Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
rossegar V 93 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb rossegar Freqüència total:  93 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

dels vestits de les al·lotes xisclaven al sol, pesat. Darrera darrera, rossegant els peus i negres, remugaven rosaris les velles. Al cap de la processó,
i delitar-se; aviciar-se i viciar-se; arrossegar i rossegar; arreplegar i replegar (en un dels seus sentits);
així com vels col·locats a la testa a tall de turbants, i mantells rocegant. Gran nombre de joiells penjants, les cadenetes penjades del coll amb
es doblegava en la part superior, sostinguda amb la faixa perquè no rocegués, i amb la de darrera s'enbolcallaven o la deixaven rocegant com un
perquè no rocegués, i amb la de darrera s'enbolcallaven o la deixaven rocegant com un mantell. L'efont de les dones tenia caputxó format per dues pesses
nivell dels genolls o més, obligant a nuar els extrems per a impedir que rosseguessin, atabellades també com les faldilles. La part alta de les mànegues i el
dispendi de pells luxoses. Un cop abandonades les llargues mànegues que rocegaven, en 1200 se saltà a l'extrem contrari, confeccionant-les amples
les classes altes eren de teixit d'or o brocat, molt folgades; per que no roceguessin s'arremangaven del davant i costats. S'usà cinturó de seda negre brodat
i l'ús del verb ésser per estar; l'ús del verb rossegar o arrossegar, avui perdut a molts llocs, pel castellà
l'erosió ataca activament els vessants i la nova vall en dilatar-se rossega els replans de la vall antiga. Seguint el procés de maduració, l'atac
Fe, on l'erosió remuntant de la riera de Gualba, fortament engorjada rossega ja l'esmentat planell d'erosió. Així, doncs, les aigües que des del turó
té un comportament molt interessant: si se li acosta un enemic, corr, rossegant una ala, com si estigués ferit, per allunyar-lo del niu. Després vola
Només es poden veure amb una lupa bona, o se'n poden donar compte rossegant un dit o un tros de roba davall una fulla i veient com queda enganxat. Té
i amb cridòria pels carrers muls indòmits vos rosseguen. Fins que tot el cos sagnant una llaga fet teniu.
contra aquella decadencia, essent natural que fés esforços per no esser rossegat per la corrent, com tants d'altres; pero, o no va trobar on agafar-se,
moviment més pausat apareix en la corda baixa la figura imitativa del cuc rossegant-se per terra. No trobem en tot açò el germen dels procediments
no tenen cobricel ni cortines, i només un rodapeu o sanefa que rossega per terra; quan el llit té cobricel, les cortines són de seda, dobles,
pels territoris que ocupen (els dipòsits de pedres i altres materials rossegats pels glaciars que s'anomenen morenes); en segon lloc, els terrenys
del seu cos. L'han enterrat sense gran cerimònia: un camàlic l'ha rossegat amb una corda que li havia lligat als peus, des del llit mortuori fins al
creu es impossible. Uns la duen renegant indòcils y maleint; altres la rosseguen sense rabia ni mèrit, així com rosseguen el viatge les criatures
indòcils y maleint; altres la rosseguen sense rabia ni mèrit, així com rosseguen el viatge les criatures irracionals; altres passen pena en servici del
pendó qual portant anava en un cavall enmantat ab un rich drap de llana rossegant, y vestian tots de comenadors de Sant Joan, portant un Sant Crist ab
quant me trob' masell de sedes, quant duga es peus rossegant; y un gayato de crosseta com á més seguredat,
l'aire damnat, l'ànima dura... ¡Que vegades, per terra sa manta rossegant, ell, forçarrut i amb mala cara, de les mamelles de
una vegada, Vicent, de l'herba de la prada on seia, rossegant-se igual que un gat montès, fins als peus d'ella va fer via.
tapant capçal, i bandes, i rodes. No es veu res sinó el fenàs qui rossegava; i, quan el carro caminava, semblava l'embalum un
qui esfereía Sant Antoni, pel roquissar de Baus la vagi a rossegar!— Entre els sodrocs de la carreta se perd la veu de la
15. Los núvols que baixan prop de terra, que se estenen y rossegan per los camps despues de las plujas, son senyal de bon tèmps.
no hauríam guanyat poch y no veuríam com avuy, joves que després d' haver rossegat per dins Instituts y Universidats, se troban inútils per seguir una
tarda. S'acosten amb llur complanta blanca, rossegant-se sota el pes de l'hora càndida. Oques que encalmen
dels braços del espòs estrangolat... Amb ses urpes sagnants va rossegar-me fins al cor d' aqueix mont. I amb fúria sens nom
m'aguant dret i vaig que faç clariana, però es viatge rosseg com es correu de l'Havana: tan bé em dóna de llebeig
jo fóra menuda, tornada als meus quatre anys. Vers tu rossegaria la pell de l'ensellar, aquella pell negrosa
la platge xupa, l'ona s'esclafa i riu planera; ara rossega ploranera i capbussa, fluixa i sense upa, i un altra,
desfetes: ells dos se li llencen damunt, i agafant-lo, el rosseguen cap dintre pels cabells, i el tiren sobre el trespol, ple
d'aspra vermellor vestida. Amb un tenebrós rogall rossega cel, s'abraona, s'obre pas a cops de mall. Racó de muntanya
pagar. 3 El sol s'allunya i a flor de riu rossega un llarg mantell de calitja daurada, que un vol d'orenetes
En dolç vertigen de silenci i ombra, la nit tal volta ens hi rossega a frec; l'esperit hi obre els ulls amb un profund batec,
pesombres alçats a aquesta tarda on abans d'expirar rossega la seva arda daurada i opulenta —última— el vast estiu,
geni de Cayfás? Pat· Set añys ha fet qu'em fa viura emb'una anca rossegant, emb'una vida de moros: mil vegades to he contat. Cuant se va morir mon
ho era. Series mestressa a casa. Casaré la Marta, encara que l'hagués de rossegar davant d'un capellà. Seràs la mestressa; tindrem, a cinquanta anys, el
odi perseguia el teu fill, oh rei d'Atenes?, perquè els cavalls l'han rossegat, els nobles i llustrosos cavalls que l'adoraven! Teseu.
nevades dels druides d'antany— florien pels troncs fins a rossegar. Verd d'eterna primavera brillava en la fulla austera
amb tes vils manyes, la flor d'aquestes muntanyes has rossegat, indefensa, vers el cau del teu pecat! Però t'he barrat la
debades els exhorta: la xurma cruel l'emporta, bo i rossegant i mig morta, vers el castell on udolen els set pecats
August està ben satisfet i, fumant tot generós, amb els anys que li rosseguen, puja l'escala i desapareix.] [Acaba la música i es fa fosc.] [S'
brandant dins unes botes de l'època. Va cobert amb una gran capa que rossega amb majestat. Duu un barret d'ales amples i ploma cimbrejant. Dels punys
eix mon la impura pols sa túnica Tal volta taque, que per éll rossega, Taque la ab que 'l calciga áurea sandalia? ¡Que hi
Los concellers de la ciutat assistian al funeral ab gramallas rossegant de dol, perque deyan que la morta, á qui'l poble no coneixia, era infanta
rossas al coll entortolligadas com l' ángel de la inspiració; á terra rossegant son vestit qu' aquella llum débil enfosquía; representació inimitable del

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »