DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
roi A 1 oc.
roí A 336 oc.
roi SIG 1 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb roí Freqüència total:  338 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Antònia en fi la més avalorada per dar gust al roí ja queda degollada, però mort tan sagrada a
d'occir i saquejo les capelles que això encara és més roí. I quan, sol, a punta d'alba, las de tant maldar i
jo que sí per tallar d'una vegada un escarni tan roí empunyo un mall de fadrí picapedrer i de bursada
sol és post! Rosaura [(tornant)] Oh amic, el viure és tan roí! [(Li agafa el cabell).] No val la pena ni de morir.
mes a Nabal menysprea'l, perquè és home d'enteniment roí. Ton ferre, net de sang, torni a la veina: tu ets l'ungit del
Dissortadament el valencià Ponç de Menaguerra escriu de manera molt roïna, i cal fer esforços per a arribar a comprendre què vol dir. Dóna uns
es chëla. Yo me 'n vach dins un moment. No t' acobardes hòme. (Es lo mes ruin...) [(Vase.)] Essena IV. [Serapio.] Que no m' acobarde
La Multitud. —Pietat! Egist. —Pietat! Ah, comediants roïns, avui teniu públic! ¿No sentiu pesar sobre la cara i sobre les mans
embafadora menja. Ja ets de bon acontentar, si fas pensament que la teva roïna obediència t'ha valgut d'alguna cosa. L'àguila. Més hi hauria pogut
nostres renúncies, totes les nostres desfetes, culpa són d'aquesta gent roïna, d'ulls i de cabells del color de les ales del corb i nas engarfit i boca
alliberat per sempre més de l'aferrissada competència d'aquella gent roïna i falsa, que en el secret del seu cor, recançosament, tots tenien per més
alta de les glòries. No esperi ningú renom, poder, fortuna, si no és per roí pensament, duresa de cor o mala entranya. I a cada punt la nuvolada de
I, si no, faci la prova..." Al passar-li pel cervell el pensament roí, les sangs se li aplacaren repentinament, la veu se li fongué,
i a la modèstia. No ho admeto; car accions hi ha tan repulsives i tan roïnes, que un savi ni per salvar la pàtria no pot veure's mai obligat a fer-les.
la meva llibertat, això fóra tenir-me per una malvada d'ànima ben roí. No, no cregueu això de mi, senyor, us ho demano! —implorà. —Si
i el privilegi de l'hereu pugna amb la justícia." Aquesta és la veu roïna de la cobejança que lleva la pell a la justícia per mor de
jo els rebutjaria. Jo dic que me'ls deixis. Farem un pagaré... —Calla, roí! —saltà Joan Antoni. —Farem un pagaré i no d'altra manera! —contestà
—Graciós senyor, quina dissort! Tallafer, rei nostre, ferit d'un dardell roí! Vandalús Terratrem, la daga de Tallafer, mort en terra estranya amb
és més fàcil que trobar-los pertot arreu. Foren, sens dubte, la gent més roïna del món si jo no els assistís de mil maneres. Malgrat que tothom
no els va fer confessar els diners que els havia manllevat aquell home roí. Estaven avergonyits. Pare i fill es miraven fraternalment, més lligats
els feia matar pels revolucionaris ensibornats amb injúries i falsedats roïnes!". En Vadoret no podia capir un desagraïment tan monstruós ni un cinisme
dos sobrava, i estic convençut que era jo i no ell. Però ell ha estat roí sempre, no sé si tant com jo, però roí. I comence a creure que aquest és
jo i no ell. Però ell ha estat roí sempre, no sé si tant com jo, però roí. I comence a creure que aquest és el darrer parany que m'ha endossat:
a la pitrera. La Miquela s'esverà. —Què féu, home de Déu? No sigueu roi. Demanar no és vendre. Jo havia de provar el vostre pit. Anem! Sigui el
al vostre sopar? —demanà l'àliga—. Segurament que sou uns cuiners ben roins. Si em doneu una part del bou jo faré que el vostre sopar sigui llest.
anit passada, i, en una paraula, que el meu estat de vida era miserable i roí. Capítol IX Quan vaig arribar a casa, la meva germana estava
no deixaria sis penics. ni a ningú del món. —En aquest cas, és bastant roí d'emmallevar, jo diria. —Vós diríeu! —repetí Drummle.— Oh, Senyor! Allò
als quals em veia obligat a totes hores per a trobar-li una ocupació. Tan roïna és la necessitat, que de vegades l'enviava a Hyde Park Corner a veure
que hi entenia, en belleses incomparables, aquell idiota miserable i roí!, vaig murmurar a Herbert. —Conec aquesta dama —digué Herbert, a l'altra
acceptat el meu engany tan de bona fe com jo mateix. I jo seria fals i roí si no us deia, que us vingui de grat o no, que us inclineu o no a dar
. No en parleu més. Mai no ens entendríem l'un a l'altre. —Un brutal tan roí, un brutal tan estúpid! —vaig instar jo, desesperat. —No temeu pas que jo
i la mesquinesa dels homes, aquests esdevenien encara més odiosos i roïns. La Mila, la protagonista de /Solitud\, no trobava entre ella i
i poden ser merament afectives com ¡Guapa xica!, Quina nit més roín!, ¡Creure'm jo això!, o volitives i estes són adés "imperatives",
polir, resurgir ressorgir, rubí robí, ruin roí, sufrir sofrir, surgir sorgir, surtir
juntes i bossareu lo forment que li heu robat a mestre Domingo; gentola roïn i de mala llei... I lo mestre sangrador i los teuladins s'encontraren
angunia en fugir! Xe, arreplegueu lo sisó, lladres bordegassos, golafres roïns. Conteu-los a eixos d'ahi enfront com vos ha anat per l'angorfa de mestre
terres de bon rec per a que pogueren fer collites millors que les d'ells, roïnes i pobres; omplir-los los cornalons de diners; oferir-los de tot, i si açò
que amedrante també i domenye i patege als infels moros, salvatges i roïns...! ¡Fes el milacre, Mare de Déu...! Lo dia de sant Miquel, allà en
fan tornar boig posant-lo de malhumor. Però ell cuida de que eixe humor roïn no se li faça crònic i empina la carabassa agarrant unes pítimes de les
vols de bon cor al barber? —Pare, no és barber, és metge, i no dels roïns. —Si és veritat, ¿el vols? te dic. Maria esclatant-li la cara de
pare s'encarregava de birbar-los, com birbaven els llauradors la brossa roïn de les collites. Aixina va crèixer. Quan son pare desaparegué del món, ja
cosien i repuntaven, ell tallava i embastava i un beneficencieret, més roïn que una sentència, els corria cap a les tendes per galons i fils i demés
i menjava l'olla i l'ansisam quotidians; però un temps condemnat, roïn com el dimoni, li omplí de gruga l'alfals, li féu porreta al cànem, gelà
torbadina l'envoldrà; i quan les inclinacions farones, tiraran cap a lo roïn... ¡ah! qui sap, qui sap, si s'agüelo, el revenedor de dècims, el
davant, ab los braços oberts i carinyosa veu li taparà la seda roïna. Qui sap si el cego, a qui acompanyà en la seua infantesa, vorà més que
entrants a la casa que li demostressin simpatia. I el detectiu, un home roí, tinyós, que escopia terra enllà, va mirar-la d'una tal guisa, mentre li
de la societat... un inútil per ell i pels altres. Un dels éssers més roïns que tenen la desgràcia de néixer... un míser dragafortunes... si es
de manera indecent per les rates del fisc, que són els animals més roïns, més miserables, ja que sols viuen per destruir implacablement lo que
Barqueta de genovesos. Bercòchs porquíns y callosíns, molts, pero ruíns. El Bando de Xaló, lo que no s' acaba es queda a un cantó. Bòn nas,
's gitá al sòl y s' alçá a la sombra. Més val pòch y bò, que molt y ruín. Més val un ruín conegut, que un bò pera conéixer. Més val manya que

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »