×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb rostir |
Freqüència total: 414 |
CTILC1 |
| però al racó dels moneders es recull amb una densitat abusiva que va | rostint | i liquidant carns. La xicota, que ja tenia dos botons de la brusa | | les modestes, refulgents i grosses sardines, molles d'aigua salada, | rostint | -se escandalosament damunt la brasa dels roldors i de les ridortes. I | | més baix i llepissós aixarop, elaborat pels xinesos, entre un gos a mig | rostir | i un grapadet d'arròs deixat de banda. Els propietaris de l'establiment | | [(Tocant lleugerament les espatlles d'Ernestina.)] I bé, noia: et | rostiré | una mica de carn per sopar; oi que te la menjaràs? Ernestina. | | vells de la muntanya, cor eixut, seny malfiat, més s'estimen que els | rosteixis | que donar-te un sou tarat. I en sê a la pallissa, etc.. [(Acarant | | dos La virondó. Jovita Ell segresta qui s'ho val i el | rosteix | a la foguera, i acabat de fer set morts sap fugir per la gatera. | | amb els mallots, amb les bèsties de cautxú, amb la rialla que se'ls | rosteix | a la boca, agredint materialment, amb el màxim impudor de la vulva | | en mitj del terrat, es á dir, ja lliure de aquell braser que amenassaba | rostir | me. Un home del poble, donant una puntada de peu á la porta, l' habia | | qu' el que teniem pera huí, al fem el vás á tirar. Compra carn y la | rostim | . Teresa. Bueno. Pio. Y dus pea sopar cuansevól cósa; | | que ni ell no ho sabia, perquè, si no, ens hauria llançat el llamp per | rostir | -nos. Homes i dones, en doina, rodaven per terra. Jo em poso a buscar la | | gemega i no em deixa dormir. I jo també gemego amb ell, i l'abat —que el | rosteixi | el foc de l'infern!—, avui, de bon matí, m'ha fet cridar: " | | Avui esperàvem madam Hortènsia per celebrar la Pasqua amb ella. Hem fet | rostir | un anyell a l'ast, hem estès un drap blanc a la sorra, hem pintat ous de | | serà d'home valent, i vine, anem a la barraca a beure un vaset de vi, a | rostir | una cana de llonganissa, i així confirmarem, Manolakas, les paus! Vaig | | —Sigues benvingut, Manolakas, a la nostra pobra casa! —vaig dir—. Zorbàs, | rosteix | -nos la llonganissa i porta'ns alguna cosa per a beure. Manolakas | | barraca, en una pedra. Zorbàs va encendre una grapada de branquillons, va | rostir | la llonganissa, omplí a vessar tres vasos. —A la teva salut —vaig dir, | | ballen, banderes i banderes onegen als pals. Olor de perdius que es | rosteixen | , molls a les graelles, i vénen fruites gelades en cristalls tallats, i el | | la barraca havia preparat un barrilet de vi, i uns treballadors feien | rostir | un corder ben gros. Després de la benedicció i de la inauguració del | | que a la boca del cau s'assolella. En el rovell del prat, que la neu | rostia | , és claror i guspireig de maragda l'herba nova. Damunt la rojor de les | | obres. Avui el fred, el vent que tot ho asseca, el sol que crema la pell i | rosteix | els fullatges; demà una calor xafogosa, la humitat que raja de les parets | | Si en fa de pols per aqueixos camins! Si n'asseca de persianes, i si en | rosteix | de portes i finestres! Lo que és al qui té l'afició, ja n'hi donen | | per la carretera; en matava un, el penjava, en tallava una llesca i la | rostia | . Quan sels havia menjat tots, vinga anar al mercat altra volta, i vinga | | y costaruts, fent més reverencies qu'un palmó en mans d'infant, | rostint | me l'esquena'l sol d'estiu, va arribar el moment en que jo no veya sinó | | de dida, de metge... Abriga, alimenta, bressa, canta la son, us sala i us | rosteix | . En la concavitat del mur hi entreu fets un munt de gelatina, i sortiu | | no es recorden. El diumenge de Rams es comprava el palmó; per Nadal es | rostia | el gall i s'adquirien torrons a l'Abella. Es cultivaven les coques de | | l'incendi que els altres han encès. Passem a través del cremat, i em | rosteixo | . Travessada la zona de foc nou, entrem a la ja cremada (de fa dies). Un | | per l'abril. L'altre, entestat. Però el féu cantar. Com una calàndria. Li | rostí | els peus. Calla. La veu de Paulina, poruga: —No s'ha fixat en l'Esteve | | i se'n tornava al poble. Allí, es ficava per una xemeneia, es | rostia | en la cremor d'unes cendres, rebotia una porta, apagava el llum i | | el seu lloc, els únics que per avarícia d'escalfor gairebé es deixaven | rostir | . Mentre sopaven, el Quim repetia els seus sarcasmes de malaurat. Es | | altre cop s'abrandava un altre fogueró, en un redors assolellat. Ara es | rostien | , al caliu, les butifarres tretes dels sarrons, enastades en unes | | vermell o bé s'acontentaven amb situar-lo al peu del mateix, per fer | rostir | els peus de la víctima, si no cuitava a declarar en el sentit que els | | No has sentit el que diu? I tu permetries que el teu pobre amic Bau fos | rostit | a la brasa com aquelles costelles de moltó que es feia el meu amo antic a | | de pollastre. Me'l vaig menjar amb quatre queixalades. Era tendret i ben | rostit | . Vaig dar gràcies a Déu de la teva bona posició i que l'Anton en aquest | | de foc ràpid, de la cuina per fer-ne via i pocs romansos. El castellà us | rosteix | el cabrit i el porcell amb un èxit notori. A Madrid, hi ha un bo i | | com ell per a fer l'arròs, amanir una ensiamada, lligar l'allioli i | rostir | el conill amb llampecs, encara el tren que els duia no havia passat de | | dels ulls. veus ací el nostre company Kemmerich, que fa poc encara | rostia | carn de cavall amb nosaltres i s'aclofava, amatent, dintre els grossos | | prendre alè. L'oca és morta, Kat l'ha enllestida en un moment. La volem | rostir | de seguida, que ningú no s'adoni de res. Vaig a buscar els trastets i la | | seiem l'un davant l'altre, Kat i jo, dos soldats de guerra tronada, que | rosteixen | una oca en mig de la nit. No parlem gaire, però tenim, l'un per a l'altre | | a l'altre, que ni tan solament no ens ho hem de dir. Dura una bona estona | rostir | una oca, encara que sigui tendra i estigui ben grassa. Per això ens anem | | costat facin mitja volta en l'aire i caiguin de l'altre. Els garrins, els | rostim | sencerets. Tots hi estem a l'entorn com davant un altar. Amb tot això | | escarransides. Enfonsaven llurs ganivets en el sí del camell caigut, i | rostien | la carn vora les brases. Mos raigs refrescaren l'arena roent; mos raigs | | donaré..." "Pietat?" interrompé la bestiola. "¿En demanes tu que ens | rosties | el cul per fer-nos renegar? Deixa'm pair en pau i tranquil·litat." I es | | no podia pas ésser vista des de la plana estant. En el foc varen | rostir | una llebra que havien caçat al matí i, per primer cop d'ençà que havien | | un quart d'ovella que estava penjant de la pared, la posà al foc i la va | rostir | . I ell i Joan soparen i després es ficaren al llit. L'altre dia el Gegant | | temps del que costa de contar-ho, prepararen un gran foc i començaren a | rostir | -lo i es sentaren baix d'una carrasca. Al cap d'una estona, Loki digué: — | | massís de l'Atlas, han serpentejat per l'inhospitalari bled, s'han | rostit | i han bleixat damunt les arenes roents afanyosos de guany, d'amor o de | | no sigui sinó una mica, i us arrencarem el cor i el fetge, i els | rostirem | i ens els menjarem. Vegeu, no estic pas sol, com podríeu pensar que | | tot tranquil en un recó, i posant-me davant del foc com si m'haguessin de | rostir | , començava dient: —Vegeu, senyora, veu's aquí el noi! Aquest és el noi | | vedella per Corpus, volalla ben guisada per Nadal, i cabrit o moltó ben | rostit | , per Pasqua. Al carrer de la Llibreteria, el carrer clàssic dels | | vingui l'àvia, dóna-li aquesta llebre que acabo de matar. Digues que la | rosteixi | per a demà, que és Nadal. I li allargà una magnífica llebre, encara | | —preguntà l'àvia, tota sorpresa. —Sí, àvia, sí; diu que l'heu de | rostir | , que demà és Nadal! —Sí, fill meu, sí; la rostirem —féu l'àvia |
|