Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

paterna. La casa, amb la masia a la vora del poble i les terres que la	rodejaven	, restes del patrimoni del vell Costa, havien quedat de propietat de la
on s'enganxen i s'esquincen els vestits; els sots que és forçós	rodejar	; els espadats, els precipicis, els indrets en què, en lloc d'avançar, es
vegada es va llançar a la seva cursa folla. Fou més enllà del bardissar,	rodejant	la coma d'Andust, quan percebé per primer cop les veus dels seus
a la consciència del que succeïa, obrint-se pas entre les dones que la	rodejaven	, havia sortit quasi corrent al carrer. Ni tan sols s'havia deturat davant
en el cas. La raó és clara. L'intel·lectual, ja se sap, acostuma a	rodejar	el seu ministeri d'una aurèola gairebé religiosa: la qual, de fet, no és
"ensordir-se" —quedar "sord"— davant la carència de llibertat que el	rodeja	i l'oprimeix. L'home que, per contra, s'ha "acostumat" a les dolceses de
creadora de Balzac. El material de segona mà, espiat en el món que ens	rodeja	, juga un paper poderós en la contextura dels personatges. Però la pressió
posaren a sopar com uns prínceps. Jo, que, malgrat l'espectacle que ens	rodejava	, tenia una gana honestíssima, vaig decidir imitar-los, i amb la meva dona
haver conegut Timi, aquest xicot m'era familiar com totes les figures que	rodejaven	la mola riallera de Madame Tu; el veia arribar a migdia amb el
era un vestit en paniers, falda molt ampla i una garlanda de roses	rodejant	l'escot en forma de cor. El 1794, amb motiu de l'execució dels
vanitat que orgull, era, en el subconscient, populatxera. Per poder-se	rodejar	d'una cort nombrosa, admetia persones que s'hauria escandalitzat de veure
l'esperit de la dama escrivia la paraula "caprici" damunt tot el que la	rodejava	: tant se li'n donava de penjar una pandereta al costat d'un Zurbarán com
de res en despertar. Així recorren el món sense assabentar-se del que les	rodeja	, saludables i confiades, desconeixent l'amor romàntic però també el
aquesta modalitat, si existís, imprimiria el seu to a tot el que la	rodegés	. Així (i permeteu que l'autor parli aquí d'ell mateix, objectivant-se
estatge. Transcorren els anys i les estacions sense que res del que em	rodeja	canviï d'aspecte. Sols a l'hivern sento una mica més de fred, a la tardor
i en l'embriaguesa s'esvaneix la tranquil·la claredat que ens	rodeja	constantment per a assolir algunes vegades una claredat enlluernadora o
l'expressió irònica tenen per al català. En desviar-nos de la drecera, en	rodejar	les coses per a contemplar-ne llurs límits evidents, llurs primers plans,
Per això la ironia que l'aureola no és conceptuosa; és clara i senzilla,	rodeja	l'objecte sense empresonar-lo i sense ferir-lo. És una ironia universal i
seu temperament poligàmic el duia a la caça de la perdiu fresca. Pilar es	rodejà	d'un món heterogeni i sentia un menyspreu absolut per les relacions de
de res; el mèrit està a destruir les mentides d'un farsant com vostè,	rodejat	de capellans i de comptes corrents, fart de tots els crèdits i de totes
de les granotes entre aquella vegetació grassa, espinosa i eròtica que	rodeja	el Pont del Diable. Mentre va campar amb els gitanos tenia la importància
havia presentat el Comte de Sallés. Bobby trobà les danses i la gent que	rodejava	Níobe, d'una revoltant estupidesa, però el ventre i les aixelles de la
que festeja el migdia lluminós... Aquest camp que vos	rodeja	, fruita tot sol any per vós. Per vós, de la vella soca
les paraules que no vàrem dir, i dins la densa fosca que ens	rodeja	parla el silenci amb nostra veu d'ahir. Campana de mitja nit
natura morta, reprodueixen una porció del contorn natural, del món que	rodeja	l'artista; la lluita dels pescadors contra la tempesta encaixa igualment
llibertat per a tots i viure tan bé com es pugui. Una cosa vull —i Laura	rodeja	amb els seus braços la cunyada: —ser molt amigues, perquè en Tomàs sigui
persona abandonada al mig d'un desert; entre Beatriu i la família que la	rodeja	s'interposa un espai de buidor enorme. Veu que se li acosta amb els
de l'escriptura, fina, vacil·lant, incerta com la mà que els ha traçats.	Rodeja	el paper amb els dos braços; hi acosta els llavis, amorosament,
armas destructoras ab las quals la victoria era segura, la imaginació	rodejava	d' esplendent aureola al sér volgut, lo desitj, dantse ayres d' espert,
amich, desfet en llágrimas, mentres d' altres eixint de la sorpresa, lo	rodejavan	y amorosament l' empenyían cap al pis. Una mirada de fonda compassió,
en una novela aixó! Pobre Miquel!— Mentrestant un esbart encara nombrós	rodejava	á la Toneta, qu' asseguda en lo primer grahó de l' escala de marbre
s' alegrés. Semblava que volía comunicar son alé de vida á tot lo que la	rodejava	, com si ella fós lo centre d' hont partía la existencia universal. Sa
creixía un rum-rum qu' era un gust. Las duas criadas y cinch estudiants	rodejavan	á en Lluís, marejantlo á preguntas, estirantlo d' assí d' allá, donantli
¿Ahont son? ¡Deixéumelas veure!... Y obrintse pas entre 'ls vehins que 'ns	rodejaban	, va agafarme, y donantme una forta abrassada, se 'm menjaba á petons. —¡
Al sentir mos crits, totas las obreras varen deixar los talers y 'm	rodejaren	. —Si, —deya jo, cada vegada mes exaltada:— vull que sapigueu qui es l'
¡Torneume 'l meu fill!...— L' epissodi va trascendir als grups que	rodejaban	lo lloch de la catastrofe, y al moment va corre la veu de que aquella
li passaba. ¡Es la fatalitat que 'm persegueix á mi y á tots los que 'm	rodejan	!... —¡Filomena!... —vaig exclamar jo.— ¡Filomena! Aquets dos se van
és la mesura, per als homes mortals, de nits i dies,	rodejat	de la turba esgarrifosa jeia vençut, rodant dintre l'abisme,
la presó és dura; la furient convexitat de flames ens	rodeja	nou voltes; els encesos portals adamantins, fortes muralles,
ferro i tres de roca adamantina, totes impenetrables,	rodejant	-les cercles de foc inconsumit. Davant les portes, a
cap a les seves obres i llurs obres per veure-les alhora; el	rodejaven	, atapeïdes com estrelles, totes les Santedats
que amb cantúries i chorals simfonies, plens de joia,	rodegeu	el seu tron, al Cel vosaltres i en dia sense nit; ací,
intrèpid, per bé que sol, el Serafí ardentíssim,	rodejat	d'enemics, així replica: "Oh contrari de Déu, oh Àngel rèprobe,
divina i amor immens; en ell brillava el Pare.	Rodegen	el seu carro estols innúmers, Querubins, Serafins, Virtuts,
com ell gojosament fullós... Hí há tanta serenor pertot que me	rodeja	! La ribera á mos peus de llarc á llarc fresseja. Qui
per mirar si un ximplet responía, més ai! que era el meu crit	rodejat	pel gran vent que de les penyes desertes eixía... I he passat
La novel·la suggeria un ambient més o menys comparable al que ens	rodejava	, si bé el de Vallmanya era més imponent i grandiós i el de
que les valls de Grècia retiraven a la seva vall. Les muntanyes que la	rodejaven	, i on no s'aventurava més, representaven per ell l'Olimp i el Parnàs. La
i dels humanistes. Respirava tothora l'essència dels llibres, que el	rodejaven	com una grata companyia, que li recordaven l'ombra del Mestre venerat. Jo
secret —declaraven els vells. N'era un crit dins el poble. La mainada el	rodejava	, saltant d'alegria amb uns picaments de mans! Tots volien fer-se amics

Pàgina 1 (de 29)

50 següents