Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

veu d'aquella innocent, que tan profundament el commovia? Després d'haver	rodat	pel món d'un lloc a l'altre, enlluernat per falsos miratges, quan tornava
ella vaig renunciar a casar-me de nou. Arribà un dia en què, cansat de	rodar	d'una banda a l'altra, vaig sentir d'una manera irresistible que tot em
tot, quan Tino Costa reculà un xic per prendre impuls, saltà a la barca i	rodà	fins al fons, mentre la nau cabotejava ja amb les veles inflades. Aquell
al davant, l'acularen aixecant les barres, i dos cossets humans fumejants	rodaren	damunt la gespa. Algunes dones es cobriren els rostres exhalant alarits
sobtada i baixà amb tanta pressa les escales, que ensopegà, caigué i anà	rodant	alguns esglaons. Dintre la fosca s'assegué. El braç esquerre li feia mal
Seria capaç de tornar a Santa Maria? Reprèn la marxa en la nit,	rodant	sense esma d'una banda a l'altra, passant deu vegades pel mateix carrer.
l'embargava, que Manuel del Santo hagué d'agafar-se a la taula per a no	rodar	tots dos per terra. Però tots dos estaven commoguts, amb els ulls
Mila contemplà els seus peus inflats i grosses llàgrimes començaren a	rodar	per les seves galtes. La dona era de nou al seu costat. Va ajudar-la a
a fora, ensopegà amb la taula ferint-se el genoll; tombà una cadira i	rodà	violentament pel trespol; s'aixecà a l'instant, i baixà sense alè les
semblaven avançar-se amb gestos aïrats per tancar-li el pas; les pedres	rodaven	davant dels seus peus. Tot estava immòbil i callat sota la silenciosa
de punxes i volgué arrencar a córrer altra vegada. Ensopegà de nou i	rodà	dos passos per la terra, sembrada d'argelagues, de palmes i romegueres,
Es sentí sol en l'esgarrifosa solitud de la terra i dels mons que	rodaven	per l'infinit, en la nit i el silenci, perdut com un petit infant, i es
liquar-se. Una onada de nàusea li puja per l'estómac, el cap gairebé li	roda	i ha de repenjar-se contra la paret, on els seus dits sorprenen una
els cossos; els tanys es rompien; s'enxarxaven en les plantes caigudes,	rodaven	pel fang i s'alçaven tot seguit, i continuaven amb el mateix delit, l'un
benes plenes de sang, aquells pèls plens de sang, tota la nit	rodava	el miserable tren amb tots els llums encesos, sense oli en les
de passeig marítim, m'ha fet pensar molt en Cadis. Al vespre hem anat a	rodar	carrers i botigues de la capital. Malgrat la importància d'aquesta
abans d'arribar a la pubertat, és atabalador, perquè les criatures que	roden	pels carrers amb pretensions d'enllustrabotes no callen ni paren un
la línia del tròpic de Càncer. Fa una calor estival; avui tot el dia hem	rodat	pels ponts, només que amb les calces i les camises d'esport, igual que
dins l'esmalt verdós d'unes aigües manses i pestilencials... Avui he	rodat	molt pels carrers. He passejat —amb una calor terrible— entre soques de
la policia m'han tractat com si fóssim amics de tota la vida. Després de	rodar	per trobar lloc on encabir-nos, hem anat a parar a l'hotel Stuart, que
i els plomalls dels cocoters. I Gauguin va deixar un fill mestís que	roda	per aquests bungalows i no va gaire gras, i va deixar uns quants
groc de crom, corrosives, amb una insuportable olor d'àcid fosfòric, fan	rodar	el cap. Tot el que és cosa del mar, i misteri i bellesa del mar, aquí
intens. Els gossos, les criatures, els mosquits i les cucaratxes	roden	d'una peça a l'altra. Les dones, amb el cabell deixat anar i amb la
varen créixer en el cor i en la pell de les cinc llunes, els començà a	rodar	el cap i varen caure —amb un soroll de tro— al mar immens, que va obrir
manifestació de l'aparell d'Estat. Aquesta paradoxa acabaria per fer	rodar	el cap, a ells i a nosaltres, si no paràvem esment en les circumstàncies
¿Saps, mare? Eva. [(Curullada.)] Encara em fareu	rodar	el cap! Nara. [(Alçant-se.)] ¿I el dinar? Eva.
l'alta mola, podràs, fixa sotana, potser	rodar	? Record de sàndal, tan vellutat. Oh, l'allunyada
Per part de mare tenia Dona Obdúlia un parent menestral i una neboda que	rodava	pels music-halls, a Barcelona o a València. Per part de pare comptava amb
però la magnífica intransigència dels ateneistes ho havia tirat tot a	rodar	. Baldament uns i altres pogués parèixer que perseguien el mateix fi,
eren pocs. La neboda per part de mare, l'artista de music-hall que	rodava	per Barcelona, potser tengués qualque dia un enterrament molt més lluït
ella, ja no quedaria més remei que anar a la novena o tirar-ho tot a	rodar	i prendre te i cocktails amb les angleses i les nord-americanes de
del camí vell del Port Lligat. Recordes com el sol	rodava	, baldufa negra, i s'espantava de caure darrera el
ni ho canvien els de després, que l'orient del viure ens	rodi	amb la plataforma giratòria dels casos: alles,
Wittgenstein. Els casuals que som els homes potser	rodàvem	aleshores tanmateix molt centrifugats: la placa
estic del tot segur que sota d'alguna disfressa no et	rodi	a frec, i dispensa). El que vull que comprenguis més
Ella encara vacil·la, se li decanta el cap, el món et	roda	i vibra com, cadent averany, la baldufa moria
i em rebies, cos bondadós. Quin joc perdut, quin	rodar	fins a trencar un brancam fosc. Set-mil set-cents
remolins del seu turment. Aquests cervells que dormen	roden	, no fugiran, penen també. "Ara, la noia qui tant d'eaue
Engrapant la falleva, tracta d'obrir-lo. El soroll de la falleva al	rodar	la sorprèn i resta quieta com empedreïda, mirant amb desconfiança a
mena d'endropiment. L'hostal em migra. Res, ja se sap, la primavera fa	rodâ	el cap. Oh, són els flaires i el cel polit i la dolcesa d'aquesta nit.
que de mica en mica la tramuntana se l'havia endut i	rodava	fet vent i fet musica per aquells cims de Déu, esmaperdut. I
per aquells cims de Déu, esmaperdut. I amb la mateixa fúria que hi	rodava	hi roda encar i el temps que hi rodarà, que sens ell,
de Déu, esmaperdut. I amb la mateixa fúria que hi rodava hi	roda	encar i el temps que hi rodarà, que sens ell, ni la mar seria
la mateixa fúria que hi rodava hi roda encar i el temps que hi	rodarà	, que sens ell, ni la mar seria brava, ni l'Empordà
que de mica en mica la tramuntana se l'havia endut i	rodava	fet vent i fet musica per aquells cims de Déu, esmaperdut. I hi
fet vent i fet musica per aquells cims de Déu, esmaperdut. I hi	roda	encar, que, els jorns de més feresa, si esteu en gràcia i
venien més carros i camions, tots avall, avall, avall... i de vegades el	rodar	de tantes rodes se me'n duia el pensament i em tornava a adormir...
, sinó el temps dintre de mi, el temps que no es veu i ens pasta. El que	roda	i roda a dintre del cor i el fa rodar amb ell i ens va canviant per dins
el temps dintre de mi, el temps que no es veu i ens pasta. El que roda i	roda	a dintre del cor i el fa rodar amb ell i ens va canviant per dins i per
que no es veu i ens pasta. El que roda i roda a dintre del cor i el fa	rodar	amb ell i ens va canviant per dins i per fora i amb paciència ens va fent

Pàgina 1 (de 57)

50 següents