Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

només amb el pensament, el Tità al seu amic botxí. "El foc que vas	robar	te les hauria d'haver cremades", li contestaven, endevinant-ho, els
Candi, això no obstant, era de caràcter alegre; res no aconseguia de	robar	-li l'alegria, i, passat el primer impuls de còlera o de disgust,
tant l'havia il·lusionada i que ja donava per fet, pogués desfer-se, li	robava	la son i la tranquil·litat. Era una cosa en la qual no podia pensar. El
no infringeixen cap "llei" perquè actuen fora de la societat. Maten o	roben	, però col·locats al marge dels valors i dels interessos "diaris" de la
bastó, sobre la taula. En Tai es posà a cridar també. —Aquí ningú no t'ha	robat	res, talòs! Ves què en faríem, de les teves sabates! S'haurien pegat si
la que ocupava el seu criat Catarineu, que seguia rentant i planxant i	robant	, i això posava fet una fúria Bonsoms, i no sols contra el desvergonyit
de Jeroni. I quan Jeroni defensava, si més no per enfurir-lo, el dret a	robar	que el seu criat tenia, i es reia del seu amic, tot dient-li que
s'esbarra, tiro; si un bou fuig de la rabera, tiro; si un pobre va a	robar	unes garbes perquè no pot menjar, tiro; tot ho arregles a tiros; tiro
veïna. Criatures sense pares i sense pantalons; amb els dits llargs,	robant	una cua de sardina distreta, o una mandarina, o un cacauet. I tot això en
però després, en repassar la factura, m'adono que he estat lleugerament	robat	, perquè el preu era més que excessiu. Consulto amb la senyora Stuart, i
igual que aquell senyor que no surt mai de casa perquè té por que no li	robin	la cartera o el mossegui un gos. Ja he apuntat en aquestes notes que a
i el botonet metàl·lic descordat, podria perfectament haver estat	robada	a qualsevol chef de gare dels que es troben anant de Carcassona a
pujàvem i baixàvem pel balcó. Vam descobrir les putes i el	robar	. Robar, ho hauríem vist. Quant als prostíbuls, se'ns
pel balcó. Vam descobrir les putes i el robar.	Robar	, ho hauríem vist. Quant als prostíbuls, se'ns haurien obert ben
omplen el meu record del temps aquell. Era el que més	robàvem	. Ens havíem muntat tot un taller per repintar-les
no. Per alguns dies els pares nostres se'ns van fer importants.	Robàvem	altres coses. Vam tenir força temps la mania dels eslips.
havien macat. Els era igual, o els excitava, d'ésser	robats	. No sabíem sinó que els botiguers se'ns ajeien amb ulls
llavis, però és com si fos mesella, com si, entre tots, m'haguéssiu anat	robant	la mica d'il·lusió que duia dintre meu quan era una criatura. No sento
/Andreu\ Però hi ha coses que si no es tenen, s'han de saber	robar	. /Amèlia\ Robar? /Andreu\ Robar, no com un lladre. És
hi ha coses que si no es tenen, s'han de saber robar. /Amèlia\	Robar	? /Andreu\ Robar, no com un lladre. És un desig estrany. Unes
tenen, s'han de saber robar. /Amèlia\ Robar? /Andreu\	Robar	, no com un lladre. És un desig estrany. Unes ganes terribles de treure't
t'entrava pels ulls i se't quedava al cor. /Xela\ Si la pogués	robar	fóra per a tu. [(Pausa breu.)] /Andreu\ Perdona'm. [(
t'ho prohibeixo, bèstia! Menja, dorm, fornica;	roba	, si cal el teu semblant, o mata'l, si et fa nosa. I
tu?... Deixar la mare, sense un pa a la post, matar-la a gratcient,	robar	-me-la per fer-me sentir el teu despotisme d'amo? [(Júlia s'aixeca
se m'espanti... ¿que no veu que no pot anar sola pels carrers, que me la	robarien	?... i em va agafar pel braç i em va aturar, que no veu que me la robarien
robarien?... i em va agafar pel braç i em va aturar, que no veu que me la	robarien	, Colometa? I la meva mare morta i jo aturada com una bleda i la cinta de
d'una relliscada... i en Quimet de tant en tant deia, potser ens estan	robant	el carretó... Amb en Cintet vam començar a mullar les parets del
ensenyava els que eren parella: els deia que n'hi havia uns quants que	robaven	la senyora als altres i d'altres que sempre tenien la mateixa senyora i
arribar una mica més d'hora, vaig obrir la porta del pis com si entrés a	robar	, aguantant-me la respiració mentre feia girar la clau al pany. La galeria
la casa a aquells senyors que eren els propietaris. Que, ell, els l'havia	robada	. I que si no li podien pagar els interessos de la hipoteca era perquè els
la cara i ella es va endur aquell vestit perquè es pensava que no era	robar	si els amos eren morts i el tenia desat en una capsa i quan estava massa
amb un noi i posant-se vestits de senyora per engrescar el xicot i acabar	robant	-los. Va dir que eren coses que no s'havien de fer ni per riure. I va
del taulell, posat d'una mena de manera per poder vigilar que ningú no el	robés	. I que, amb aquest mirall, que podia fer moure d'una banda a l'altra, veia
de pagar un cèntim ja no et faria aquesta pregunta. —Vols dir que la	robi	? —Robar? Quina paraula més poc elegant! —Doncs no t'entenc. —A mi el
pagar un cèntim ja no et faria aquesta pregunta. —Vols dir que la robi? —	Robar	? Quina paraula més poc elegant! —Doncs no t'entenc. —A mi el teu "gran
i formà part d'una companyia explotadora, amb uns quants duros que va	robar	no se sap de qui, una pipa, tres samarretes, un ganivet i una pistola. Al
hora, hi ajunten un interès de treball, un interès fins, si vols, de	robar	i de negocis bruts, que ja és alguna cosa... —Home, gràcies! —Sí, vull
la seva parella es topava amb dos degenerats o amb un que acabava de	robar	una bala de cotó al port i ho celebrava amb un plat de sang i fetge
a les orelles, al coll i als braços, per assegurar-se que no li havien	robat	res. Hortènsia pensava vagament, en Raskolnikof, en els invertits, en
del país s'haguessin fet inflar per un inflaneumàtics i haguessin anat a	robar	les americanes i les faldilles dels establiments que en venen. Aquell dia
dels magnats de la situació agafaren proporcions còsmiques; el que no	robava	descaradíssimament era que el pobre no tenia dits. Temps després, la gent
senyora de companyia amb un collaret de llàgrimes. Ningú no s'atreví a	robar	-li cap de les roses esfulladisses que portava en un gran ram pàl·lid i
Una vegada passant per la província de Girona, la diligència va ésser	robada	i escopetejada per uns bandolers; un homenot va agafar la tia Paulina i
alguns, més. Tenien la pell soferta. Eren criminals petits, dels que	roben	una pell de vi ranci o atrapen una mossa per la cama i la fan caure
en espectres interceptors de moviments; de vegades fins sembla que	roben	l'aire d'una cambra, que no deixen respirar; els seus ulls, que no diuen
ella, innocent, no s'havia adonat de res; Dionísia era capaç d'haver-li	robat	miserablement aquella musculatura iodada. Perquè Maria Lluïsa, pensant en
¿Per què, dreçant paranys fins a la platja, mentre rentava, m'heu	robat	l'anell? Chor de fades Res no sabem del vostre anell, Senyora,
—Oh sol que, per brillar omnipotent, m'has de	robar	la llum de mes entranyes! Dels voltants de Madrid Arbres
/Rosa, rosa del roser\, la meva amor has	robada	, /rosa blanca i encarnada\ a trenc d'alba et
ofereix amb la màxima, potser amb l'única evidència, la realitat, li han	robat	el prestigi. (Recordem Descartes, tan cautelós). Els efectes Reforma i

Pàgina 1 (de 81)

50 següents