×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb rodejar |
Freqüència total: 1431 |
CTILC1 |
paterna. La casa, amb la masia a la vora del poble i les terres que la | rodejaven | , restes del patrimoni del vell Costa, havien quedat de propietat de la | on s'enganxen i s'esquincen els vestits; els sots que és forçós | rodejar | ; els espadats, els precipicis, els indrets en què, en lloc d'avançar, es | vegada es va llançar a la seva cursa folla. Fou més enllà del bardissar, | rodejant | la coma d'Andust, quan percebé per primer cop les veus dels seus | a la consciència del que succeïa, obrint-se pas entre les dones que la | rodejaven | , havia sortit quasi corrent al carrer. Ni tan sols s'havia deturat davant | en el cas. La raó és clara. L'intel·lectual, ja se sap, acostuma a | rodejar | el seu ministeri d'una aurèola gairebé religiosa: la qual, de fet, no és | "ensordir-se" —quedar "sord"— davant la carència de llibertat que el | rodeja | i l'oprimeix. L'home que, per contra, s'ha "acostumat" a les dolceses de | creadora de Balzac. El material de segona mà, espiat en el món que ens | rodeja | , juga un paper poderós en la contextura dels personatges. Però la pressió | posaren a sopar com uns prínceps. Jo, que, malgrat l'espectacle que ens | rodejava | , tenia una gana honestíssima, vaig decidir imitar-los, i amb la meva dona | haver conegut Timi, aquest xicot m'era familiar com totes les figures que | rodejaven | la mola riallera de Madame Tu; el veia arribar a migdia amb el | era un vestit en paniers, falda molt ampla i una garlanda de roses | rodejant | l'escot en forma de cor. El 1794, amb motiu de l'execució dels | vanitat que orgull, era, en el subconscient, populatxera. Per poder-se | rodejar | d'una cort nombrosa, admetia persones que s'hauria escandalitzat de veure | l'esperit de la dama escrivia la paraula "caprici" damunt tot el que la | rodejava | : tant se li'n donava de penjar una pandereta al costat d'un Zurbarán com | de res en despertar. Així recorren el món sense assabentar-se del que les | rodeja | , saludables i confiades, desconeixent l'amor romàntic però també el | aquesta modalitat, si existís, imprimiria el seu to a tot el que la | rodegés | . Així (i permeteu que l'autor parli aquí d'ell mateix, objectivant-se | estatge. Transcorren els anys i les estacions sense que res del que em | rodeja | canviï d'aspecte. Sols a l'hivern sento una mica més de fred, a la tardor | i en l'embriaguesa s'esvaneix la tranquil·la claredat que ens | rodeja | constantment per a assolir algunes vegades una claredat enlluernadora o | l'expressió irònica tenen per al català. En desviar-nos de la drecera, en | rodejar | les coses per a contemplar-ne llurs límits evidents, llurs primers plans, | Per això la ironia que l'aureola no és conceptuosa; és clara i senzilla, | rodeja | l'objecte sense empresonar-lo i sense ferir-lo. És una ironia universal i | seu temperament poligàmic el duia a la caça de la perdiu fresca. Pilar es | rodejà | d'un món heterogeni i sentia un menyspreu absolut per les relacions de | de res; el mèrit està a destruir les mentides d'un farsant com vostè, | rodejat | de capellans i de comptes corrents, fart de tots els crèdits i de totes | de les granotes entre aquella vegetació grassa, espinosa i eròtica que | rodeja | el Pont del Diable. Mentre va campar amb els gitanos tenia la importància | havia presentat el Comte de Sallés. Bobby trobà les danses i la gent que | rodejava | Níobe, d'una revoltant estupidesa, però el ventre i les aixelles de la | que festeja el migdia lluminós... Aquest camp que vos | rodeja | , fruita tot sol any per vós. Per vós, de la vella soca | les paraules que no vàrem dir, i dins la densa fosca que ens | rodeja | parla el silenci amb nostra veu d'ahir. Campana de mitja nit | natura morta, reprodueixen una porció del contorn natural, del món que | rodeja | l'artista; la lluita dels pescadors contra la tempesta encaixa igualment | llibertat per a tots i viure tan bé com es pugui. Una cosa vull —i Laura | rodeja | amb els seus braços la cunyada: —ser molt amigues, perquè en Tomàs sigui | persona abandonada al mig d'un desert; entre Beatriu i la família que la | rodeja | s'interposa un espai de buidor enorme. Veu que se li acosta amb els | de l'escriptura, fina, vacil·lant, incerta com la mà que els ha traçats. | Rodeja | el paper amb els dos braços; hi acosta els llavis, amorosament, | armas destructoras ab las quals la victoria era segura, la imaginació | rodejava | d' esplendent aureola al sér volgut, lo desitj, dantse ayres d' espert, | amich, desfet en llágrimas, mentres d' altres eixint de la sorpresa, lo | rodejavan | y amorosament l' empenyían cap al pis. Una mirada de fonda compassió, | en una novela aixó! Pobre Miquel!— Mentrestant un esbart encara nombrós | rodejava | á la Toneta, qu' asseguda en lo primer grahó de l' escala de marbre | s' alegrés. Semblava que volía comunicar son alé de vida á tot lo que la | rodejava | , com si ella fós lo centre d' hont partía la existencia universal. Sa | creixía un rum-rum qu' era un gust. Las duas criadas y cinch estudiants | rodejavan | á en Lluís, marejantlo á preguntas, estirantlo d' assí d' allá, donantli | ¿Ahont son? ¡Deixéumelas veure!... Y obrintse pas entre 'ls vehins que 'ns | rodejaban | , va agafarme, y donantme una forta abrassada, se 'm menjaba á petons. —¡ | Al sentir mos crits, totas las obreras varen deixar los talers y 'm | rodejaren | . —Si, —deya jo, cada vegada mes exaltada:— vull que sapigueu qui es l' | ¡Torneume 'l meu fill!...— L' epissodi va trascendir als grups que | rodejaban | lo lloch de la catastrofe, y al moment va corre la veu de que aquella | li passaba. ¡Es la fatalitat que 'm persegueix á mi y á tots los que 'm | rodejan | !... —¡Filomena!... —vaig exclamar jo.— ¡Filomena! Aquets dos se van | és la mesura, per als homes mortals, de nits i dies, | rodejat | de la turba esgarrifosa jeia vençut, rodant dintre l'abisme, | la presó és dura; la furient convexitat de flames ens | rodeja | nou voltes; els encesos portals adamantins, fortes muralles, | ferro i tres de roca adamantina, totes impenetrables, | rodejant | -les cercles de foc inconsumit. Davant les portes, a | cap a les seves obres i llurs obres per veure-les alhora; el | rodejaven | , atapeïdes com estrelles, totes les Santedats | que amb cantúries i chorals simfonies, plens de joia, | rodegeu | el seu tron, al Cel vosaltres i en dia sense nit; ací, | intrèpid, per bé que sol, el Serafí ardentíssim, | rodejat | d'enemics, així replica: "Oh contrari de Déu, oh Àngel rèprobe, | divina i amor immens; en ell brillava el Pare. | Rodegen | el seu carro estols innúmers, Querubins, Serafins, Virtuts, | com ell gojosament fullós... Hí há tanta serenor pertot que me | rodeja | ! La ribera á mos peus de llarc á llarc fresseja. Qui | per mirar si un ximplet responía, més ai! que era el meu crit | rodejat | pel gran vent que de les penyes desertes eixía... I he passat | La novel·la suggeria un ambient més o menys comparable al que ens | rodejava | , si bé el de Vallmanya era més imponent i grandiós i el de | que les valls de Grècia retiraven a la seva vall. Les muntanyes que la | rodejaven | , i on no s'aventurava més, representaven per ell l'Olimp i el Parnàs. La | i dels humanistes. Respirava tothora l'essència dels llibres, que el | rodejaven | com una grata companyia, que li recordaven l'ombra del Mestre venerat. Jo | secret —declaraven els vells. N'era un crit dins el poble. La mainada el | rodejava | , saltant d'alegria amb uns picaments de mans! Tots volien fer-se amics |
|