Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

galls dindis propis de la taula de la Princesa de Clèves. Les bestiasses,	rostides	i enrampades, reposaven damunt un paisatge nebulós, excitat per unes
mengen un tall de vedella als restaurants de Papeete ignoren que la carn	rostida	arriba a llurs dents gràcies a aquesta barreja de paisatge de somni i de
Tu; per beure, pape ari. El dinar va ésser llarg i lent; el garrí	rostit	tenia mil gustos, i el Pare Josep, que posseeix unes dents com miquetes
a la cuina hores llargues, suada i acalorada, combinant salses i vigilant	rostits	. Entre els seus millors amics hi havia don Felicià Pujó, un solter vell
Laura va fent que sí amb el cap, davant aquells dits untosos de greix del	rostit	, dreçats davant d'ella com si la volguessin esgarrapar. Tot d'una la
en fugia. Sol, a la banda de proa, vaig treure les meves provisions. Carn	rostida	que la mare havia posat dintre un pa, la molla del qual havia mig buidat
menjat per les carreteres, estufats com perdius embriagades o amb la pell	rostida	i nafrosa, espellifats de cos i de roba com velles garses engabiades
les xulles arrebossades d'ou, els plats amb mondonguilles, les gallines	rostides	, les nous, les ametles trencades, la mel, els pastissos de carabassa, el
de l'obrer va de compres; i el diumenge l'obrer i la seva dona mengen el	rostit	comprat amb part d'aquest milió de lliures. ¡De l'ordre del banquer a la
Jo m'he avesat a les grandeses, m'he avesat al xampany i als pollastres	rostits	, m'he avesat als alegres mariners que em saludaven militarment, als
fregar la flama i dintre la cambra s'espargí la pudor de socarrim del pèl	rostit	. —No vull menjar... no vull menjar... —barbotejà de nou, veient que no
mercaderies estranyes: dones, mandolines, garrafes de raki, porcells	rostits	... Perquè no es perdi tota la vida en frivolitats. Rigué i s'encaminà
també el pope perquè la beneeixi i te la donaré. Porta també un porcell	rostit	, porta també vi, que trincarem". "Al vespre el meu avi torna a casa.
crit ofegat, desesperat: —No vull morir! No vull! Dos xicotots imberbes i	rostits	del sol van treure el cap per la porta, miraren fixament la malalta, es
el crit esgarrifós, la dolça visió s'esvaí, la nau almirall s'enfonsà,	rostits	, xampany, barbes perfumades s'esborraren i va tornar a caure en aquell
que siguin éssers de les classes baixes, vinyataires a qui se serveix oca	rostida	per festejar la verema); perquè respecta els preceptes clàssics del bon
cada plat amb el vi de marca que s'hi adeia, i quan hauran acabat el gall	rostit	, que és la posada de respecte, vindran les neules perfumades de llimó i
l'aroma de l'encens i la saborosa fragància de les grasses cuixes de bou,	rostides	damunt de l'altar, que l'atura. L'àguila. Posem que sigui com dius. Però,
s'hauran acabat l'aroma de l'encens i la bona fragància de les cuixes	rostides	. Els temples, enrunats o deserts, seran buits de les imatges dels déus,
desolació de la terra, nua o coberta de neu, vora dels prats amb l'herba	rostida	, tu romanies solament fullut i verd com en els dies de bonança. En un món
"El marit!". Era el marit, certament, que acabant d'enllestir una griva	rostida	, es redreçava, satisfet i imponent, i bevia amb llarguesa. Els plats es
eren servides als peixos unes polsades de substància de mol·lusc	rostida	i macerada. La il·lusió de veure'ls procrear obligava a una curosa
—acabà resumint— que en aquella casa mai no falta a la taula ni el seu	rostit	, ni la seva ampolla de vi bo, ni el seu postre. Ja veu: són únicament el
de gust barrejat de coca de cireres, crema, pinya d'Amèrica, gall dindi	rostit	, sucre candi i pa torrat calent amb mantega), molt aviat s'ho va acabar.
em portarà uns macarrons al gratin, llagosta a la maionesa i pollastre	rostit	. —Per beure? —Mitja botella de Burdeus i aigua Perry. —Molt bè. El cambrer
cases en les quals el menjaran. I es menjaran la carn, a la mateixa nit,	rostida	al foc; amb pa alís i lletugues amargues el menjareu. No en menjareu de
amargues el menjareu. No en menjareu de cru ni de bullit amb aigua: sinó	rostit	al foc, tot sencer, amb el cap i les cames i l'entramena. Ni deixareu que
espigues; mes, darrera elles, vetaquí que sortiren set espigues migrades,	rostides	del Quedim. I les espigues magres s'engoliren les set espigues grasses i
Mes vetaquí que, darrera elles, sortiren set espigues orbes, migrades,	rostides	del Quedim. I les espigues migrades s'engoliren les set espigues bones.
qui pujaren darrera les altres, són set anys; les set espigues migrades i	rostides	del Quedim són set anys —de fam. Aquesta és la paraula que he dit al
dues meitats d'ombra i de llum; o la groguenca fullaraca dels plàtans mig	rostits	, estampant els seus matisos d'aram i or damunt la pura turquesa dels
les parets, les vermellors de les teulades, els daurats del fullatge mig	rostit	, els rossos matisos de la llum, els blavejants grisos de les ombres...
lo be de Deu de fruyta estiuenca, los pans de pessich y algun pollastre	rostit	. Aquell elegant poeta, l'Ignasi Campá, també hi feu sa tirada de versos
mateixa cuina, convertida en temple de Themis, la flaira de l'arròs i del	rostit	resultava incompatible amb la serenor imparcial del jutge i dels
que farà d'entrant... —I, per acabar, una tocadeta de flabiol que farà de	rostit	—afegí en Bau. Acabaven de menjar, quan en Boi alçà de sobte els ulls i
per no gastar totes les reserves. S'anuncia l'entrada triomfal del gall	rostit	. Sobre la plata una corba com el pujol de Subirats. I encara no li
Per Tots Sants ell va covar les castanyes fins que va tenir les anques	rostides	, i pels Sants Innocents li van fer dur el dinar al carreter que llaurava
quan no tenien fred i se'ls despertava la llengua amb la farum del	rostit	que venia de la cuina, posada davant per davant de la gana perpètua a què
l'esperit volterià i de Sant Sulpici. Amb el borgonya, després del faisà	rostit	i del formatge, mengen un dolç de convent de monges. El barri que dóna al
de gallina amb salsa, vedella amb pèsols, lluç amb llimona, pollastre	rostit	amb escarola, fruita i galetes més o menys ensucrades. És aclaparador, i
i mastegada. Ara en aquest temps els arbres són d'un color de pollastre	rostit	i les muntanyes del Vallespir entre la vaguetat atmosfèrica semblen un
imposà forçosament una cuina sumària. La cuina castellana és a base del	rostit	, del cop de foc ràpid, de la cuina per fer-ne via i pocs romansos. El
amb un èxit notori. A Madrid, hi ha un bo i tradicional restaurant del	rostit	: Botin. El porcell de llet rostit de Botin, amb una mica d'escarola
ha un bo i tradicional restaurant del rostit: Botin. El porcell de llet	rostit	de Botin, amb una mica d'escarola tocada per l'oli, és quelcom important
mica d'escarola tocada per l'oli, és quelcom important i delicat. Aquest	rostit	ha d'ésser sumari: ha d'ésser fet de manera que hom senti en la carn la
la feina. —Brrr!... —Che, quina calor! —Jo tinc l'esquena	rostida	. —On haveu posat la botitja? El càntir era amagat a la soca de l'arbre i
figures s'esborraven entre l'espès núvol de fum que llançava la cansalada	rostida	a la brasa. —No sents quina remor, filla meva? —Potser són els gripaus.
una forta bugor de flamarada. La pell de la meva cara i braços és negra i	rostida	, i entre que vaig pengim-penjam, mig congestionat i amb la boca resseca i
de tot just, aviat se'ls omplí de comares: quina portava un pollastret	rostit	, quina una dotzena d'ous, quina un vi del temps de la besàvia, quina un
i hirsut com una esclòvia de castanya verda; jo guimbós, espitregat i	rostit	de les llargues solellades i de la pols ardent d'aquests camins de Déu.

Pàgina 1 (de 14)

50 següents