Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

matrimoni, va dominar de moment, per persuasió, la doble violència, tan	rude	, amb la qual s'encarava i va procurar, en assuavir-la, de neutralitzar-la
forma de llop i a comportar-se com aquesta fera. Els arcadis, encara que	rudes	, no actuaven com la tirànica bèstia i l'odiaven i la temien amb extrem.
passar. Ja la seva fugida amb aquella vagabunda representà un cop molt	rude	per a llur amistat. Aleshores Quim Bisa tingué encara el valor de
dit que la deixis. El tenia al seu davant, alt i robust, amb un rostre	rude	i la seva expressió d'animal atordit; un rostre de camperol fet malbé per
esforços. Tino Costa treballava gairebé amb furor, colpint l'argila amb	rudes	i inhàbils manotades, com si cavalqués en aquella activitat, com si
front li crema; el cor li fa mal dins el pit: li batega amb palpitacions	rudes	, irregulars, i les venes, els polsos, sembla que li vulguin esclatar...
de fa molts anys, m'han habituat al tracte d'una literatura anacrònica i	rude	, tractats de monges i frares, poemes metafísics, als antípodes de la meva
és, la difunta? —A l'hospital. Un novell silenci, i una altra veu, més	rude	i antipàtica que la primera, pregunta: —I el fugitiu, on és? —Mai no n'
vegada, com si cada vegada anés a caure. Quico era alt, fort, però bast i	rude	. Tenia la cara picada de verola i el llavi inferior gruixut i penjant-li
indicació i, sobre tot, pel to en que la hi feien. Malgrat el seu aspecte	rude	i brutal, el meu cosí, com es veurà, era d'una rara sensibilitat a les
de vivor, l'afalagava, i repetia de tant en tant la cançó amb la seva veu	rude	, sempre que algú al·ludia a la seva condició. "Tu, el que ets, és un viu
La gent s'acumulava a l'entrada dels carrers, i fins camperols	rudes	es veieren plorar. Marina mogué el cap amb lentitud, com espolsant-se una
de pedra més preciosos que els altres i que descriu com a "objectes	rudes	i insignificants, grosserament polits de tant fregar-los els uns amb els
més l'home ja no resistiria, s'ha transfigurat en dolcesa, la faç més	rude	s'impregna d'una beatitud celestial. Podíem esdevenir violents, cruels,
Quan ell obria la boca, tots callàvem atents a les seves paraules	rudes	d'home que ha viscut, amb les quals solia calmar l'exaltació
de nosaltres; em consta que el seu pare no hi queda gens. Després de la	rude	prèdica, em va estrènyer la mà i se m'oferí. I, com una sentència de
circumstàncies. Pobre, sense instrucció, nascut per a les feines més	rudes	, escriví, quan sabé quelcom, en rústic dialecte, conegut només d'una
ombrívol. Era allí, era allí on jo volia anar. Allí, fent un treball	rude	i obscur m'aixecaria de la meva prostració. Vaig muntar per la passera
veia cap altra acció alliberadora que el treball immediat, aquella feina	rude	i sana d'obrer del camp. Hi havia dies que m'hi lliurava amb un abandó
de la terra i de les herbes, junt amb el gust de conviure amb homes	rudes	, forts, senzills i de sentir-me com ells, ben acostat a llur vida, home de
una sensibilitat d'artista? Tot això, en una forma instintiva, primària,	rude	, Josep ho posseïa poderosament. La seva filosofia era això. Hi havia dies
Jo vaig deixar el llibre per mirar-me aquells homes. Eren tipus forts,	rudes	, molt diferents dels que havia vist a Arles; eren gent de més sanitat i
la mòda que asobint de trache muda, y á mí criá, y algo	ruda	el cantó no obstan me ròda. Satisfet, victoria canta y en
el moviment del nou dia. La vella fàbrica, moguda tan sols per una	rude	voluntat i una rutina gairebé orba, es transformarà sota el seu govern en
com els altres, com tots!" És a dir, en la genealogia, part d'un arbre	rude	, tosc, sense un sol ocell, una sola flor. "Com els altres, com tots!
mort feia quatre anys. Va ser una dona trista però forta, es conformà al	rude	destí dels Aguilera sense doblegar-se mai. M'havia fet prometre que no
solitària i desemparada. En canvi, en mi, què els podia atreure? ¿Un home	rude	, amargat, desposseït d'alegria, i que et tractava a tu, la seva mare!, amb
en silenci, que suportava —amb quanta resignació!— el tracte d'un home	rude	, malcarat i vulgar, que es negava no tan sols a compartir la seva vida,
aquí, en un clos salvatge, enmig de bèsties, espectadors molt	rudes	, incapaços d'apreciar ni la meitat de gràcies
núvols adés, lluitant o empesos per la fúria dels vents, amb	rude	encontre, el llamp oblic van fer sorgir tot d'una,
els seus comitadzis, amb les seves donasses dures al treball i els homes	rudes	i massissos... I també alguna vegada el Mont Athos amb els seus vint-i-un
polítics bergants, petits periodistes— el cor se m'encongeix. És aspre i	rude	, sembla, el clima d'aquesta terra, les llavors més precioses no hi
amb un plat, feia la col·lecta i aspergia amb aigua de roses els	rudes	fronts camperols. Tres monjos, drets al seu costat, amb les peludes mans
esdevenir sensible a la llum, i igualment a les vibracions de l'aire, més	rudes	, que produeixen el so. Per observar les gradacions per les quals ha estat
per a encabir-hi l'acumulació de mel; de la mateixa manera que el	rude	borinot afegeix cilindres de cera a les boques circulars dels seus
són unes mans rasposes, solcades de durícies, d'home avesat a la feina	rude	del camp. Quan la dona acaba de cantar s'enretira unes passes i un home
dominicans a les idees i als seguidors de Ramon Llull va tenir moments de	rude	exasperació. La figura histèrica de fra Nicolau Eimerich en representa el
abrupta, sòlida, pausada i sonant buit— a aqueix parlar gutural i	rude	, perfectament equilibrat i modulat, que pot observar-se en l'ubriac
secret somriu de veure com t'esforces a dissimular l'amable condició sota	ruda	aparença i t'ama doblement de ser bo i de no envanir-te'n. Així com ets
insoportable si el senyor marquès és ja arribat. Però el criat és	rude	, desmanyat, porta una llibrea atrotinada i plena de taques, les seves
señor de vostè, mi amo, hi va morir. Deu l'haja perdonat!" La forma	ruda	y gelada ab que comensava aquexa dolorosa nova, causà al bon vellet un
Mowgli devia haver-ne complert disset. Representava més edat, car el	rude	exercici, els bons nodriments i els banys que prenia només que l'anguniés
sí, a força d'energia, aplicat damunt ses llibretes a la nit, darrera la	ruda	tasca quotidiana, fregant-se els ulls amb aiguardent, per tal de no
mentó era inconfortablement agut. Tanmateix, però, com que no volia ésser	ruda	, va comportar-ho tan bé com va poder. —El joc sembla que continua bastant
ella un company. Innocenci no feia pas gaire bon paper entre aquesta gent	ruda	i ardida. A vegades un peix irreflexiu se li entaforava en la concavitat
feta d'harmonia i robustesa mediterrànies, una gràcia profunda, severa,	rude	, cenyida i greu, que neix exclusivament del ritme que dóna forma a
precís, amb un dibuix gairebé tallat amb bisturí i un color ensinistrat,	rude	, sec, tallant. En aquest temps que els fumadors de grosses pipes i els
Joan Rebull feia aleshores unes escultures de robusta plasticitat, d'un	rude	primitivisme, que parlaven un llenguatge articulat i intens, de gravetat
no ha d'ésser blana ni efeminada d'una part, de l'altra no ha d'ésser	rude	ni rústega. I és inadmissible que aquesta regla sigui de vigor per als
redactors. I és sabut com el periodisme esgota els escriptors. Aquesta	ruda	tasca frenava l'empenta dels seus salts inversemblants o, almenys, contra

Pàgina 1 (de 7)

50 següents