Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
roca F 7050 oc.
roca M 1 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb roca Freqüència total:  7051 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que em fastigueja. L'orgullós Sísif empenyia rost amunt la pesantor de la roca. Tàntal continuava morint-se de fam i de set. Ixió giravoltava per
còrpora i va encadenar estretament el càndid altruista en una alta roca d'un massís muntanyós. "Ara, a divertir-te en la teva esclavitud, en
de jove, molt més espaioses que la nostra Ítaca, on campen cabres per roques i a frec de penya-segats. La nostra illa, aspra i impròpia per a
nascut a la beòcia Pòtnies i estimbant-se, per pròpia decisió, des de les roques d'Antedon al canal d'Eubea?", preguntava, amb retòrica subtilesa,
de monstres nascuts del mar, potser aquest mateix que bat amb dolcesa la roca on estic encadenada. Després de la victòria de Tiamât damunt Anu, el
Condueix, benèvol, les ànimes dels morts més enllà de l'oceà i de la roca blanca, de les portes del sol, del poble dels somnis, i les lliura, en el
Allunyant-se cada vegada més del seu antic bressol, s'enfilava per les roques i andarejava per les torrenteres. Heures i llorers li cedien fulles de
imatge transmesa a nosaltres per una severa tradició, recolzada en una roca amb una sorprenent, envejable comoditat. I nosaltres sortim de puntetes,
d'una rudesa gairebé primitiva, com els tossals que l'envoltaven, com la roca granítica sobre la qual estava bastit. Tino Costa, ja en la seva
i aquella mateixa nit, acompanyada de la pròpia veïna, es dirigí a les Roques a consultar-ho a la Ruda. Allí, en aquella habitació que té, plena de
una força perenne, contínua i increbantable. L'amor d'ella era com una roca en el mar de la seva vida, ferma sempre enmig de totes les tempestes.
fins a l'altra carretera. Mila s'asseia en un marge o damunt d'una roca a l'altura. Anselma s'asseia al seu costat, com un ca fidel, en silenci.
irreductible: amb aquella obstinació, afincada a la seva ànima com una roca a la mar. I ell torna a mirar-la, amb aquella ombra d'irresolució a la
9. Han passat els anys. Santa Maria dels Monts, enclavada sobre les roques, al peu dels tossals, continua la seva existència monòtona, allunyada de
barat o una vil·la pròpia i fastuosa, una terrassa d'hotel o una roca lliure. Per poca que sigui la cultura general de què disposem, l'anar i
la grisor flonja que vela les Agudes. De tant en tant, ran de camí, roques de granit amb taques de liquen, rodones com arxipèlags glaucs en una mar
fugit i, amb llarga volada, s'ha anat a posar en una alzina de sota les Roques de Bellavista. Observo que els plau de posar-se als indrets alts, a les
bevem l'aigua glaçada de la font de Camp Xamení, que surt en un esquei de roca, entre molsa i falzies. Rossinyols, encara. Però ginesta sense or.
deu metres d'alçada, brillava amb cent regalims sobre el verd fosc i la roca moradenca, com un altar natural o un racó de pessebre, sota el dosser
juliol. Prenc un bany de sol vora la pedrera —cambra de roca rosada, heura, castanyers, avellaners, herba flonja—. Tot d'una passa una
i verns, alguns guarnits d'heura. Frescor, vora l'aigua. Al saltant la roca és coberta de molsa; el doll és molt més prim que a l'hivern.
els sots de La Sala, els pendissos abruptes amb els faigs nus, aquelles roques d'un blau fumós, oxidat, amb les alzines arrapades com una molsa aspra i
és magnífic. Vora la riera els arbres semblen ametllers florits, les roques són illes blanques. Grans penjolls de neu decoren els pins: algú deia que
Avui el dia és suau, amb núvols ràpids. Cap al tard passejo vora les roques de Bellavista. L'horitzó és tot de flonges grisors, i els boscos són com
on no s'amaga la gravetat de la situació. Cap al tard vaig a les roques de Bellavista. La serralada del Pirineu era bonica com mai: blava, blanca
important, una muntanya on no hi havia ni un bri d'herba; gairebé tot era roca. Sembla que se n'ha sortit molt bé, perquè ara ja hi ha uns quants roures
els horts el vessant s'allarga en tot de barraques escampades entre les roques blanques, aïllades entre formacions de canyes lligades amb filferros i
de dia, i ell va espaiant el seu panteix, repenjat en el sortint de la roca, darrera la noia que projecta la seva ombra contra una massa d'alocs. En
una renglera de pins que s'acaba en una mena de bancal on hi ha dues roques seguides. Després la fosca s'alça, sòlida, i l'home, aturat, assenyala:
prop d'ells i tots dos alcen l'esguard cap a l'ombra que ha sorgit de les roques. La veu de l'home diu: —Podrem passar. Feia temps que no l'havíem
vorejat d'àlbers jovenets. El poble dormia allí mateix, a dalt de les roques, que formaven coves contra el canal on els pobres trobaven sopluig en les
sopluig en les nits fredes de l'hivern. Des del poble, adormit sobre les roques, arribaven fins allí sons de guitarres, de les tavernes, obertes fins
roquissar i tornava sola per la vora del canal, que corria al peu de les roques. El sol brillava en les branques nues i en la verdor pàl·lida de les
tota la torre se sent envoltada de xiscladissa. Més avall, al peu de les roques, brolla una font. L'aigua, entre dues fileres de xops tendres,
i mirava, i tornava a mirar, devers la muntanya. Allà fora, contra les roques, cantava un treballador solitari; en aquell moment un carro enfilava la
les llunyanies i es multiplicava. A l'esquerra, s'aixecava la línia de roques, no massa alta, que limitava la vall per allí; a l'altra mà, la massa d'
d'ell, a l'esquerra, es dreçà la silueta de la torre, alçada sobre les roques. Poc després, Jaume travessà el pont i seguí un bon tros per l'altra
encendre's sobre el ponent, una mica altes. Allí davant mateix, sobre les roques, la torre de la Carrova era una taca negra alçada contra l'horitzó. Bon
nit i del camp, que semblaven fer-lo més ample. La torre, allí sobre les roques, anava esborrant-se, i a l'horitzó s'apagaven les darreres fulgors de la
deliri, anava tapant les costelles i vestint el llom i el ventre de les roques massisses... Hem entrat a la rada de Papeete. Port colonial, petit, tot
us embruteix. Els qui estem acostumats a les platges i a les roques de la Mediterrània trobem que aquest mar —que les milionàries americanes
de caure al damunt. Totes aquestes illes tenen una estructura semblant: roques eruptives —laves i basalts— formant agulles o cràters apagats,
És cert que s'hi cullen els millors ananassos del món i que, en les seves roques immergides, s'hi fan unes ostres menudes d'un gust excel·lent. Hi ha
al murmuri els ulls: som en el dèlfic tombant. ¿Reconeixes les Roques, les absolutes presències, com ens prengueren els ulls
encontressin, Amor! Vida volguda... olivar que fugint de les Roques baixava tan inefablement impetuós cap al mar! Res no
hem d'ésser (no cal que toquis fusta) sempre. La gran roca de sofriment que a tots ens fa de fonament la vela
mai més, no. Tranquilitza't. Fins crec que el cor se m'ha tornat de roca. Merceneta. Jo no et deixo. Et faré companyia si t'entossudeixes
haurà l'etern repòs que no hagué mai en un ferm monument de roca viva. Sant Jordi, apreteu els esperons, som el jovent que ve al
Veus allà al lluny devora de la mar un monument de roca eternitzada? És la Seu on reposa el nostre rei tan
les cabelleres i posa un xic de bronze a cada pit. I de la roca viva treu guspira, de sobte arbora en flames un caliu

  Pàgina 1 (de 142) 50 següents »