risible és un home, més deslligada és la seva llengua. És per això que hom compra
Per moltes i crespes que en facin, ningú no hi té res a dir. Les més risibles excentricitats, les facècies més estrafolàries i les nicieses més
resina, resistent, resoldre, resolució, resultar, resum, resurrecció, risible, rosa, rosada, rosari, rosat, rosegar, rosegó, rosella, roser, rosetó,
amb les diferències pròpiament nacionals. S'ha d'ésser d'una ignorància risible per a estranyar-se que en passar d'un país a l'altre, la gent parli un
es parlà de la necessitat d'operar-me urgentment, si no volia adquirir la risible qualitat de la transparència. No hi vaig tenir cap inconvenient. Feia
un moviment d'escopinada brusca, que la cosa mecànica que té fa gairebé risible, els paquets, perfectament lligats, de les garbes. Quan el blat queda
silenci als meus homes, me n'hauria rigut... I ara, el que em resulta risible és la sola idea d'intentar-ho... Però, ¿què se me'n dóna, dels meus
, i fer-nos veure el que hi ha en aquest home de ridícul, de petit, de risible, fer-nos oblidar el què hi ha de gran en aquest home, per a anar-nos
pugui produir sobre l'escenari una explosió tan perfecta de successions risibles com el vespre que Gomà, després de caminar una hora sota la pluja, entrà
/cuyo\ castellà, la versió del qual ha donat orige a còses molt risibles a Catalunya com a València. Cal no oblidar mai qu'eixe pronom és lo
seria massa demanar— obriren els ulls. Doncs, el folklore no era quelcom risible. Hi havia intel·ligents i gent de pes que li concedien bel·ligerància.
amb un to condemnatori, com si fer cançons o cercar-ne fos una tasca risible, envilidora, oprobiosa, que únicament se pogués exercir a portes
la ignorància de l'home de la ciutat pot esdevenir realment risible: així, a la tardor del 1978 un matrimoni gran demanava a un meu
Però a tot això, la meva pobra barba s'havia convertit en un objecte risible. Mig partida en dos barbellons, encara imperfectes sota les mans àgils
en les èpoques de civilització agrícola, esdevé més tòpic i una mica risible en les ciutats precisament perquè ja no hi té tanta transcendència per a
escruten la tenebra environant. I en la tenebra ballen ombres risibles i doloroses, titelles de carn i ossos que hom no sap si plànyer o trufar.
La mateixa catedral li semblava basta, sense caràcter i absolutament risible si hom la comparava amb les franceses. No era d'aquesta opinió el nostre
i paradoxal els trets de la ridiculesa i la sublimitat. És evidentment risible que una col·lectivitat estigui pendent del triomf del seu equip i se
altres, en veure's abocat davant de la mort es posava a tremolar. No era risible aquell espectacle? El foll esdevenia més foll que mai, en aquell moment
preferencia pera aquesta ornamentació foren los qui representaven ideas risibles. Lo guerrer qui caricaturisava á son enemich en lo discurs que
conceptes, subratllats per aquella mena de singlot, esdevenen puerils, risibles. Y acaba la tasca aturdit, ab un rogall insoportable. Abans que tot
erudició que es vantava d'acumular cites d'autors, l'ergotisme, i una risible hermenèutica que deixaven en l'oblit la investigació de l'essencia de les
moderna, vetustes lleis romanes o dels temps mig-evals a què donaven risible interpretació extensiva, i el poble mancava d'un veritable coneixement
prenia com a cosa seriosa aquell enamorament, que trobava en certa manera risible. Així, doncs, si hi va fer algunes al·lusions, foren carregades de bon
aquell incomprensible disacord, aquella llei absurda, aquella inhumana i risible aberració de noms fets i persones; està clar, no tenía voluntat.
foscos ocells pel cel tot hivernenc. I ara formes terribles o risibles, els dimonis que Brueghel va pintar caient cap a
Sor Constança: I per què m'havia de fer vergonya? Trobava tan risible que els dolents no puguin res contra les pobres serventes de Déu sinó
amb un avenç de senectut que, si m'esguardo, em fa risible. Que antic que sóc! El meu cervell —tan rebregat,
ni Kémpis meditació, ni lo breviari 'n resa? [(Risible moviment de cuas.)] ¡Si al cel en definitiva un
jo vos juro Que bons ratos passarém Rientnos de lo risible, Que no es poch en nostre temps, Y agotada la materia
a l'intent de també humiliar-lo, perquè així, convertit ell en criatura risible als ulls del món, enganyar-lo li havia de semblar justificat i sense cap
i, al plat, l'escampadissa de pela i cor, quin missatge risible, quin inútil concert de so i sentit...? Cesura El
esperances d'europeus i africans, fes-ne una Troia risible, de fireta occidental: com l'herba que, cobrint la vella runa,
qual hom riu. És una qualitat humana, però no una condició de les coses risibles. Una conducta. Riure no és un substantiu, és un verb. És possible
de riure. Les cultures han construït el seu bagatge «convencionalment» risible que serveix de bastida per al desenvolupament d'aquelles capacitats
desdramatitzadora: riure i relativització; tot pot ser momentàniament risible En l'evolució històrica de la cultura, el riure ha exercit una funció
Si res no té sentit, no hi ha drama, perquè tot és momentàniament risible. 5.9. Funció lúdica: el joc de riure L'home riu en una
L'humor renuncia a aquell allunyament i s'aproxima a la realitat risible amb tendresa. 5.12. Funció sexual: l'estimulació del desig
interessant la manera com Bergson retroba la idea que no existeixen coses risibles per elles mateixes, que la comicitat és el producte d'una elaboració
que li sembla absurd, de la violació del principi de contradicció. És risible qualsevol objecte del qual la intel·ligència —escrivia Dumont
socials mitjançant el qual els actors presenten un comportament risible. Tot i que els models amb què es presenta la comicitat varien en el temps
una definició, perquè és més senzill de parlar de les situacions risibles en les quals l'humor cerca les seves fonts. Potser és un anticòs que
La incongruència significa la presència simultània, en una situació risible, d'elements que són incompatibles i contradictoris. Però el riure, que en
més que empelts, de mètodes aliens siguin irrellevants o risibles. Un llibre de Carlo M. Cipolla que molts van voler prendre com un

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »