Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'avui anàrem un dia cap a Mallorca. I ningú no tingué por. Els mariners,	ronsejant	i murmurant, acabaren per sotmetre's a la voluntat del vell. Tino Costa,
de prendre el sol, sobre l'herba, mentre uns nuvolets blancs, idíl·lics	ronsegen	pel cel net. Abans de ficar-me al llit he obert la finestra: pau
tan necessaria á la vida de sa idolatrada esposa. Donya Tuyas	ronsejava	per la sala com qui ordena mobles desarreglats y la dida, xuclantse las
una pífia, de tenir el suspens a la butxaca. Vam passar el matí	ronsejant	, encongits, pels claustres de l'Institut, talment els gossos quan es
que fan la viu-viu en els barris més apartats, lluny del vici brillant, i	ronsegen	pels carrers pobres i solitaris fins que apunta el dia, perquè de
lliures, podíem triar. Em molestava de despullar-me davant d'altri. Vaig	ronsejar	i quan el meu company ja era al llit vaig apagar el llum. Per la finestra
em posaria a plorar. Quan l'amo és camí de la vila amb el carro ple, tots	ronsegem	una mica. Però el manyà ja fa estona que ronseja davant de l'amo i tot.
amb el carro ple, tots ronsegem una mica. Però el manyà ja fa estona que	ronseja	davant de l'amo i tot. Si aquest se'l mira com reconvenint-lo, ell li
Puch parlar? Pep. Si, home. Xich. Donchs... [(	ronsejant	)] Pep. Vatja, acaba. Xich. Com la Junta de defensa
's reuneixen ara. Julia. ¿Y 'l condempnarán? Xich. [(	ronsejant	)] Oh... [(fent l' ignorant)] Pep. [(á Xich)]
si en altres cassos ha fallat pena de mort? Pep. Ptse... [(	ronsejant	)] Julia. Diguéu. [(ab insistencia)] Pep.
una vàlvula necessària per a desfogar-se." Josep tornava de l'escola	ronsejant	, desmanegat, empetitit per l'esclat del migdia. Mònica considerà aquella
el seu agraïment... —Si vols alguna cosa truca el timbre. —Està bé.	Ronsejava	, desplaçava novament la roba. Tenia necessitat de manifestar la seva
"Vés on el Fat i el teu impuls et menin. No aniré	ronsejant	al teu darrera, ni puc errar el camí, tu essent el guia:
vida. Travessem els suks, flairosos de totes les essències, per on	ronsegen	els homes, mai apressats, i van de compres les dones, embolcallades amb
què fas axò? ¿Que no vols pendre xacolata? Y ella que, després de molt	ronsejar	, diu, diu: —Paquè ho tinch prohibit. —¡Prohibit! Y ara ¿per què
blanch, com blanch era'l del que'ls havía pogut veure, cinch hores abans,	ronsejant	per la roureda del turó de Caminals. Escamat y recelós, anava, donchs,
cançó de les noies que a la fi verdejava; i elles començaven a riure i a	ronsejar	sols per coqueteria, perquè l'intent prou el tenien de cantar-la tota. El
força més. De vegades Bagheera, la pantera negra, s'acostava tot	roncejant	per la Jungla, a veure com anava el seu mimat, i roncava amb el cap
sinó que debatega i vacil·la, i adés s'enfila amunt i ara aplana el vol i	ronseja	. Tot els fadiga. Un esclat d'alegria sobtada se'ls desfà després en
el seu àpat, tragué de l'armari cantoner una bombeta d'oli, l'encengué i,	roncejant	a posta per la cuina, donà per tres vegades la bona nit, a estudiats
i una bona llesca de cansalada. Ja a punt de partir, en Pauet Bau anava	ronsejant	esperant que l'amo li parlés d'arreglar el compte. Poc era el que el
vós? —preguntà Vilaret. —Vostès m'han dit al poble, al poble ja hi som —	ronsejà	l'home. —Però no descarregareu pas aquí les nostres maletes... —féu
les dues, —li respongué En Sebastià, bo i mirant son rellotge. —Bé, bé;	ronsegeu	massa. No em fa gaire goig avui anar de nits, —replicà el traginer, molt
els llums per veure si el Bajalta s'adormia. Però per més que maldà i	ronsejà	, així que es ficà al llit, com fera que esperés a l'aguait, Pigmalió
tots hem rebut un parell de cartes i alguns diaris. Ara ens n'anem,	ronsejant	, cap al prat, darrera les barraques. Kropp porta sota l'aixella la tapa
l'alè, ocupa poc espai, no fa mai comentaris ni preguntes. Ara	ronseja	, no et treu els ulls de sobre. Apocat, neulit, mena de canya trencadissa,
perdem temps, anem a veure-les. De moment, el representant de la Peters	ronseja	. —Quan arriben tots els altres? —pregunta. —Amb uns camins tan bons és
de campana d'abans: mitja hora d'esbarjo passa molt de pressa. La gent	ronseja	, es distribueix pels corredors, cada u al seu, cada u a la seva cel·la...
la campana. —Sents? Lliures com nosaltres, oi, noi? S'aixeca, botzinant,	ronsejant	. T'atura en entrar al corredor... suposo que amb aquella flor de dona que
una estona, ningú no t'amoïnarà... I així, a la tarda, després de	ronsejar	una mica per tota la casa, he pujat a dalt de tot. Mentre, amb els
de teulada o buldog. Vingué l'hora de tornar al col·legi. El minyó, tot	ronsejant	de vergonya, hi fou acompanyat per l'impenetrable genitor; el qual donà
i qui va jurar que ho acabaria tot. Els primers dies plogueren denúncies.	Ronsejant	i entre renecs s'anaren pagant les penyores. Va passar-se la veu d'alarma
en avinenteses excepcionals. Capítol VII En l'època en què havia	ronsejat	al cementiri i llegit les làpides de la família tenia amb prou feines els
d'encaixar amb el meu tutor. Trobàrem una altra rastellera de gent que	ronsejava	al defora, però Wemmick s'obrí pas enmig d'ells tot dient amb una fredor
baixaven el carrer cadascú a la seva banda, Startop al davant i Drummle	ronsejant	darrera, a l'ombra de les cases, gairebé com tenia per costum amb el seu
i en el meu vestit. Vaig batre la pols de la presó que duia als peus tot	ronsejant	d'una banda a l'altra, i vaig espolsar-la del meu vestit, i vaig bandejar-
Però havent dinat, quan li vaig haver fet agafar la pipa, i després de	ronsejar	amb ell per la forja, i de seure plegats en el gran bloc de pedra que hi
saber a Fleet Street, i allí vaig atrapar un cotxe de punt que encara	ronsejava	, i em vaig fer conduir als Hummums de Covent Garden. En aquells temps
seu marit, no serà mai possible. Vejam, Molly, Molly, Molly, Molly, com	ronsegeu	avui! En adreçant-se a ella la tenia ran de colze, posant un plat a taula.
que hi tornés. Vam baixar amb tota calma les escales del Temple, i	ronsejàrem	a baix com si no estiguéssim pas ben decidits a anar per l'aigua.
amb el menyspreu més gran.— Quatre rems i dos d'asseguts no s'encanten i	ronsegen	, cap amunt amb l'una marea i cap avall amb l'altra, que no hi trobeu la
la impressió que fóssim engabiats i amenaçats. Una galiota de quatre rems	ronsejant	d'una manera tan inavesada que hagués atret aquella observació era una
amb els dos dits, del paper al capdamunt del seu cap, es va aixecar i	ronsejà	pel volt de la taula, sotjant l'efecte de la seva obra, que jeia en
retingut: Segonament, que havia començat com un qui sap què indecís,	ronsejant	en els meus pensaments fins a tornar-se un propòsit decidit? El propòsit
unes colles d'homes bruns, tronats, de caminar cadenciós, començaren de	ronsejar	per aquells carrers amb el nas enlaire. Miraven pels balcons, preguntaven
desconfiança del quiosquer talp, petaria vidres. —Com era aquest paquet? —	ronseja	.— Perquè en tinc dos... Es veu que la gent s'ha esverat... L'insulta
i anem a casa. ¿Em sents? —cridà la nena, en veure que el seu germanet	ronsejava	. —Calla! Veus? ¿Veus com es mouen? —I és clar, que es mouen
" "—A veure —respon, mentre em pren dels dits la càmara. Arrufa el nas,	ronseja	." "—Quant? —insisteixo." "M'agafa pel coll." "—¿
a Castellví de Rosanes, on m'havien dit que els pagesos me'n vendrien.	Ronsejaven	molt, no volien bitllets —i jo no havia pensat a dur coberts de plata o

Pàgina 1 (de 3)

50 següents