×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb rodó |
Freqüència total: 3800 |
CTILC1 |
| havia de resoldre?", s'interessava Pulcre Trompel·li. "O refusant-se en | rodó | a intervenir en l'assumpte o empassant-se de seguida, no pas xau-xau, el | | perdés els estreps i cometés una barbaritat. Pensà en la separació | rodona | i decidida, i aquesta hauria estat sense dubte la resolució que hauria | | en el rostre llarg, aplanat pels costats. Els seus ulls eren petits, | rodons | , d'ocell de presa, i parlava amb un lleu quequeig: en el seu conjunt | | és un llit blanc, titànic, i, als seus peus, la blavor tacada d'ombres | rodones | és una enorme pell de lleopard. Les alzines s'agiten furiosament contra | | De tant en tant, ran de camí, roques de granit amb taques de liquen, | rodones | com arxipèlags glaucs en una mar grisa. Cap al tard, cel gris-blau, cel | | més precisa, contra el fons esfumat, la perera en flor, les flors | rodones | , agrupades damunt el fullatge, com petites colles de dametes amb blanca | | ha molta aigua i entre l'herbei grapats de calamarsa (ací en diuen "neu | rodona | "), com les pastilles de menta que em donava el metge quan era petit. | | una estona a muntanya amb en Jaumet de can Vergés. Lluna d'or, enorme, | rodona | , en un cel color de perla. Romanins, estepes, pins massa esporgats. És la | | herba flonja—. Tot d'una passa una merla, i xiscla. Nuvolets blancs, | rodons | . Cap al tard, després de sestejar en el càlid ensopiment de les primeres | | canicular, la gran lluna d'or pàl·lid avança vora els Sis Avets, irreal, | rodona | . Quan entrem a la baga ve una alenada de frescor, una olor d'herbes i | | llevat d'una clariana d'un blau daurat, com un mar translúcid amb illetes | rodones | de núvol. Els diaris van plens de protestes contra les declaracions d'en | | una màniga, el seu company va sense guants i la noia mostra una sina molt | rodona | que se li escapa per un llarg esquinç de l'uniforme. El cardiòleg deixa | | salta del pit i els altres dos l'han de perseguir per l'estança, car és | rodona | i s'escapa pel pis inclinat. És un incident ple de conseqüències, perquè | | El guàrdia el porta cap a l'esquerra, on hi ha tres forats amples i | rodons | , però no és possible d'arribar-hi, tot el terra és inundat de pixum entre | | i proveïts de llargs impermeables que remenen amb unes grans pales | rodones | . —Aquests són els qui compten? —pregunta ell. —No. Aquestes fosses ja són | | Cerca entre els segells que hi ha darrera la capsa, escull el més gros, | rodó | i amb uns sortints que semblen dues aletes i, sense passar-lo pel | | la gràcia, el pit d'adolescent, el llarg coll blanquíssim, les espatlles | rodones | i esllavissades de Cinta. Ella té el do del moviment, del gest impossible | | Jeroni seguia Calipso, que imaginava petita, fràgil, bruna, amb pits | rodons | i petits com préssecs quan, "...elle se promennait souvent seule | | a la moda de 1770 que esqueien al seu pit opulent, a les anques | rodones | , al seu caminar gronxat i majestuós, Jeroni Oleguer, llamenc enfastidit | | . Això, si al cap i a la fi no agafes la ràbia. Llavors, "conte" | rodó | . Tot a fer punyetes. Els comentaris no cessaven; aquell flagell havia | | somrigué, amb aquell somriure una mica babau, infantil, de la seva cara | rodona | . Es veu que aquella possibilitat de picardia, o de vivor, l'afalagava, i | | el cor; s'havia fet malparlada i fins, de tant en tant, llançava un renec | rodó | . Parlava sempre cridant i no creia ni esperava en res. Plaguejava sobre | | exsangües, es mogueren, com si volguessin parlar, i unes llàgrimes grans, | rodones | , començaren a rajar-li galtes avall. No tingueren temps d'ajudar-la; el | | esbarts. Volen baixos, tracen un parell de corbes, quasi perfectes, quasi | rodones | i es van dispersant a poc a poc... Si escolt amb atenció sent el bategar | | que volaven baixos, traçaven un parell de corbes, quasi perfectes, quasi | rodones | i s'anaven dispersant a poc a poc. Amb el frec de les seves ales tornaven | | remena la cua algun caníbal. Segurament en la vida d'aquest vellet dolç i | rodó | deu haver-hi un drama espantós. Però els dos personatges més | | I jo aleshores aixeco la lona i veig sortir una mà, i de seguida el capet | rodó | d'aquell vell del macfarlan, i el vellet, sense molestar-se per la meva | | del país, que són una mica més llarguetes i romàntiques que les xinxes | rodones | i pedants de les dispeses espanyoles. I vaig dormir, malgrat tot, de les | | tant! I tant bonic! Caín. [(A l'àngel.)] Avui li surt molt | rodó | ... Quer. Segueix, Adam. Acaba. Després et sentiràs més | | ¿i la teva enhorabona? [(Per Nara.)] Ja és meva! La tendra i | rodona | Nara ja és meva... tota, ¿eh? tota! Jo no la volia, ¿saps? | | tira a la cara, i ella es vessa per terra, mollament. Un toll | rodó | de bava i pietat d'ella mateixa. I no hi podem fer | | amb ordre i sense perdre el cap. —Haurem de fer tantes coses... A sa sala | rodona | no hi ha cortines ni catifes. ¿Com s'ha de rebre ses visites a una sala | | que se sabés d'on i es posà a filar. Tenia el perfil aquilí, els ulls | rodons | , la qual cosa li donava una expressió d'òliba, i la pell tirant a | | —Ara acaba d'adormir-se. Li han posat sa indicció i ha caigut | rodona | . —Quines coses... Per les escales, per l'entrada mig a les fosques, la | | les galtes: corren, s'escalfen el pit prement fort els pans | rodons | . La sorra ajaguda en els vespres de diumenge, el mareig | | del niu, com un ou polit febreja un marica, | rodona | sorpresa. Prou s'ha repetit. Oh, l'amor humil | | amb un mirall vell a sobre. Al centre de l'habitació una taula | rodona | bon xic esfutrassada. A sobre de la taula hi haurà encara resquícies del | | remor? Són ells que ja la canten i en fan un ball | rodó | . Espera, doncs, que creixi la rotllana i que els | | n'hi ha per tant. Tenia els cabells com un bosc, plantats damunt del cap | rodonet | . Lluents com xarol. Se'ls pentinava a cops de pinta i a cada cop de pinta | | aviat primes, les venes se li inflaven com serps. Tot el cos era llarg i | rodó | on calia. La post del pit alta, les anques estretes. El peu llarg i prim, | | i en Mateu els deia, serà un nen com una casa! Jo no sé pas què semblava, | rodona | com una bola, amb els peus al capdavall i el cap a dalt de tot. Un | | anava a mirar les nines amb el nen a coll: estaven allí, amb les galtes | rodones | , amb els ulls de vidre a l'enfonsament, més avall el nassarró i les | | tantes parelles, tantes cries, tantes veces, tant d'espart... negoci | rodó | . He de dir que els coloms van trigar tres o quatre dies a saber pujar cap | | aturada, el cove de la roba al terrat, la roba estesa al terrat. Els ulls | rodons | i els becs punxents, el tornasol malva i el tornasol poma, tot a passeig! | | altre nen. M'havien fet un canvi. Estava inflat, ventrut, amb les galtes | rodones | , i amb dos ossos per cames, torrat de sol, amb el cap pelat, ple de | | terrat, cap al teu colomar... vola, Colometa. Vola, vola, amb els ulls | rodonets | i el bec amb els foradets per nas al capdamunt... i corria cap a casa | | i havia servit i havia ajudat... Em va caure una gota de dalt d'un balcó, | rodona | , al damunt del nas. Vaig travessar el carrer Gran. A dintre d'algunes | | de la verola semblaven més enfonsats a dintre de la pell. Cada foradet | rodó | amb una pell més nova, una mica més clara que la pell que es té del | | i brillaven i li feien bonic: tenia el cos prim, les cames llargues i | rodones | , i amb la punta del peu anava fent una ratlla a la pols de terra, a poc a | | de treballar de fora endintre, treballaven de dins enfora i pel foradet | rodó | treien el cap i pensaven en les maleses que estaven fent. I l'olor dels |
|