DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
roncar M 25 oc.
roncar V 461 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb roncar Freqüència total:  486 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Ha passat, majestàtic, contra els núvols blancs, omplint l'espai d'aquell roncar poderós, excessiu —com un borinot en una cabina. Era un avió de guerra?
i el meu cosí Josep diu, tot d'una, que se sent un avió. Efectivament: roncava lluny, molt enlaire. Encenem l'electricitat per comprovar si hi ha
Encenem l'electricitat per comprovar si hi ha bombardeig. Persisteix el roncar del motor, i al cap de poc se sent una canonada i s'apaga el llum. Des del
s'ha alçat —perla i neu— una tórtora. He vist tràfec d'avions, que roncaven vora la ratlla dels núvols. He sentit, cap al Pirineu, unes fortes
perquè, el mal de mar, els tahitians el resolen en deu minuts i després ronquen com els àngels. La promiscuïtat, castíssima i dolorida, feia una certa
habitació comunal i en un gran llit comunal. Allí es plora, es xiscla, es ronca, es somnia, es pareix i si convé es mor. S'hi practica l'honesta
ha corregut el vi a escabotells; la meitat de la paga s'ha fos, i ara ronquen la gran merla col·lectiva, peu nu i pit a l'aire, suats i estibats sobre
i quan em disposava a ficar-me al llit la nostra sirena ha començat a roncar amb tota la mala ànima. Un toc de sirena així, a quarts de dotze de la
que em vegi [(Amb mirades inquietes vers Adam.)] ¿Em sembla que ronca, oi? Eva. I és clar que ronca. Apa, afanya't. Digues què passa.
vers Adam.)] ¿Em sembla que ronca, oi? Eva. I és clar que ronca. Apa, afanya't. Digues què passa. Diab· Estimada i admirada
fondo i queia en la inòpia. —Dorm —deia Na Remei en el saló veí—. Està roncant. La nova s'espargia entre els assistents: —Dorm. —N'Obdúlia s'ha adormit.
de fer l'amor a l'ombra dels pins de Pedralbes quan roncaven els camions portant barques a passar l'Ebre Les
'l i va dir que el seu avi també l'havia tingut i que, a la nit, mentre roncava, s'escanyava i tossia perquè el cuc li treia el cap per la boca. Després
per casa". Era per això que Rosa s'havia vestit i havia deixat Frederic roncant, amo del pis, sense cerimònies, convençuda que aquella era la millor
"El Frare", de puntetes, va encendre el llumet vermell; Dorotea seguia roncant. Ell agafà una tovalloleta higiènica que rodava per terra, per si s'havia
Guillem no sentí mai més en el seu insomni aquell cadàver al costat, que roncava d'una manera lúbrica, amb el filet de sang rajant-li pel forat de la
en recordo aquestes coses; aquell "municipal" de guix que dormia i roncava, i uns dimoniets, o no sé què eren, que feien por a les criatures, encara
la dona amb un respecte sagrat! M'era impossible de dormir. Ell ja roncava. Les seves paraules alçaven un reguitzell d'imatges al meu entorn. "Ets
restava aferrat com un mol·lusc a la roca. Tots infeliços com aquell que roncava als meus peus: un castellà que s'oblidava dels nois per a escriure un
fort. ¡Que és gustós, aquest aire! És un aliment. El meu company ja ronca. No li costa gens. Me'l miro i em fa ràbia. És un pilot de matèria.
d'un vagabund, i el cos peresós, però d'una resistència inaudita. Ronca, ronca ell... I jo em sento sol. A penes hem caminat una hora, i que estic
d'un vagabund, i el cos peresós, però d'una resistència inaudita. Ronca, ronca ell... I jo em sento sol. A penes hem caminat una hora, i que estic
amb algú, estimar-nos. Estic cansat de no estimar ningú. Ell ronca, ronca... Però, despert, no em fa més companyia que ara. Tinc pietat
amb algú, estimar-nos. Estic cansat de no estimar ningú. Ell ronca, ronca... Però, despert, no em fa més companyia que ara. Tinc pietat d'ell. Una
vessants, per un dels quals trescàvem nosaltres. I aleshores el sentíem roncar ferament, dintre la gorja profunda, i el seu ronc era com una força
Jo, de vegades, tot mirant-me la lluna o els estels, mentre el meu amic ja roncava, somniava coses, moltes coses... L'amor, l'art, la glòria. Una dona molt
Ja ho has dit", i era el primer de tombar-s'hi. Així que el sentia roncar, jo treia un llibre de la maleta i em posava a llegir. Estant ell despert
la jornada. Aquell dia era passada mitja tarda que el company encara roncava i jo el deixava fer perquè amb el meu apassionament de lector em sentia
vaig poder dormir. Devia haver passat una hora o dues quan el vaig sentir roncar. Era singular com ell recobrava fàcilment la seva normalitat. En canvi
pare no s'hauria atrevit a proposar aquest projecte... —I aquest encara ronca! —murmura tot mirant Humbert. Estira els braços. S'humiteja el dit i fa
—L'he vetllat tota la nit! —exclama. —Abans de les dues he baixat i ja roncaves! Humbert es descoratja. Augusta troba sempre la manera de rebaixar els
tot seguit contempla." Mirà i veié la faç de tot mudada. Ja no ronca la guerra amb so de bronze; tot s'ha tornat, arreu, joc i
parlant! Es va ajeure rondinant i, al cap d'una mica, vaig sentir que roncava. En tota la nit no vaig poder aclucar l'ull. Un rossinyol que sentia per
en prosa. A l'arribar a casa, trobava al seu germà dormint, al pare roncant i el seu llit per fer... però el millor llit és el dels somnis. Cada
d'hivern, quan el vent passava enfollit, sotragant finestres i portes, roncant i udolant en la xemeneia, la por l'encongia a tal punt dintre del pit,
Tot és muntanya i veta-segat, costa i rocam, bosc i bardissa. Roden i ronquen les males passions arreu de la terra. L'aire és espès dels mals
perquè els ocells no li escapcin els pèsols, i no un monarca poderós, que ronca amb tot l'urc que li plau, i no hi ha cosa ni criatura que gosi respirar
s'escau la neu a desglaçar de sobte i baixen els torrents de la muntanya roncant com mals esperits, ell també, el riu bon Jan, no vol quedar endarrera i
us abasten a córrer prou de pressa perquè us posin el jou, així que algú ronca, malcarat, i fa petar la tralla. Si no anéssim pel món tan distrets en
pau, és ben fàcil de fer-se passar pel llamp de la guerra. No cap mèrit de roncar fort, armat fins a les dents, quan els altres van pel món amb les mans a
banda que li plau i de tots els cantons alhora, si li'n ve la rauxa. Ara ronca i xiscla en el cel com posseït, i en el carrer no es mou un tendal de
moll dels ossos. Per a ell no hi ha obertura que clogui prou bé, i baixa roncant pel canó de tota xemeneia, i es passeja com rei i senyor per dintre de la
que foguegen, volcans en erupció, forges de titans amb la fornal que ronca abrandada, cataclismes còsmics, mons incandescents que topen i
del foc, entre amics que s'entenen, mentre en la llar dansen les flames i ronca el vent en la xemeneia, no sigui ben dolça. Una bonança massa igual i
presons eren plenes de gent de bé i en els llocs de comanda i de profit roncava la púrria. ai de qui tingués el respecte del seu pensament i de la seva
amb l'altre, fins que tots els rivals li feien vores, després d'haver roncat just el que calia, per no quedar del tot malament als ulls del públic.
i fan bé. Es tiren la careta al front i dormen santament a sota, i, si no ronquen, o és que no gosen o és que no volen esser conegudes. A les criatures,
L'acudit era bastant mansoi, i va fer riure a la gent. De nit, de vegades ronco; però no és probable que fes semblant cosa de dia i en aquell indret.
els esperits el deixaren en pau; aleshores l'obrer gegantí començà a roncar com un lleó, i a posar els ulls en blanc, i a tremolar d'una manera
ha anat a raure davant mateix de la gàbia del tigre. La bestiassa ferotge ronca, ajaguda impúdicament, i fent amb els llavis un moviment d'orgull

  Pàgina 1 (de 10) 50 següents »