Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

molt més realistes que aquesta feina lírica i desinteressada de fer	rossolar	una mica d'aigua fresca sobre la pell. Jo, que mai no m'he espantat de
com si no volgués decelar el punt exacte del seu naixement. Després deixa	rossolar	unes trenes molt fines o les amaga en el pendís, sense mai eixamplar son
tot-d'una com un embut, i unes embostes de teulades vermelles que	rossolen	pendís avall, i en el fons l'escuma i la remor d'una aigua atrafegada,
restava suspesa de la punta i titillejava i creixia i queia i tornava a	rossolar	... Obiràvem algun cargolí que treia els fils de la seva cornamenta
rodones, inflades de sinceritat, li brollaven de les parpelles i li	rossolaven	, a poc a poc, cara avall. Fi de l'hereu
lliberal havia guanyat amb les seves victòries. Però ¿qui atura el	rossolar	d'una llegenda, cada dia nodrida amb noves invencions, quan ha començat a
pel seu cantó. Al cap d'una mica trobo un embut poc pregon, i m'hi deixo	rossolar	a dintre. D'ací estant observo els encontorns. El terreny està sota un
de fer el mort. De sobte sento que el foc s'escurça. De seguida em deixo	rossolar	cap a sota l'aigua, el casc al clatell i la boca solament prou alta per a
lona de tenda, han sortit a buscar-me. —Estàs ferit? —No, no...	Rossolem	dintre les trinxeres. Demano menjar i l'engoleixo. Müller em dóna una
. A la fi, espetega el tret. Bertinck amolla el fusell i diu: —Bé. I	rossola	cap a dintre. Dels dos homes, el que anava darrera està ferit. Cau. A
l'andana. Les monedes rebotien en l'empedrat, i darrera d'elles, botant i	rossolant	com elles, es precipitava un grup compacte de pobrissalla de diferents
de la paret, plena d'arestes de vidre y punxes de claus, quelcòm	rossolà	pesadament al llarch de la porta, y després d'un minut de quietesa, una
fes jochs de mans. S'entorxava en la esquerra la pell, ab la dreta feya	rossolar	arràn de carn el ganivet sangnós, estrenyía'ls ulls y les dents, y donant
paper de fumar, però també diem que és fina una superfície llisa,	rossolant	, no rasposa. Si per la primera condició les coses fines s'emparenten amb
de la pesquera es notava una fressa estranya com de grans de sorra que	rossolessin	amb molta velocitat sobre una tola de llauna i després es va veurer que
que col·locàrem de part a part de la boca pera que les escales poguessin	rossolar	pel seu dessobre sense fregar en les roques; després formàrem ab cordes y
imprudentment y relliscant anés a parar al fons de l'avench o bé fessin	rossolar	algunes pedres, cosa que, a pesar de tantes precaucions, no poguerem
d'escales de 30 metres, que, examinada d'esglaó en esglaó, anà	rossolant	per dessobre les soques ajegudes a la boca de l'avench y a endinsar-se en
hont pot quedar un crostó isolat de roca dura, mentres lo restant ha anat	rossolant	pêls faldars a mida que la capa flonja del dessota era arrossegada;
Nosaltres, los catalanistas, dihém als catalans: Catalans! Espanya	rossola	per la pendent d' un abisme. Nostre poble no mereix soterrarshi, que Deu
talment esbarts d' aucells nafrats; i torrenteres qui	rossolen	pels grans joncars escabellats. Dins les ciutats tan enfebrades
temptadors, vos fèieu fonedisses a dins la cel·la austera.	Rossolant	a la Selva, pels camins de Llansà, tornant per Perelada que és
respires blanc cementiri dels mariners. I ve que un dia, la veu	rossola	d'una campana llagrimejant; i gent negrenca,
la baga forta de corda, del castell roquer abraceu,	rossolant	, mil falles i sentiu la vida estàtica a la cara. Però
Oh talussos bosquins, faldars onejants dels records per on ara	rossolo	cap a la llum que deslligava sa cabellera de ginesta:
tempesta, y de tant en tant ratxas isoladas de vent de grop feyan	rossolar	sobre la paret de la caseta las brancas de la figuera del pati del costat
No 's va adonar que de la colrada cara d' aquella especie de jegant	rossolava	una llágrima: sino que mentres las sevas macissas botas ressonavan
la paret, cama ací, cama allà sobre la cresta, se deixava anar	rossolant	paret avall, ullejava tot ensacantse la roba, la descobría en l'ombradiç,
la mota, i devia ser ell, el maleit Corbo. Escoltant bé, fins se sentia l	rossolar	de la terra en la fulla de l'eina, a l'estirar pera fer seguir la planta.
de la platja. De Flordeneu la cabellera rossa	rossola	en cabdells d' or per ses espatlles, com raigs de sol que en lo
que naix ò que s' apaga, d' astres y sols y llunes que hi	rossolan	, barrejant ses clarors en mòvil dança, sos ròssechs,
penyal dintre les ones quant ab elles se cansa de lluytar. Ja	rossola	suau sobre l' argila, ja 'l llahut se revincla en lo sauló,
de polsaguera d' or; algunes per lliseres de neu y herba	roçolan	fins que, de joyes plena sa falda, s' enarbolan
un terbolí, Gentil, desde allí dalt, va sense vida	roçolant	á la plana de Cadí. ¡Mes ay de Flordeneu! desde l' albada á sos
llum d' or, li fa recort d' una altra cabellera que	rossolar	del Canigó vejera, fent en la neu un rastre de rossor. Li apar
bri nou i fulla vella. I l'ardat viatger? I l'ombra que	rossola	? Pesa la tarda o vola? Clar paisatge lleuger! I
cascadeja pel buit de la cintura com una gran congesta qui ha	rossolat	del front. Un arabesc m'enjoia d'incrustacions d'estrelles
de la Gloria. Dia 13 La font al riu, lo riu al mar	rossola	, l' infant al pit hont glops de vida beu, al cel l'
esblanquehida per l' espasma; mes la maneta al pit de cop	rossola	, y per miracle s' ix y s' entusiasma: que 'l bálsam
destral fèrrea als pichs; ab aspre terratrèmol qualque marlet	rossola	, mentre enrunantse cruixen sos fonaments antichs. S' aterra, y
La neu i l'aigua bruta es van fonent amb la calamarsada que	rossola	, i el terra es torna un fanguissar pudent. Cerber, fera cruel
I rost avall baixà, des de l'altura, d'esquena a terra, ràpid	rossolant	pel codolar que l'altra fossa atura. Mai per la sèquia va
els condemnats van obrir els ulls, i el plor que n'emergia	rossolà	cara avall, i el fred agut, glaçant-lo, encara més els caps
també 'ns interessa. Ab lo riu d' aygues alpines per damunt quals onades	rossolam	, veyem passar un veritable riu de belleses del ordre de la naturalesa y
rabiós udol del tro timbalejant fondíssim. El ressò	rossola	per mil timbes de foscor. Perles i ploms nacrats, pous de blavor,
i treballaven omplint els pous amb la neu que havia precipitat, la	russulaven	amb pales i amb unes piques o masses especials de castanyer la