×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb rondejar |
Freqüència total: 25 |
CTILC1 |
un borraç á sos peus. Més li torna aviat sa puresa; tranquila, | rondeja | son aibre estimat, i acatant del seu cós la nuesa, | que donava a la capella. Aleshores fou quan el pastor, qu'estones feya | rondejava | ullejantho tot, deturà a la Mila vora la porta y li digué ab sobtada | amb un increment de població dins l'última dècada del 12,5%, | rondejant | ambdues la cota dels 10.000 habitants. S'ha produït també un | i que un alè de fada dissipa quan li plau. Subtils les fades hi | rondegen | : com raigs de llum qui trampelegen, allà, amb els | de sa eixida, el vérem córre', a l'avorrida, qui | rondejava | la bastida tot desvariejant, tot groc i mal vestit. De nit, | amatent, sempre llesta, és que una idea xalesta li | rondeja | el pensament: —serà de ball o de festa, o bé | favors, sense ser dona cantonera o enamorada. Llavors, jo vaig tractar de | rondejar | -la. Al cap d'uns dies, quan Corbina ja em coneixia un poc millor, li ho | senda que no mena al bes ara que és l'hora que no | rondeja | cap habitacle sinó rondinant sense habitacle. Baix son front | que remoregen amb devota oració com abelles vos | rondegen | , Santa Flor de Passió. Oh la mel, la mel sagrada que | pel seu vestir, la seva qualitat, la simpatia i fins l'edat. | Rondeja | els quaranta anys, potser més que menys. Fa l'entrada com un soldat en | i tornava a les seves cavil·lacions, cada vegada més negres. Li | rondejava | pel cap una resolució: mudar d'aires, deixar la botiga que sempre havia | ma passió de riurer, á qui se li acut en temps tan insoportable anarsen á | rondejar | tres horas de nit á la xicota? No comprens que mes facil que véurerla y | y de llavòrs ensà no 's podía treure del cap en Jaumet qu' es Nin | rondetjava | sa estimada. Per la persona, es Nin no podia esser un guerrer temible d' | minantla ab treball lent y segur de banyariquer. La interrogació la | rondetjava | més encaradissa: l' enlluernava, fascinadora, terrible, impresa ab | li diuhen llavors l' Animeta parla y diu á dos que | rondejan | per sota 'ls verts rams d' un arbre. —Per atansarmhi á la | vell y l'esclau. La donzella ni rica ni bella sent de nit que | rondeja | son llit y en sos llavis de casta donzella sent | d'aquell regne ideal. Ab ulls de voluptat miraven l'illa, com | rondejant | , de nit, veu el jovent la claror d'una cambra de pubilla | mar de la Xina, i ben pocs se'n salvaren, mentre les aletes dels taurons | rondejaven | les escumes de la catàstrofe. Més tard —un diumenge de recíproca | tot s' ho figura de color ecsegerat. For· Jo tench la Mort que'm | rondetja | . Met· ¿Que vol que torni demá? For· [(a Simó)] ¡Simó! | Bud· Sí, yo he sentit corregudes y garrotaes! ¿Será algú que | rondechará | á la chica? Al ser crexcudes solen donar ocasió al béstia c'á elles | no t' assembla. Tista. No está bé, no parl axí, vusté sempre la | rundetja | , y un senyó com vustê, rich, devora un jipó de sarja apedassat ò | quan criden els seus nadissos cap a Déu, ... | rondegen | cercant el menjar? Capítol XXXIX Continua la resposta | aquella cosa, d'una manotada violenta allunyà aquell moscot del punt on | rondejava | . Després, com si la injustícia d'aquell mastegot li hagués cobrat la | la nena, si no hi haví el teu pare, per la Festa Major, em | rondejava | . La nena era jo. I aquell home, Llorenç, era com l'oncle. Tenia una mirada | que a mi no em feien cap gràcia ni una i que feia un parell de dies que | rondejaven | pel nostre carrer. Ells estaven asseguts a la vorera i quan ens varen |
|