 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb rosada |
Freqüència total: 700 |
CTILC1 |
| d'Otradnoié: "Darrera els arbres negres brillava un teulat, moll de | rosada | ...". 21 juny. El diari publica unes declaracions | | Al matí vaig al Pujolar: torno amb un gran cistell de bledes molles de | rosada | . Continuo prenent notes per a l'article (Villon, Ronsard). A la tarda | | nit el mort es descotxava de la terra, i se'l trobaven al matí, moll de | rosada | , sobre la terra remoguda. O la de l'esperit invisible que es bevia l'oli | | Els ulls enllagrimats, Júlia, conviden als llavis. És amb aquesta | rosada | que els homes desitgem d'apagar la nostra set. [(La mira molt de prop | | fossars arremolina les flors que banya, matutina, una | rosada | de dolor. Damunt les tombes sumptuoses, que el fred amaguen de | | diré clavell formós nascut a la matinada\. I un clavell ple de | rosada | que ornava el pit gloriós s'extremí damunt l'amada, | | divins ixes tot jorn, tan si fa sol com neva i la | rosada | , dins la boca teva gosa posar sos ulls diamantins. No vull la | | de bo! com aquell núvol inflamat, diluir-se en l'aire en un polsim de | rosada | , sense pensar res, sense sofrir; fondre's en la delícia de l'aire blau, | | els animals, però també segons algunes plantes, fenòmens meteorològics ( | rosada | , vent), geològics (sal) o anatòmics (pèls del pubis). Aquests clans | | que dóna al camp. L'eixida és plena de lluna. La lluna és fresca com la | rosada | . Tinc la sensació d'un bany dintre un riu de plata després d'una jornada | | cara al corrent d'un rec. Tot era fresc, nou, bonic. Les herbes molles de | rosada | feien olor. Rèiem, contents, de la nostra aventura. Ens semblava un mèrit | | mateixes? Les gotes d'aigua de les herbes lluen amb el sol. Semblen de | rosada | . Hi ha fulles totes platejades. Munta l'olor de l'herba humida que | | aquesta nit al ras! ¡Déu meu, com em sento sol! Tinc fred. Ja cau la | rosada | . Em palpo les robes mullades. Jo em faré un llit gairebé confortable. | | i les he lligades amb dos mocadors. Així he fet un cobricel per aturar la | rosada | i a sota he estès un llit de branques trencades. He triat les més fines i | | fa jeure sota els tamarius aquesta nit i tremolar de fred, tot mullat de | rosada | . Jo em penso que això és viure lliurement i intensament i que només per | | I el franciscanisme m'ha envaït el cor. He estimat l'herba tendra, la | rosada | que em mullava el cos, l'entumiment dels meus membres, la pols de la | | d'ara. Les vinyes, els arbres, el cel, les herbes de vora el camí, la | rosada | , la llum, els poblets que veia en la llunyania, del carro estant, tot és | | Mai no he estat més feliç. Em posava a tallar els raïms molls de | rosada | , i això també era una joia, una plenitud. Algunes nits foren d'una | | El matí és fresc, clar; les herbes de vora la carretera són molles de | rosada | . Hi poso les mans i després m'aplico la humitat als polsos, a les galtes. | | ¡Un ángel! Potser sí qu' en mon cor nían los sentiments mes purs que la | rosada | : mes ¡ay! que al angel la desditxa horrible li talla á voltas sas | | i els dies, la feina i el descans se succeeixin, i la | rosada | de la son, caient-nos amb sòpita i benigna feixuguesa, | | en els arbres i flors i fruits i herbes resplendents de | rosada | ; exhala flaire, després d'haver plogut, la Terra fèrtil; | | lloc deliciós; ni l'herba ni flors ni fruits que brillen de | rosada | ; ni flaire havent plogut; ni l'agradívol fosquejar; | | seu carro l'extremitat de l'Oceà, espargia raigs amb | rosada | , paral·lels al terra, descobrint en amplíssim panorama | | (car la Nit no hi arriba amb vel de fosca), i la | rosada | amb un perfum de rosa, perquè tot reposés, tot va ordenar-ho | | estels que té la nit innúmeres, o els estels del matí, plors de | rosada | que el sol fa perlejar en les flors i fulles. Regions | | crim mutu, conhort de llur pecat, i va oprimir-los la | rosada | del son, cansats a l'últim. Quan la virtut de l'enganyosa | | dormit sobre el pont i els seus cabells grisos i arrissats gotejaven | rosada | . Totes les profundes arrugues de les galtes, del mentó i del coll li | | sota el ventre el seu fanalet eròtic. Els cabells de la nit regalimaven | rosada | . Em vaig ajeure a la platja, em vaig submergir en el silenci, sense | | sol ja era alt, brillaven el cel i la terra, titil·lava a les fulles la | rosada | . Una merla va volar davant meu, s'aturà en una branca de perera | | substància. Zorbàs s'havia aixecat de l'herba, amb els cabells plens de | rosada | i de terra. —Cuitem, patró! —em cridà—. Mudem-nos, arreglem- | | és una literatura plena de llibres que tenen les planes mullades de | rosada | i les lletres fan olor d'herbes del bosc, perquè els que no són escrits | | semblants a ulls que es torcíen penosament i sobreixíen sempre de | rosada | . I la Vida s'allunyà dels nostres camins; perquè el flamenc ja no | | el prat joiós damunt la terra i a les gotes brillants de la | rosada | tendra es confessava l'home que amic diu la Tristesa. | | dins de l'alba. ¡Quin repiqueig que fan les gotes de | rosada | ! L'alosa és dins l'oreig, l'oruga dins de l'herba i | | guisa ho fem, que d'altra no ens escauria i si una vegada ens serveix la | rosada | damunt les violes dels camps per acompanyar l'ofrena humil de les nostres | | sembla dret i segur i ferma tota terra. El món és talment una gota de | rosada | a trenc de dia, clar i transparent com els mateixos ulls que el guaiten. | | poncella no desclosa, fruita que res no ha tarat, frescor en el cor de | rosada | , claror d'alba en la memòria! 11-IV-42 Un somni Quan era infant | | pomers cuallats de flors i d'ocells. Les pedres lluíen humides per la | rosada | . Els moixons creuaven son pas amb un vol a ran de terra. El nostre petit | | fresc somovia elegantment les fulles, com a posta perquè s'espolsessin la | rosada | . A mesura que el sol guanyava camí, els cingles mudaven de tons, mostrant | | la cara riallera. Aquell encoratjador somriure, com un sol, va assecar la | rosada | dels ulls de la Maria. II Ja s'acabava el bon temps. Les grans | | bastons improvisarem una tenda, tan sols siga per resguardar el cap de la | rosada | i de l'aire gelat que ja es deixa sentir. Després, ja reunits bons feixos | | de La Fontaine me'n vagi a festejar a l'aurora entre la farigola i la | rosada | . Orgull de l'Institut serà sempre la benaurança feliç d'aquest equilibri | | A mig aire de la muntanyola va trobar Bagheera amb la pell tota plena de | rosada | matinal, que li brillava com pedres precioses. —Akela ha errat el cop | | l'ànec salvatge, pel cel crida: Homes! Ja és dia! Ja és dia! La | rosada | en la pell s'ha esvaït, pels camins ja no resta una mica | | la dona que et donà llet —digué Comare Lloba, que anava tota molla de | rosada | . —L'han lligada i la volen matar. Però jo he romput els lligams i fugirà | | Quatre coses hi ha que no han estat sadolles, d'ençà que les | Rosades | coronen el matí: El pap de l'esparver, la boca de Jacala, les | | el que volia, començà a córrer incurosament damunt les herbes molles de | rosada | , fins que arribà a la cabana on cremava el llum. Tres o quatre gossos es | | només el just per esperar l'hora de la seva cacera nocturna. L'olor de la | rosada | als aiguamolls li havia obert la gana i l'havia inquietat. Li calia | | bona com la que el rostre sent damunt d'un coixí de violetes molles de | rosada | . La fresca anima l'agilitat del pas i acompanya el camí de la feina, |
|
