×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb romancejar |
Freqüència total: 50 |
CTILC1 |
"seu" líquid per a fer sortir cabells. Rosa, quan encetava la feina, | romancejava | amb mitges paraules i mirades significatives per interessar les seves | de res. Tampoc no sabia com funcionava aquell calentador. A la banyera | romancejaven | dos dits d'aigua bruta i una esponja flotant com una entranya en remull. | ha estat escrit per un autor local, Patrici Salvador, un col·loquier que | romanceja | la trama, que no és altra que una partida de contrabandistes dirigida per | (Otis tarda) que és com un gall dindi gros que es passeja | romancejant | pel bosc. El que després havia d'ésser un gran caçador, va voler tirar | de marrotitiu i de fet-amagar. Els cobrien els brancatges. —Val!... Un | romansejava | : —No, encara no. Ep, tu, no filis! —Qui ho diu que clisso | i lluny, en l'horitzó, s'endevinava la sortida del sol. L'home | romansejà | : —Uix, quina calma! No anirem avui gaire lluny. I s'apartà per acabar de | d'antífona: —Bona pesca, bona pesca! Quelot saltà a terra amb presses. | Romansejà | uns moments per la platja, entretingut per l'alegria dels altres. Capcot, | en trobes. Més avall: —Res de nou, Quelot? —Fem tard. L'Esteve que | romanseja | . —Què et fa el menut? S'enfosquiren els ulls de l'home. —Allò? Vostè | a fer-se risos i altres monades en lo monyo; arreplegant mal-cuinats, i, | romancejant | per lo carrer, sense adonar-se'n de la roba que en la panera esperava | , què ha estat de tu. —Jo, quan tu te n'anares de l'Editorial, vaig | romancejar | -hi encara tres mesos. Però veia que allò s'esfondrava. Vaig cercar-me | sembla que s'avergonyeixi de la seva nuesa. Si l'alliberada és femella, | romanceja | un xic des de la punta d'un turó, com si esperés el mascle, puix que el | . I ara se'l miren amb respecte. L'obeeixen. I de quina manera! A un que | romanceja | , li clava una puntada de peu —i tots ho troben conforme i en tota | tarda de Dijous Sant li resultava un autèntic conflicte. Però, després de | romancejar | i d'allargar la cosa, capitulava i sortia amb la levita i el barret de | de pare, mare i dues o tres noies i alguna dida, a la qual després de | romancejar | una hora mortal, cap màscara no hagués anat a dir ni ase ni bèstia amb | una gran tirada a bromejar amb les criatures; així és que quan el veia | romancejant | davant el barri de ferro del nostre jardí, amb la seva barretina, el seu | aspectes financers. El retard màxim tolerable (R. M. T.) Quan de petits | romancejàvem | per no fer alguna cosa, els vells sempre ens sortien amb aquesta | com ara es diu; después d' haver refusat pròu el contestar y d' haver | romansejat | massa y tot, per fí, li va dir: "Un disapte, per la nit, estant | ara hi quedaria si en acabar l'actualitat de primers de gener hom | romancegés | més del compte. * * * [5] Normalitat absoluta en tot | , va creure bé posar-se davant d'una parada de fira, en espera d'ell, que | romancejava | per tal de cercar noves raons. I, sense saber on posava l'esguard, madame | i quan tu véns, per espiar-me a posta, i amb la piragua vas | romancejant | , si sabessis les rutes que camino se't glaçaria el fel... | de ningú i que ha judicat estranya l'actitud d'Anton d'Arnust. Ha volgut | romancejar | espiant, i quan ha sentit els crits de la vostra conversa... De l'altra | res. Glòr· I perxò vens a fer nosa? [(Ells fan el desentès i | romancejen | ...)] Glòr· Què porteu?... Rupi· Cues de rucs. | tens cap feina... Rupi· No t'enfadis!... Andr· Però que | romanseges | , au de pressa... Rupi· Si ja m'en vaig, però et diré una cosa. | L'àvia fa un gest expressiu cap a la tieta, dirigit a l'Andreu, i aquest, | romancejant | , s'acosta a la Rafela.)] Andreu [(neutre)]. Que tingui bon viatge | , tabalot, vine aquí. [(James es treu el barret i avança lentament.)] No | romancegis | , James. Fa tres dies que no et veig el pèl, t'imagines la meva angoixa? | Veieu? La vostra mamà és la veu del seny. Sra. Peachum No | romancegis | , de pressa! Polly Sí, ja vinc... Espera't... és un instant | gallardament aquesta torxa. La Serventa. ¿Doncs per què estàs | romancejant | , i no prens aquestes [(assenyala les dones del cor)] i te'n vas? Mentre | enamorats de la feina, au, moveu-vos, de pressa, que no és pas hora de | romancejar | : esteu en el moment en què cal ésser-hi per ajudar. El Corifeu. ¿És que | compte un am en cada figa. Encara li'n van sobrar un grapat d'aquestas. | Romancejà | d'una banda a l'altra fins que tocaren dos quarts de vuyt: llavors, | Son marit y 'ls dos assistents que, desobehint las ordes rebudas, havían | romansejat | més de lo convenient, estavan presos y agarrotats. Igual sórt li tocá á | Que no és ma casa?" Quan les coses anaren així de mal dades, i la Glòria | romancejà | que mai no se li acostaria cap xic si anava sempre amb la parella, ells | mirar-te'l... i és l'únic fill que tinc! Ves si fa pena... Ara anirà | romancejant | pel poble i fent riure als brivalls... No, ja treballa, ja és home per la | No gosaries... [(Als lladres.)] Mireu al defora quants són. [(Els altres | romancegen | .)] No em sentiu? Mireu a fora us dic! Benjamí. No cal. Et dic | m'han demanat bibliografia, i bé cal que m'hi posi, doncs. És veritat que | romancejo | una mica però m'hi poso i me'n surto. Hi ha moments en què sembla i tot | senyal, ignoro quin però sempre motivat per quelcom policíac, i gent que | romancejava | amb aparença de dropo es disparava i tancava immediatament unes portes, | feta a casa, hi ha els que només es queden una estona, però també els que | romancegen | tot el dia, tasten totes les cerveses, explicant i escoltant velles i | les meves circumstàncies, com devia ser el seu, ateses les seves. Vaig | romancejar | davant les portes reixades; vaig romancejar a l'esplanada de gespa; vaig | seu, ateses les seves. Vaig romancejar davant les portes reixades; vaig | romancejar | a l'esplanada de gespa; vaig caminar amunt i avall per la vorera; les | per allunyar el gos o gossos amics del Pepe eren inútils. Els cans | romansejavan | per allí al carrer fins a la terminació de les classes. Això era a la | prou estona per fer-los creure que hi havia d'anar. Quan en tornava, vaig | romancejar | una mica al rebedor per sentir bé la discussió violenta que en aquells | acabat agradant no entendre-hi res. Ja ho saps, ara sovint ens quedem | romancejant | pel menjador, com qui no vol la cosa, i si marxem ja no és per despit, com | andalús amic seu que ens estovava amb uns versos preciosos, les Matas | romancejaven | amb dos figuerencs molt ben plantats i nosaltres intimàvem amb els Dalí. | a fora per esbrinar on són els enemics, amaga l'arma sota el coixí i | romanceja | molt de temps fent veure que la cerca. [5] De la tenda estant, veu com | de la USJ no para quiet al Paranimf perquè sap que la majoria de lectors | romancegen | al pati de lletres abans de pujar per la gran escalinata a la sala noble. | i només va aconseguir crear-ne una de nova: pixatinta. Ara, en Pagans | romanceja | de parada en parada per la rambla de Catalunya amb posat d'amo del tros. | Tenia molta gràcia per explicar històries, s'hauria pogut guanyar la vida | romancejant | , va pensar. A la vora, una carpeta amb la documentació de les cases i les | xiscla, quan descobreix quina hora és: —Bufa! És tard! Ens hem de llevar! | Romancejo | perquè jo, pel meu compte, no en tinc gens ni mica, de pressa, i estic | si no aixequés el vol tan sobtadament. Un cop s'ha enfilat a la cabina, | romanceja | una mica, controla els comandaments, engega la ràdio interna i escolta si | la pantalla de l'ordinador i, possiblement, no hi veu res de res, perquè | romanceja | i busca entre els papers que té escampats sobre la taula del costat. | aixecada? Que no saps parar quieta? Encara s'hi va girar, endormiscada, | romancejant | pel llit. Li sabia greu prendre la decisió de sortir d'entre els |
|