Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
roser A 1 oc.
roser M 860 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb roser Freqüència total:  861 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

on es comprimeix la vida nova. Ahir vaig veure els primers brots d'un roser silvestre. Però són lluny encara les flors que alegraran aquestes
maduixes. Hi ha una mica de boira als cims. Mar ombrívol de faigs, rosers boscans amb el record de cent roses; només hi queden els calzes, turgents
delicioses fioriture. Tornant, m'adono que vora casa ja brota un roser silvestre. El Montseny és d'un blau agrisat: contra aquell fons es
A la tarda vaig a Rosquelles i al Noguer. Passo entre altes falgueres, rosers boscans en flor, grosses margarides. Tornant, renyo els nens, i la
a primers de maig del 31 perquè en es corral ja havien florit es rosers i es cossiols de ses alfabegueres eren mesells de verd i tota sa casa
que lleva, ben blava, cada cent primaveres aquell roser reial, salvat del monstre ponentí, i arpellut, advera
un vol de nenes, càntir als dits; l'ardor del sol pinta un roser en llur pit, i, en l'escotat del cos, fa olor de bresca aquell
oblidada, tota bella i desolada en el verdor del roser. Un dia sols fruiré de ta vida enamorada: en apuntar
que un altre llavi va besar primer; jo vull collir la rosa del roser i amb mos dits esfullar la margarida. —Què hi fa que ta sentor
enmig de dos crepuscles, fosca endins. De les espines dels rosers divins ixes tot jorn, tan si fa sol com neva i la
la tristesa inguarible de les coses. VII En el roser ja no floreix la rosa i dins l'estany s'estan podrint les
Has sentit el turment de les besades, i el roser de la boca ha tret florida. Els somnis han parlat prenent
les pereres nanes, de branquillons bronzejats i sense fulles i els rosers i els llessamins ja esclarissats i sense la ufana estival. Tant els
el rellotge de sol diu les hores iguals, sancnejen els rosers vora la rectoría. Ton amable repós, l'enveji, bon rector, i el
benvinguda siga la pluja, la fina amiga, que al roser del meu llindar ara vé á murmurejar; el cel és color
o que el verí segregat pels cinípids produeix creixement monstruós en el roser bord i en el roure. Per tant, deduiria per analogia que, probablement,
clavellines i els boixacs, o creixen, enfiladissos, per les parets, els rosers. A la fi del recorregut passareu un portal i anireu a parar al mirador de
el que sigui, que els fa essencialment previsibles i exclou que un roser pugui produir violetes o estrelles de mar. L'artista, en canvi, ha de
gustos. El que li dona pels planters, demaneu-ne d'agricultura: geranis, rosers, cols, lleçamins, faves, clavells, escaroles; una barreja de flors, de
sembla adorable per a viure-hi. L'esperit hi deu poder florir com al roser les roses". I planejant sense remor, aniria resseguint, damunt la nostra
un extrem d'un pati, un gran pati d'establiment pedagògic, entre eures i rosers florits, sostingudes per uns permòdols de ferro forjat, a manera de
llargues fileres d'acacies; un jardí quadrat que vorejaven vainilles i rosers, i en el centre del qual s'hi aixecava un bonic brollador de pedra amb
rossinyol no sol ésser mai gaire alt: generalment trien un arbrissó, un roser, un lilà o un arbre fruiter. Ponen cinc o sis ous, tots llisos, d'un color
i avall de les terrasses que foren al reial jardí, on sacsejaven els rosers i els tarongers pel divertiment de veure com queien les fruites i les
el que podia veure-s'hi. Era un jardí gran, a mig conrear, amb espessos rosers anomenats "Marescal Niel" (que són alts com glorietes), amb llimoners i
diu: —Al reconet del rebost, on pensaré: —Mare de Déu, quin soroll! Els rosers de Saadi El bon ermità Una vegada un lladregot s'esmunyí dins la barraca
del jardiner Tants infants que moren! ¡No és estrany de veure tots els rosers florits damunt la terra, si sota la terra reposen tants infants! Bon
i sos cabells grisos s'acosten a enredar-se en les espinoses tiges d'uns rosers, encara feixucs de perfum. Ha parlat sense moure l'esguard de la
la mà, penjant. Ha cercat d'acariciar el pare narrador, ajagut entre els rosers. Ha trobat a les palpentes la testa d'ell i ha enredat els dits, manyaga,
llegendari màgic del Montseny fou portat a memòria. L'home ajagut entre rosers va contar la història de la creu de dalt del Gorg, que espantava els mals
El camp de croquet de la reina Vora l'entrada del jardí hi havia un gran roser: les roses que hi brollaren eren blanques, però hi havia tres jardiners
de dir en veu baixa: —Veureu, el fet és, sabeu, senyoreta, que aquest roser hauria hagut d'ésser un roser de roses roges, i per equivocació n'hi van
el fet és, sabeu, senyoreta, que aquest roser hauria hagut d'ésser un roser de roses roges, i per equivocació n'hi van posar un de roses blanques, i
assenyalant els tres jardiners que jeien bocaterrosa al voltant del roser, perquè, veieu, com que jeien cara en terra, i el model de llurs dorsos
cridar la Reina.— Em feu rodar el cap... —I després, tot girant-se al roser, seguí dient:— Què hi heu fet aquí? —Plagui a la Vostra Majestat
la ufanosa grogor d'un taronger. Mossèn Gaspar allunyà una abella d'un roser i flairà la closa presó d'una poncella. Junt amb la flor, arribà a les
á Filipines ó al Tonkin, y á acabar de aromatisar ab lo perfum del Roser aquella nostra plácida y somiadora vida, quasi cada dia del any se
Un botànic vol observar les fases de desenvolupament de la flor d'un roser, des que apareix el primer botó verd, fins que despunta la poncella, la
pel jardinet que hi havia darrera la casa. Aviat enllestiren de veure els rosers, les xeringuilles, els lliris blancs i un baladre esponerós. Ella,
-se. Tardejava i el camí era llarg. La noia, ja refeta, s'apropà a un roser, trencà amb les seves dents blanques de pagesa sana una poncella color de
de salzes un bust de Beethoven; en un fragment de marbre blanc, entre rosers i molsa, una poesia escrita o tal vegada unes paraules molt
cansat del passeig, va seure en un banc gairebé ocult entre acàcies i rosers sense flors. Des d'allí s'estigué contemplant una estona llarga els jocs
jo opino que el vertader escriptor troba la felicitat escrivint, com el roser fent roses. —La felicitat —li respongué Saumell— consisteix en el lliure
de dur-lo fins en una finestra; fora, en la tarda declinant, els rosers vermellejaven, i l'olivera del paradís expandia la seva flaire melosa i
una tarda d'estiu, jo estic en el claustre de la catedral mirant els alts rosers que floreixen al mig del jardinet claustral, on són enterrats els
Ja la bardissa roserenca era tota xaruga i havia passat la florida: els rosers trescaven abandonats damunt els caminals, i enviaven branques totes
el Papalló;— estan massa ficades entre la gent humana. El Cargol i el Roser Al volt d'un jardí hi havia un clos de mates d'avellaner, i més enllà
camps i prades, amb vaques i moltons; però al mig del jardí hi havia un Roser al bo de la florida. Sota d'ell s'allargassava un Cargol que tenia
o donar llet com fan les vaques. —Espero qui-sap-lo de vós —digué el Roser.— Puc demanar quan en veurem alguna cosa? —Em prendré el meu temps
gairebé en el mateix indret d'abans, a la llum del sol, sota el Roser; aquest ja poncellava, i les poncelles havien començat a expandirse en

  Pàgina 1 (de 18) 50 següents »