Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sempre m'ha distret." "El vell llibre de Pellegrini em basta", va	rondinar	l'honest doctor Robuster i Tramusset, en el seu ocàs professional, ja
para, al silenci absolut d'una destrucció total." "De res massa", va	rondinar	la senyora Magdalena Blasi, que escoltava. "Savis de segles allunyats ho
res. Que Déu ens ajudi a tots! Mentrestant, Candaina s'allunyava tot	rondinant	. Ara el Sagristà s'estava assegut al seu seient en un lloc destacat de la
cap. Déu faci que no ens vingui res de pitjor. —S'aixecà i s'allunyà tot	rondinant	: —Malviatge! —I repetia: —Maleïda l'hora que pensà a tornar. Malviatge!
—Ja sabeu que a les comunes dels subalterns només ens podem ajupir —	rondina	l'home, malhumorat. —S'explica. Els subalterns sou més joves. —Ja n'hem
de la veu més mascla li ha de prendre la quartilla de les mans. —No!... —	rondina	sordament. Els altres es precipiten, li arrabassen el full, i ell pot
tustant les galtes d'una d'elles. La dona deixa escapar una breu queixa,	rondina	quelcom inintel·ligible i ell, amb la intenció d'accelerar el procés de
ho són perquè voleu —li diu la noieta. —De què parla, ara, aquesta? —	rondina	l'home. Però ningú no li contesta, ell s'ha girat de nou cap a la seva
estat quieta i poc amiga de córrer —la dropa li haurien de dir,	rondinava	en Tai— i no s'havia alleugerit a les seves velleses. Però la tartana
a la criada: —El Mossèn no troba les sabates. Vés a buscar-les. La noia	rondinà	. —Jo sola no hi pujo. La dida li donà una empenta. —Vés, boja!
també, i adornant, la seva experiència de dandi ciutadà, de passada	rondina	del llit incòmode, de la brutícia descarada, del menjar que no pot
embadalit amb la dubtosa senyora, i l'econòmic empordanès s'estremeix i	rondina	; predica amb èxit fàcil a la tertúlia del llibreter Sterling, la
Quina arracada! Andreu És clar, com que sempre	rondines	! No en facis cas, Amèlia. Maurici Doncs avui també n'hi
havia res que pogués fer sortir taques. El propietari se'n va anar i tots	rondinaven	. I tot plegat, tant anar i venir, tant enraonar i tant enrabiar-se, per
Diu que vas estar a punt d'escanyar-lo? En Quimet estava molt amoïnat i	rondinava	, la feina per mi, he de fer una columna nova, perquè de la manera que va
banda a l'altra, i va dir, és pitjor que si estigués dalt d'una barca. I	rondinava	que si treia el remei, pena perduda, i que el cuc li feia la guerra per
de covar, esperant. I al cap d'uns quants mesos en Quimet va començar a	rondinar	i a dir que els coloms no valien res; que només servien per agafar espart
que havia trencat quan va néixer l'Antoni i que en Quimet havia canviat	rondinant	, i tocava les flors del cobrellit de ganxet que sortien enfora, i tocant
i així que entrava a la sala ja em trobava els llums encesos i la Rita	rondinant	i la modista amb la cara amoïnada i en Vicenç dret o bé assegut o bé que
la despesera, sentí qu' al compás del feble dringar del plat y copa,	rondinava	pe'l fosch corredor la paraula /conconjugadores\. Capitol
esbategava fortament. La sorpresa l' havía deixat atontit —¿Qué faig?... —	rondinavan	sos llabis. —¿Qué faig? —tornavan á preguntar duas y tres y quatre
cap mal. Demana un "pasmòdic", és això el que li convé. Ell se n'anà	rondinant	, i jo, per donar més veracitat a la cosa, vaig seguir fent el malalt. De
cosa vàrem exagerar la nostra penúria i no li vàrem donar propina. Ell	rondinà	. La seva amabilitat s'havia fos. I al moment d'anar a dormir, en lloc de
que tenia raó, però que hauria preferit dormir sota un arbre. El vell	rondinà	perquè no el deixàvem dormir, i el company i jo ens vàrem estendre damunt
feblesa és, per ell, fer-se'n perdonar una gran part. —Aquests mosquits! —	rondina	—. Potser fóra hora que mudéssim de lloc els rentadors...—. S'aixeca
dona. —No trobo que sigui el moment oportú de fer aquests comentaris... —	rondina	confusament. Però ella ja se n'ha distret i per tota resposta li demana
fort que té sobre els genolls. "Ben mirat, que en pau descansi!",	rondina	entre dents mentre s'estreba les aletes del coll i respira alleujat. Es
que l'hauria perdonada quan tornaria a oferir-li el pa o a servir-li vi; a	rondinar	segons el seu costum per si el menjar pecava per excés o defecte de
—Deixeu-nos tranquils, gosses! Torneu-vos-en al cau. [(Les Erínies	rondinen	.)] ¿És possible que siguis la mateixa que ahir, vestida de blanc,
fill d'Agamèmnon, i aquest és el dia del meu coronament. [(La gentada	rondina	, desconcertada.)] Ja no crideu? [(La gentada calla.)] Ho sé:
a favor de Venizelos. Brandava el caparràs i escopia. —Antigalles! —	rondinava	amb desdeny—. No se'n donen vergonya! —Què entens per "antigalles",
el mostatxo sense deixar de mirar la gropa tremolejant de la dama. —Hum! —	rondinà	, fent un sospir—. Redimoni de vida, no en té mai prou, la infame!
dona fidel. Quan tornes a casa, ella sempre és allí, ella t'espera sense	rondinar	. L'encendràs, miraràs les anelles de fum enlairant-se, i et recordaràs de
poques i precises. I tot d'un plegat agafà pel clatell un bordegàs que	rondinava	i es veia vacil·lant. —Tens res a dir? —li cridà—. Digues-ho fort
desdenyosament: —No hi ha pitjor sord que el qui no hi vol sentir! —	rondinà	. I, ajupint-se, es posà a bufar rabiosament sobre la llenya humida.
braços rodanxons entorn del coll de Zorbàs. —Si són gotes, Zorbàs meu —	rondinà	, fregant-se contra Zorbàs com una gata—, si són gotes, me n'encomanaràs
anys i es passeja per Alexandria, per Beirut... —Que es foti, la porca! —	rondinà	Zorbàs, i escopí a terra—. Guaita com somriu! Anem-nos-en, patró!
al remaleït Josep... I es llançà sobre el pollastre. —Menja, condemnat! —	rondinava	furiosament, i engrapava grans mossades—. Menja! Menja! —Bravo, monjo!
de botigues, de dones, de diaris... Un monjo rebotit i pelut s'aixecà	rondinant	. —Tinc una cosa —em digué— que et vull ensenyar, perquè em diguis la teva
descansar, esteu fatigats del camí. Demà, però, a matines... —Infames! —	rondinà	Zorbàs entre dents, tot just hagué sortit el monjo—. Infames, mentiders,
compadia. ""Ai, ai, ai!, he de baixar de nou a la terra —	rondinava	—, he de baixar de nou a la terra, pobre de mi; una dona ha sospirat,
—féu Zorbàs, enutjat—. I jo, imbècil, t'estic aquí parlant! Es va ajeure	rondinant	i, al cap d'una mica, vaig sentir que roncava. En tota la nit no vaig
llenyataires que tallaven els pins, els escridassà. Un d'ells va riure,	rondinant	alguna cosa, i Zorbàs se li tirà al damunt. A hora foscant va baixar
no arribà gaire lluny; es va fer trossos a mitja muntanya. —Mal llamp! —	rondinà	Zorbàs mossegant-se els mostatxos—. Encara no està al punt just la fotuda
perquè se li parla: se li enraona, se li parloteja, se li remuga, se li	rondina	... i això amb paraules. És veritat, i ho veurem llargament, que també amb
Mims, fets a semblança del Déu de les altures, mormolen i	rondinen	tot baix, i volen d'un costat a l'altre, —pobres
no és eufòrica: en aparença és un moviment avariciós, comprimit;	rondina	davant de la generositat del món, de la seva diversitat, també; aquest
la galta. El vent, a l'hivern, malhumorat, en tot té que dir, de tot	rondina	i és reny i amenaça en les branques nues. A l'estiu la massa calor li
D'així que comença el treball fins que plega, no para un sol moment,	rondina	que rondina. "Tantes flors a visitar i buidar! Tanta mel a recollir i
que comença el treball fins que plega, no para un sol moment, rondina que	rondina	. "Tantes flors a visitar i buidar! Tanta mel a recollir i aconduir!

Pàgina 1 (de 16)

50 següents