Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

però al racó dels moneders es recull amb una densitat abusiva que va	rostint	i liquidant carns. La xicota, que ja tenia dos botons de la brusa
les modestes, refulgents i grosses sardines, molles d'aigua salada,	rostint	-se escandalosament damunt la brasa dels roldors i de les ridortes. I
més baix i llepissós aixarop, elaborat pels xinesos, entre un gos a mig	rostir	i un grapadet d'arròs deixat de banda. Els propietaris de l'establiment
[(Tocant lleugerament les espatlles d'Ernestina.)] I bé, noia: et	rostiré	una mica de carn per sopar; oi que te la menjaràs? Ernestina.
vells de la muntanya, cor eixut, seny malfiat, més s'estimen que els	rosteixis	que donar-te un sou tarat. I en sê a la pallissa, etc.. [(Acarant
dos La virondó. Jovita Ell segresta qui s'ho val i el	rosteix	a la foguera, i acabat de fer set morts sap fugir per la gatera.
amb els mallots, amb les bèsties de cautxú, amb la rialla que se'ls	rosteix	a la boca, agredint materialment, amb el màxim impudor de la vulva
en mitj del terrat, es á dir, ja lliure de aquell braser que amenassaba	rostir	me. Un home del poble, donant una puntada de peu á la porta, l' habia
qu' el que teniem pera huí, al fem el vás á tirar. Compra carn y la	rostim	. Teresa. Bueno. Pio. Y dus pea sopar cuansevól cósa;
que ni ell no ho sabia, perquè, si no, ens hauria llançat el llamp per	rostir	-nos. Homes i dones, en doina, rodaven per terra. Jo em poso a buscar la
gemega i no em deixa dormir. I jo també gemego amb ell, i l'abat —que el	rosteixi	el foc de l'infern!—, avui, de bon matí, m'ha fet cridar: "
Avui esperàvem madam Hortènsia per celebrar la Pasqua amb ella. Hem fet	rostir	un anyell a l'ast, hem estès un drap blanc a la sorra, hem pintat ous de
serà d'home valent, i vine, anem a la barraca a beure un vaset de vi, a	rostir	una cana de llonganissa, i així confirmarem, Manolakas, les paus! Vaig
—Sigues benvingut, Manolakas, a la nostra pobra casa! —vaig dir—. Zorbàs,	rosteix	-nos la llonganissa i porta'ns alguna cosa per a beure. Manolakas
barraca, en una pedra. Zorbàs va encendre una grapada de branquillons, va	rostir	la llonganissa, omplí a vessar tres vasos. —A la teva salut —vaig dir,
ballen, banderes i banderes onegen als pals. Olor de perdius que es	rosteixen	, molls a les graelles, i vénen fruites gelades en cristalls tallats, i el
la barraca havia preparat un barrilet de vi, i uns treballadors feien	rostir	un corder ben gros. Després de la benedicció i de la inauguració del
que a la boca del cau s'assolella. En el rovell del prat, que la neu	rostia	, és claror i guspireig de maragda l'herba nova. Damunt la rojor de les
obres. Avui el fred, el vent que tot ho asseca, el sol que crema la pell i	rosteix	els fullatges; demà una calor xafogosa, la humitat que raja de les parets
Si en fa de pols per aqueixos camins! Si n'asseca de persianes, i si en	rosteix	de portes i finestres! Lo que és al qui té l'afició, ja n'hi donen
per la carretera; en matava un, el penjava, en tallava una llesca i la	rostia	. Quan sels havia menjat tots, vinga anar al mercat altra volta, i vinga
y costaruts, fent més reverencies qu'un palmó en mans d'infant,	rostint	me l'esquena'l sol d'estiu, va arribar el moment en que jo no veya sinó
de dida, de metge... Abriga, alimenta, bressa, canta la son, us sala i us	rosteix	. En la concavitat del mur hi entreu fets un munt de gelatina, i sortiu
no es recorden. El diumenge de Rams es comprava el palmó; per Nadal es	rostia	el gall i s'adquirien torrons a l'Abella. Es cultivaven les coques de
l'incendi que els altres han encès. Passem a través del cremat, i em	rosteixo	. Travessada la zona de foc nou, entrem a la ja cremada (de fa dies). Un
per l'abril. L'altre, entestat. Però el féu cantar. Com una calàndria. Li	rostí	els peus. Calla. La veu de Paulina, poruga: —No s'ha fixat en l'Esteve
i se'n tornava al poble. Allí, es ficava per una xemeneia, es	rostia	en la cremor d'unes cendres, rebotia una porta, apagava el llum i
el seu lloc, els únics que per avarícia d'escalfor gairebé es deixaven	rostir	. Mentre sopaven, el Quim repetia els seus sarcasmes de malaurat. Es
altre cop s'abrandava un altre fogueró, en un redors assolellat. Ara es	rostien	, al caliu, les butifarres tretes dels sarrons, enastades en unes
vermell o bé s'acontentaven amb situar-lo al peu del mateix, per fer	rostir	els peus de la víctima, si no cuitava a declarar en el sentit que els
No has sentit el que diu? I tu permetries que el teu pobre amic Bau fos	rostit	a la brasa com aquelles costelles de moltó que es feia el meu amo antic a
de pollastre. Me'l vaig menjar amb quatre queixalades. Era tendret i ben	rostit	. Vaig dar gràcies a Déu de la teva bona posició i que l'Anton en aquest
de foc ràpid, de la cuina per fer-ne via i pocs romansos. El castellà us	rosteix	el cabrit i el porcell amb un èxit notori. A Madrid, hi ha un bo i
com ell per a fer l'arròs, amanir una ensiamada, lligar l'allioli i	rostir	el conill amb llampecs, encara el tren que els duia no havia passat de
dels ulls. veus ací el nostre company Kemmerich, que fa poc encara	rostia	carn de cavall amb nosaltres i s'aclofava, amatent, dintre els grossos
prendre alè. L'oca és morta, Kat l'ha enllestida en un moment. La volem	rostir	de seguida, que ningú no s'adoni de res. Vaig a buscar els trastets i la
seiem l'un davant l'altre, Kat i jo, dos soldats de guerra tronada, que	rosteixen	una oca en mig de la nit. No parlem gaire, però tenim, l'un per a l'altre
a l'altre, que ni tan solament no ens ho hem de dir. Dura una bona estona	rostir	una oca, encara que sigui tendra i estigui ben grassa. Per això ens anem
costat facin mitja volta en l'aire i caiguin de l'altre. Els garrins, els	rostim	sencerets. Tots hi estem a l'entorn com davant un altar. Amb tot això
escarransides. Enfonsaven llurs ganivets en el sí del camell caigut, i	rostien	la carn vora les brases. Mos raigs refrescaren l'arena roent; mos raigs
donaré..." "Pietat?" interrompé la bestiola. "¿En demanes tu que ens	rosties	el cul per fer-nos renegar? Deixa'm pair en pau i tranquil·litat." I es
no podia pas ésser vista des de la plana estant. En el foc varen	rostir	una llebra que havien caçat al matí i, per primer cop d'ençà que havien
un quart d'ovella que estava penjant de la pared, la posà al foc i la va	rostir	. I ell i Joan soparen i després es ficaren al llit. L'altre dia el Gegant
temps del que costa de contar-ho, prepararen un gran foc i començaren a	rostir	-lo i es sentaren baix d'una carrasca. Al cap d'una estona, Loki digué: —
massís de l'Atlas, han serpentejat per l'inhospitalari bled, s'han	rostit	i han bleixat damunt les arenes roents afanyosos de guany, d'amor o de
no sigui sinó una mica, i us arrencarem el cor i el fetge, i els	rostirem	i ens els menjarem. Vegeu, no estic pas sol, com podríeu pensar que
tot tranquil en un recó, i posant-me davant del foc com si m'haguessin de	rostir	, començava dient: —Vegeu, senyora, veu's aquí el noi! Aquest és el noi
vedella per Corpus, volalla ben guisada per Nadal, i cabrit o moltó ben	rostit	, per Pasqua. Al carrer de la Llibreteria, el carrer clàssic dels
vingui l'àvia, dóna-li aquesta llebre que acabo de matar. Digues que la	rosteixi	per a demà, que és Nadal. I li allargà una magnífica llebre, encara
—preguntà l'àvia, tota sorpresa. —Sí, àvia, sí; diu que l'heu de	rostir	, que demà és Nadal! —Sí, fill meu, sí; la rostirem —féu l'àvia

Pàgina 1 (de 9)

50 següents