×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb rompuda |
Freqüència total: 60 |
CTILC1 |
obres de reg, canvis de tècniques en el treball, substitució de cultius, | rompuda | de terres incultes, sanejament d'espais empantanats. Alguns, per | un plaçament usurari escandalós: es fomentava així el latifundi, la | rompuda | de pastoratge i la talla de boscos. De tots els temps, doncs, la terra a | de suplir les minves de fertilitat: les arades de major capacitat de | rompuda | permeten de substituir l'imperfet treball de les primitives; es | emfitèutic, adés a arrendament a llarg termini. Per tal d'estimular la | rompuda | i explotació de nous terrenys, la legislació desamortitzadora del segle | almenys en un període de 10 anys. 4a· Si es fa una | rompuda | de bosc, deu tenir-se present que no hi hagués hagut alzines o roures. | l'ametlló. Acabada l'operació és convenient eixugar-les. 89 | Rompuda | i triatge. Regularment les ametlles es trenquen a mà per mitjà d'un | bosc, sinó a esquilmar-ne la mare terra que l'engendra, amb la | rompuda | i artigueig dels pendents sobtats, posant la terra bona, remoguda i cuita | dels terraplens d'ambdues bandes del riu. Tardor 1625. Nova | rompuda | dels terraplens. 1630. Sense detalls. 26 maig | no cal dir-ho, per les prescripcions del dret consuetudinari. La | rompuda | de terres, segons Balari i Jovany, ha pres el nom segons la feina; així | que era una operació usurària, a més d'afavorir el latifundi, la | rompuda | de pasturatges i la talla de boscos. Mercado, cronista de l'època, diu: | bruixes pel mig, bruixes interessades a privar un major augment de les | rompudes | . En canvi, són molts els aprofitaments hidràulics que s'inicien o | Quer, sense utilitat per la descoberta i utilització de les anilines. La | rompuda | de terres per un cantó, i la set del pagès català de disposar de terra | la rebaixa de preu d'arrendament (arts. 64 i 65). La | rompuda | de terres, les explanacions, plantacions, construccions i altres obres | les anàlisis pol·líniques que poden indicar l'existència de conreus o de | rompudes | produïdes per l'activitat agrícola, i en l'aparició de noves eines que, | encara que el sentit general del canvi apunte envers la intensa | rompuda | i colonització agrícola del pla, del que en són exemple el conjunt de | durant l'Eneolític, però ara, a més dels vessants muntanyencs, la | rompuda | de noves terres es dirigirà preferentment a les planes. En un cas i | com a relles d'aquests aladres no sembla convenir a uns moments de noves | rompudes | i caldria considerar-la sols en moments avançats del període, o ja en la | del Pedregal de Navarrés. 3.3. Creixement demogràfic, noves | rompudes | i expansió del poblament El panorama que es dibuixa davant nosaltres, | de terres. L'augment de la producció d'aliments s'assolirà, doncs, amb la | rompuda | de noves terres, cosa que col·laborarà a l'expansió i dispersió del | doncs, assistim ara a una expansió del poblament en íntima conexió amb la | rompuda | de noves terres, sobre la base de petits nuclis que s'encastellen cercant | el camí de la vida urbana. L'expansió del poblament i la consegüent | rompuda | de noves terres prendrà un gran increment durant l'Edat del Bronze, a la | grossa de mes guany, d'una vaca mes lletera y de millor casta, d'una | rompuda | mes vella, etc., etc.. Aixó, Isidro, no passa de ser un consell. | aproximadament, acabats ja els grans moviments d'ocupació i | rompuda | de terres de conreu, aquestes ètnies pageses d'Europa es trobaran | a gran escala l'Àngel Pujol, no va anar gaire bé. Consistia en fer una | rompuda | , eliminant un bosc o un prat i sembrar-lo normalment de patates, durant | segle xviii, tot observant les conseqüències de les | rompudes | abusives, però que no va servir per evitar les conseqüències fatals que | segle xix van tenir la deforestació i, sobretot, la | rompuda | abusiva de boscos i pastures, com a resultat d'aplicar mecànicament | d'arribar a problemes greus de deteriorament com a conseqüència de les | rompudes | que exigia la subsistència d'una població molt densa, el procés fou | llocs cada cop més llunyans. «El bosc mediterrani, atacat alhora per la | rompuda | i el carboneig, fou aviat despullat i esdevingué insuficient» | els primers conreus en zones on mai no s'havia cultivat. Amb la | rompuda | , o sigui, trencant i cavant profundament la terra, es preparava | i jo he vist el que presenten avui dia. La causa, l'atribueix a la | rompuda | de les terres i a les cremes que es fan; a les picardies dels pastors que | el fraccionament dels masos antics, ja que més aviat solien comportar la | rompuda | de zones marginals dins del conjunt del terme. En algunes contrades | que a Whiteparish, territori situat a la vora del bosc, hi hagué unes | rompudes | d'època romana, una zona de camps oberts de l'època del Domesday Book, en | tot això fa pensar que potser havia estat una terra artigada: | rompuda | , treballada i potser després abandonada. No sabem si això mateix és el | o al segle xiii, quan el procés de | rompuda | ja era pràcticament acabat. En canvi, les masoveries ja responen a una | estretament lligats entre ells: un augment excessiu de la població, la | rompuda | de terres poc productives que s'exhauriren en poc temps i, de retruc, un | agrícola va arrossegar un gran creixement demogràfic, que va propiciar la | rompuda | de noves terres. Tot i que no disposem d'estadístiques de població | nobleses locals: els territoris adquirits a través de les guerres o de la | rompuda | de noves terres quedaven directament sota administració de l'estat, el | fred que el clima mediterrani representat a la portalada de Ripoll. | Rompudes | . D'una manera simplificada, al conjunt d'Europa hom pot distingir | aplicar a Catalunya. Pel que fa a la primera etapa, podem parlar de la | rompuda | de terres, en set llocs, a les vores d'una coromina del monestir de Gerri | en benefici terres a altres hispans de rang social inferior. Aquestes | rompudes | dels hispans són, probablement, les més antigues documentades, però no | Els uns i els altres van protagonitzar el creixement agrari extensiu, la | rompuda | d'erms en zones deshabitades i l'eixamplament de velles explotacions en | el concepte de repoblament per pensar en termes de creixement. | Rompudes | arreu Amb menor intensitat que a la Catalunya central, la | menor intensitat que a la Catalunya central, la documentació assenyala | rompudes | arreu dels comtats a la mateixa època. El procediment devia ser el | pageses. Aquestes situacions podien derivar en litigis. En conclusió, les | rompudes | no es feien sobre immensos territoris deserts, com a vegades consta, de | la continuïtat de poblament i conreu va pesar més que la ruptura: la | rompuda | d'erms. És clar que, si aquests percentatges, basats inevitablement en un | conreades en aquesta època en 1/3, magnitud gens negligible. Amb les | rompudes | de finals del segle ix i primera meitat del | Tot plegat té una forta incidència en el sistema tradicional de | rompudes | perquè els erms, tant en el rerepaís com a la frontera, cauen sota el | i presa de possessió de fortaleses esdevé més important que la | rompuda | d'erms. Geografia Fins aquí s'ha parlat de les fases del | motor del creixement agrari. Ara bé, pel fet d'enquadrar el moviment de | rompudes | i, doncs, protegir-lo, sense ofegar la pagesia amb càrregues massa dures | vegada el castell de Castellfollit del Boix, al nord de l'anterior. Les | rompudes | a les terres de la banda ponentina del Bages foren més lentes i tardanes; |
|