×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb rodanxó |
Freqüència total: 163 |
CTILC1 |
| que s'hagin immobilitzat. Entre ells distingeix una figura autoritària i | rodanxona | que avança pesadament amb una llarga pistola a la mà. —Comissari! —crida, | | un altre cigar. 10 (11) Li obre la porta una dona baixeta i | rodanxona | , jove encara i amb un rostre on s'insinuen dos clotets. Ell li allarga el | | amb un bon dia tímid i vagament contestat, mentre la dona baixeta i | rodanxona | diu: —Ja us avisaré, quan vingui. Sense girar-se, sent la porta que es | | pot ser... —diu per a ella mateixa. La porta es bada i la dona baixeta i | rodanxona | treu el nas, precedint un home caravermell que s'atura a la seva esquena. | | els braços d'ell es relaxen una mica. La porta s'obre i la dona baixeta i | rodanxona | diu: —Ja és aquí. —Si no han passat, vint minuts! —protesta la noia | | son conjunt respirava un geni endressat y recullit. L'altra era baixeta, | rodanxona | , peró de mosculatura flonja. Son color trencat y l' emmaranyament d' | | eh? Ja estás tranquila, ja veus que 'l nen lluny d' esser malalt, está | rodanxó | que ni 'l coneixías. La dida te 'l cría be, te l' estima molt...— La | | ell mateix." El meu amic parlava amb un monsieur vermell, fort, | rodanxó | , i li mostrava la targeta. L'home la hi prenia i se la contemplava | | d'ella, anys ha difunt, el senyor Octavi, de jaqué, gairebé seràfic, | rodanxó | i innocent com un pàrvul. Cosme li va adreçar una ganyota, sorneguer, | | , del seu crani. —De debò? —cridà—. De debò? Llançà els seus braços | rodanxons | entorn del coll de Zorbàs. —Si són gotes, Zorbàs meu —rondinà, fregant-se | | avui, una gran rebuda. En aquesta platja solitària, aquella sirena | rodanxona | , perfumada, lleument passada, exercia sobre nostre una estranya seducció. | | amb el seu llarg bastó ganxut i l'ampla camisa blanca; Kondomanòlios, | rodanxó | i greixinós; el mestre, amb una escrivania de coure a la cintura i una | | Déu existís —digué—, ¿no hauria previst tot això i no hauria fet el monjo | rodanxó | , amb molt de greix, per estalviar-nos maldecaps? ¿Què hi diu la teva | | aquelles alegries m'enverinaven el cor. Va sorgir en mi la vella sirena, | rodanxona | , perfumada, assaciada de besades, refredada un vespre, i la terra s'havia | | parell de cames pontades i botarudes soportaven la seva figura feixuga i | rodanxona | ; i els seus braços desacostumadament curts i gruixuts, terminats per uns | | auc de guerra dels Indians; i endavant, sempre endavant rodolava el | rodanxó | Tarpaulin, agafat al perpunt del seu company més àgil, i sobrepassant | | de vidres doblíssims, d'aquell company de primeres lletres tan ros y | rodanxó | no'n tenía rès, rès, ni tan sols l'estatura, ab tot y esser, al present | | tots desganats, tots una cera! Els nens, allí, se't posaríen més | rodanxons | y rossos que un préssech, tu guanyaríes dos dits de cintura... —Ay, Deu | | santet no feia gaire, i la mare es delia a remirar-se'l, tan bonic, tan | rodanxó | ! ¡Prou l'havíem desitjat, aquell fill de les entranyes! A la fi, al cap de | | el gat tot arrupit. El més petit de la casa, un xicotet d'un any, bonic i | rodanxó | , de cabells rossos i caragolats, s'havia adormit deliciosament a la falda | | l'ombra de la vall sembla ajuntar-se al volt d'aquelles soques ventrudes, | rodanxones | , carregades de brancatge... Aquí i allí s'ofereixen aspectes del treball | | Entrà: —En Climent espera. Al carrer, la tartana. Climent, el tartaner. | Rodanxó | , gorra torta, un clavell rosegat a la boca. Rotllo de veïnes. —I doncs, | | plena de rosaris i de bilioses maledicències. I tot en general queda | rodanxonet | , amb uns petits sacsons que li endolceixen el cos i la ingènua malícia. | | més no, per un ideal platònic: la seva Dulcinea, Catalunya. I l'escuder | rodanxó | , pantagruèlic i sensual, més que per conviccions, per la força jovenívola | | que contrasta notablement de la dels seus companys de cobla, tots ells | rodantxos | , feixucs i tacarrosos. Menen tres xuquelets petaners amb els quals | | gran del senyor Seganyoles no diria que no: és veritat que era petita i | rodanxoneta | , menció que per a un Bajalta era com si li toquessin la cama del mal, | | no per senzilla menys sorneguera, quan veieren entrar un senyor menut i | rodanxó | , amb cara de tres déus i barret de copa alta, i sobretot quan, per dar-se | | , bo i donant el barret a un cambrer. —En Pou! —L'Elefant! Gras, | rodanxó | , rasurat de cara, lluint una calba que brillava com si fos brunyida i | | era al menjador, repapat en un balancí, amb la gorra posada. Era un home | rodanxó | , ben pexit, d'uns cinquanta cinc anys. Tenia una gran botiga al carrer | | els seus fills espirituals— ja ho tenia tot blanc. Era un senyor menut, | rodanxonet | , amb una certa forma, vist de conjunt, d'ou de pasqua. Tenia un aspecte | | ha estat Josep Tort, oncle del barber —un home ja d'edat, gras, cararodó, | rodanxó | , solter, sentenciós, d'expressió una mica sibil·lina. No és pas un | | no ho era, sinó que com tots els peixos de costa es presentava llustrós, | rodanxó | , satisfet de tot i sense maldecaps estrafolaris. Però ve que l'Enveja li | | les sentors de la pastisseria, sorgí el Corderet, vestit de blanc, baix, | rodanxó | , bigotut, sorrut, amb un cornet a la mà. "Què passa?" preguntà. " | | ben dit, cobert d'un tel blanc com de clara d'ou cuita. Una de les seves | rodanxones | mans no tenia dits. La seva cara era d'una vermellor moradenca i sedosa, | | li esqueia prou de dir-ho, a ell, que havia lloat el porc perquè era tan | rodanxó | i tan sucós.) El que és detestable en un porc és més detestable en un | | vaig estendre al davant d'ell la meva maina humil, com una abella, estava | rodanxó | com un préssec! Això em va recordar la prodigiosa diferència entre la | | mercès al qual coneixia si eren bons només ensumant-los. Era petit, | rodanxó | i molt curt de vista. Quan furetejava en una parada, enganxava el nas als | | el mèrit artístic de Gaietà Parera. Era, diuen, cec de naixement, petit i | rodanxó | , afaitat de rostre, i duia una llarga cabellera que s'esbandía sota de la | | I anava per les planes dels periòdics transformat en un negrito | rodanxó | . Pels nois de La Barrabomba i d'El | | El metge de l'Associació de Periodistes era un senyor elegant, menut i | rodanxó | , pulcre i propens a l'esmerç de diminutius. Tenia mans de dama, un petit | | veu que s'ho pren molt a la valenta, això de treballar! Era un individu | rodanxó | i caravermell, amb un aire franc. Ningú no li hauria fet l'ofici, em | | i bo i assegut en els tous cadiratges que envoltaven les taules, petitó i | rodanxó | que era, si no se'l veia prou bé, se'l sentia a meravella. I ara amb | | marit i muller. Ell representa tenir una quarantena d'anys. És petitó i | rodanxó | , de cara ampla i esguard franc. Sota el nas duu un bigoti retallat. Va | | part del client, mantenir la il·lusió. El cambrer "Batista", menut i | rodanxó | , cofat amb casquet, que servia tan preada menja, es féu popular i cèlebre | | perduressin a l'època en què les noves generacions tenen ja les cares | rodanxones | , ennegrides pel sol, i d'ulls estirats, i amb mans de dits curts o | | en caure assegut a la banquina després d'haver abandonat el trapezi. | Rodanxonet | , ja en l'edat madura, Charlie no sobressortia pas com a acròbata. No feia | | el nostre acompanyant es posà a perorar. Encara el veiem: baixet, | rodanxó | , amb la satisfacció més viva pintada a la cara. Perorà sobre no sabem | | señora, a ver si nos quedamos dentro". I un avi | rodanxó | ha sentenciat, rialler: és que les dones no tenen mai pressa. No he dit | | el pop té el cos en forma de sac, que en aquest cas és globós i | rodanxó | . La coloració és terrosa, amb taques més o menys fosques, la qual cosa | | cuó una mena de gos salvatge que caça en bandes, l'ós de Deninger —animal | rodanxó | i massís que presenta una part posterior baixa i un front corb—, el gat |
|