DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
rodar M 38 oc.
rodar V 2482 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb rodar Freqüència total:  2520 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

veu d'aquella innocent, que tan profundament el commovia? Després d'haver rodat pel món d'un lloc a l'altre, enlluernat per falsos miratges, quan tornava
ella vaig renunciar a casar-me de nou. Arribà un dia en què, cansat de rodar d'una banda a l'altra, vaig sentir d'una manera irresistible que tot em
tot, quan Tino Costa reculà un xic per prendre impuls, saltà a la barca i rodà fins al fons, mentre la nau cabotejava ja amb les veles inflades. Aquell
al davant, l'acularen aixecant les barres, i dos cossets humans fumejants rodaren damunt la gespa. Algunes dones es cobriren els rostres exhalant alarits
sobtada i baixà amb tanta pressa les escales, que ensopegà, caigué i anà rodant alguns esglaons. Dintre la fosca s'assegué. El braç esquerre li feia mal
Seria capaç de tornar a Santa Maria? Reprèn la marxa en la nit, rodant sense esma d'una banda a l'altra, passant deu vegades pel mateix carrer.
l'embargava, que Manuel del Santo hagué d'agafar-se a la taula per a no rodar tots dos per terra. Però tots dos estaven commoguts, amb els ulls
Mila contemplà els seus peus inflats i grosses llàgrimes començaren a rodar per les seves galtes. La dona era de nou al seu costat. Va ajudar-la a
a fora, ensopegà amb la taula ferint-se el genoll; tombà una cadira i rodà violentament pel trespol; s'aixecà a l'instant, i baixà sense alè les
semblaven avançar-se amb gestos aïrats per tancar-li el pas; les pedres rodaven davant dels seus peus. Tot estava immòbil i callat sota la silenciosa
de punxes i volgué arrencar a córrer altra vegada. Ensopegà de nou i rodà dos passos per la terra, sembrada d'argelagues, de palmes i romegueres,
Es sentí sol en l'esgarrifosa solitud de la terra i dels mons que rodaven per l'infinit, en la nit i el silenci, perdut com un petit infant, i es
liquar-se. Una onada de nàusea li puja per l'estómac, el cap gairebé li roda i ha de repenjar-se contra la paret, on els seus dits sorprenen una
els cossos; els tanys es rompien; s'enxarxaven en les plantes caigudes, rodaven pel fang i s'alçaven tot seguit, i continuaven amb el mateix delit, l'un
benes plenes de sang, aquells pèls plens de sang, tota la nit rodava el miserable tren amb tots els llums encesos, sense oli en les
de passeig marítim, m'ha fet pensar molt en Cadis. Al vespre hem anat a rodar carrers i botigues de la capital. Malgrat la importància d'aquesta
abans d'arribar a la pubertat, és atabalador, perquè les criatures que roden pels carrers amb pretensions d'enllustrabotes no callen ni paren un
la línia del tròpic de Càncer. Fa una calor estival; avui tot el dia hem rodat pels ponts, només que amb les calces i les camises d'esport, igual que
dins l'esmalt verdós d'unes aigües manses i pestilencials... Avui he rodat molt pels carrers. He passejat —amb una calor terrible— entre soques de
la policia m'han tractat com si fóssim amics de tota la vida. Després de rodar per trobar lloc on encabir-nos, hem anat a parar a l'hotel Stuart, que
i els plomalls dels cocoters. I Gauguin va deixar un fill mestís que roda per aquests bungalows i no va gaire gras, i va deixar uns quants
groc de crom, corrosives, amb una insuportable olor d'àcid fosfòric, fan rodar el cap. Tot el que és cosa del mar, i misteri i bellesa del mar, aquí
intens. Els gossos, les criatures, els mosquits i les cucaratxes roden d'una peça a l'altra. Les dones, amb el cabell deixat anar i amb la
varen créixer en el cor i en la pell de les cinc llunes, els començà a rodar el cap i varen caure —amb un soroll de tro— al mar immens, que va obrir
manifestació de l'aparell d'Estat. Aquesta paradoxa acabaria per fer rodar el cap, a ells i a nosaltres, si no paràvem esment en les circumstàncies
¿Saps, mare? Eva. [(Curullada.)] Encara em fareu rodar el cap! Nara. [(Alçant-se.)] ¿I el dinar? Eva.
l'alta mola, podràs, fixa sotana, potser rodar? Record de sàndal, tan vellutat. Oh, l'allunyada
Per part de mare tenia Dona Obdúlia un parent menestral i una neboda que rodava pels music-halls, a Barcelona o a València. Per part de pare comptava amb
però la magnífica intransigència dels ateneistes ho havia tirat tot a rodar. Baldament uns i altres pogués parèixer que perseguien el mateix fi,
eren pocs. La neboda per part de mare, l'artista de music-hall que rodava per Barcelona, potser tengués qualque dia un enterrament molt més lluït
ella, ja no quedaria més remei que anar a la novena o tirar-ho tot a rodar i prendre te i cocktails amb les angleses i les nord-americanes de
del camí vell del Port Lligat. Recordes com el sol rodava, baldufa negra, i s'espantava de caure darrera el
ni ho canvien els de després, que l'orient del viure ens rodi amb la plataforma giratòria dels casos: /alles,
Wittgenstein. Els casuals que som els homes potser rodàvem aleshores tanmateix molt centrifugats: la placa
estic del tot segur que sota d'alguna disfressa no et rodi a frec, i dispensa). El que vull que comprenguis més
Ella encara vacil·la, se li decanta el cap, el món et roda i vibra com, cadent averany, la baldufa moria
i em rebies, cos bondadós. Quin joc perdut, quin rodar fins a trencar un brancam fosc. Set-mil set-cents
remolins del seu turment. Aquests cervells que dormen roden, no fugiran, penen també. "Ara, la noia /qui tant d'eaue
Engrapant la falleva, tracta d'obrir-lo. El soroll de la falleva al rodar la sorprèn i resta quieta com empedreïda, mirant amb desconfiança a
mena d'endropiment. L'hostal em migra. Res, ja se sap, la primavera fa rodâ el cap. Oh, són els flaires i el cel polit i la dolcesa d'aquesta nit.
que de mica en mica la tramuntana se l'havia endut i rodava fet vent i fet musica per aquells cims de Déu, esmaperdut. I
per aquells cims de Déu, esmaperdut. I amb la mateixa fúria que hi rodava hi roda encar i el temps que hi rodarà, que sens ell,
de Déu, esmaperdut. I amb la mateixa fúria que hi rodava hi roda encar i el temps que hi rodarà, que sens ell, ni la mar seria
la mateixa fúria que hi rodava hi roda encar i el temps que hi rodarà, que sens ell, ni la mar seria brava, ni l'Empordà
que de mica en mica la tramuntana se l'havia endut i rodava fet vent i fet musica per aquells cims de Déu, esmaperdut. I hi
fet vent i fet musica per aquells cims de Déu, esmaperdut. I hi roda encar, que, els jorns de més feresa, si esteu en gràcia i
venien més carros i camions, tots avall, avall, avall... i de vegades el rodar de tantes rodes se me'n duia el pensament i em tornava a adormir...
, sinó el temps dintre de mi, el temps que no es veu i ens pasta. El que roda i roda a dintre del cor i el fa rodar amb ell i ens va canviant per dins
el temps dintre de mi, el temps que no es veu i ens pasta. El que roda i roda a dintre del cor i el fa rodar amb ell i ens va canviant per dins i per
que no es veu i ens pasta. El que roda i roda a dintre del cor i el fa rodar amb ell i ens va canviant per dins i per fora i amb paciència ens va fent

  Pàgina 1 (de 51) 50 següents »