DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
roba F 10484 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb roba Freqüència total:  10484 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

encertar a guarnir-la adequadament i va ser així amb excés castigada. Amb roba, va perdre força encant, ho vaig notar. No devia estar acostumada al joc
d'aquest procés, no els tocaré per res, no els fregaré ni un bri de la roba. Si cometia amb les meves mans els homicidis, si per desgràcia i per
com cada vespre, i ara s'estaria vora el llum, amb el paner de la roba al costat, cosint. I en la soledat de la casa buida, on, si no a ell
sogra la despulla dels seus rics vestits, l'obliga a cobrir-se amb pobres robes camperoles i l'envia a guardar porcs al camp, i al bosc a fer llenya, que
infants, Anselmet i Ugolí, també nebot i fill seu; agafats a les seves robes, plorant, condemnats també ells a morir de fam ensems amb l'ancià en el
els joves passaven amb ell i passaven els dos infants, agafats a les robes plorant. La multitud cridava més enardida; els rostres s'amuntegaven
Els precedia una alta dama, coberta amb un ample capell, agençada amb robes costoses, i els seguia el "dimoni gros", sota la disfressa del qual
a ésser cruel. La tenia allí davant dels ulls, tremolant sota les seves robes mullades, pàl·lida, més prima, més blanca, més bella que mai i mirant-lo.
Mila. Tenia a penes l'alçada d'un braç i apareixia vestida amb la seva roba de diari, el vestit que portava la tarda que ell la veié per primera
en els que s'enxarxen els peus, sagnen les carns i es deixen esquinços de roba. Mila ja no pot més. S'atura i mira endarrera; després, en un esforç
amb força les branques, l'aigua l'havia amarat totalment; a través de les robes se la sentia ja a la pell, i Tino Costa, malgrat el pas accelerat que
de fred li travessa els ossos, i s'arrauleix dintre de les seves robes; després s'endinsa encara més en la balma, s'ajup en un recó. "Mila
amb els cabells en desordre caient-li per les espatlles, amb les robes mullades i una ansietat tan viva en la mirada, que ell sentí
marges, malmetent-se els genolls contra les pedres, esquinçant-se les robes i fins les carns en les romegueres. Tot, en la nit, semblava alçar-se
tots dos. Sí, a l'interior ara es sentia un lleu soroll, un frec de robes, una petjada. Romangueren encara escoltant; tornaren a cridar, més
dol: anava greu, amb la seva gravetat de sempre, exagerada, vestit amb la roba de les festes, ja vella i destenyida. Anava una mica separat dels altres;
"Hi ha bombardeig" —li he dit—. Mentre cercava a les palpentes la roba per vestir-me, se sentien més explosions. Els xiulets i les sirenes no
batallons que tornaven del front: eren uns 12.000 homes. "Sense roba —deia—, sense sabates, passats, amb unes barbes llargues, semblava que
són a Arenys— sembla que van fer abundants recollides d'argent, joies i roba. A un pagès li van trobar 6.000 pessetes en monedes de plata.
de plata. Llur retenció és il·lícita, així com la de les joies. I la roba?... 28 juny. Dia fresc, agradable, amb el cel blau i
com de litúrgia pagana. La petita Roser m'ha fet present d'un disc de roba, amb flors brodades, per tapar els vasos (ara que hi ha tantes mosques).
amb gestos atabalats, els han de subjectar amb agulles d'estendre la roba, car les pinces s'han acabat. —La porta! Tanqueu la porta! —crida algú.
de gallina i la gent, enfredorida, s'esbatussa per tal de recollir la roba amuntegada en un extrem de quiròfan. Comencen a volar camises i
els pantalons, se'ls treu, es lleva la camisa i, tot seguit, amb la roba interior de la dona, es frega enèrgicament el cos encara xop. —No li ho
deu per haver-vos assegut a la butaca i deu més perquè heu embrutat la roba de la secretària. —Perdem molt de temps, amb tantes explicacions —diu
tornar a rescatar. La dona també ha abandonat la comuna i corre cap a la roba enllefiscada, prop de la qual s'atura en sentir la veu més mascla que
tretze! —riu ell, sense fer cap gest per a recollir el full. Agafa la roba encara xopa i amb el peu nu arreplega una mica de pixum que projecta cap
. —Et puc rentar l'esquena, si vols —li proposa. —Més val que em busquis roba neta —diu ell. —Sí, potser sí. La dona ajusta la porta, sense acabar de
es confonen amb l'aigua que li espetega contra el cos. La dona torna amb roba neta, entra a l'habitació i la penja darrera la porta. —T'has escapat?
germà. Però no és un fugitiu. —On és? —Ha vingut a canviar-se de roba. Se n'ha tornat a l'hospital. —Ja saben que és prohibit posar-se dol,
amb un taulell i tot de lleixes on s'amunteguen centenars de peces de roba, totes del mateix color blau deslluït, una porta que sembla menar a una
mà, es repengen contra la paret del fons, prop d'una altra parada on la roba interior de dona veïneja amb un seguit de morters, un llum d'oli, una
queda entre una cafetera abonyegada i un muntet d'agulles d'estendre la roba, reflexiona: —És veritat que heu dit que heu vingut a matar-la perquè si
la bossa que li penja del braç. Tothom s'ha anat alleugerint més i més de roba, a la renglera del costat ja es veuen dos individus sense pantalons que
sembla completar l'efecte de la pedra de l'anell de la mestressa. —I la roba interior? Us heu posat bragues? —Sí... Les vermelles. —No heu tingut
noia afectada d'esteatopigia que, dreta al costat del llit, es canvia la roba interior. Sense massa estranyesa, pregunta: —Què hi feu, aquí? Volíeu
exigeix? —Que quan donem de mamar a les criatures ens posem una altra roba. A alguns amics no els agrada l'olor de nadó... Ell s'atansa més al llit
jo ens donem per satisfets. El vostre cas —li diu a ell, que surt amb la roba tota matxucada— és una mica diferent. El notari no ha vingut, oi? —No. —
diu des del llindar de la seva porta: —Ja podeu passar. S'ha canviat de roba i, en lloc del vestit de carrer d'abans, ara duu una bata llarga fins al
una de les dues cigarretes que li pengen dels llavis. Sense recollir la roba ni les bragues, s'asseu de nou a la butaca amb un sospir llarg i las que
una cama sobre l'altra i, com de primer, la balanceja una mica perquè la roba de la combinació vagi lliscant per les cuixes, projecta el cap enrera,
... —diu. Allarga la mà cap a la banda dels peus, on hi ha la peça de roba, la recull i comença a desplegar-la—. Què és, això? —Les meves bragues
... Ja ens veurem. —Sí —diu ell, i s'adona que encara duu la peça de roba a les mans—. Té, la faldilla. Un moment després la porta es tanca i,
li ha caigut a terra i una dona, més lluny, jeu totalment nua entre les robes desordenades que s'inflen com la vela d'una nau. Avancen treballosament
la introspecció i per això no pot jutjar els seus semblants sinó per la roba que els cobreix i el cotxe que els tragina, i acostumat a comptar només
gent del camp, en Tai per exemple, encara ho feia. No pogué posar-se la roba que havia deixat ben plegada, dins la caixa, l'endreçada dida, perquè res
calessa que el conduïa a casa Mestre Frigola, a l'equipatge de roba, llibres i sabates que en Catarineu, el criat, un minyó de disset anys,
entre miserables, escalabornades cases de veïns, adornades d'una perenne roba estesa. Les columnes ennegrides dels vells palaus feien pensar en fèmurs
tota la força de la seva desesperació, l'obliga a fer el farcell de la roba i l'obliga a marxar, negra nit, en la petita calessa menada per un dels
un mot amb la dolça muller. Va fer empaquetar, sense presses, llibres i roba i se n'anà sense acomiadar-se. No sabem com es posà en relació amb Cèlia,

  Pàgina 1 (de 210) 50 següents »