Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dels vestits de les al·lotes xisclaven al sol, pesat. Darrera darrera,	rossegant	els peus i negres, remugaven rosaris les velles. Al cap de la processó,
aviciar-se i viciar-se; arrossegar i	rossegar	; arreplegar i replegar (en un dels seus sentits);
així com vels col·locats a la testa a tall de turbants, i mantells	rocegant	. Gran nombre de joiells penjants, les cadenetes penjades del coll amb
es doblegava en la part superior, sostinguda amb la faixa perquè no	rocegués	, i amb la de darrera s'enbolcallaven o la deixaven rocegant com un
perquè no rocegués, i amb la de darrera s'enbolcallaven o la deixaven	rocegant	com un mantell. L'efont de les dones tenia caputxó format per dues pesses
nivell dels genolls o més, obligant a nuar els extrems per a impedir que	rosseguessin	, atabellades també com les faldilles. La part alta de les mànegues i el
dispendi de pells luxoses. Un cop abandonades les llargues mànegues que	rocegaven	, en 1200 se saltà a l'extrem contrari, confeccionant-les amples
les classes altes eren de teixit d'or o brocat, molt folgades; per que no	roceguessin	s'arremangaven del davant i costats. S'usà cinturó de seda negre brodat
i l'ús del verb ésser per estar; l'ús del verb	rossegar	o arrossegar, avui perdut a molts llocs, pel castellà
l'erosió ataca activament els vessants i la nova vall en dilatar-se	rossega	els replans de la vall antiga. Seguint el procés de maduració, l'atac
Fe, on l'erosió remuntant de la riera de Gualba, fortament engorjada	rossega	ja l'esmentat planell d'erosió. Així, doncs, les aigües que des del turó
té un comportament molt interessant: si se li acosta un enemic, corr,	rossegant	una ala, com si estigués ferit, per allunyar-lo del niu. Després vola
Només es poden veure amb una lupa bona, o se'n poden donar compte	rossegant	un dit o un tros de roba davall una fulla i veient com queda enganxat. Té
i amb cridòria pels carrers muls indòmits vos	rosseguen	. Fins que tot el cos sagnant una llaga fet teniu.
contra aquella decadencia, essent natural que fés esforços per no esser	rossegat	per la corrent, com tants d'altres; pero, o no va trobar on agafar-se,
moviment més pausat apareix en la corda baixa la figura imitativa del cuc	rossegant	-se per terra. No trobem en tot açò el germen dels procediments
no tenen cobricel ni cortines, i només un rodapeu o sanefa que	rossega	per terra; quan el llit té cobricel, les cortines són de seda, dobles,
pels territoris que ocupen (els dipòsits de pedres i altres materials	rossegats	pels glaciars que s'anomenen morenes); en segon lloc, els terrenys
del seu cos. L'han enterrat sense gran cerimònia: un camàlic l'ha	rossegat	amb una corda que li havia lligat als peus, des del llit mortuori fins al
creu es impossible. Uns la duen renegant indòcils y maleint; altres la	rosseguen	sense rabia ni mèrit, així com rosseguen el viatge les criatures
indòcils y maleint; altres la rosseguen sense rabia ni mèrit, així com	rosseguen	el viatge les criatures irracionals; altres passen pena en servici del
pendó qual portant anava en un cavall enmantat ab un rich drap de llana	rossegant	, y vestian tots de comenadors de Sant Joan, portant un Sant Crist ab
quant me trob' masell de sedes, quant duga es peus	rossegant	; y un gayato de crosseta com á més seguredat,
l'aire damnat, l'ànima dura... ¡Que vegades, per terra sa manta	rossegant	, ell, forçarrut i amb mala cara, de les mamelles de
una vegada, Vicent, de l'herba de la prada on seia,	rossegant	-se igual que un gat montès, fins als peus d'ella va fer via.
tapant capçal, i bandes, i rodes. No es veu res sinó el fenàs qui	rossegava	; i, quan el carro caminava, semblava l'embalum un
qui esfereía Sant Antoni, pel roquissar de Baus la vagi a	rossegar	!— Entre els sodrocs de la carreta se perd la veu de la
15. Los núvols que baixan prop de terra, que se estenen y	rossegan	per los camps despues de las plujas, son senyal de bon tèmps.
no hauríam guanyat poch y no veuríam com avuy, joves que després d' haver	rossegat	per dins Instituts y Universidats, se troban inútils per seguir una
tarda. S'acosten amb llur complanta blanca,	rossegant	-se sota el pes de l'hora càndida. Oques que encalmen
dels braços del espòs estrangolat... Amb ses urpes sagnants va	rossegar	-me fins al cor d' aqueix mont. I amb fúria sens nom
m'aguant dret i vaig que faç clariana, però es viatge	rosseg	com es correu de l'Havana: tan bé em dóna de llebeig
jo fóra menuda, tornada als meus quatre anys. Vers tu	rossegaria	la pell de l'ensellar, aquella pell negrosa
la platge xupa, l'ona s'esclafa i riu planera; ara	rossega	ploranera i capbussa, fluixa i sense upa, i un altra,
desfetes: ells dos se li llencen damunt, i agafant-lo, el	rosseguen	cap dintre pels cabells, i el tiren sobre el trespol, ple
d'aspra vermellor vestida. Amb un tenebrós rogall	rossega	cel, s'abraona, s'obre pas a cops de mall. Racó de muntanya
pagar. 3 El sol s'allunya i a flor de riu	rossega	un llarg mantell de calitja daurada, que un vol d'orenetes
En dolç vertigen de silenci i ombra, la nit tal volta ens hi	rossega	a frec; l'esperit hi obre els ulls amb un profund batec,
pesombres alçats a aquesta tarda on abans d'expirar	rossega	la seva arda daurada i opulenta —última— el vast estiu,
geni de Cayfás? Pat· Set añys ha fet qu'em fa viura emb'una anca	rossegant	, emb'una vida de moros: mil vegades to he contat. Cuant se va morir mon
ho era. Series mestressa a casa. Casaré la Marta, encara que l'hagués de	rossegar	davant d'un capellà. Seràs la mestressa; tindrem, a cinquanta anys, el
odi perseguia el teu fill, oh rei d'Atenes?, perquè els cavalls l'han	rossegat	, els nobles i llustrosos cavalls que l'adoraven! Teseu.
nevades dels druides d'antany— florien pels troncs fins a	rossegar	. Verd d'eterna primavera brillava en la fulla austera
amb tes vils manyes, la flor d'aquestes muntanyes has	rossegat	, indefensa, vers el cau del teu pecat! Però t'he barrat la
debades els exhorta: la xurma cruel l'emporta, bo i	rossegant	i mig morta, vers el castell on udolen els set pecats
August està ben satisfet i, fumant tot generós, amb els anys que li	rosseguen	, puja l'escala i desapareix.] [Acaba la música i es fa fosc.] [S'
brandant dins unes botes de l'època. Va cobert amb una gran capa que	rossega	amb majestat. Duu un barret d'ales amples i ploma cimbrejant. Dels punys
eix mon la impura pols sa túnica Tal volta taque, que per éll	rossega	, Taque la ab que 'l calciga áurea sandalia? ¡Que hi
Los concellers de la ciutat assistian al funeral ab gramallas	rossegant	de dol, perque deyan que la morta, á qui'l poble no coneixia, era infanta
rossas al coll entortolligadas com l' ángel de la inspiració; á terra	rossegant	son vestit qu' aquella llum débil enfosquía; representació inimitable del

Pàgina 1 (de 2)

50 següents