Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dels pobres. El vi que ens feia forts. Un tros de ceba crua, un	rosegó	de pa. I un got de vi, solemne. Parle del vi dels pobres,
només hi ha granotes! Adam. ¿I que no són bones? De quin pa fas	rosegons	!... Us donaré les llavors i el planter que us calgui per començar els
la Maria, a totes, d'una a una, no m'entendrien: estan fetes a viure de	rosegons	estovats com les gallines. Però tu, sí, Amèlia, tu m'entendràs. I ell
Ben cert que en coses de l'amor de cap pa no faig	rosegons	. Tota farina bla vull moldre. Si l'enamorar-se d'un
encara resquícies del darrer àpat: les estovalles apilades a un cantó,	rosegons	de pa, un pot de llauna, ampolles i gots bruts i unes sabatetes de
de serradures molles. Potser a sota hi havia alguna cosa bona com ara un	rosegó	de pa... però ¿què és un tros de pa per acabar amb tota la gana?... Per
gran multitud de budells prims i galtes badoques. La dictadura omplia de	rosegons	de pa els abdòmens esquàlids i feia una mica de focs artificials, per
no em vegi en el cas d'haver de trucar a la teva porta per demanar-te un	rosegó	!... —I per cert que no et podria pas donar més que rosegons. Amb la
demanar-te un rosegó!... —I per cert que no et podria pas donar més que	rosegons	. Amb la misèria que corre! —observa el senyor Llibori, en un to de plany
i de consideracions, que jo l'hauria rebutjada com qui rebutja un	rosegó	de pa. Jo havia d'ésser genial entre els més genials. Fora d'això, res no
—I total: què et donen? Dos cèntims, o una arengada rovellada o un	rosegó	de pa. Dos cèntims! Una moneda insultant que ja només existeix a Espanya
tinch gana!... ¡Mare... vull pá! Hi habia dias en que no tenia ni un trist	rosegó	per darme. ¡Y com viviam! ¡Mare de Deu Senyor, com viviam! La nostra
la cendra de la llar, uns quants trossos de carn plens de cucs i uns	rosegons	de pa brut que ni els porcs no s'han volgut menjar. Els agradarà, a les
d'homes s'envilien i queien de genolls perquè no tenien ni un trist	rosegó	de pa per a sostenir llur ànima i llurs ossos, heus aquí que rebia un
sense acompanyar-lo d'una bona llesca o, en hores difícils, d'un mal	rosegó	? ¡Si àdhuc els déus volen farinetes en l'ofrena dels sacrificis!
forquilla sortia la mà de morter o un plat d'espines de sardina, o bé un	rosegó	de pa de la època de les cavernes. La part de balcó que donava al pati,
vianda. Va posar-se a escorcollar el sarró i, al dessota d'un sostre de	rosegons	, va trobar-hi pa tou, formatge, una llonganissa de llom i finalment una
ús propi, pelleringues de carn sobre els carbons i la cendra. Treieu un	rosegó	de pa —o de galeta, car el pa fet per vosaltres, al campament, no sempre
bagatge, per cercar-hi un pot de confitura. Trobat que fou, n'untàrem uns	rosegons	de pa, que ens menjàrem. Quan va haver travessat el riu tot el bagatge,
deixeble, que defensi un os, un plat de sopes, una cassola untada o un	rosegó	de pa amb el braó, amb la tenacitat, amb el foll enrevenxinament que
de llur existència, i de repartir una quantitat, no mai prou abundosa, de	rosegons	de pa als gossos famolencs, arribava l'hora d'esbrinar qui tirava més
algun vas amb resquícies de vi, alguna forquilla usada i engrunes i	rossegons	de pa sec. Cada habitació era una escampadissa de coixins, de llençols,
una cosa desagradable l'haver trobat a la manta de l'Anton polletaire un	rosegó	de pa sec? ¿És que se't canvia la situació i vas per avall? Això sí que
-li així la fugida. —Roja, jest... —li va dient, mostrant-li un	rosegó	de pa que ella ensuma amb un posat traïdorot. Sí, sí! Qualsevol
com sarrons, plenes de llibres, rosaris, cartutxos, cèntims menuts i	rosegons	de pa; amb aquell nas vermell i ganxut com el bec d'un esparver i amb
tan bé en terra com en mar. Salpava a l'alba en son bot, amb quatre	rosegons	de pa, un tall de qualsevol cosa i un carretellet de vi rabiós; tirava la
Ma mare, la pobra, també es trencava les ungles. I total, per menjar un	rosegó	de pa amb llicsons en vinagre o cosa per l'estil, perquè d'aquell mocador
malalt. El parc, a les tardes, s'omple de criatures que l'enfarfeguen amb	rosegons	de pa; ell se'ls menja per compliment. Però ja se'n cansarà, d'estar amb
de casa uns cosins. En Joan li girà uns ulls agraïts, deixà estar els	rosegons	de la seva ració, i enfonsà les dents a la crosta ensucrada d'un
dins l'una mà, com si els hagués robats, i amb l'altra aferrà també els	rosegons	. Era un minyó aproximadament dels seus anys, però prim, esparracat,
d'anar pel món, amb fam, sense taula parada enlloc..." I allargà un dels	rosegons	de pa. Però el captairet, indecís, no allargà la seva mà per rebre'l. Amb
al to de la festa. Quan llavors En Joan clavà les dents a un dels seus	rosegons	, hi trobà mil gustos. Al mateix temps, una estranya frescor se li difonia
no res els sembla mercadejable: un grapat d'ametllons, tres peres verdes,	rosegons	de pa, un ram de menta o de marduix, un pollastre, dos pams de roba, set
que ja era fosc. Jo l'esperava, com de costum, per regalar-me amb els	rosegons	de tota la setmana, que, perquè venien de tan lluny i eren de l'avi, els
resum, resurrecció, risible, rosa, rosada, rosari, rosat, rosegar,	rosegó	, rosella, roser, rosetó, semasiologia, sèsam, sorpresa, sosa, teosofia,
obria la boca desdentegada, tot esperant devotament que li encertessin un	rosegó	de llonguet, disposat a ballar, si li ho demanaven, i tot l'ardat de
Xóoo, Lusseru!...", o bé li donaven tot lo que els passava pel cap: un	rosegó	del calaix, un rave de la cuina, la menta del test de l'eixida,
cas, la gent es passava la mà pel clatell, feia un badall i menjava un	rosegó	de pa. Però sempre hi havia una cosa o l'altra. El peix moria —era un art
Sovint el trobava al carrer, en plantofes, menjant taronges i	rosegons	de pa sec. Ja vell, carregat d'espatlles, vestit de negre, amb els ulls
mateixos, quan l'ocasió arriba, procuren deixar un plat amb aigua i	rosegons	de pa per als camells dels Reis, ¿no sóc mereixedor d'una més gran
em tenia mania i no em deia res si no era per força, com qui llança un	rosegó	a un pobre. —Estàs segura que aquest et tractaria més bé? —Ja m'hi va
Veus, Albuixech, això és de veres. No coneixíeu la vella, és clar. Era un	rosegó	de dona. Hauria anat piulant uns quants anys encara i hauria mort prou
gos, per més que 'l tenía molt justet; aixina ho feu y traent uns cuants	rosegons	de pa, més durs que una pedra, en amigable companyía, se 'ls menjaren com
afalagar, passant-li la mà pel cap. Llavors vaig treure de la motxilla un	rosegó	de pa; ell me'l prengué i fugí un xic lluny, perquè ningú no l'hi pogués
tè, mestressa.— Ho fa d'una manera afectuosa, i li dóna un "resgó" (	rosegó	) de pa, sense enganyar-la mai. Aleshores l'encabestra i, amb el ramal a la
una pasta tova, rogenca i amb olor de pega dolça, en la qual els	rosegons	de pa, la garrofa, l'essència sintètica de cacau i de "canyellina" i un
es concebia mestressa sense una pietat excessiva; ni per la quantitat de	rosegons	de pa que es donaven als pobres, perquè només els pobres tenien dret als
de pa que es donaven als pobres, perquè només els pobres tenien dret als	rosegons	de pa. El personalisme i l'individualisme, que eren potser molt més
en companyia d'una germana cega, terciària com ell mateix. Menjava un	rosegó	de pa i es passava tot el sant dia guaitant les evolucions dels seus
Mon o d'un Severo Catalina; però, dels celebrats oradors, només n'exhibia	rosegons	i escorrialles, que ell barrejava dins el seu estil romàntic i vigatà,

Pàgina 1 (de 5)

50 següents