Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
roig A 4322 oc.
roig M 860 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb roig Freqüència total:  5182 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

no va complir, però, el que havia promès, i Dioneu es va indignar fins al roig roent i va jurar que escarmentaria de debò el gendre que s'havia burlat
la seva set és inextingible. Aviat les seves vestidures són xopes i roges del que beuen i els vessa de boques i llavis, la qual cosa augmenta, si
a Hècuba el seu propi destí: ella es transformaria en una gossa d'ulls roigs i es llançaria, des de l'embarcació on els aqueus la duien captiva, a la
amb mi mateixa, si sóc jo o no sóc jo, el poca-pena, parenceria al roig roent o sols al modest caliu, no he de prejutjar-ho. Després, però, de nou
foren reconstruïdes; es produïren lluites pels carrers; de nit, la flama roja de les torxes il·luminava escenes d'horror i de follia; s'oïren crits
que és el propi diable, li diu allò de la bosseta. Candaina es posà roig com un tomàquet i negà. Rafael li diu: ""M'hi jugaria que encara la
el que havia succeït, per les obertures del carro començaren a alçar-se roges flamarades. S'escoltà un crit esfereïdor, es sentiren xiscles d'horror, i
havia nascut feia només quatre dies— es veia una gran bandera de la Creu Roja al Policlínic. Passaven autos amb gent armada i els clàxons feien tres
blancs lliscaven uns minyons amb luges. Casquets de llana, galtes roges, vitalitat i joia del fred i de la jovenesa. La guerra, que lluny! Però
a Espanya no sembla possible, ara com ara, altra cosa que una dictadura roja o una dictadura blanca. En la hipòtesi d'un triomf del poble, és ingenu
de prop les branques nues dels castanyers, s'adona dels petits borrons rojos, on es comprimeix la vida nova. Ahir vaig veure els primers brots d'un
primers temps de la guerra. Efectivament: a penes es veu cap mocadoret roig i negre, ni escarapel·les anarquistes, ni milicianes amb granota blava i
que tampoc no creu possible una solució intermèdia entre dictadura roja i dictadura blanca. En això, ell i jo dissentim de Mr. Eden i de Mr.
de la Revolució. Anava com a xofer del seu cotxe, que oferí a la Creu Roja. Va veure l'indret on van caure els primers assassinats de la Rabassada,
al capdavall del Passeig de Gràcia: amples espatlles, vestit gris, cara roja de sant Jordi. Està molt content de veure'm. M'abraça. Diu que, al
columna Ascaso. Un d'ells estava completament embriac. Cabell gris, cara roja i embotornada. Els seus companys el pataquejaven perquè no s'adormís. "I
sostenia amb gran vehemència la mateixa tesi. "Si jo fos el Govern roig —deia— enviaria els avions a fer una destrossa a Itàlia i a Alemanya!".
ni Largo Caballero". Però no crec que siguin possibles els matisos. O roig o blanc, sembla. 10 març. Ahir, unes dones refugiades que
cap al tard em fico al llit. Avui el masover llaurava. Tota la feixa era roja, humida, llevat de la franja prima del marge, d'un verd clar, ran del
un vapor, una llum, una noble, immòbil flama verda. Els camps de terra roja són vorejats del serrell glauc dels marges. Tot d'una el sol fa brillar
el poder polític de Hitler i Mussolini, però tampoc no desitja un triomf roig, que implicaria possiblement la destrucció d'aquestes dues dictadures. Es
Això ho volgué veure amb els propis ulls un dels dirigents de la Creu Roja internacional. També la força pública executava sumàriament alguns dels
un cistell, les nenes dels masovers porten un ram de tiges amb la fruita roja. Fa una nit tan clara que sortim al camí dels Sis Avets. Quina celístia!
Quan som a casa, plou fort. Després, cap al Nord, els núvols són roigs de posta. 29 juny. Anem a la pineda de can Vinyes per
com un ocell feréstec. En tornar, posta d'or darrera unes muntanyes roges com un translúcid alabastre. 23 juliol. Matí als Sis
he d'anar dret tot el viatge. Al carrer de l'Escorial unes grans lletres roges en una paret: /Asesinos del PSUC, estáis manchados con la sangre de
del cel d'hivern. A la Rambla, mimoses, gladiols, nadales, clavells rojos. Hi ha molta més gent ben vestida que temps enrera. Abunden els capells
coberts de boira. Era com el flamareig d'un incendi gegantí, d'un roig travessat de franges groguenques, com de reflector. Tots intrigats, hem
hem anat a la baga amb el fanal. Les franges s'apagaven, s'encenien en la roja resplendor difusa. Algú parlava d'un incendi al Pirineu, però més aviat
una mica més el maten. "Jo veia perfectament —ha dit— un dels oficials rojos com donava ordres a pit descobert, perquè no es pensava que fóssim tan a
meus soldats que els fes senyal amb la bandera. En aquell moment, un dels rojos s'ha posat el fusell a la cara; nosaltres ens hem amagat i hem avançat
Ben aviat aquesta bellesa va quedar amagada, sota una pell tibant, roja, inflada. Va morir molt jove, no sabem de què. Potser patia del cor, i
que escolta, amb el cap pesant de tant cabell embrollat i fosc, una mica roig, mal trenat i recargolat sobre la nuca. Però ella alçava el cap ja i va
escrivia des de Venècia, on les dones, per tradició es pinten el cabell roig, car els sembla el color adient a l'amor-passió que practiquen amb mètode
ple de gris borrissol, de petites llavors enganxoses, de pinassa, era ben roig, i així el devia recordar, quan perseguia el seu infidel record, però tan
l'olor del verd llimoner li trasmudava la cara. El cavall de roig color s'allunya per la calçada, genet sense armes, la
qualitats mai no desmentides d'aquest proteic personatge són: el color roig del seu cabell, i el costum de fer batre les portes amb estrèpit; per la
la pudor de la gent. Les parelles eixien, duien les galtes roges. Les mares no sabien què fer per a sopar. Els pares
rubicundus\, les llargues plometes de la cua del qual —d'un roig tendre— ornaren la corona dels reis maoris. El /Puffinus
barba rupestre. És un home ple de simpatia, menut, peludíssim d'un pèl roig de cua de guineu; fa el tuf típic del missioner tropical, perquè el pobre
tenir dos pams d'amplada; n'hi ha de verdosos, de color d'oliva, de color roig pur i fins de color blau de Prússia. Al matí dormen, a la tarda surten a
història; de tant en tant, pel meu cervell s'han filtrat les serpentines roges i doloroses que vénen d'un país remot que és el meu país, tan apartat,
en un bon ordre, i dic que d'or ho és el cabell, parlo d'un roig de llavis i d'un vestit taronja, faré prou, ara que
d'aquests de color edènic, com les cames blaves i roges d'aquestes noietes que et succeeixen? Han sortit, com tu
vorejant murs sense fanals, que es baden com un mar roig de rajoles, i fa olor de fons de mar, de fums podrits i,
i avui que callen em fa estrany". Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides,
gairebé agressiva. Al seu costat, Maria és el que el rosa al roig. És, la seva, una picardia d'infant que es meravella de la desimboltura
el vestit que podríem qualificar "d'ànima en pena": negre amb flamades roges. Les joies: l'any 1912, el "Cometa" fou elogiat per un Valois.
hi havia més de quaranta persones. L'any passat, al festival de la Creu Roja, encara havia produït sensació recitant /La camperola\, vestida
en la procura del Pepe! Hi ha unes aigües!... Et posaries grassa i roja com una pagesa. L'acabaries de trastornar; paraula! Què li diràs,

  Pàgina 1 (de 104) 50 següents »