Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
roda F 3203 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb roda Freqüència total:  3203 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

morint-se de fam i de set. Ixió giravoltava per l'aire, lligat a la roda flamejant. He escoltat per un moment els bruels dels quatre Titans, i la
raça dels Centaures. Pel que respecta a l'avi Ixió, va ser lligat a una roda alada i flamejant, que giravoltava sense parar a través dels vents.
que conduïa Mates era de mena espantadís; digueren que una de les rodes havia ensopegat amb una grossa pedra. El fet cert fou que Joan de Mates,
va llençar-se a una cursa folla bo i atropellant Mates caigut sota les rodes. No se sap com, el carreter quedà enganxat per la faixa a la part del
és sabut, d'una mena de caixó estret i llarg i bastant alt, posat sobre rodes, amb una porta que ocupa la part de darrera i un respirador a manera de
trencada de color exhibeix, amb orgull, la petita peça, semblant a una rodeta de rellotge, que obstruïa el cor intervingut. L'individu de l'uniforme es
més remei. I encara hi guanyarem, el terra és molt estovat pel pas de les rodes. Empunya la pala i, sense esforç, va recollint la terra superficial que
vidres esquerdats, batents vells amb frontisses recents, llibres tacats, rodes de carro, ocells de paper, cocodrils amb ulls de vidres, una pota
escoltin un bon consell... S'allunya per darrera d'una carreta de quatre rodes, evitant per un pèl els esquitxos de la pixarada del cavall que va
escampats i els desen en tot de grans caixes de fusta proveïdes de rodetes i que encara no havia remarcat perquè a totes les parades semblaven
aquesta imatge cavalleresca i es comprà un lleuger birlotxo de dues rodes, tirat per un àgil cavall de crinera daurada. El birlotxo era molt menys
Basili, sobretot perquè el pare el portà amb una nova calessa de quatre rodes. Jeroni s'havia embadalit amb el vehicle lluent i embetumat, més negre
ja no girava els ulls quan sentia el trot d'un cavall, i el soroll d'unes rodes. De fet, sabia ja que mai més no la trobaria, perquè no podria mirar-la
de noces, més encara: el dia de la seva alliberació, i el soroll de les rodes del vapor copejant l'aigua li ressonava a l'ànima com un càntic. Dintre
ara mateix, a cau d'orella l'estrident xiscle d'uns frens aferrant les rodes sobre l'asfalt a un pam del seu cos. Vaig sortir espantada i m'abraçà amb
el miserable tren amb tots els llums encesos, sense oli en les rodes, mudes llomes blavoses sota tota la lluna, el ventre
ferida cicatritzada. Mari, aquell dolç xicotàs que heu conegut damunt les rodes de la bicicleta, us arriba a espaordir com un caníbal gloriós, sense
a les influències de la latitud i no tingués els nervis lligats a la roda frenètica del món, d'aquell món sense cocoters i sense illes de Patinir,
amb un migrat paper de circumscripció provincial, adés volent forçar la roda de la fortuna cap a posicions singulars d'imperialisme polític i
que tenia aquella minoria hom maldava per posar-li bastons entre les rodes, per enfrontar-la amb una antiminoria, fàcil d'aixecar en un país sense
procés de sempre, i compreníem obscurament que amb nosaltres la roda s'accelerava molt. Érem feliços. Ho érem tots junts i ho érem
un taller per repintar-les recomponent-les: quadre d'una amb rodes d'una altra, i tubulars d'una altra encara. No sé com és que un
És l'eix falsat de tants viratges damunt dues rodes precipitades. I en ve un altre. Mira'ls la cara. Com proven de
calces,— ja el traginem, un carro que pesa més que el món: un carro sense rodes i amb una vela que, quan mires endalt, hi trobes enganxats les estrelles
d'uns ulls de cec dintre la nit. II Cançons de la roda del temps A l'estimat Manuel Valls, que hi ha posat la
al govern de la nau. Aspres mans mai no deixen la roda, i el meu temps esdevé ja calmat. LLuny, enllà
remor de veus. I tu mai no voldries deslliurar del perill de la roda i el somni el teu àgil dolor. Però de cop els braços són
(excelsior!) ho certifiquen. I mira: àpats literaris, rodes de premsa, estadis. Mira els jocs d'aigua! Tot per
a fer-se lliure i escopir davant un festí ofert amb rodes de molí) ...van pagar factura ben alta. Poques es van
i la mà d'Herodes. En mig de nosaltres no iríeu ni amb rodes, però sou celestes i us han posat ales. En memòria
d'estarrufament i ell s'hi va acostar, va obrir la cua i vinga fer la roda, volta que volta. I parrupegem i parrupegem. I en Quimet va ser el primer
moure els braços com un molí i ni se la van mirar. Els mascles feien la roda a les femelles, bec endavant, bec enlaire, bec a terra, cua estesa, les
i camions, tots avall, avall, avall... i de vegades el rodar de tantes rodes se me'n duia el pensament i em tornava a adormir... XLV —Hi ha
deixat anar furient aixecant espurnes vermelles i blaves entre les rodes i els raïls. Era com si anés damunt del buit, amb els ulls sense mirar,
amb el cavaller de Lloberola. Acabava de sentir aquell sorollet de la roda d'un tramvia matiner dintre el rail, en el moment de frenar; aquell
les trobo d'una cursileria, d'un estil poca-solta que no pot anar ni amb rodes. Tu coneixes algun dels meus versos, i saps que mai no m'he atrevit a
poder contemplar una nit en la festa d'Hortènsia Portell, acabà de fer la roda del paó; llençà coets pels ulls i serpentines per la boca. Aquell estiu
rodelles de les llances, que servien per a protegir la mà, i es deien rodes. (§ 80). 29. Pel que fa a l'arnès del cavall,
armes són "de júnyer" (un casc, un escut, unes cuirasses, les rodes de la llança) i s'enregistra, el 1315, tot un "arnesium de
a l'arnès de ferro, i per mitjà de petits escudets en forma de roda. Les primeres d'aquestes proteccions parcials eren la falda de
condicions imposades per Tolsà: porten, naturalment, ferro i manquen de roda i rodella, car la virolla que hi ha a l'extrem inferior és el rest de la
daga d'Escòcia, el mantí de la qual portava, a cada extrem, un disc o roda que permetia garfir amb més seguretat l'arma i ensems protegia la mà.
amb més seguretat l'arma i ensems protegia la mà. Sospito que a aquestes rodes o rodelles es refereix Pere Maça (1424) quan prohibeix:
amantí, sens roda, rodella ne altra maestria". Així, doncs, les rodes, que en aquell moment devien ésser vistes com una novetat que donava
de la Resurrecció de Borrassà (fig. 226), porten dagues amb roda a la part inferior del mantí. El Sant Miquel de Borrassà, de Vic (fig.
Miquel de Borrassà, de Vic (fig. 227), la porta amb les dues rodes, una a cada extrem del mantí. Les dagues podien ésser luxoses i anar
puntualitza: "en la qual no haurà roda de ferre". La roda era una guarda d'acer, en forma de disc, que s'introduïa en l'asta a fi de
per comptes de fer-ho per "ample", que és el que fóra correcte. La roda, doncs, rebia també el nom de rodella, com en francès, on alternen
són innombrables els encontres del ferro de la llança d'un cavaller en la roda (castellà "arandela") de la llança del seu adversari. A la
de l'incunable barceloní del 1493 (fig. 239) es veu la roda. De les ales de la llança, esmentades una vegada en les lletres de

  Pàgina 1 (de 65) 50 següents »