×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb rondinar |
Freqüència total: 782 |
CTILC1 |
| sempre m'ha distret." "El vell llibre de Pellegrini em basta", va | rondinar | l'honest doctor Robuster i Tramusset, en el seu ocàs professional, ja | | para, al silenci absolut d'una destrucció total." "De res massa", va | rondinar | la senyora Magdalena Blasi, que escoltava. "Savis de segles allunyats ho | | res. Que Déu ens ajudi a tots! Mentrestant, Candaina s'allunyava tot | rondinant | . Ara el Sagristà s'estava assegut al seu seient en un lloc destacat de la | | cap. Déu faci que no ens vingui res de pitjor. —S'aixecà i s'allunyà tot | rondinant | : —Malviatge! —I repetia: —Maleïda l'hora que pensà a tornar. Malviatge! | | —Ja sabeu que a les comunes dels subalterns només ens podem ajupir — | rondina | l'home, malhumorat. —S'explica. Els subalterns sou més joves. —Ja n'hem | | de la veu més mascla li ha de prendre la quartilla de les mans. —No!... — | rondina | sordament. Els altres es precipiten, li arrabassen el full, i ell pot | | tustant les galtes d'una d'elles. La dona deixa escapar una breu queixa, | rondina | quelcom inintel·ligible i ell, amb la intenció d'accelerar el procés de | | ho són perquè voleu —li diu la noieta. —De què parla, ara, aquesta? — | rondina | l'home. Però ningú no li contesta, ell s'ha girat de nou cap a la seva | | estat quieta i poc amiga de córrer —la dropa li haurien de dir, | rondinava | en Tai— i no s'havia alleugerit a les seves velleses. Però la tartana | | a la criada: —El Mossèn no troba les sabates. Vés a buscar-les. La noia | rondinà | . —Jo sola no hi pujo. La dida li donà una empenta. —Vés, boja! | | també, i adornant, la seva experiència de dandi ciutadà, de passada | rondina | del llit incòmode, de la brutícia descarada, del menjar que no pot | | embadalit amb la dubtosa senyora, i l'econòmic empordanès s'estremeix i | rondina | ; predica amb èxit fàcil a la tertúlia del llibreter Sterling, la | | Quina arracada! Andreu És clar, com que sempre | rondines | ! No en facis cas, Amèlia. Maurici Doncs avui també n'hi | | havia res que pogués fer sortir taques. El propietari se'n va anar i tots | rondinaven | . I tot plegat, tant anar i venir, tant enraonar i tant enrabiar-se, per | | Diu que vas estar a punt d'escanyar-lo? En Quimet estava molt amoïnat i | rondinava | , la feina per mi, he de fer una columna nova, perquè de la manera que va | | banda a l'altra, i va dir, és pitjor que si estigués dalt d'una barca. I | rondinava | que si treia el remei, pena perduda, i que el cuc li feia la guerra per | | de covar, esperant. I al cap d'uns quants mesos en Quimet va començar a | rondinar | i a dir que els coloms no valien res; que només servien per agafar espart | | que havia trencat quan va néixer l'Antoni i que en Quimet havia canviat | rondinant | , i tocava les flors del cobrellit de ganxet que sortien enfora, i tocant | | i així que entrava a la sala ja em trobava els llums encesos i la Rita | rondinant | i la modista amb la cara amoïnada i en Vicenç dret o bé assegut o bé que | | la despesera, sentí qu' al compás del feble dringar del plat y copa, | rondinava | pe'l fosch corredor la paraula /conconjugadores\. Capitol | | esbategava fortament. La sorpresa l' havía deixat atontit —¿Qué faig?... — | rondinavan | sos llabis. —¿Qué faig? —tornavan á preguntar duas y tres y quatre | | cap mal. Demana un "pasmòdic", és això el que li convé. Ell se n'anà | rondinant | , i jo, per donar més veracitat a la cosa, vaig seguir fent el malalt. De | | cosa vàrem exagerar la nostra penúria i no li vàrem donar propina. Ell | rondinà | . La seva amabilitat s'havia fos. I al moment d'anar a dormir, en lloc de | | que tenia raó, però que hauria preferit dormir sota un arbre. El vell | rondinà | perquè no el deixàvem dormir, i el company i jo ens vàrem estendre damunt | | feblesa és, per ell, fer-se'n perdonar una gran part. —Aquests mosquits! — | rondina | —. Potser fóra hora que mudéssim de lloc els rentadors...—. S'aixeca | | dona. —No trobo que sigui el moment oportú de fer aquests comentaris... — | rondina | confusament. Però ella ja se n'ha distret i per tota resposta li demana | | fort que té sobre els genolls. "Ben mirat, que en pau descansi!", | rondina | entre dents mentre s'estreba les aletes del coll i respira alleujat. Es | | que l'hauria perdonada quan tornaria a oferir-li el pa o a servir-li vi; a | rondinar | segons el seu costum per si el menjar pecava per excés o defecte de | | —Deixeu-nos tranquils, gosses! Torneu-vos-en al cau. [(Les Erínies | rondinen | .)] ¿És possible que siguis la mateixa que ahir, vestida de blanc, | | fill d'Agamèmnon, i aquest és el dia del meu coronament. [(La gentada | rondina | , desconcertada.)] Ja no crideu? [(La gentada calla.)] Ho sé: | | a favor de Venizelos. Brandava el caparràs i escopia. —Antigalles! — | rondinava | amb desdeny—. No se'n donen vergonya! —Què entens per "antigalles", | | el mostatxo sense deixar de mirar la gropa tremolejant de la dama. —Hum! — | rondinà | , fent un sospir—. Redimoni de vida, no en té mai prou, la infame! | | dona fidel. Quan tornes a casa, ella sempre és allí, ella t'espera sense | rondinar | . L'encendràs, miraràs les anelles de fum enlairant-se, i et recordaràs de | | poques i precises. I tot d'un plegat agafà pel clatell un bordegàs que | rondinava | i es veia vacil·lant. —Tens res a dir? —li cridà—. Digues-ho fort | | desdenyosament: —No hi ha pitjor sord que el qui no hi vol sentir! — | rondinà | . I, ajupint-se, es posà a bufar rabiosament sobre la llenya humida. | | braços rodanxons entorn del coll de Zorbàs. —Si són gotes, Zorbàs meu — | rondinà | , fregant-se contra Zorbàs com una gata—, si són gotes, me n'encomanaràs | | anys i es passeja per Alexandria, per Beirut... —Que es foti, la porca! — | rondinà | Zorbàs, i escopí a terra—. Guaita com somriu! Anem-nos-en, patró! | | al remaleït Josep... I es llançà sobre el pollastre. —Menja, condemnat! — | rondinava | furiosament, i engrapava grans mossades—. Menja! Menja! —Bravo, monjo! | | de botigues, de dones, de diaris... Un monjo rebotit i pelut s'aixecà | rondinant | . —Tinc una cosa —em digué— que et vull ensenyar, perquè em diguis la teva | | descansar, esteu fatigats del camí. Demà, però, a matines... —Infames! — | rondinà | Zorbàs entre dents, tot just hagué sortit el monjo—. Infames, mentiders, | | compadia. ""Ai, ai, ai!, he de baixar de nou a la terra — | rondinava | —, he de baixar de nou a la terra, pobre de mi; una dona ha sospirat, | | —féu Zorbàs, enutjat—. I jo, imbècil, t'estic aquí parlant! Es va ajeure | rondinant | i, al cap d'una mica, vaig sentir que roncava. En tota la nit no vaig | | llenyataires que tallaven els pins, els escridassà. Un d'ells va riure, | rondinant | alguna cosa, i Zorbàs se li tirà al damunt. A hora foscant va baixar | | no arribà gaire lluny; es va fer trossos a mitja muntanya. —Mal llamp! — | rondinà | Zorbàs mossegant-se els mostatxos—. Encara no està al punt just la fotuda | | perquè se li parla: se li enraona, se li parloteja, se li remuga, se li | rondina | ... i això amb paraules. És veritat, i ho veurem llargament, que també amb | | Mims, fets a semblança del Déu de les altures, mormolen i | rondinen | tot baix, i volen d'un costat a l'altre, —pobres | | no és eufòrica: en aparença és un moviment avariciós, comprimit; | rondina | davant de la generositat del món, de la seva diversitat, també; aquest | | la galta. El vent, a l'hivern, malhumorat, en tot té que dir, de tot | rondina | i és reny i amenaça en les branques nues. A l'estiu la massa calor li | | D'així que comença el treball fins que plega, no para un sol moment, | rondina | que rondina. "Tantes flors a visitar i buidar! Tanta mel a recollir i | | que comença el treball fins que plega, no para un sol moment, rondina que | rondina | . "Tantes flors a visitar i buidar! Tanta mel a recollir i aconduir! |
|