Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

encertar a guarnir-la adequadament i va ser així amb excés castigada. Amb	roba	, va perdre força encant, ho vaig notar. No devia estar acostumada al joc
d'aquest procés, no els tocaré per res, no els fregaré ni un bri de la	roba	. Si cometia amb les meves mans els homicidis, si per desgràcia i per
com cada vespre, i ara s'estaria vora el llum, amb el paner de la	roba	al costat, cosint. I en la soledat de la casa buida, on, si no a ell
sogra la despulla dels seus rics vestits, l'obliga a cobrir-se amb pobres	robes	camperoles i l'envia a guardar porcs al camp, i al bosc a fer llenya, que
infants, Anselmet i Ugolí, també nebot i fill seu; agafats a les seves	robes	, plorant, condemnats també ells a morir de fam ensems amb l'ancià en el
els joves passaven amb ell i passaven els dos infants, agafats a les	robes	plorant. La multitud cridava més enardida; els rostres s'amuntegaven
Els precedia una alta dama, coberta amb un ample capell, agençada amb	robes	costoses, i els seguia el "dimoni gros", sota la disfressa del qual
a ésser cruel. La tenia allí davant dels ulls, tremolant sota les seves	robes	mullades, pàl·lida, més prima, més blanca, més bella que mai i mirant-lo.
Mila. Tenia a penes l'alçada d'un braç i apareixia vestida amb la seva	roba	de diari, el vestit que portava la tarda que ell la veié per primera
en els que s'enxarxen els peus, sagnen les carns i es deixen esquinços de	roba	. Mila ja no pot més. S'atura i mira endarrera; després, en un esforç
amb força les branques, l'aigua l'havia amarat totalment; a través de les	robes	se la sentia ja a la pell, i Tino Costa, malgrat el pas accelerat que
de fred li travessa els ossos, i s'arrauleix dintre de les seves	robes	; després s'endinsa encara més en la balma, s'ajup en un recó. "Mila
amb els cabells en desordre caient-li per les espatlles, amb les	robes	mullades i una ansietat tan viva en la mirada, que ell sentí
marges, malmetent-se els genolls contra les pedres, esquinçant-se les	robes	i fins les carns en les romegueres. Tot, en la nit, semblava alçar-se
tots dos. Sí, a l'interior ara es sentia un lleu soroll, un frec de	robes	, una petjada. Romangueren encara escoltant; tornaren a cridar, més
dol: anava greu, amb la seva gravetat de sempre, exagerada, vestit amb la	roba	de les festes, ja vella i destenyida. Anava una mica separat dels altres;
"Hi ha bombardeig" —li he dit—. Mentre cercava a les palpentes la	roba	per vestir-me, se sentien més explosions. Els xiulets i les sirenes no
batallons que tornaven del front: eren uns 12.000 homes. "Sense	roba	—deia—, sense sabates, passats, amb unes barbes llargues, semblava que
són a Arenys— sembla que van fer abundants recollides d'argent, joies i	roba	. A un pagès li van trobar 6.000 pessetes en monedes de plata.
de plata. Llur retenció és il·lícita, així com la de les joies. I la	roba	?... 28 juny. Dia fresc, agradable, amb el cel blau i
com de litúrgia pagana. La petita Roser m'ha fet present d'un disc de	roba	, amb flors brodades, per tapar els vasos (ara que hi ha tantes mosques).
amb gestos atabalats, els han de subjectar amb agulles d'estendre la	roba	, car les pinces s'han acabat. —La porta! Tanqueu la porta! —crida algú.
de gallina i la gent, enfredorida, s'esbatussa per tal de recollir la	roba	amuntegada en un extrem de quiròfan. Comencen a volar camises i
els pantalons, se'ls treu, es lleva la camisa i, tot seguit, amb la	roba	interior de la dona, es frega enèrgicament el cos encara xop. —No li ho
deu per haver-vos assegut a la butaca i deu més perquè heu embrutat la	roba	de la secretària. —Perdem molt de temps, amb tantes explicacions —diu
tornar a rescatar. La dona també ha abandonat la comuna i corre cap a la	roba	enllefiscada, prop de la qual s'atura en sentir la veu més mascla que
tretze! —riu ell, sense fer cap gest per a recollir el full. Agafa la	roba	encara xopa i amb el peu nu arreplega una mica de pixum que projecta cap
. —Et puc rentar l'esquena, si vols —li proposa. —Més val que em busquis	roba	neta —diu ell. —Sí, potser sí. La dona ajusta la porta, sense acabar de
es confonen amb l'aigua que li espetega contra el cos. La dona torna amb	roba	neta, entra a l'habitació i la penja darrera la porta. —T'has escapat?
germà. Però no és un fugitiu. —On és? —Ha vingut a canviar-se de	roba	. Se n'ha tornat a l'hospital. —Ja saben que és prohibit posar-se dol,
amb un taulell i tot de lleixes on s'amunteguen centenars de peces de	roba	, totes del mateix color blau deslluït, una porta que sembla menar a una
mà, es repengen contra la paret del fons, prop d'una altra parada on la	roba	interior de dona veïneja amb un seguit de morters, un llum d'oli, una
queda entre una cafetera abonyegada i un muntet d'agulles d'estendre la	roba	, reflexiona: —És veritat que heu dit que heu vingut a matar-la perquè si
la bossa que li penja del braç. Tothom s'ha anat alleugerint més i més de	roba	, a la renglera del costat ja es veuen dos individus sense pantalons que
sembla completar l'efecte de la pedra de l'anell de la mestressa. —I la	roba	interior? Us heu posat bragues? —Sí... Les vermelles. —No heu tingut
noia afectada d'esteatopigia que, dreta al costat del llit, es canvia la	roba	interior. Sense massa estranyesa, pregunta: —Què hi feu, aquí? Volíeu
exigeix? —Que quan donem de mamar a les criatures ens posem una altra	roba	. A alguns amics no els agrada l'olor de nadó... Ell s'atansa més al llit
jo ens donem per satisfets. El vostre cas —li diu a ell, que surt amb la	roba	tota matxucada— és una mica diferent. El notari no ha vingut, oi? —No. —
diu des del llindar de la seva porta: —Ja podeu passar. S'ha canviat de	roba	i, en lloc del vestit de carrer d'abans, ara duu una bata llarga fins al
una de les dues cigarretes que li pengen dels llavis. Sense recollir la	roba	ni les bragues, s'asseu de nou a la butaca amb un sospir llarg i las que
una cama sobre l'altra i, com de primer, la balanceja una mica perquè la	roba	de la combinació vagi lliscant per les cuixes, projecta el cap enrera,
... —diu. Allarga la mà cap a la banda dels peus, on hi ha la peça de	roba	, la recull i comença a desplegar-la—. Què és, això? —Les meves bragues
... Ja ens veurem. —Sí —diu ell, i s'adona que encara duu la peça de	roba	a les mans—. Té, la faldilla. Un moment després la porta es tanca i,
li ha caigut a terra i una dona, més lluny, jeu totalment nua entre les	robes	desordenades que s'inflen com la vela d'una nau. Avancen treballosament
la introspecció i per això no pot jutjar els seus semblants sinó per la	roba	que els cobreix i el cotxe que els tragina, i acostumat a comptar només
gent del camp, en Tai per exemple, encara ho feia. No pogué posar-se la	roba	que havia deixat ben plegada, dins la caixa, l'endreçada dida, perquè res
calessa que el conduïa a casa Mestre Frigola, a l'equipatge de	roba	, llibres i sabates que en Catarineu, el criat, un minyó de disset anys,
entre miserables, escalabornades cases de veïns, adornades d'una perenne	roba	estesa. Les columnes ennegrides dels vells palaus feien pensar en fèmurs
tota la força de la seva desesperació, l'obliga a fer el farcell de la	roba	i l'obliga a marxar, negra nit, en la petita calessa menada per un dels
un mot amb la dolça muller. Va fer empaquetar, sense presses, llibres i	roba	i se n'anà sense acomiadar-se. No sabem com es posà en relació amb Cèlia,

Pàgina 1 (de 210)

50 següents