Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

se als seus peus. —Perdó, pare! —Alça't! No t'agenollis! Era un	rogall	salvatge, un crit quasi inhumà que semblava sorgir d'una estranya ferida.
tràgic de la seva vida, podia percebre, doncs, per darrera vegada, el	rogall	de l'antiga i coneguda fera —encara podia sentir ressanar la vella
que em sembles un dimoni de l'infern. Teresa comença a riure amb un	rogall	d'alcohòlic, la boca resseca. —Jo ho sóc; si tu m'hi has fet tornar!
Implorava amb una veueta prima i humil, s'ennuegava, li venia un	rogall	asfixiant, no podia articular els mots, s'estirava els cabells, plorava
de seguida de flames, perbocades per les màquines de	rogall	cavernós, i llur estrèpit somogué l'aire amb un fragor horríson
la màquina es posà a xiular i es féu seguir tots els vagons amb els seus	rogalls	. Una rialleta de sol va clarejar als vidres de la porteta. La terra dels
ab què somniava, ara? Ab la despedida d'en Mario. Quín tenor!— El	rogall	, l'ofech y aquell ay ritmat li enfosquíen y trencaven les paraules. —Be,
ciutadà home de lletres. C. S. Míting Un	rogall	sens defall, mil crits dels pits
que esperem, oh volta del cel obscura, amb angoixa i esglai, el	rogall	del crim d'una amarga malaventura. I guaitem amb ulls i amb
tot. En això sonà el lladruc d'un gos peter. Lladrava intensament amb un	rogall	d'escanyat de ràbia. Quan el Borni i el Locomotora
dir res aquell moment de por que en comptes de paraules no li sortís un	rogall	o un gemec de la seva gorja, oprimida pel sentiment. Un trist silenci
del Consell. El senyor Carrasco està molt allomat i té a la veu tot el	rogall	de la revolució barcelonina. Veig que el senyor Carrasco no sap el que li
seva promesa parlant de la posició modesta, de la manca d'instrucció, del	rogall	que li provenia d'un cop d'aire mal curat quan era petita i dels cabells
el nom "Elisa". Avui només plora. Al vespre la veu ja no és sinó un	rogall	. Però encara ressona tota la nit, feblement. El sentim molt bé perquè el
aire de misteri aturat, i tot semblava idealitzat. L'aire era immòbil. El	rogall	musical s'havia allunyat. La lluna navegava amb una magnificència suau.
amb contrarietat o indignació, la veu se li enfosqueix i se li posa el	rogall	a la gola. Si va al cafè i hi ha una mica massa de fum, té una sensació
extingit. Una tossia; l'altra estava afònica; la tercera tenia un	rogall	de matís alcohòlic sinistre. No sé pas si es pot imaginar una cosa més
francès, que només ha treballat. La veu, lleugerament tocada de	rogall	, greu i pausada, li acabava de construir la respectabilitat —tot i que
la paret a ran del cap... Botà sobre la taula i va engrapar-lo... Feia un	rogall	i estrenyia les dents... —Fill de p!... Estava foll. No sabia el que deia
que el subjectaven pertot... Pegà estrebada... —Deixeu-me!... Era un	rogall	, un crit d'angúnia i de desesper, i per un breu moment va sentir-se
de fora, que un pòmul li sangrà. Va copejar la reixa i va cridar com un	rogall	. Gitava insults i renegava i amenaçava a tots. Alguns transeünts,
se; verí, enverinar-se; cabòria, encaboriar-se; neguit, enneguitar-se;	rogall	, enrogallar-se; febre, enfebrar-se; butllofa; embutllofar-se; deute,
la casa en construcció de Lord Islington. —És un senyor que té molt de	rogall	... —diu Hermós, amb l'aire de l'home ben informat—. Qui ens ho havia de
amb l'aire de l'home ben informat—. Qui ens ho havia de dir, que per al	rogall	no hi ha com la pinassa! I ara m'explica la història de Lord Islington,
satisfet. En veure'm despert, se m'acosta i en veu molt baixa, tocada de	rogall	i d'afonia, em diu: —Si ho sabessin! Els he ben f! Com t'hauries
Hermós fa una cara de sorpresa. —Què hi ha? —pregunta amb una veu de	rogall	i de vi—. D'on veniu? —Ja t'he vist, home, ja t'he
pujava en una cadira, sarcàstic i displicent, i, amb la seva veu de	rogall	, es dirigia a la concurrència: —Què m'haig d'enfadar? ¿Que m'haig
d'un bot, en una cadira, i, ensenyant les dents, digué amb la seva veu de	rogall	i de vi: —Que m'haig d'enfadar? El lleidatà respongué que estava tip
sabia com fer-s'ho per respondre't amb naturalitat, dissimulant un pic de	rogall	. Ja sé que és un mal pensament, que origina les teves vacil·lacions. Els
fa un fons càlid, gairebé pastoral, a l'estridència del cornetí. El	rogall	dels negres canta, inlassable: —El alacrán... ¡tumbando caña! El
número 7 no es movia; tractava de mugir i només li sortia un	rogall	. Li queia del morro una bava llefiscosa, que no acabava de desprendre's.
trens que passaven i no es veien; respiració escanyada, interrompuda pels	rogalls	. La gran ciutat crucificada... Fins al ministre... Però passen coses
rebudes en el combat: la veu esquerdada i un esvoranc a la boca. El	rogall	de la campana de Gràcia que els graciencs d'arrel escoltaven amb cert
o una llaga que no es curi, un fluix, una hemorràgia, una diarrea o un	rogall	persistent, etz., etz.. (Vegi's després els detalls particulars per a
símptoma del començament o sospitós, deu cridar l'atenció del públic: tot	rogall	més o menys intens, perllongat durant mesos, rebel als tractaments
de farigola pel mal de cap, d'un raig d'oli escaldat pel	rogall	i la de ruda per l'histeri. És tònica, estimulant,
privat de moment i a voltes per sempre pel fenomen conegut amb el nom de	rogall	o afonia, inconvenient per tothom molest i prou vegades, segons els
amb un pitxer d'aigua i dos tassons. L'aigua és per reblanir l'aresta o	rogall	de la gargamella i per rebaixar, si hi importa, l'alta temperatura a què
i reblaniria els ànims de tots. Hauria volgut que s'acabàs tant de	rogall	i salvar el nostre amor d'entre les cendres. Aquell fill no podia esser
havia, damunt d'un caixó, sota la palmera, i posava el disc. Se sentia un	rogall	sacsejat, i després un grinyol nasal. La sardana Les fulles
te'n vas adonar. ¿Em sents? ¡Tu, Pere! En Martí va emetre aquell mateix	rogall	de sempre, que servia per tot. —¿Et vas adonar que el ros era lleig? —
de singlot, esdevenen puerils, risibles. Y acaba la tasca aturdit, ab un	rogall	insoportable. Abans que tot deus adquirir l'hábit de respirar bé.
Herba dels cantors, y s' utilisan en infusió, y aixarop contra l'	rogall	. Barbarea praecox Br·. Herba de Sta. Bárbara en lo
content tot el nostre mal somni. B·, 1954. Amb la veu de	rogall	d'un "chansonnier" A Enric Badosa. Sé com el
al llarc del vell carrer... Havent oit dins la batalla el	rogall	del derrer desmai, i de genolls sentit l'esglai sobre
que regalima llet si algú el tortura. Mort de becada Quiti de	rogall	, assajà un badall (llarg compàs obert.) I la resta es
Així cridava el frare i s'estremia, i es nuava la gola d'un	rogall	, amb puny tancat el costellam colpia, les llàgrimes
segueixin la conversa, que fa set anys, amb un	rogall	calmós, però amb aquella lluentor diversa
al cor mateix de l'enlluernament clivella el sol la febre d'un	rogall	i pesa el ròssec d'un serpent. Inflen el cel de l'alta migdiada
revitxolada com un bastó; sentía-la pantejar i sa respiració era plena de	rogalls	. S'anava tornant freda poc a poc, sent debades que la petonegés a desdir

Pàgina 1 (de 2)

50 següents