Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mengen les potes? —Perquè de nit els peixos també dormen. —Ja en direu de	rucades	! —va interrompre Victorià, que, pel que es veu, sí que escoltava la
que es veu, sí que escoltava la conversa dels seus germans. —Per què diem	rucades	? —preguntà l'Octavi. —Perquè sí! Les gavines no hi dormen a l'aigua, sinó
calamarsa, calamarsada, canó, canonada; animal, animalada; ruc,	rucada	; pallasso, pallassada; criatura, criaturada; alcalde, alcaldada; brètol,
de penes i sacrificis els intel·ligents ho consideren un heroisme o una	rucada	. Dels crítics, no se'n pot pas queixar. L'han enlairat prou perquè ell,
guany incalculable i han permès que nosaltres poguéssim emprar les seves	rucades	i les seves barbaritats com a excel·lents tòpics per a la propaganda dels
I era dubtós que pogués sentir-ne gaire per un que havia comès la	rucada	d'equivocar-se de tren. "¿Hi ha algun taxi?", vaig preguntar. No
un fustot. Te'n recordes? Els deien l'Irusta, Lofustot i sa mare, quina	rucada	!, però quina gràcia que ens feia, i la senyora pianista que donava sucres
al micròfon perquè no se'ls sentiria ni de la primera butaca, i quines	rucades	canten: glu, glu, glau..." I el públic que els escolta ja no és com érem
lliçons de català a l'Òmnium no saps ni el que et pesques. Deixa les	rucades	de costat i digues si l'has trobada canviada. I parla clar i català, tu,
el producte del darrer espasme de l'acte de dos sexes..." Diu aquesta	rucada	i es queda mirant el públic, esperant, sincerament, l'aplaudiment. Ningú
la benedicció impartida pel sacerdot des de l'Església. Bell-Lloc: "La	rucada	", noies dalt de rucs fent gatzara. Terra Alta: Tenien per pecat lligar
del estofát. Roch. ¡Voto á! Tots. ¡Oh! Gregori. ¡Quína	rucada	! Joan. ¿Qué hi vols fer? Gregori. Si. Joan.
que veurer, caratssus...? Compenssa, per ventura, contar aqueixas	rucadas	als babaus del poble que venen de tard en tard, y fetxar "en Barcelona"
hi havia a l'entrada de casa que fos al final de l'enigma? Tot allò eren	rucades	i aquella aranya estava carregada de romanços si es pensava que una
ara estàvem intentant de trobar la fòrmula de... Sobirà. Prou de	rucades	! Vull saber si ja teniu res clar. Provinnotoquin. Encara no,
Cristina: Jo enllustraré els cargols. Maria: Ui, quina	rucada	! A casa meva no ho fem mai. [(Pausa. Es miren entre ells.)]
nacional, això, i el cor de gent què collons interès, això és una	rucada	. En Misèries alçava el dit i pontificava, una mentida, és. En Mercader
que els fan més mal que bé, que els omplen el cap de falòrnies i	rucades	! I dient això, va arrencar un tros de la realitat que en aquell moment
unes passes davant meu, amb les mans a la butxaca. —Allò va ser una	rucada	—evità ell, incòmode. —A mi no m'ho va semblar —li replicà, ofesa,
¡Bravíssim! ¡bè! Matxini. Senyors, no vull	rucadas	. Deixaume continuar. President. Ningú
què no proves d'escriure en castellà o en francès?... Bé, estic dient una	rucada	perquè tu no saps francès. Perdona. Excusez-moi, mon quoiquoi
que si una parella no està bé junta, continuar només pels fills és una	rucada	, i està d'acord, però insisteix que, malgrat tots els raonaments, li té
o amb l'obra pictòrica de Joan Miró. Mossèn Amadeu opinava que vomito	rucades	. Però si no m'explico com sóc, com m'hauria de presentar? Amb rinxolat
Lestonnac ja tenien un color més imprecís i, certament, hauria estat una	rucada	tallar-se les venes per aquella noia el nom de la qual ja no podia
estava absolutament perplex—. Des de sempre que'ls hereus... —	Rucades	. Jo no ho volia. I era fill meu. —No vas dî res. —Qualsevol
El vi tampoc no entra a les dietes normalitzades, oi Erika? —No diguis	rucades	! Ja m'ho vas dir, que ens donaries vi, i et vaig respondre que em feia
però per la senyora no, a la senyora només l'importen les seves	rucades	... Iaia: Ginebreta, no es parla així a les persones
negre... Ginebra (amb menyspreu): No diguis	rucades	, papà; que vingui, que com més serem més riurem.
drets! Però aquesta igualtat no t'autoritza a fer	rucades	a tot drap, viure sota una closca de calúmnies,
que corresponguin a la situació, que siguin un bàlsam, que no siguin una	rucada	, o una banalitat, o un fugir d'estudi, o una matusseria, però sempre
en aquestes pàgines haurà pensat: "Impossible! a qui se li acut, és una	rucada	pensar això!" i mirant fredament hem de dir que té tota la raó: si
de qualsevol diari de gran tiratge: dos germans es barallen per una	rucada	i un d'ells acaba amb la vida de l'altre. L'argument no pot ser més
un ramat de llops, "natural" com les formigues. Les	rucades	d'en Fourier només són una d'entre altres. L'assossec em
que vénen per dos dies, explicant qui sap què; receptes de cuina, potser,	rucades	que no t'importen, ja ho sé; però llogaters, clients de la fonda, el
que penso, m'ho va ensenyar ell, sense sermons, sense discursos, sense	rucades	...» Entre whisky i whisky, li espurneja la mirada, i de cop sospira i
és la llengua del futur. O com a mínim el suec... Però l'alemany... quina	rucada	! Jo el feia callar de seguida. "Te'n recordes?", li deia; "te
el ferotge Eulogius Schneider; ha estigmatitzat públicament com a	rucades	els espectacles ateus populars que ell mateix havia elogiat a províncies
de sentir per enèsima vegada el mateix o d'altres s'entretenien fent	rucades	perquè, com que no sabien ni llegir, eren incapaços d'entendre els
—Bé, tornant a la festa, tu mateixa... —És que potser et semblarà una	rucada	, però em demanes molt, t'ho juro —diu la Nes. L'Anna se la mira amb
però jo estic treballant. Tinc molta feina per haver d'estar pendent de	rucades	com aquesta. Heil Hitler! I va penjar. Es quedà mirant la nena,
però jo estic treballant. Tinc molta feina per haver d'estar pendent de	rucades	com aquesta. Heil Hitler! I va sentir com el malparit de Konrad
missatges al mòbil dient-li quatre paraules mal comptades i alguna	rucada	de les seves, d'aquelles que semblava que no tinguessin sentit però que
home, sinó més aviat se'n deriva que l'home no hi és... —Vol parar de dir	rucades	? I en què es fonamenta la seva idea que el vell se n'ha anat de viatge? —
¿Perdó? Alcalde: No diguis	rucades	, tu, ara. Khlestakov: No, no, al contrari, ja
divendres, la missa de les vuit de la nit era la reflexió setmanal de les	rucades	que havíem fet durant la setmana. En aquells petits habitacles anomenats
no era més que la típica confiança d'uns amics confiats, com tantes	rucades	es diuen i s'escriuen quan no ens sabem escoltats ni llegits per la
amics. Què esperava, que el noi fes escarafalls davant del mòbil? Tantes	rucades	es diuen i s'escriuen quan no ens sabem escoltats ni llegits. Serà una
I llavors li explico la meva dèria per la novel·la negra, no pas per les	rucades	de la senyora Agatha, que havia llegit de petit i que ara no puc
i no passa re. Els somnis no costen ni cinc i cadascú es pot imaginar les	rucades	que vulgui, però pretendre que la gramàtica segueixi acríticament la
en relació amb el discurs igualitari al qual és tan sensible. Sembla una	rucada	, i ho és; però que no ho és, també, l'actitud que la genera? A

Pàgina 1 (de 2)

50 següents