Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

morint-se de fam i de set. Ixió giravoltava per l'aire, lligat a la	roda	flamejant. He escoltat per un moment els bruels dels quatre Titans, i la
raça dels Centaures. Pel que respecta a l'avi Ixió, va ser lligat a una	roda	alada i flamejant, que giravoltava sense parar a través dels vents.
que conduïa Mates era de mena espantadís; digueren que una de les	rodes	havia ensopegat amb una grossa pedra. El fet cert fou que Joan de Mates,
va llençar-se a una cursa folla bo i atropellant Mates caigut sota les	rodes	. No se sap com, el carreter quedà enganxat per la faixa a la part del
és sabut, d'una mena de caixó estret i llarg i bastant alt, posat sobre	rodes	, amb una porta que ocupa la part de darrera i un respirador a manera de
trencada de color exhibeix, amb orgull, la petita peça, semblant a una	rodeta	de rellotge, que obstruïa el cor intervingut. L'individu de l'uniforme es
més remei. I encara hi guanyarem, el terra és molt estovat pel pas de les	rodes	. Empunya la pala i, sense esforç, va recollint la terra superficial que
vidres esquerdats, batents vells amb frontisses recents, llibres tacats,	rodes	de carro, ocells de paper, cocodrils amb ulls de vidres, una pota
escoltin un bon consell... S'allunya per darrera d'una carreta de quatre	rodes	, evitant per un pèl els esquitxos de la pixarada del cavall que va
escampats i els desen en tot de grans caixes de fusta proveïdes de	rodetes	i que encara no havia remarcat perquè a totes les parades semblaven
aquesta imatge cavalleresca i es comprà un lleuger birlotxo de dues	rodes	, tirat per un àgil cavall de crinera daurada. El birlotxo era molt menys
Basili, sobretot perquè el pare el portà amb una nova calessa de quatre	rodes	. Jeroni s'havia embadalit amb el vehicle lluent i embetumat, més negre
ja no girava els ulls quan sentia el trot d'un cavall, i el soroll d'unes	rodes	. De fet, sabia ja que mai més no la trobaria, perquè no podria mirar-la
de noces, més encara: el dia de la seva alliberació, i el soroll de les	rodes	del vapor copejant l'aigua li ressonava a l'ànima com un càntic. Dintre
ara mateix, a cau d'orella l'estrident xiscle d'uns frens aferrant les	rodes	sobre l'asfalt a un pam del seu cos. Vaig sortir espantada i m'abraçà amb
el miserable tren amb tots els llums encesos, sense oli en les	rodes	, mudes llomes blavoses sota tota la lluna, el ventre
ferida cicatritzada. Mari, aquell dolç xicotàs que heu conegut damunt les	rodes	de la bicicleta, us arriba a espaordir com un caníbal gloriós, sense
a les influències de la latitud i no tingués els nervis lligats a la	roda	frenètica del món, d'aquell món sense cocoters i sense illes de Patinir,
amb un migrat paper de circumscripció provincial, adés volent forçar la	roda	de la fortuna cap a posicions singulars d'imperialisme polític i
que tenia aquella minoria hom maldava per posar-li bastons entre les	rodes	, per enfrontar-la amb una antiminoria, fàcil d'aixecar en un país sense
procés de sempre, i compreníem obscurament que amb nosaltres la	roda	s'accelerava molt. Érem feliços. Ho érem tots junts i ho érem
un taller per repintar-les recomponent-les: quadre d'una amb	rodes	d'una altra, i tubulars d'una altra encara. No sé com és que un
És l'eix falsat de tants viratges damunt dues	rodes	precipitades. I en ve un altre. Mira'ls la cara. Com proven de
calces,— ja el traginem, un carro que pesa més que el món: un carro sense	rodes	i amb una vela que, quan mires endalt, hi trobes enganxats les estrelles
d'uns ulls de cec dintre la nit. II Cançons de la	roda	del temps A l'estimat Manuel Valls, que hi ha posat la
al govern de la nau. Aspres mans mai no deixen la	roda	, i el meu temps esdevé ja calmat. LLuny, enllà
remor de veus. I tu mai no voldries deslliurar del perill de la	roda	i el somni el teu àgil dolor. Però de cop els braços són
(excelsior!) ho certifiquen. I mira: àpats literaris,	rodes	de premsa, estadis. Mira els jocs d'aigua! Tot per
a fer-se lliure i escopir davant un festí ofert amb	rodes	de molí) ...van pagar factura ben alta. Poques es van
i la mà d'Herodes. En mig de nosaltres no iríeu ni amb	rodes	, però sou celestes i us han posat ales. En memòria
d'estarrufament i ell s'hi va acostar, va obrir la cua i vinga fer la	roda	, volta que volta. I parrupegem i parrupegem. I en Quimet va ser el primer
moure els braços com un molí i ni se la van mirar. Els mascles feien la	roda	a les femelles, bec endavant, bec enlaire, bec a terra, cua estesa, les
i camions, tots avall, avall, avall... i de vegades el rodar de tantes	rodes	se me'n duia el pensament i em tornava a adormir... XLV —Hi ha
deixat anar furient aixecant espurnes vermelles i blaves entre les	rodes	i els raïls. Era com si anés damunt del buit, amb els ulls sense mirar,
amb el cavaller de Lloberola. Acabava de sentir aquell sorollet de la	roda	d'un tramvia matiner dintre el rail, en el moment de frenar; aquell
les trobo d'una cursileria, d'un estil poca-solta que no pot anar ni amb	rodes	. Tu coneixes algun dels meus versos, i saps que mai no m'he atrevit a
poder contemplar una nit en la festa d'Hortènsia Portell, acabà de fer la	roda	del paó; llençà coets pels ulls i serpentines per la boca. Aquell estiu
rodelles de les llances, que servien per a protegir la mà, i es deien	rodes	. (§ 80). 29. Pel que fa a l'arnès del cavall, Muntaner
armes són "de júnyer" (un casc, un escut, unes cuirasses, les	rodes	de la llança) i s'enregistra, el 1315, tot un "arnesium de
a l'arnès de ferro, i per mitjà de petits escudets en forma de	roda	. Les primeres d'aquestes proteccions parcials eren la falda de
condicions imposades per Tolsà: porten, naturalment, ferro i manquen de	roda	i rodella, car la virolla que hi ha a l'extrem inferior és el rest de la
daga d'Escòcia, el mantí de la qual portava, a cada extrem, un disc o	roda	que permetia garfir amb més seguretat l'arma i ensems protegia la mà.
amb més seguretat l'arma i ensems protegia la mà. Sospito que a aquestes	rodes	o rodelles es refereix Pere Maça (1424) quan prohibeix:
amantí, sens roda, rodella ne altra maestria". Així, doncs, les	rodes	, que en aquell moment devien ésser vistes com una novetat que donava gran
de la Resurrecció de Borrassà (fig. 226), porten dagues amb	roda	a la part inferior del mantí. El Sant Miquel de Borrassà, de Vic (fig.
Miquel de Borrassà, de Vic (fig. 227), la porta amb les dues	rodes	, una a cada extrem del mantí. Les dagues podien ésser luxoses i anar
puntualitza: "en la qual no haurà roda de ferre". La	roda	era una guarda d'acer, en forma de disc, que s'introduïa en l'asta a fi de
, per comptes de fer-ho per "ample", que és el que fóra correcte. La	roda	, doncs, rebia també el nom de rodella, com en francès, on alternen
són innombrables els encontres del ferro de la llança d'un cavaller en la	roda	(castellà "arandela") de la llança del seu adversari. A la
de l'incunable barceloní del 1493 (fig. 239) es veu la	roda	. De les ales de la llança, esmentades una vegada en les lletres de

Pàgina 1 (de 79)

50 següents