Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

més: com s'han menjades ses móres, diuen mal d'es	romeguers	, se'n féu un comentari amb quatre dècimes, que se són popularitzades i
del llenyater ja romanen avall. Aqui dalt rès més que eritjes, gatoves i	romaguers	; se sent com un gemec, un belar d'ovelles. La terra pedregosa, fosca de
y treu floretes semblants en mística olor y coloració a les roses del	romaguer	del Pobret d'Assis. Benvenguts sien els reverents Pares Franciscans a
dorm la Natura, que el caçador nocturn s'atura i els	romaguers	espolsa vora els bassols gelats, així els mussols i l'ocellada
qui hi camines! Ton caminoi té més espines que el	romaguer	de pues fines!... Tot, allà baix, són proves, dols i treball
riu per les cases i els horts fruiters: fresques bardisses de	romeguers	, marges i tàpies mig derruïdes, síquies qui corren,
blanquinós de polsaguera com una faixa de llí. Dels	romaguers	de sa vora que el bat del sol revellí, dels romaguers
romaguers de sa vora que el bat del sol revellí, dels	romaguers	de sa vora penja sovint qualque bri, dels carros de
horts fruiters com la fresca reconada d'aranyons i	romaguers	de què la sínia és voltada. Amb quina cura l'abriga
vostre ombriu redol. Així, en bella mescladissa, aranyons i	romeguers	s'enfilen per la bardissa com infantons trapacers.
horts fruiters com la fresca reconada d'aranyons i	romeguers	, de què la sínia és voltada. Calmes d'octubre Forta
temps primer per on la cabra pastura; tanyades de	romeguer	... —Fou talaiot o claper l'enderroc que encara dura?—
viu! Temps d'eixut Ni flors, ni mores d'atzabeja pels	romaguers	. El camp sedeja, sedeja trist el bestiar. L'aljub és
de son fina la nit, flors d'espina, card i	romaguer	. Mata-seuva, flairosa vidauba, remulles de l'auba
romaní, argelaga. El sol s'apaga i s'encén, farigola,	romeguer	. El sol és aquí, entre la rosa i el molí. Matinet
Oh llar antiga, qui ta pau trobés, coronada de roca i	romeguers	! Guaita entre pins la posta de novembre, i en el pedrís un
barraculls ja buits de Moraleda, on, a les foranies, davall uns	romeguers	que fan unes mores grosses, així, botant de mac en
al rierol del desmai. I la llosa, R. I. P., sempreviva i	romeguer	. Pel balcó la processó amb el penó i el tambor.
una nevada o dues, els freds creuré que no hi deixen aritja ni	romaguer	. —Oh! Però aquí és altra cosa. Aquí són aigua de rosa
aquests camps tan solitaris sempre. L'espiga és més que un símbol. I els	romeguers	no callen les colors dels sembrats que sempre enyoren pluges,
allà. No quedar-m'hi ni un instant més. Qui em manava ficar-me dins aquell	romeguer	? Quan sortia del magatzem, una llum a l'alçada de la mà d'un home
vaig perdre sovint, en els boscos de la seva mirada. Avançava entre els	romeguers	, sota els arbres corpulents, intrèpida, pel camí que mena vers la casa
el galiot, ombrejats per la noguera, part darrera el	romeguer	, hesitants, fiten i palpen..., s'interroguen d'allò
s'encongeixen morts d'enveja i per contra els	romeguers	, amb les tiges afuades, abandonen els barders