Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Era al seu davant, amb la vista baixa i les galtes cobertes d'un bell	rubor	. Tino Costa li parlà amb gran tendresa, gairebé commogut: —No em dius
mèrits que fa relluir per obtenir allò que demana, Pere Grau sosté, sense	rubor	, que els Campdepadrós han estat sempre fidels al seu rei, i sobretot a la
tangible, com devia ser-li atractiva la seva veu francesa, usant sense	rubor	la paraula: esperit, amb la manca de mesura amb què l'han usada sempre
anat entregirant-se fins quasi donar l'esquena a en Pepe, plena de	rubor	. En Pepe s'atansa a Ernestina, mirant-la fixament.)]
entre vostès. Víctor. Doctor, la sospita ha fet nàixer certs	rubors	que abans no existien. Se'ns espia, se'ns vigila. I ella ho sap. Dr·
per la solitud, els pensaments diria, l'esperança, el	rubor	, la inquietud de la dona qui anava a comparèixer
la boca pel respir inquiet i la calrada del sol i del	rubor	que la sufoca. Ella és la pau que del Carmel davalla, i del
al seu germà. No fa cap comentari, s'arma d'humilitat i reprèn, no sense	rubor	, la lectura. "...i tu, més astut i ambiciós, Gaspar, que amb l'excusa
mirant-se-la. El cor li bategava amb força, i ara una càlida onada de	rubor	li recobria el pit i el rostre. Cosme, "distret", llegia. Ignorava que
a Mallorca, li preguntaren on estava tal illa, respongué sense cap	rubor	que no ho sabia perquè li havien duta en avió. Bromes a part, és evident
callada, car observacions d'aquella mena, no sabem per què, l'omplien de	rubor	. Aquest matí la Catarina caminava alegre i nerviosa sota son paraigües,
promoure si la intimitat i el recolliment haguessin amagat amb algún	rubor	les exterioritats patètiques. Amb tot i això, no deixem d'esmentar
preferia la pal·lidesa marfilada de la cara, lluentor de poma camosa, al	rubor	postís del carmí. Així fou com al cap de pocs dies de la seva escapada a
la penosa escena, i el front se'ls aombrà i caigueren en certa confusió i	rubor	; però s'esguardaren, i, rebrollant en llurs ànimes la joia del moment
en quatre dobles. Innocenci agraïa aquestes deferències amb una punta de	rubor	als pòmuls. Les rústegues mans dels peladors forfollaven dins les saques
companyia. Pensava molt sovint en ell i, a voltes, unes foguerades de	rubor	li envermellien el rostre fins al blanc dels ulls. Semblava tenir una
estranya manera que deixava endevinar en els seus ulls una dolcesa i un	rubor	que mai no havia vist en son esguard, exclamà: —"Vós no ho podeu saber,
Ella, en sentir-se anomenar per altre nom que el seu, experimentà com un	rubor	, i la seva joia d'ara mateix es fongué en aquell instant. El senyor Pelai
cap vegada. Si percanses ara ho tingués de fer, i pogués parlar sense	rubor	, diria que jo era un galant tipus de mascle, d'una presència molt
nebot el cavallista Gausachs, ben cossat en el frac, la cara encesa de	rubor	, ros com un querubí; i el baix còmic Pietro Cesari que feia riure
de terra i l'ofereix, arronsant una mica les espatlles, amb una mica de	rubor	de color de rosa a la cara, tímidament. Jo no tinc pas experiència en
i evident. No et sembla? Elvira va comprendre de sobte, i una certa	rubor	va pujar-li a les galtes. Les seves dentetes, esmolades i fines, tot
que Fausta s'adonés de Feliu. El qual desertà precipitadament, tot en	rubor	. —Que la senyora... —Esperi un instant, Doctor? —Just. —Des de la
la simple inspecció del focus inflamatori, o sigui calor, dolor, tumor i	rubor	. Tot aquest concepte clàssic fou deixat enrera per Virchow, el qual
dolor, error, favor, fragor, fulgor, furor, honor, horror, rancor, rigor,	rubor	, sabor, sopor, temor, terror, valor, vigor, etc.. Exemples:
decòrum algunes vegades hauria pogut afluixar només que fos per evitar un	rubor	interior, un doblec de budells que una situació així, per breu que fos,
també se les havia agafades a col·leccionar-ne; i experimentà una mena de	rubor	en replicar-li la Senyora Tarruell que ella feia anys que en
força... I Silda havia de posar-se a riure per a dissimular un glop de	rubor	que havia estat a punt de trair-la, tot cridant l'Eulàlia, no sabia per
Ella havia murmurat: "Adolf!" i, amb la cansalada pintada fortament pel	rubor	, ja s'hi fonia. Sols a la fi, ell li havia fet sentir tot l'ímpetu i
La seva cara té aqueix to rosat dels homes rossos, que tant s'assembla al	rubor	. L'ancià engolfat en les seves usuals cabòries i lliurat a la
no hauria pogut pensar que la meva facècia tingués la força d'encendre	rubors	. Encavalcant unes paraules amb les altres, ràpid, incert, com enfebrit,
rogencs, argilosos, morens, que oscil·len entre el vinagre espès i	rubor	de la galta, entre la taca sanguinolenta i el desmai dels ocres. Sobre
El foraster està una mica desconcertat i entra al poble amb un cert	rubor	, com si anés despullat. Juraria que aquests dos gossos són una mena de
uns quants passos. "Rosa, rosa..." Tot d'una s'estremí i una onada de	rubor	li pujà fins als cabells. —Ai, el gelat!— L'havia deixat caure
i arronça, si poden treure'n profit personal. No senten cap mena de	rubor	en lloar avui allò que ahir denigraven. I et trobaràs amb molta gent que
pruïges, prurig, herpes zòster, ictiosi, esclerodèrmia, eritrofòbia,	rubor	, urticària, pelada, hipertricosi, canície, etc.. Aquesta llista no pot
absent, exagerat, uniforme. Manifestacions, paraules, escrits, accions,	rubor	i mímica. 4r· Passions: Ambició, luxe, viatges, política,
concepte, ço que caracteritza la inflamació és la calor, la dolor, la	rubor	i el tumor. Això ens dóna base per a conèixer la inflamació. Però còm es
de menta o pures llimonades. Fèiem l'home amb tot el candor i tot el	rubor	, i per donar-nos importància fumàvem d'amagat aquells cigarrets egipcis
de l'enze o a la barretada poc flexible. Tals incidències provocaven el	rubor	a la nostra galta, i sobretot un contratemps íntim, més fort que si ens
clares en algunes de les obres del període definitiu; si una certa	rubor	ens aconsellés el dubte, un excel·lent autor francès anomenat Martinenche
la suavitat de la seva paraula esvaí el meu esbalaïment i detingué el meu	rubor	, en dir-me això: Obeeix el consell de la Temperança i no comencis,
qualitats en un capollar d'amors. Per ço l'àngel, també, la saluda entre	rubors	de pètals que tremolen: "Ave, gratia plena." Congeniaria amb
motivacions sofístiques amb les quals com si volgués pal·liar el	rubor	d'il·legitimitat que deu haver sentit, en fer-ho, el mateix legislador.
això va creixent a intervals; i aquell que al trepig tan sols de dona, de	rubor	i d'horror es cobria, ja contempla amb faç impertorbada uns ulls lascius,
segura i estable, no coneix ni sacietat ni penitència. Ni l'acompanya el	rubor	, ni la segueix la temor, ni desposseeix mai el seu posseïdor. Si tu
no permet presentar. 5. L'home fou creat nu i no en patia	rubor	, per ço com no podia ruboritzar-lo una nuesa ignorada. Mes un cop va
Siguin tals que interrogat sobtosament: què penses? puguis sense mica de	rubor	palesar el que s'amaga endins del teu cor. Confongui't de pensar el que
l'amor bo expel·lirà el dolent i que l'esperit generós de l'home sentirà	rubor	per l'engrut de l'amor vilíssim de la terra. Perverses amors infecten els
locals potser han canviat d'hàbit, però bo i disfressades sense cap	rubor	continuen avui ocupant els setials que el cristianisme intentà de

Pàgina 1 (de 4)

50 següents